Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antisemitisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antisemitisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de maig del 2011

Algunos daños colaterales antisemitas de la "primavera árabe" -- Alguns danys colaterals antisemites de la "primavera àrab"

Algunos daños colaterales con un marcado trasfondo antisemita que no podréis leer en la prensa española. Empecemos por Egipto. En ese país, en los últimos meses, especialmente a partir de las festividades de año nuevo, se han producido ataques contra iglesias y la comunidad copta por parte de grupos fundamentalistas islámicos. Los últimos enfrentamientos entre coptos y musulmanes tuvieron lugar este pasado fin de semana en las proximidades de la iglesia de Santa Mina en el popular barrio cairota de Imbaba y se saldaron con 12 coptos asesinados y decenas de heridos. Pues bien, para Safaa Saleh, periodista del periódico Al-Gumhoriyya, la culpa es de los judíos que han provocado estos enfrentamientos intercomunitarios para impedir que la juventud egipcia marche desde el Sinaí hasta Gaza para respaldar a la Tercera Intifada palestina (MEMRI). Nos encontramos nuevamente ante un clásico de los medios árabes: el uso de teorías conspirativas antisemitas para culpar a Israel o a los judíos de sus problemas internos.

Pero la "primavera árabe" no sólo ha incentivado el antisemitismo latente en Egipto sino también en Túnez.  De hecho, la comunidad judía tunecina ha decidido suspender los actos principales de la peregrinación anual a la histórica sinagoga El Ghriba, situada en la isla de Djerba, que desde hacía veinte años se celebraba por la festividad de Lag Ba Omer. Esta decisión se ha tomado por motivos de seguridad ante la amenaza de un posible atentado terrorista como el sufrido en esa misma sinagoga en Abril del 2002 o la repetición de manifestaciones con un marcado carácter antisemita como las que tuvieron lugar el pasado mes de Febrero (The Jewish Chronicle).


Para finalizar, sólo una pequeña reflexión: aún no hemos visto ninguna muestra de avance democrático en Egipto o Túnez pero nuestros medios (como por ejemplo Catalunya Radio anoche) nos siguen diciendo por activa y por pasiva que son revueltas democráticas. Sin embargo, si hemos podido ver algunos capítulos de las mismas con un marcado carácter antisemita pero en este tema sólo nos hemos encontrado un sepulcral silencio de esos mismos medios.

En català: Alguns danys colaterals amb un marcat caràcter antisemita de la primavera àrab que no podreu llegir a la premsa espanyola i catalana. Comencem per Egipte. En el país dels faraons, des de fa uns mesos i especialment des de les festivitat cristiana de l`any nou, s`han repetit els atacs de fonamentalistes islàmics contra la comunitat copta i les seves esglèsies. Els darrers alderulls van tenir lloc el passat cap de setmana a les proximitats de l`església de Santa Mina, situada al popular barri cairota d`Imbaba, amb un saldo de decenes de ferits i dotze membres de la comunitat copta assassinats. Doncs bé, Safaa Saleh, periodista del diari Al-Ghumhoriyya, al informar d`aquests fets va escriure que aquests enfrontaments intercomunitaris estaven provocats pels jueus (Israel) per a evitar que la joventut egipcia marxés cap a Gaza vía Sinaí i s`unís a la "Tercera Intifada palestina" (MEMRI). Res de nou. Ens trobem amb tot un clàssic dels mitjans de comunicació àrabs: la utilització de teòries conspiratives antisemites per a culpar a Israel i als jueus dels seus propis problemes interns, treient importància en aquest cas al auge del fonamentalisme islàmic al país des de la caiguda del règim de Mubarak.

Però la "primavera àrab" no només ha incentivat l`antisemitisme sempre latent a Egipte. A Tunísia la comunitat jueva ha decidit suspendre els principals actes de la peregrinació a la històrica sinagoga de El Ghriba, situada a l`illa de Djerba, que s`havia celebrat de manera continuada durant les dues darreres dècades per la festividad de Lag Ba`Omer. Representants de la comunitat jueva de Tunísia han afirmat que han pres aquesta decisió per a evitar els riscs d`un atemptat terrorista com el patit a la mateixa sinagoga a l`Abril del 2002 o de manifestacions amb un clar caràcter antisemita com les del passat mes de Febrer (The Jewish Chronicle).

