Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Egipte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Egipte. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de maig del 2011

Lara Logan rompe su silencio -- Lara Logan trenca el seu silenci

La periodista sudafricana Lara Logan ha vuelto al trabajo y ha roto su silencio sobre la brutal violación que sufrió el pasado 11 de Febrero en el Cairo mientras estaba informando sobre las celebraciones por la caída de Mubarak y su régimen en la plaza Tahrir. Os dejo con este artículo publicado en el New York Times el pasado 28 de Abril donde se recoge algunas de las declaraciones realizadas por la periodista a su colega Scott Pelley en una entrevista televisada anoche el progama "60 Minutes" de la cadena CBS. A continuación podéis ver los dos vídeos con la entrevista integra a Lara Logan.





En català: la periodista sudafricana Lara Logan ha tornat al treball i ha trencat el seu silenci sobre la brutal violació que va patir el passat 11 de Febrer al Caire mentre estava informant sobre les celebracions per la caiguda d`en Hosni Mubarak i del seu règim a la Plaça Tahrir. Us deixo amb aquest article publicat al New York Times el passat dia 28 d`Abril on es recullen algunes de les declaracions de Logan al periodista Scot Pelley en una entrevista que el programa "60 Minutes" de la Cadena CBS va televisar ahir a la nit. Amunt podeu veure els dos vídeos amb la entrevista integra a Lara Logan.


PD - Agradezco a mi amiga Sol que me mandase el link con ambos vídeos -- Agraïments a la meva amiga Sol perquè em va enviar el link amb tots dos vídeos.

diumenge, 10 d’abril del 2011

el buenismo desinformativo y la realidad de los hechos -- El bonisme desinformatiu i la realitat dels fets

Esta mañana he tenido la oportunidad de leer un artículo buenista de Tahar Ben Jelloun en la edición impresa de La Vanguardia, que con el título de "El Software Islámico ha caducado", nos ofrecía la versión políticamente correcta de nuestra prensa sobre la oleada de protestas que han convulsionado el mundo árabe en los últimos meses. Es decir, el tópico de unas protestas organizadas por jóvenes cultos, angloparlantes, gracias a las nuevas tecnologías y redes sociales, como Twitter o Facebook, sin una importante influencia de los grupos islamistas. Sin embargo, la realidad de los hechos se impone a esa visión endulcorada de nuestros intelectuales. Así, el bueno de Tahar Ben Jelloun se felicitaba en su panfleto de que en las manifestaciones de la plaza Tahrir ya no se habían escuchado consignas contra Occidente ni si habían quemado banderas de Israel y EUU. En opinión de Ben Jelloun, eso demostraba la madurez de los jóvenes y de la calle árabe y el nulo peso jugado por los islamistas. Desafortunadamente, los hechos sobre el terreno nos dan otra lectura y de hecho hoy mismo en Arutz Sheva News se puede leer que el pasado Viernes hubo una multitudinaria manifestación anti-israelí en el Cairo en la que se quemaron banderas de Israel en la plaza Tahrir, se corearon eslogans favorables a romper las relaciones diplomáticas entre ambos países y a la venta de gas a Israel , se clamó en favor de una tercera intifada contra Israel (organizada en Facebook) el próximo 15 de Mayo, e incluso el ejército egipcio tuvo que proteger la embajada para evitar que los manifestantes accediesen a ella o se apoderaran de la bandera israelí. De nuevo, el buenismo queda en entredicho por la realidad de los hechos.

En català: aquest matí he tingut la oportunitat de llegir a l`edició impresa de La Vanguardia un article bonista i panxacontent d`en Tahar Ben Jelloun, que amb el títol de "El software islámico ha caducado", ens ofería la versió políticament correcta de les revoltes al món àrab dels darrers mesos: protestes organitzades majorment per joves cultes en demanda de llibertat i organitzades mitjançant les noves teconològies i les xarxes socials, com Twitter o Facebook, amb una inexistent o molt petita influència dels grups islamistes. Tanmateix, aquest anàlisi bonista i mediatitzat no s`aguanta quan el comparem amb els fets reals sobre el terreny. Així, el bó d`en Tahar Ben Jelloun es felicitava de que els manifestants de la Plaça Tahrir al Caire no haguessin llençat consignes anti-occidentals ni calat foc a banderes dels Estats Units i d`Israel. En opinió d`en Ben Jelloun, això era una mostra de que la joventut árab no era anti-occidental i de l`escàs rol jugat pels islamistes. Tanmateix, avui mateix el diari israelià Arutz Sheva News ens informa d`una multitudinària manifestació el passat Divendres al Caire, on els manifestants de la Plaça Tahrir si van cremar banderes d`Israel, van amenaçar en iniciar una tercera intifada (convocada a Facebook) el pròxim 15 de Maig, van clamar per la ruptura de les relacions diplomàtiques entre ambdos països i contra la venta de gas a Israel, i per a evitar mals majors el propi excèrcit egipci va haver de protegir l`embaixada i evitar que els manifestants hi poguessin accedir o fer-se amb la bandera israeliana. De nou, el bonisme dels nostres mitjans queda retratat per la realitat dels fets sobre el terreny.

dimarts, 5 d’abril del 2011

El Baradei quiere guerra -- El Baradei quiere guerra

M. El Baradei, ex Director General de la Agencia Internacional de Energía Atómica, declaró ayer al periódico en lengua árabe "Al Watan" que en caso de un futuro ataque israelí sobre la franja de Gaza, él -como presidente del gobierno egipcio- abriría el paso fronterizo de Rafah y consideraría diferentes formas de llevar a cabo un plan de defensa árabe unificado de la Franja (Ynetnews). Es decir, que en caso de un nuevo conflicto entre Israel y la organización terrorista Hamas en Gaza, el principal favorito de la diplomacía europea y de la administración Obama para convertirse en el próximo presidente de Egipto y supuesto moderado no dudaría en enviar al carajo el tratado de paz y metería a su país en una nueva guerra contra Israel al ladito del Hamas y del Yihad Islámico palestino. Mi pregunta es: ¿dónde han visto la moderación de este tipo los lumbreras europeos y los asesores de la señora Clinton y de Obama?

En català: M. El Baradei, ex director general de l`Agència Internacional d`Energia Atòmica, va declarar ahir al diari en llengua àrab "Al Watan" que en cas d`un futur atac israelià contra la franja de Gaza, ell - com a futur president egipci- obriría el pas fronterer de Rafah i consideraría diferents formes per a implementar un plà unificat àrab de defensa de la franja. (Ynetnews). Amb altres paraules, el paio que es considerat com un moderat i el candidat preferit per a esdevindre el nou president egipci tant pels europeus com per l`administració Obama reconeix que en cas d`un nou conflicte entre l`excèrcit israelià i l`organització terrorista Hamas a Gaza, ell no dubtaría a enviar a can pistraus el tractat de pau i declararia una nova guerra amb Israel donant suport al Hamas i al Jihad Islàmic palestí. La pregunta que em faig és: on han vist la moderació d`aquest individuo els il.luminats europeus i els asesors de la senyora Clinton i d`en Barack Obama?

dilluns, 4 d’abril del 2011

Así avanza Egipto hacía la democracia... -- Així avança Egipte cap a la democracia...

Issam Durbala, miembro del consejo de la Hermandad de la Shura vinculada a los HM, declaró ayer Domingo al periódico "Al Masri Al Youm" que él apoya la creación de una "policia de la virtud" o "Hisbah", existente ya en las sociedades islámicas medievales, para controlar la moral pública en los mercados o en otros espacios públicos concurridos (Jerusalem Post).

En realidad, este tipo de noticias no debería sorprender a todos los que nos mantuvimos escépticos con la visión políticamente correcta de nuestros medios acerca de las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak, presentadas como "una revolución democrática de los jóvenes a golpe de convocatorias en las redes sociales". Ciertamente, ese era un elemento de la revuelta, pero no era ni el único ni el más importante. Los HM mantuvieron durante las protestas un bajo perfil pero ahora, en el Egipto Post Mubarak, saben que son la principal fuerza política del país y la más organizada y que su llegada al poder es sólo cuestión de tiempo. De momento, ya vamos viendo lo que ellos entienden por una democracia...

En català: Issam Durbala, membre del consell de la Germandat de la Shura, vinculat als GM, va declarar ahir al diari "Al Masri Al Youm", que ell es mostra partidari de la creació d`una policia de la "virtut" o "Hisbah", existent ja a les societats islàmiques medievals, amb la missió de controlar la moral i la virtut als mercats o en altres llocs públics concurreguts (Jerusalem Post).

En realitat aquest tipus de notícies no em sorprenen ni haurien de sorprendre a tothom qui va mantenir-se esceptic amb la visió políticament correcta dels nostres mitjans de les protestes contra el règim d`en Hosni Mubarak ara fa un parell de mesos, presentades als nostres mitjans com una "revolució de la joventut a cop de convocatòria a les xarxes socials com Facebook o Twitter". Certament, aquest era un element de les protestes, però ni era l`únic ni era el més important. Els GM van mantenir-se en un segon plà llavors però ara saben perfectament que són la força política més important i més organitzada a l`Egipte post Mubarak i que el seu accés al poder sigui només qüestió de temps. De moment, ja podem veure que entenen ells per democracia...

dilluns, 28 de febrer del 2011

Adoctrinando en ideas antisemitas a los niños egipcios -- Adoctrinant en l`odi antisemita als nens egipcis



PD - Este programa infantil fue emitido el pasado 29 de Diciembre (varias semanas antes de que se iniciaran las protestas contra Mubarak y un mes y pico antes de la caída de su régimen). Por lo tanto, si bien es cierto que Mubarak mantuvo una paz fría con Israel durante tres décadas, su gobierno fue incapaz o no quiso preparar a su pueblo para una paz real con Israel, sin aoponerse al adoctrinamiento antisemita del nacionalismo árabe de Nasser o del de los Hermanos Musulmanes y otros grupos fundamentalistas islámicos. Ese poso antisemita e israelofóbico siempre latente en las sociedades árabes se ha mostrado con fuerza durante las protestas y puede ser explotado a corto - medio plazo por gobiernos populistas o directamente de corte islamista. Voy a ser clarito: el principal obstáculo para la paz entre israelíes y palestinos y para el reconocimiento de Israel entre sus vecinos de Oriente Medio no es la ocupación de Cisjordania, sino la cultura de odio antisemita y anti-israelí existente en las sociedades árabes e islámicas. Un odio que ha sido fomentado desde todas las posturas ideológicas: el nacionalismo árabe, la ideología internacionalista pro-soviética de extrema izquierda o el islamismo político.

PD (català) - Aquest programa infantil va ser emès per un canal de televisió egipcia el passat dia 29 de Desembre (algunes setmanes abans de l`inici de les protestes anti-Mubarak i un mes i escaig abans de la caiguda del seu règim). Per tant, si certament Mubarak va ser capaç de mantenir una pau freda amb Israel durant tres dècades, el seu govern va ser incapaç de preparar al seu poble per a una pau real amb Israel, sense oposar-se al antisemitisme latent en la seva societat estimulat pel nacionalisme àrab de Nasser o pel fonamentalisme islàmic de la Germandat Musulmana. Aquest pos d`antisemitisme sempre latent en moltes societats del món àrab islàmic ha sorgit amb força durant les protestes contra els governants autocràtics de les darreres setmanes i governs populistes o de tall jihadista en poden treure profit a curt o mig plaç. Davant d`aquesta situació, cal parlar clar: el principal obstacle per a la pau entre israelians i palestins i per al plè reconeixement d`Israel entre els seus veïns de l`Orient Mitjà no és l`ocupació de Cisjordània sinó l`arrelada cultura d`odi antisemita i anti-israelià existent en aquests països i estimulada per totes les corrents ideològiques que han gaudit de gran influència, a la regió, com el nacionalisme àrab, la propaganda internacionalista pro soviètica o el fonamentalisme islàmic.

divendres, 25 de febrer del 2011

"La plaza sueña con el califato" (Jorge Marirrodriga)