Una petita reflexió per a acabar: encara no hem vist cap avenç real cap a la democràcia a Egipte o Tunísia però els nostres mitjans (Catalunya Radio ahir a la nit per exemple) s`entesten a dir-nos que són revoltes democràtiques. Tanmateix si hem pogut veure en aquestes revoltes alguns episodis amb un marcat caràcter antisemita però sobre aquest tema només hem vist un silenci sepulcral d`aquests mateixos mitjans.

dilluns, 16 de maig del 2011

El verdadero discurso genocida de Hamas -- El veritable discurs genocida del Hamas

Desde que se produjo la reconciliación entre Fatah y Hamas, de manera buenista y en no pocos medios europeos se nos ha informado de la supuesta moderación de los islamistas e incluso de que de manera un tanto ambigua estaban dispuestos a reconocer a Israel. Sin embargo, la realidad sobre el terreno y el discurso real en árabe de los dirigentes del Hamas no muestra todo lo contario: ni se han moderado ni piensan hacerlo y sus objetivos son la aniquilación de Israel y de los judíos que allí viven (además para colmo conciben su misión genocida como un decreto divino). El Hamas habla claro tanto en inglés como en árabe y no acabo de ver donde nuestros corresponsales ven su supuesta moderación. Ved el siguiente vídeo y sacad vuestras propias conclusiones.



En català: des de la reconciliació entre Hamas i Fatah, de manera bonista, s`ha repetit en no pocs mitjans europeus que el Hamas s`estava moderant i que de manera un pèl ambigua havia arribat a reconèixer el dret d`Israel a existir. Doncs no ho acabo de veure perquè el discrus del Hamas és prou clar tant en àrab com en anglés i no parla precisament de moderació sinó de tot el contrari: els seus objectius són la aniquilació d`Israel i dels jueus i a més ho fan com un mandat diví. No vec la moderació enlloc, doncs aquesta només existeix al caparró dels nostres corresponsals. Veieu el següent video i treieu les vostres pròpies conclussions.
 

dimecres, 20 d’abril del 2011

"Los judíos están tras el asesinato de V. Arrigoni" -- "Els jueus darrera de l`assassinat d`Arrigoni"

Eso es lo que piensa el periódico qatarí As Sharq (véase esta caricatura publicada el pasado día 16) y no pocos colectivos pro palestinos y de nuestra extrema izquierda. Sirvan como ejemplo este artículo de Fernando Casares para Kaos en la Red o este otro de Manuel Tapial publicado en Rebelión.org.

PD - Dejando de lado estas teorías conspirativas antisemitas y anti-israelíes compartidas por la extrema izquierda y la prensa árabe, los dos mejores artículos que he podido leer sobre el trágico asesinato de Arrigoni son los escritos por los amigos de Hasbara-ts (catalán) y por el periodista Jorge Marirrodriga en su blog.



En català: això és el que pensa el diari qatarí As Sharq (veure la caricatura publicada el passat dia 16 d`Abril) i no pocs colectius de solidaritat amb el poble palestí i de la nostra extrema esquerra. Serveixin d`exemple aquest article d`en Fernando Casares a Kaos en la Red o aquest altre d`en Manuel Tapial publicat a Rebelión.org.

PD - Deixant de banda aquetes teoríes conspiratives amb un clar caràcter judeofòbic i anti-israelià que comparteixen tant la premsa àrab com els grups d`extrema esquerra, els dos millors articles que he pogut llegir sobre el tràgic assassinat d`en Vittorio Arrigoni són els escrits pels amics de Hasbara-ts i pel periodista Jorge Marirrodriga al seu blog.

Fuente -- Font: MEMRI.

Incendian una sinagoga en Corfú (Grecia) -- Incendien una sinagoga a Corfú (Grècia)

Ayer por la mañana temprano unos desconocidos han incendiado una sinagoga en la isla griega de Corfú, donde vive una pequeña comunidad judía de 150 miembros. Afortunadamente, no hay que lamentar heridos aunque si se han producido daños en al menos unos treinta libros de oraciones.

Un oficial de policia griego, que ha preferido permanecer en el anonimato, ha indicado que la puerta de entrada estaba forzada y que dentro de la sinagoga se han encontrado dos bidones de gasolina vacíos.

Moshe Constantinidis, el presidente de la Junta Central de Comunidades Judías de Grecia, ha declarado a Reuters su preocupación y su deseo que una rápida intervención policial permita detener a los culpables.