El periodista Jorge Marirrodriga se ha desmarcado de la visión buenista acerca de las protestas en el mundo árabe y especialmente en Egipto difundida por nuestros medios de comunicación y ha puesto los puntos sobre las íes en este estupendo artículo publicado esta mañana en su blog personal. Coincido plenamente con su análisis. Tras dos semanas sin Mubarak en el poder, Egipto no ha dado ningún paso hacía una democratización real, el poder lo siguen ostentando los militares, las elecciones están aplazadas "ad Kalendas graecas" y la única demostración de fuerza en la plaza Tahrir la han realizado los Hermanos Musulmanes de la mano de uno de sus más influyentes teóricos, el Imán Yusuf Al-Qaradawi, estudioso islámico de la Universidad de Al-Ahzar en el Cairo, famoso por sus ideas yihadistas, racistas, antisemitas, homofóbas y machistas, que fue capaz de reunir a casi un millón de personas el pasado Viernes en la emblemática plaza. Obviamente, en su discurso ni una palabra de democracia, pero si de Yihad y de millones de mártires que avanzan hacía Al-Quds. Como acertadamente indica Jorge Marirrodriga, "la democracia no va a llegar solita a Egipto. Ahora mismo sigue habiendo una dictadura y la alternativa que se adivina por el horizonte no es mejor" .

En català: el periodista Jorge Marirrodriga s`ha desmarcat de la visió optimista i bonista que ens han oferit els nostres mitjans de comunicació de les revoltes al món àrab i especialment a Egipte en aquest fantàstic article publicat avui al seu blog personal. Coincideixo plenament amb el seu punt de vista. Ja fa dues setmanes de la caiguda de Mubarak i Egipte encara no ha fet cap pas ferm cap a la democràcia. El poder segueix en mans dels militars, les eleccions aplaçades "ad Kalendas graecas" i la única demostració de força a la plaça Tahrir ha estat feta per la Germandat Musulmana de mans del Imam Yusuf Al-Qaradawi, estudiós islàmic de la Universitat d`Al-Ahzar, famós per les seves idees jihadistes, racistes, antisemites, homòfobes i masclistes, que va ser capaç de reunir entorn a un milió de persones el passat Divendres a l`emblemàtica plaça. En el seu discurs, obviament, la democràcia va ser la gran absent i va parlar de Jihad i de milions de màrtirs avançant cap a Al-Quds (Jerusalem). Com encertadament conclou Jorge Marirrodriga, "la democracia no va a llegar solita a Egipto. Ahora mismo sigue habiendo una dictadura y la alternativa que se adivina por el horizonte no es mejor".

dijous, 24 de febrer del 2011

¿Por qué fue violada Lara Logan en la Plaza Tahrir? -- Per què fou violada Lara Logan a la plaça Tahrir?

La respuesta está en el siguiente vídeo -- La resposta està al següent vídeo.




PD - La periodista y corresponsal surafricana Lara Logan fue violada y brutalmente linchada al grito de "judía, judía" porque posiblemente sus agresores creyeron que era israelí. Como ya he afirmado en otras ocasiones, el gobierno egipcio de Hosni Mubarak mantuvo una paz fría con Israel durante tres décadas pero en todo ese tiempo no pudo o no quiso combatir la judeofóbia existente en su sociedad. Y esa judeofóbia estalló con brutal virulencia durante las protestas contra Mubarak y su régimen.

PD - La periodista i corresponsal sudafricana Lara Logan va ser violada i brutalment llinxada a la Plaça Tahrir al crit de "jueva, jueva" perquè possiblement els seus agressors van pensar que era israeliana. Com ja he indicat en altres ocasions, el govern egipci va mantenir una pau freda amb Israel durant tres dècades però en tot aquest temps va ser incapaç o no va voler combatre la judeofòbia existent a la seva societat. I aquesta judeofòbia va esclatar amb virulència durant les protestes contra Mubarak i el seu règim.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Tomas Alcoverro, el israelí... -- Tomàs Alcoverro, l`israelià...

Desde que se iniciaron las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak en Egipto, la prensa nos ha informado de las agresiones sufridas por periodistas y corresponsales mientras cubrían en El Cairo esos acontecimientos. Normalmente nos han presentado a los seguidores del antiguo "rais" como los culpables de las agresiones, con el pretexto de que desinformaban a la opinión pública internacional de la situación existente en Egipto. Sin embargo, nuestros medios se han callado un detalle de gran importancia: en muchos casos esas agresiones tuvieron un claro carácter antisemita, aunque los agredidos no fueran judíos. En efecto, el día antes de que la corresponsal de la cadena CBS, Lara Logan, fuera brutalmente agredida y violada al grito de "judía, judía", la propia Logan había afirmado a Esquire.com que los soldados egipcios le ponían pegas a su equipo, acusándoles de espiar para Israel.
Otro ejemplo lo tenemos en la agresión y tentativa de linchamiento sufrida por el veterano periodista barcelonés, Tomás Alcoverro, que fue agredido salvajemente al grito de "israelí, israelí". El propio periodista, gran conocedor de Oriente Medio y residente desde hace cuarenta años en Beirut, nos deja este articulo donde nos narra su amarga experiencia en las calles cairotas.
El antisemitismo ha sido un factor clave en las agresiones a periodistas extranjeros, pues su aspecto occidental les convertía en "judíos" para las masas egipcias de manifestantes cairotas. Otro factor más de preocupación acerca de las manifestaciones que de manera acrítica y buenista se nos siguen presentando como protestas democráticas (léase a Antonio Franco y véase a Ferreres en el Periódico de Catalunya). Mi pregunta es: ¿desde cuándo una protesta en favor de la democracia lleva asociadas clara muestras de odio anti-occidental y judeofóbico?

En català: des de que es van iniciar les protestes contra el règim de Hosni Mubarak, els nostres mitjans ens han informat sobre les agressions a periodistes occidentals que estaven informant sobre aquests esdeveniments. Generalment, s`ha culpat de les agressions als seguidors del deposat "rais" i el pretexte emprat va ser que els periodistes distorsionaven els fets i enganyaven a la opinió pública internacional de la situació existent a Egipte. Tanmateix, hi hà un important element que s`han callat: el marcat caràcter antisemita que ha envoltat a moltes d`aquestes agressions. Cal recordar que el dia abans de que Lara Logan, la corresponsal de la cadena nordamericana CBS, fós brutalment violada i agredida al Caire mentres cobría la caiguda del règim Mubarak, ella mateixa va informar a Esquire.com que els soldats egipcis posaven entrebancs al seu equip amb el pretext de que espiaven per a Israel.

Un altre exemple amb un marcat caràcter antisemita el tenim amb la brutal agressió i tentativa de llinxament patida pel periodista barceloní, Tomàs Alcoverro. El propi periodista, un gran coneixedor de la realitat de l`Orient Mitjà i resident a Beirut des de fa quatre dècades, ens va deixar un amarg testimoni de la experiència que va patir als carrers del Caire en aquest article publicat a La Vanguardia.

Podem concloure que la judeofòbia ha estat un element important en moltes de les agressions patides per periodistes i corresponsals extrangers al Caire durant les darreres setmanes. El seu aspecte occidental els va convertir en "jueus" o "israelians" als ulls dels manifestants egipcis. Per tant, ens trobem davant d`un altre indici preocupant de les manifestacions que en els nostres mitjans i de manera bonista (llegiu a Antonio Franco i mireu a Ferreres al Periódico de Catalunya). La pregunta que ara mateix em faig és: des de quan unes manifestacions pro democràtiques tenen asociades clares mostres d`odi anti-occidental i antisemita?

dimecres, 16 de febrer del 2011

Violada y brutalmente golpeada por los manifestantes en la plaza Tahrir -- Violada i brutalment golpejada pels manifestants de la Plaça Tahrir

Lara Logan, una de las corresponsales estrella de la cadena estadounidense CBS, famosa por sus reportajes en conflictos como el de Afganistán o Irak, fue brutalmente violada y golpeada por una turba de 200 manifestantes en la plaza Tahrir del Cairo mientras cubría las celebraciones por la caída del régimen de Hosni Mubarak el pasado Viernes 11 de Febrero por la noche. Lo recoge la web de Informativos Telecinco.



En català: Lara Logan, una de les corresponsals estrella de la cadena nordamericana CBS, molt coneguda pels seus reportatges en conflictes com els d`Afganistan o Irak, va ser brutalment violada i colpejada per una turba de 200 manifestants a la Plaça Tahrir del Caire mentres cobria les celebracions per la caiguda del règim d`en Hosni Mubarak el passat Divendres 11 de Febrer a la nit. Ho recull la web d`Informativos Telecinco.

Actualización: la brutal violación y ataque sufrido por Lara Logan pudo tener un marcado carácter antisemita pues sus agresores le gritaban "judía", "judía", "judía", mientras la agredían. (Logan en realidad no es judía). Lo podéis leer en el blog Safed Tzfat-Zefat.

Actualització: la brutal violació i atac patit per Lara Logan pot tenir un marcat caràcter antisemita doncs els seus agressors li cridaven "jueva, jueva, jueva" mentre la agredien. (Logan en realitat no és jueva). Ho podeu llegir al blog Safed-Tzfat-Zefat.


dimarts, 15 de febrer del 2011

El tractat de pau amb Israel és dolent i ha de ser revisat -- El tratado de paz con Israel es malo y debe ser revisado

Qui va pronunciar aquestes paraules? un portaveu dels Germans Musulmans? doncs no; va ser Aiman Nour, el lider de l`oposició laica al ex president Hosni Mubarak encapçalada pel partit Al-Ghad. Aquestes explosives declaracions van ser realitzades en una entrevista el passat Diumenge i avui han estat recollides pel diari israelià Arutz Sheva News. Segons l`opinió del sr. Nour, el tractat de pau de Camp David ha acabat, ha quedat obsolet, i nosaltres hem de millorar les seves condicions de manera que correspongui amb els interesos egipcis.

Atenció perquè aquestes declaracions no són les d`un lider islamista dels Germans Musulmans sinó les del lider d`un partit democràtic, progressista, laïc, molt interessat en les reformes polítiques i en l`acompliment dels drets humans. Si tenim present que l`acord de pau de Camp David és bastant impopular entre la població egipcia (cal recordar que la pau sempre ha estat una pau freda i que sota el govern Mubarak els mitjans de comunicació egipcis han continuat utilitzant tòpics antisemites), no es pot descartar que el nou govern surgit de les eleccions del pròxim mes de Septembre, encara que no sigui un govern islamista, vulgui renegociar-lo o fins i tot revocar-lo.

En castellano: ¿Quién pronunció esas palabras? Pues Ayman Nour, el lider de la oposición laica al ex presidente Hosni Mubarak encabezada por el partido Al Ghad (el mañana), en una entrevista concedida el pasado Domingo y recogida hoy por el periódico israelí Arutz Sheva News. En su opinión, el tratado de paz de Camp David ha finalizado, ha quedado obsoleto, porque es un acuerdo viejo y nosotros debemos mejorar sus condiciones en beneficio de los intereses de Egipto.

Atención, estas declaraciones no han sido realizadas por un islamista sino por el lider de un partido laico, democrático, progresista y muy interesado en el respeto de los derechos humanos y en la aplicación de reformas políticas. Si tenemos en cuenta que el tratado de paz de Camp David es bastante impopular entre la población egipcia (conviene recordar que bajo el gobierno de Mubarak la paz fue siempre una paz fría y que los medios de comunicación egipcios continuaron abusando de tópicos antisemitas), no se puede descartar que el nuevo gobierno surgido de las elecciones del próximo mes de Septiembre (aunque no se trate de un gobierno islamista) quiera renegociarlo o incluso revocarlo.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Los Hermanos Musulmanes según sus propias palabras -- Els Germans Musulmans segons les seves pròpies palabras

Los miembros de la web Palestinian Media Watch han traducido del árabe al inglés la obra "El Yihad es el camino" de Mustafá Mashhur, lider de los Hermanos Musulmanes egipcios entre 1996 y 2002. En este enlace encontraréis algunos fragmentos referidos a las principales metas de la hermandad musulmana: la instauración de un estado islámico (léase fundamentalista islámico) en Egipto, el camino del Yihad para que el Islam predomine no sólo en los territorios del mundo islámico (Dar Al-Islam) sino en el mundo entero, o las obligaciones religiosas y militares del Yihad (entre ellas morir como mártir o Shahid). Me pregunto ¿dónde está la moderación de los Hermanos Musulmanes que tanto han elogiado nuestros medios durante las últimas semanas?