Este es el tercer incendio de una sinagoga en Grecia en poco más de un año. Ya en Febrero del año pasado tres individuos fueron arrestados por la policia por haber incendidado en dos ocasiones una sinagoga medieval en la isla de Creta. En esa ocasión se produjeron importantes daños materiales en el techo del edificio y fueron dañados por las llamas miles de libros y también ordeñadores que se encontraban en las dependencias de la sinagoga.

En català: ahir, a primera hora del matí, uns desconeguts van calar foc a una sinagoga situada a l`illa grega de Corfú, on viu una petita comunitat jueva d`uns 150 membres. Afortunadament, no s`han de lamentar ferits però al menys uns 30 llibres d`oracions si han resultat danyats pel foc.

Un oficial de policia grec, que ha preferit no fer públic el seu nom, ha declarat que la porta d`entrada a l`edifici estava forçada i dins s`han trobat dos bidons buits de gasolina.

Moshe Constantinidis, el president de la Junta Central de les Comunitats Jueves de Grècia, declarat a Reuters la seva preocupació i el seu desig de que una ràpida intervenció policial permeti detindre als culpables.

Aquest és el tercer incendi d`una sinagoga a Grècia en poc més d`un any. Ja al Febrer de l`any passat tres individus van ser detinguts per la policia com a sospitosos d`haver provocat dos incendis a una singagoga medieval a l`illa de Creta que va provocar importants danys al sostre de l`edifici, en milers de llibres i ordinadors que es trobaven a les seves dependències.

Fuente -- Font: Ha`aretz.

diumenge, 17 d’abril del 2011

No era un pacifista, era un antisemita y "tonto útil" del Hamas -- no era un pacifista, era un antisemita i "ruc útil" del Hamas.

Dejadme que sea duro. Cuando un individuo tiene una muerte injusta y trágica, como el reciente asesinato de Vittorio Arrigoni en Gaza por un grupo salafista opuesto a Hamas, durante los días siguientes en la prensa se suelen publicar panegíricos del fallecido, como este de Alberto Arce en El País. Sin embargo, Arrigoni no era un pacifista, no apoyaba una solución de dos estados ni una convivencia pacífica entre israelíes y palestinos en Oriente Medio. El exaltado "pacifista" fue a hacerle el juego al Hamas y con sus artículos en el periódico comunista "Il Manifesto" o en su propio blog personal criminalizaba a las IDF pero al mismo tiempo nunca condenó el lanzamiento de Qassamim contra la población civil israelí. De hecho, en su propia piel se tatuó la palabra árabe "Muqawama" (resistencia) dejando bien clarito que apoyaba el terrorismo del Hamas contra la población civil israelí y precisamente por eso los lideres del Hamas le permitían vivir en Gaza, porque lo veían como un tonto útil para su causa.

Català: deixeu-me que sigui dur. Certament quan un individu pateix una mort injusta i tràgica, com la de Vittorio Arrigoni a Gaza assassinat per un grup salafista oposat al Hamas, sol ser habitual que durant els dies següents a la premsa es publiquin panegírics del finat, com per exemple aquest d`en Alberto Arce al País. Tanmateix, cal dir la veritat per dura que sigui. Arrigoni no era un pacifista, no donava suport a la solució de dos estats ni apostava per una convivència pacifica d`israelians i palestins a l`Orient Mitjà. Arrigoni va anar a Gaza per a fer-li el joc al Hamas i així ho va fer als articles que va publicar al diari comunista "Il Manifesto" o als escrits del seu blog personal, on deshumanitzava i criminalitzava a les IDF però mai va condemnar el terrorisme del Hamas, com el fet de disparar desde Gaza Qassamim o altres míssils, contra la població civil israeliana. De fet, a la seva pròpia pell es va tatuar la paraula àrab "Muqawama" (resistència) posant a simple vista de la gent el seu suport als atacs terroristes contra els civils israelians i justament per això els líders del Hamas li van permetre viure a Gaza, perquè el veien com un ruc útil per a la seva causa.
"

Arrigoni no era un pacifista, era un activista; sus fines no eran humanitarios sino políticos y de apoyo al Hamas; no era un pacifista pues para los israelíes sólo deseaba un tipo de paz: la paz de los cementerios.

En català: Parlant clar: Arrigoni no era un pacifista, era un activista; la seva tasca a Gaza no era humanitària, sinó política de suport al Hamas; I no era un pacifista, doncs la única pau que desitjava pels israelians era la pau dels cementiris.