En català: els membres de la web Palestinian Media Watch han traduït de l`àrab a l`anglès l`obra "El Jihad és el camí" escrita per Mustafà Mashhur, lider dels germans musulmans egipcis entre els anys 1996 i 2002. En el següent link podreu llegir alguns fragments referits als principals objectius de la Germandat Musulmana: la instauració d`un estat islàmic (fonamentalista islàmic) a Egipte, el camí del Jihad per a que l`Islam predomini no sols en els territoris del món islàmic (Dar Al-Islam) sinó a escala mundial, o les obligacions religioses i militars del Jihad (entre elles, morir com a màrtir o "Shahid"). Ara mateix em pregunto on és la moderació dels Germans Musulmans que tant han mencionat els nostres mitjans durant les darreres setmanes?

diumenge, 13 de febrer del 2011

Visiones objetivas y subjetivas de los acontecimientos -- Visions objectives i subjectives dels esdeveniments

Mientras nuestros medios de comunicación intentan convencer a la opinión pública (con artículos como este de Lluís Bassets en su blog del País) de que ahora, con el inicio de la transición democrática en Egipto, todo va a ir sobre ruedas, la democracia se va a consolidar en el país de los faraones, los Hermanos Musulmanes se moderarán optando por la vía turca de Erdogan, y que surgirá un estado laico y plural gracias a la occidentalización de los jóvenes egipcios vía Facebook y Twitter, los Hermanos Musulmanes jordanos lanzan otro mensaje (desde mi punto de vista, menos optimista pero más certero) sobre el futuro a corto medio plazo de la "revolución egipcia", de sus intenciones de futuro y de los gobiernos más perjudicados con el cambio.

PD - Muchas veces, leyendo la prensa o viendo el telediario, me da la impresión de que los periodistas occidentales en lugar de retratar la realidad de los hechos nos retratan su visión subjetiva o sus deseos acerca del devenir de los hechos que retransmiten.

No pongo en duda de que la juventud egipcia utilice Facebook y Twitter pero no acabo de ver el laicismo que tan alegremente defiende Lluís Bassets en su artículo -- No poso en dubte el fet de que els joves egipcis utilitzin xarxes socials com Facebook y Twitter però no acabo de veure per enlloc el laicisme tan alegrement defensat per Lluís Bassets en el seu artícle.

En català: mentre que els nostres mitjans de comunicació intenten convèncer a l`opinió pública (amb articles com aquest de Lluís Bassets en el seu blog del País) de que ara, amb l`inici de la transició democràtica a Egipte, tot anirà genial, la democràcia es consolidarà, els Germans Musulmans es moderaran optant per la vía turca d`Erdogan, i que sorgirà un nou estat laïc i plural gràcies a l`Occidentalització dels joves egipcis vía Twitter o Facebook, els Germans Musulmans jordans ens mostren amb les seves declaracions un missatge no tan optimista, més preocupant (que coincideix amb els meus temors i amb el meu punt de vista) sobre la revolució egipcia, el seu futur a curt -mig plaç i sobre els governs més perjudicats amb el canvi.

PD - Molts cops, llegint la premsa o mirant el Telenotícies, em dóna la sensació de que els periodistes i reporters occidentals no ens retransmeten la realitat dels fets sinó la seva visió subjectiva o el seu desitjos de futur dels esdeveniments que ens narren.

dimarts, 8 de febrer del 2011

What exactly does the U.S. want from Egypt? (Zvi Bar`el, Ha`aretz)

Zvi Bar`el analiza la confusión, la sorpresa y los titubeos de la administración Obama ante las protestas de los opositores al régimen de Hosni Mubarak. De hecho, yo me hago la misma pregunta porque me da la impresión de que el pròximo gobierno post-Mubarak, ya sea liderado por los Hermanos Musulmanes o la oposición secular (El Baradei, el movimiento opositor "Kifaya"...), va a tener un carácter marcadamente anti-estadounidense y anti-israelí. Tiempo al tiempo.

En català: Zvi Bar`el analitza la confusió, sorpresa i canvis de parer de l`administració Obama davant de les protestes dels opositors al règim de Hosni Mubarak a Egipte. De fet, jo em faig la mateixa pregunta perquè em temo que el pròxim govern egipci post-Mubarak, ja sigui liderat pels Germans Musulmans o per l`oposició secular (El Baradei, el moviment de protesta "Kifaya"...), tindrà un marcat caràcter anti-israelià i anti-nordamericà. Temps al temps.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Caballos de Troya del totalitarismo -- Cavalls de Troia del totalitarisme

Si echamos un vistazo a la prensa del día, tendremos la oportunidad de leer este panegírico de los Hermanos Musulmanes publicado en el País o este artículo de la Vanguardía donde se insiste en el dogma de fe periodistico de moda estos últimos días, que consiste en presentarnos a los Hermanos Musulmanes como un grupo islamista, si; pero pacífico, moderado, pragmático y democrático. Sin embargo, eso no es cierto. Los Hermanos Musulmanes, fundados por Hassan Al-Banna en 1928, ni son pacificos ni moderados. Son islamistas partidarios del Yihad, antisemitas y por tanto anti-israelíes, anti-Occidentales (empezaron odiando al colonialismo británico y actualmente EEUU es su enemigo), y partidarios de instalar un régimen teocrático basado en una interpretación fundamentalista y ultraconservadora de la ley Islámica. Además, tampoco son democráticos. Hassan Al-Banna consideraba la democracia como un sistema político decadente, occidental y ajeno a la tradicion islámica. Al-Banna, Sayyid Qutb y los principales teóricos de la Hermandad Musulmana siempre sintieron fascinación por los regímenes totalitarios y muy especialmente por los fascismos europeos de los años 30 y 40 del siglo pasado. De hecho, las relaciones entre la Alemania Nazi y los Hermanos Musulmanes fueron mucho más allá de un matrimonio de conveniencia que favorecía a ambas partes. David Meir Levi resume perfectamente esta situación en su acertadísimo artículo "The Nazi roots of Palestinian Nationalism and Islamic Jihad" (pp. 7-8) :