Actualización: en su página personal de Facebook, Vittorio Arrigoni tenía colgada una imagen donde podía leerse en un pequeño cartel: "Aquí no son bienvenidos ni los perros ni los israelíes", que él mismo tradujo al italiano "Vietato l`ingresso a cani e israeliani". Por tanto, Arrigoni no sólo era un tonto útil del Hamas de extrema izquierda occidental sino también un antisemita declarado.



Actualització: a la seva página de Facebook, Vittorio Arrigoni tenia penjada una imatge d`una publicació en àrab on es podia llegir en un cartell: "Aquí, els gossos i els israelians no són benvinguts", que ell mateix va traduir a l`italià: "Vietato l`ingresso a cani e israeliani". Per tant, Arrigoni no només era un ruc útil d`extrema esquerra per al Hamas sinó també un antisemita declarat.

Font -- Fuente: Elder Of Ziyon.

dimarts, 12 d’abril del 2011

la visión de Golstone en la prensa árabe tras su retractación -- La visió del jutge Goldstone a la premsa àrab després de la seva retractació

El artículo del Juez Richard Goldstone publicado en el Washington Post en el que se retractaba de las acusaciones en el informe Goldstone de crimenes de guerra de Israel durante la operación antiterrorista "Plomo Fundido" contra el Hamas en Gaza de hace ahora un par de años ha sacudido al mundo árabe y a sus medios de comunicación, como por ejemplo la prensa, que ha reaccionado con la publicación de nuevas teorías conspirativas y viñetas antisemitas aprovechando la identidad judía de Goldstone. Lo podéis leer en Ha`aretz.

En català: l`article del jutge Richard Goldstone publicado en el Washington Post on es retractava de les acusacions al informe Goldstone de crims de guerra d`Israel durant l`operació antiterrorista "Plom Fós" contra el Hamas a Gaza d`ara fa dos anys ha sacsejat el món àrab i als seus mitjans de comunicació, com per exemple la premsa, que han reaccionat amb la publicació de noves teoríes conspiratives i vinyetes antisemites aprofitant la identitat jueva d`en Richard Goldstone. Ho podeu llegir al diari Ha`aretz.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Dogmatismo ideológico e israelofóbia -- dogmatisme ideòlogic i israelofòbia

El pasado 7 de Abril se discutió en el ayuntamiento de Getafe (población madrileña de unos 17.000 habitantes) la moción de apoyo a la nueva flotilla española a Gaza. Al final, la moción, apoyada por IU, acabó fracasando gracias a la abstención del PSOE y a la firme oposición del PP. Tras ver el vídeo con las declaraciones en favor de la moción del representante de IU (a partir del m. 9:15), he llegado a la conclusión que buena parte de nuestra izquierda tiene un problema con la judeofobia porque cuando un politico de izquierda es capaz de lanzar tranquilamente y sin despeneinarse libelos de sangre muy similares a los de la extrema derecha de toda la vida, aunque intente disfrazarlos de pacifismo, de critica a las políticas israelíes y de defensa de los derechos humanos, es que en esta izquierda algo falla.

Fracasa moción "Rumbo a Gaza" en Getafe from Juan Hernández on Vimeo.



En català: el passat 7 d`Abril es va discutir a l´Ajuntament de Getafe (població madrilenya d`uns 17000 habitants) la moció en suport a la nova flotilla espanyola a Gaza. Al final, la moció, amb el suport d`IU, va acabar fracassant amb l`abstenció del PSOE i la ferma oposició del PP. Després de veure el vídeo amb les declaracions del representant d`IU (a partir del m. 9:15) he arribat a la conclussió de que bona part de la nostra esquerra té un problema amb la judeofòbia perquè quan un polític d`esquerra es capaç de reproduir acríticament en el seu discurs libels de sang molt semblants als de l`extrema dreta de tota la vida, encara que ho intenti disfressar de critica a les polítiques israelianes, de pacifisme i de defensa dels drets humans, és que alguna cosa falla en aquests col.lectius sobre el paper progressistes.

diumenge, 10 d’abril del 2011

el buenismo desinformativo y la realidad de los hechos -- El bonisme desinformatiu i la realitat dels fets

Esta mañana he tenido la oportunidad de leer un artículo buenista de Tahar Ben Jelloun en la edición impresa de La Vanguardia, que con el título de "El Software Islámico ha caducado", nos ofrecía la versión políticamente correcta de nuestra prensa sobre la oleada de protestas que han convulsionado el mundo árabe en los últimos meses. Es decir, el tópico de unas protestas organizadas por jóvenes cultos, angloparlantes, gracias a las nuevas tecnologías y redes sociales, como Twitter o Facebook, sin una importante influencia de los grupos islamistas. Sin embargo, la realidad de los hechos se impone a esa visión endulcorada de nuestros intelectuales. Así, el bueno de Tahar Ben Jelloun se felicitaba en su panfleto de que en las manifestaciones de la plaza Tahrir ya no se habían escuchado consignas contra Occidente ni si habían quemado banderas de Israel y EUU. En opinión de Ben Jelloun, eso demostraba la madurez de los jóvenes y de la calle árabe y el nulo peso jugado por los islamistas. Desafortunadamente, los hechos sobre el terreno nos dan otra lectura y de hecho hoy mismo en Arutz Sheva News se puede leer que el pasado Viernes hubo una multitudinaria manifestación anti-israelí en el Cairo en la que se quemaron banderas de Israel en la plaza Tahrir, se corearon eslogans favorables a romper las relaciones diplomáticas entre ambos países y a la venta de gas a Israel , se clamó en favor de una tercera intifada contra Israel (organizada en Facebook) el próximo 15 de Mayo, e incluso el ejército egipcio tuvo que proteger la embajada para evitar que los manifestantes accediesen a ella o se apoderaran de la bandera israelí. De nuevo, el buenismo queda en entredicho por la realidad de los hechos.

En català: aquest matí he tingut la oportunitat de llegir a l`edició impresa de La Vanguardia un article bonista i panxacontent d`en Tahar Ben Jelloun, que amb el títol de "El software islámico ha caducado", ens ofería la versió políticament correcta de les revoltes al món àrab dels darrers mesos: protestes organitzades majorment per joves cultes en demanda de llibertat i organitzades mitjançant les noves teconològies i les xarxes socials, com Twitter o Facebook, amb una inexistent o molt petita influència dels grups islamistes. Tanmateix, aquest anàlisi bonista i mediatitzat no s`aguanta quan el comparem amb els fets reals sobre el terreny. Així, el bó d`en Tahar Ben Jelloun es felicitava de que els manifestants de la Plaça Tahrir al Caire no haguessin llençat consignes anti-occidentals ni calat foc a banderes dels Estats Units i d`Israel. En opinió d`en Ben Jelloun, això era una mostra de que la joventut árab no era anti-occidental i de l`escàs rol jugat pels islamistes. Tanmateix, avui mateix el diari israelià Arutz Sheva News ens informa d`una multitudinària manifestació el passat Divendres al Caire, on els manifestants de la Plaça Tahrir si van cremar banderes d`Israel, van amenaçar en iniciar una tercera intifada (convocada a Facebook) el pròxim 15 de Maig, van clamar per la ruptura de les relacions diplomàtiques entre ambdos països i contra la venta de gas a Israel, i per a evitar mals majors el propi excèrcit egipci va haver de protegir l`embaixada i evitar que els manifestants hi poguessin accedir o fer-se amb la bandera israeliana. De nou, el bonisme dels nostres mitjans queda retratat per la realitat dels fets sobre el terreny.

divendres, 8 d’abril del 2011

Spain, the most antisemitic country in western Europe

Recomiendo la lectura de este informe publicado en Hudson New York. Estoy totalmente de acuerdo con sus puntos de vista y su lectura no tiene desperdicio.

En català: recomano la lectura d`aquest exhaustiu informe publicat al Hudson New York. Estic totalment d`acord amb els seus punts de vista i la seva lectura no te desperdici.

dimarts, 1 de març del 2011

La conversión al Judaísmo es más fácil en los paises árabes -- La conversió al Judaísme és més fàcil als països àrabs


Fuente--Font: Safed-Tzfat-Zefad.

PD - Yo me atrevería a añadir que esa misma conversión tampoco es muy complicada en España y por los mismos motivos que en los países árabes... (Eso si, este proceso de "Guiur "no incluye ni el Brit Milá ni el baño ritual en la Mikvé).