"Long before the war, Al Banna had developed an islamic religious ideology which previewed Hitler`s nazism. Both movements sought world conquests and domination. Both were triumphalist and supremacist: in Nazism the Aryan must rule, while in Al Banna`s Islam, the muslim religion must hold domination. Both advocated subordination of individual to a folkish central power. Both were explicitly anti-nationalist in the sense that they believed in the liquidation of the nation-state in favor of a trans-national unifying community: in Islam, the Umma (community of all believers); and in Nazism the Herrenvolk (Master race). Both Worshipped the unifying totalitarian of the Caliph or Führer. And both rabidly hated the jews and sought their destruction. As the brotherhood `s political and military alliance with Nazi Germany developed, these parallels facilitated practical interactions. That created a full-blown alliance, with all the pomp and panoply of formal state visits, de facto ambassadors, and overt as well as sub rosa joint ventures. Al-Banna`s followers easily transplanted into the arab world a newly nazified form of traditional muslim jew-hated; With arab translation of the Mein Kampf (translated into arabic as "My Jihad") and other nazi antisemitic works, incluiding Der Sturmer hate-cartoons, adapted to portray the jew as the demonic enemy of Allah. When the Second World War broke out, Al Banna Worked to firm up a formal alliance with Hitler and Mussolini. He sent them letters and emissaries, and urged them to assist him in his struggle against the british and the westernize regime of King Farouk. The intelligence service of muslim brotherhood vigorously collected information on the heads of the regime in Cairo and on the movements of british army, offering this and more to the Germans in return for closer relations".

Sin embargo, este historial totalitario, antisemita, fundamentalista y racista de los Hermanos Musulmanes es totalmente omitido en nuestros medios, que prefieren seguir difundiendo el dogma de la supuesta moderación de la Hermandad Musulmana. Tal y como ocurrió hace setenta años, los medios de comunicación europeos vuelven a actuar como caballos de Troya del totalitarismo, en este caso del de los Hermanos Musulmanes.

(HM quemando banderas de Israel. Sin duda la mayor expresión de su democracia... -- GM cremant banderes d`Israel. Sens dubte la major expressió de la seva democràcia).

En català: si fem una ullada a la premsa del dia, podrem trobar articles, com aquests del País o La Vanguardia, on es fa un panegíric dels Germans Musulmans o almenys ens els presenten com a islamistes, si; però pacifics, moderats, pragmàtics i demòcrates. Tanmateix, això no és pas cert. Els Germans musulmans, fundats per Hassan Al-Banna a l`any 1928, en realitat són islamistes radicals partidaris del Jihad, antisemites i per tant anti-israelians, antioccidentals (van començar a ser anti-britànics i actualment són rabiosament anti-nordamericans), i partidaris d`implantar un règim teocràtic inspirat en la seva visió fonamentalista de la Sharia islàmica. A més a més, tampoc són precisament demòcrates. Hassan Al-Banna defensava que la democràcia era un sistema decadent, occidental i totalment aliè al Islam. De fet, Al Banna i els altres grans teòrics de la Germandat Musulmana, com Sayyid Qutb, van sentir una veritable fascinació pels règims totalitaris i molt especialment pels règims feixistes europeus dels anys 30-40 del segle passat. Les relacions entre els Germans Musulmans i els nazis alemanys van anar molt més enllà d`un simple matrimoni de conveniència que satisfeia a ambdues parts. En David Meir Levi ens resum aquesta situació en el seu encertat article "The Nazi roots of Palestinian Nationalism and Islamic Jihad" (pp. 7-8):

"Long before the war, Al Banna had developed an islamic religious ideology which previewed Hitler`s nazism. Both movements sought world conquests and domination. Both were triumphalist and supremacist: in Nazism the Aryan must rule, while in Al Banna`s Islam, the muslim religion must hold domination. Both advocated subordination of individual to a folkish central power. Both were explicitly anti-nationalist in the sense that they believed in the liquidation of the nation-state in favor of a trans-national unifying community: in Islam, the Umma (community of all believers); and in Nazism the Herrenvolk (Master race). Both Worshipped the unifying totalitarian of the Caliph or Führer. And both rabidly hated the jews and sought their destruction. As the brotherhood `s political and military alliance with Nazi Germany developed, these parallels facilitated practical interactions. That created a full-blown alliance, with all the pomp and panoply of formal state visits, de facto ambassadors, and overt as well as sub rosa joint ventures. Al-Banna`s followers easily transplanted into the arab world a newly nazified form of traditional muslim jew-hated; With arab translation of the Mein Kampf (translated into arabic as "My Jihad") and other nazi antisemitic works, incluiding Der Sturmer hate-cartoons, adapted to portray the jew as the demonic enemy of Allah. When the Second World War broke out, Al Banna Worked to firm up a formal alliance with Hitler and Mussolini. He sent them letters and emissaries, and urged them to assist him in his struggle against the british and the westernize regime of King Farouk. The intelligence service of muslim brotherhood vigorously collected information on the heads of the regime in Cairo and on the movements of british army, offering this and more to the Germans in return for closer relations".

Desgraciadament, aquest historial antisemita, racista, antidemòcratic i totalitari dels Germans Musulmans majorment es silenciat als nostres mitjans, que s`estimem més presentar-nos a la Germandat Musulmana com pacifics, demòcrates i tolerants. De nou, al igual que fa setanta anys, la prensa europea torna a jugar a ser el cavall de Troia del totalitarisme, en aquest cas del dels Germans Musulmans.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Assassinat de dues families coptes per Islamistes a Egipte -- Asesinato de dos familias coptas a manos de los islamistas en Egipto

Mientras nuestros medios de comunicación intentan convencernos de que Egipto se encamina hacía una democracia (como si se tratara de Suecia o Noruega...) y de que los Hermanos Musulmanes son pacificos, pragmáticos y moderados, los fundamentalistas islámicos no pierden el tiempo y masacran a todo aquel que tiene otro credo o que no comulga con sus ideas, como por ejemplo dos familias de cristianos coptos en el Alto Egipto.