PD (Català): Jo m`atreviria a afegir que aquesta mateixa conversió tampoc no és gaire díficil a Espanya i pels mateixos motius que al món àrab... (Això sí, aquest procés de "Guiur "no inclou ni el Brit Milà ni el bany ritual a la Mikvé).

dilluns, 28 de febrer del 2011

Adoctrinando en ideas antisemitas a los niños egipcios -- Adoctrinant en l`odi antisemita als nens egipcis



PD - Este programa infantil fue emitido el pasado 29 de Diciembre (varias semanas antes de que se iniciaran las protestas contra Mubarak y un mes y pico antes de la caída de su régimen). Por lo tanto, si bien es cierto que Mubarak mantuvo una paz fría con Israel durante tres décadas, su gobierno fue incapaz o no quiso preparar a su pueblo para una paz real con Israel, sin aoponerse al adoctrinamiento antisemita del nacionalismo árabe de Nasser o del de los Hermanos Musulmanes y otros grupos fundamentalistas islámicos. Ese poso antisemita e israelofóbico siempre latente en las sociedades árabes se ha mostrado con fuerza durante las protestas y puede ser explotado a corto - medio plazo por gobiernos populistas o directamente de corte islamista. Voy a ser clarito: el principal obstáculo para la paz entre israelíes y palestinos y para el reconocimiento de Israel entre sus vecinos de Oriente Medio no es la ocupación de Cisjordania, sino la cultura de odio antisemita y anti-israelí existente en las sociedades árabes e islámicas. Un odio que ha sido fomentado desde todas las posturas ideológicas: el nacionalismo árabe, la ideología internacionalista pro-soviética de extrema izquierda o el islamismo político.

PD (català) - Aquest programa infantil va ser emès per un canal de televisió egipcia el passat dia 29 de Desembre (algunes setmanes abans de l`inici de les protestes anti-Mubarak i un mes i escaig abans de la caiguda del seu règim). Per tant, si certament Mubarak va ser capaç de mantenir una pau freda amb Israel durant tres dècades, el seu govern va ser incapaç de preparar al seu poble per a una pau real amb Israel, sense oposar-se al antisemitisme latent en la seva societat estimulat pel nacionalisme àrab de Nasser o pel fonamentalisme islàmic de la Germandat Musulmana. Aquest pos d`antisemitisme sempre latent en moltes societats del món àrab islàmic ha sorgit amb força durant les protestes contra els governants autocràtics de les darreres setmanes i governs populistes o de tall jihadista en poden treure profit a curt o mig plaç. Davant d`aquesta situació, cal parlar clar: el principal obstacle per a la pau entre israelians i palestins i per al plè reconeixement d`Israel entre els seus veïns de l`Orient Mitjà no és l`ocupació de Cisjordània sinó l`arrelada cultura d`odi antisemita i anti-israelià existent en aquests països i estimulada per totes les corrents ideològiques que han gaudit de gran influència, a la regió, com el nacionalisme àrab, la propaganda internacionalista pro soviètica o el fonamentalisme islàmic.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Gadafi, el "judío" - Gadafi, el "jueu".

Las muestras de antisemitismo que pudimos observar en la plaza Tahrir mientras duraron las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak se repiten ahora en Libia, donde el dictador Muammar el Gadafi es representado con la estrella de David en las pancartas y monigotes de sus oponentes. De nuevo, nuestros medios han optado por hacer mutis por el foro y silenciar la importante fuerza cohesionadora y la influencia que tienen la judeofóbia y el antisionismo en las sociedades árabes, tal y como se ha podido ver estas últimas semanas en las manifestaciones de Túnez, Egipto o Libia.


En català: les mostres d`antisemitisme que vam poder observar a la Plaça Tahrir mentre van durar les protestes contra el règim de Mubarak es repeteixen ara a Líbia, on els opositors presenten a Gadafi a les seves pancartes o monigots de burla amb l`estrella de David. De nou, els nostres mitjans han preferit fer mutis pel foro i silenciar la força cohesionadora que tenen la judeofòbia i l`antisionisme a les societats àrabs, tal com hem pogut observar clarament aquestes darreres setmanes a Tunísia, Egipte o Líbia.

Fuente -- Font: Jihad Watch.

dijous, 20 de gener del 2011

Los antisionistas también piden el Boicot al Maccabi de Tel Aviv -- els antisionistes també demanen el boicot al Maccabi de Tel Aviv

Diversas asociaciones y agrupaciones que se autodefinen como "de amistad con pueblo palestino" (en realidad antisionistas más que pro palestinas) piden el boicot al Maccabi de Tel Aviv en el partido que esta noche debe disputar contra el Barça en el palau blaugrana correspondiente a la Euroliga de Baloncesto. Lo podéis leer en la web de Palestina.Cat.
Muy probablemente, esta noche se repetirán escenas tan lamentables como las que podéis ver en el siguiente vídeo. Lo diré clarito para que se me entienda: hasta no hace mucho los antisemitas decían "boicotead los negocios de los judíos". Hoy los antisionistas dicen "boicot a Israel y boicot al Maccabi de Tel Aviv". El lema cambia y se adapta a los nuevos tiempos pero el odio que lo inspira sigue siendo el mismo.