En català: Mentre que els nostres mitjans de comunicació intenten de fer-nos creure que Egipte s`encamina cap a una democràcia (com si parlessim de Suècia o Noruega...) i de que els Germans Musulmans son pacífics, pragmatics i moderats, els fonamentalistes islàmics no perden el temps i van per feina, liquidant a tothom que pensa diferent o que tenen una religió diferent, com per exemple dues families de cristians coptes a l`alt Egipte.

Fuente--Font: Arutz Sheva News.

divendres, 4 de febrer del 2011

Miembros del Hamas participan en las manifestaciones anti-Mubarak -- Membres del Hamas participen en les manifestacions anti-Mubarak

El diario egipcio, Al Yawm Al Sabah ha informado de que once terroristas del Hamas han sido detenidos por la policia egipcia cuando se desplazaban hacía el Cairo para participar en las manifestaciones. Nueve fueron detenidos en la ciudad de Suez y otros dos en El Arish.
Según fuentes de seguridad egipcia, es probable que esos once terroristas no viajaran solos y que otros miembros de Hamas hayan conseguido infiltrarse en la península del Sinaí desde el inicio de las protestas en Egipto. Se confirma así pues el desplome de la frontera gazano-egipcia y de un movimiento a la inversa pues muchos presos palestinos y de los Hermanos Musulmanes han conseguido huir de sus cárceles y encontrar refugio en la Franja de Gaza, gobernada por Hamas, que mantiene grandes vinculaciones con la Hermandad musulmana egipcia. De hecho, el Hamas nació en 1987 como el brazo de los Hermanos Musulmanes egipcios en la Franja de Gaza.

En català: El diari egipci, Al Yawm Al Sabah, ha informat de què onze terroristes del Hamas han estat detinguts per la policia egipcia quan es desplaçaven cap al Caire per a participar en les manifestacions de protesta contra el régim d`en Hosni Mubarak. Nou van ser detinguts a la ciutat de Suez i els altres dos al Arish.
Segons fonts de seguretat egipcies, es probable que aquets onze terroristes no viatgessin sols i que altres membres de Hamas hagin aconseguit infiltar-se a la península del Sinaí desde la Franja de Gaza. Es confirma doncs el derrumbament de la frontera gazano-egipcia i d`un moviment a la inversa doncs molts presos palestins i membres dels Germans Musulmans han aconseguit fugir de les seves presons a Egipte i s`han amagat a la Franja de Gaza amb la protecció del Hamas, una organització que manté importants vincles amb els Germans Musulmans egipcis. De fet, el Hamas va nèixer al 1987 com una branca de la Germandat Musulmana egipcia a Gaza.

Fuente -- Font: Arutz Sheva News.

dimarts, 1 de febrer del 2011

La frontera entre Gaza y Egipto al borde del colapso -- La frontera entre Gaza i Egipte al limit del colapse

Segons informa la web "Europe - Israël (article en francès), algunes poblacions pròximes a la frontera Gazano-egipcia, com El Arish, han pogut passar a estar controlades pels germans musulmans egipcis amb el suport de grups de beduins locals. Aquesta situació durant les darreres hores hauría permès a terroristes del Hamas entrar a Egipte per a participar en les manifestacions (com una multitudinària que s`està celebrant al Caire) contra el règim de Hosni Mubarak. Si aquesta situació de caos fronterer es confirma durant les pròximes hores o dies, no és descabellat pensar en un tràfic d`armes i en el pas de membres de totes dues organitzacions a ambdues bandes de la frontera: els membres del Hamas per a participar en manifestacions de protesta a Egipte i els germans musulmans a Gaza per a donar suport al Hamas. De fet, el sud d`Israel va ser atacat amb misils Qassam i Grad disparats desde la Franja de Gaza (Ynet).

castellano: según informa la web "Europe-Israël (artículo en francés), algunas poblaciones fronterizas entre Egipto y Gaza han podido pasar a control de los Hermanos Musulmanes con el apoyo de los beduinos locales. Esta situación habría permitido durante las últimas horas la entrada de terroristas del Hamas en Egipto para participar en las manifestaciones de protesta contra el régimen de Hosni Mubarak (como la multitudinaria manifestación convocada hoy en el Cairo). Si esta situación de caos fronterizo se confirma en las próximas horas o días, no es descabellado pensar en un activo tráfico de armas y de fundamentalistas islámicos en ambas direcciones del paso de Rafah: hermanos musulmanes a Gaza para participar en el Yihad contra Israel y terroristas del Hamas hacía Egipto para participar en las manifestaciones de protesta. De hecho, anoche, el sur de Israel fue atacado con el lanzamiento de misiles Qassam y Grad desde la Franja (Ynet).

Actualització: el que jo apuntava com una posible hipòtesis ja s`ha estat produïnt aquests darrers dies, ho podeu llegir en varies fonts palestines citades per Elder Of Zyion.

Actualitzación: lo que apuntaba como posible hipótesis, ya se ha estado produciendo estos últimos días. Lo podéis leer en varias fuentes palestinas citadas por Elder Of Zyion.

dilluns, 31 de gener del 2011

Odiamos a Mubarak y destruiremos a Israel -- Odiem a Mubarak i destruirem a Israel

Manifestantes cairotas entrevistados por la CNN afirman que odian a Mubarak porque su gobierno apoya a Israel y cuando este caiga su objetivo es la destrucción de Israel. Cada día veo más claro que en Egipto la caída de Mubarak, además de beneficiar quizás de entrada a oportunistas como El Baradei, no desembocará en elecciones libres y un gobierno democrático sino en un gobierno islamista directamente o con un gobierno de unidad nacional con una fuerte influencia de los Hermanos Musulmanes y un marcado carácter anti-israelí.



En català: manifestants cairotes entrevistats per la CNN afirmen que odien a Mubarak perque el seu govern dóna suport a Israel i que quan aquest caigui el seu objectiu será la destrucció d`Israel. Cada dia ho veig més clar. A Egipte, la posible caiguda del règim d`en Hosni Mubarak no desenvocarà en eleccions lliures i l`arribada de la democracia al país del Nil sinó més aviat en la formació d`un govern netament islamista o d`un govern d`unitat nacional amb una forta influència dels Germans Musulmans i un marcat caràcter anti-israelià.

diumenge, 2 de gener del 2011

Limpieza étnico-religiosa en Oriente Medio -- neteja ètnico-religiosa a l´Orient Mitjà

Entre finales de los años cuarenta y finales de los setenta, coincidiendo con la descolonización de los continentes africano y asiático, 800.000 judíos fueron expulsados de los países árabes como venganza por las victorias israelíes en las guerras del 1948, 1956, 1967 o 1973. En algunos casos, como en Egipto, Irak, Libia o los países del Magreb, algunas de esas comunidades judías eran más antiguas que el propio Islam. Muchos de refugiados fueron expulsados tras expropiarles los bienes y se dirigieron practicamente con lo puesto a Israel o a otros países occidentales como Francia o Estados Unidos. Ahora, casi medio siglo después, la historia se repite y otras minorías étnico-religiosas, como los coptos egipcios, los maronitas libaneses o los caldeos iraquies, deben abandonar sus países para huir de la persecución que sufren a manos de los grupos fundamentalistas islámicos con el "laisser faire" o el apoyo encubierto de muchos gobiernos. Estas últimas semanas, coincidiendo con las festividades navideñas, grupos terroristas de corte islamista han realizado atentados contra iglesias cristianas en Nigeria, Irak o Egipto. Ayer mismo, un terrorista suicida provocó la muerte de 21 fieles de la iglesia copta en Egipto en una iglesia de Alejandría durante la celebración del año nuevo. Lo podéis leer en El País. Sin embargo, ante estos ataques, la jerarquía eclesiástica prefiere hacer pequeñas protestas mientras carga sus tintas contra Israel para contentar precisamente a la gente que está expulsando a los cristianos de Oriente Medio.

En català: entre finals dels anys quaranta i els setanta, coincidint amb la descolonització d`Àsia i Àfrica, uns 800.000 jueus van ser expulsats dels països àrabs, després d`expropiar-los els seus bens, com a venjança dels liders nacionalistes per les victories israelianes en les guerres del 1948, 1956, 1967 i 1973. En molts casos, la existència d`aquestes comunitats jueves era anterior fins i tot a l`arribada de l`Islam a aquests territoris, com per exemple a l`Egipte, Irak, Libia o als països del Magrib. A més a més, molts d`aquests refugiats (ignorats per la ONU a diferència dels refugiats palestins) van haver de marxar amb poc més d`una maleta cap a Israel o altres països occidentals, com França o els Estats Units. Doncs bé, gairebé mig segle després, la història es repeteix i altres minories ètnico-religioses, com els coptes egipcis, els maronites libanesos o els caldeus iraquians, han d`abandonar les seves llars i els seus països per a fugir de la persecució que pateixen a mans dels fonamentalistes islàmics amb el "laisser faire" o fins i tot el vist i plau dels seus governs. De fet, en aquestes darreres setmanes, coincidint amb les festes nadalenques, diversos grups fonamentalistes islàmics han realitzat sagnants atemptats terroristes contra esglésies cristianes de Nigeria, Irak o Egipte. Segons informa El País, ahir mateix, un terrorista suïcida va provocar la mort de 21 fidels coptes en una església a Alexandria durant la celebració de l`any nou. Tanmateix, seguint el bon rol del dhimní, la jerarquía eclesiàstica, prefereix fer timides denuncies i carregar fort les seves tintes contra Israel per a acontentar precisament als que estan foragitant als cristians de les seves llars a l`Orient Mitjà.

Actualización (3-01-2011): mientras buena parte de la prensa egipcia habla de la posiblidad de una guerra civil a la libanesa, otras voces (recogidas por el Jerusalem Post) recurren a teorías conspirativas para culpar como siempre a Israel y evitar así la autocritica y de paso negar la problemática que el fundamentalismo islámico supone en su país.

Actualització (3-01-2011): mentres bona part de la premsa egipcia parla de la posibilitat d`una guerra civil a la libanesa, altres veus (recollides pel Jerusalem Post) recorren a teories conspiratives per a culpabilitzar de l`atac terrorista a Israel i evitar així fer autocritica y de pasada negar la problemàtica que el fonamentalisme islàmic suposa al seu país.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Egipto quiere mejorar sus relaciones con Hizbulah -- Egipte vol millorar les seves relacions amb Hizbulah

Egipto, uno de los países árabes "moderados" quiere mejorar sus relaciones con Hizbulah, y un primer paso en este sentido fue la reunión que mantuvieron el pasado 24 de Septiembre el cónsul egipcio en el Libano, Ahmed Helmi, con el director de los asuntos árabes de dicha organización terrorista, Hussein Izz Al Din.
Según la información de varias fuentes diplomáticas, la cita fue concertada por el gobierno egipcio a través de un mediador con el fin de preparar una segunda reunión de mayor calado entre el embajador egipcio en el Libano, Muhammad Al Bedwei, con el lider general de Hizbulah, Hassan Nasrallah.

Como siempre, la calculada ambigüedad de la diplomacia de los países árabes sale a escena: mientras critican a las organizaciones terroristas en los medios de comunicación dirigidos especialmente a un público occidental, no dudan a reunirse con ellas en secreto y a mantener importantes relaciones.

En català: Egipte, un dels països àrabs considerat com a "moderat", vol millorar les seves relacions amb el Hizbulah i un primer pas en aquest sentit ha estat la reunió que van mantindre el passat 24 de Septembre el cònsul egipci al Liban, Ahmed Helmi, amb el director dels afers àrabs de la mencionada organització terrorista, Hussein Izz Al Din.
Segons les informacions de vàries fonts diplomàtiques, la cita va ser concertada pel govern egipci mitjançant un intermediari amb la finalitat de concretar una segona reunió de major calat entre l´embaixador egipci al Liban, Muhammad Al Bedwei, amb el lider general del Hizbulah, Hassan Nasrallah.

Com sempre la calculada ambigüitat de la diplomacia àrab surt a escena: mentres critiquen a les organitzacions terroristes especialment als mitjans de comunicació destinats a un públic occidental, no dubten en mantenir amb elles importants contactes o relacions en secret.


Font -- Fuente: MEMRI Blog.

Arxiu del blog