En català: diverses asociacions i agrupacions que s`autodefineixen com "d`amistat amb el poble palestí" (en realitat antisionistes més que pro palestines) demanen novament el boicot al Maccabi de Tel Aviv en el partit que ha de jugar aquesta nit contra el Barça corresponent a la Eurolliga de Bàsquet. Ho podeu llegir a la web de Palestina.cat.
Molt probablement aquest vespre es tornaran a repetir els tristos incidents d`anys anteriors com per exemple els que podeu veure al video següent. Tanmateix, jo vull ser contundent i ho diré clar i català: fins no fa gaire, els antisemites europeus deien "no compreu a les seves botigues. Boicot als jueus". Avui día, els antisionistes diuen "boicot a Israel i al Maccabi de Tel Aviv". El lema canvia i s`adapta als nous temps però l`odi que l`inspira continua sent el mateix.

PD - Para sacarnos el mal sabor de boca, os dejo con este artículo sobre la festividad de Tu Bishvat. -- Per a treure el mal sabor de boca que ens ha quedat, us deixo amb aquest article sobre la festivitat de Tu Bishvat.

dimarts, 11 de gener del 2011

El "Satánico" plan israelí (nuevos libelos palestinos) -- El "satànic" pla Israelià (nous libels palestins)

Durante los últimos días, los medios afines a la ANP han resucitado la vieja teoría conspirativa de que el gobierno israelí pretende destruir la mezquita de Al-Aqsa para construir el Tercer Templo judío. En este sentido podéis leer la traducción al inglés de los fragmentos de varios artículos recientes del periódico oficial palestino Al Hayat Al Jadida en el siguiente reporte de Palestinian Media Watch.

El uso de esa vieja teoría conspirativa no es nuevo y siempre es un "as en la manga" que se guardan los líderes palestinos de turno para incitar a su pueblo en actos de violencia anti-israelíes o anti-judías. De hecho, esa misma teoría fue utilizada por Hadj Amin Al-Husseini, el mutfí pro nazi de Jerusalén, para desatar los pogroms de 1929 (especialmente trágicos en Safed y en Hebrón) o por su sobrino, Yassir Arafat, en Septiembre del 2000 para desencadenar la mal llamada "II Intifada Palestina" tras negarse a firmar un tratado de paz definitivo con Ehud Barak en Camp David tres meses antes.



El único plan satánico que conoce el autor del blog es del grupo de heavy metal "Barón Rojo". Disfrutadlo -- L`únic pla satànic que coneix l`autor del blog és el del grup de heavy metal "Barón Rojo". Gaudiu-lo.


En català:
durant els darrers dies, els mitjans afins a l`ANP han ressuscitat la vella teoría conspirativa de que el govern israelià vol destruir la mesquita d`Al-Aqsa per a reconstruir el Tercer Temple jueu a Jerusalem. Ho podeu llegir al següent article de la web Palestinian Media Watch.

L`ús d`aquesta vella teoría conspirativa és un "as a la màniga" que es guarden els liders palestins quan els hi convé incitar al seu propi poble a la violència contra els civils israelians o jueus. De fet, aquest va ser el pretext emprat pel muftí pro nazi de Jerusalem, Hadj Amin Al-Husseini, per a incitar els pogroms de 1929 (especialment tràgics a Safed i Hebron) o pel seu nebot, Iassir Arafat, per a encetar la mal anomenada "II Intifada Palestina" al Septembre del 2000, després de negar-se a firmar un tractat de pau definitiu amb el govern israelià d`en Ehud Barak a Camp David tres mesos abans.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Jesus was a Palestinian (by "El País", of course...)

Resulta que Jesús de Nazaret es palestino, su mamá se llama Mariam y no nació en un portal sino en un check point israelí en Judea y Samaria. ¿No me creen? pues vean la siguiente caricatura publicada en El País. Nada mejor que una buena caricatura antisemita para celebrar la Navidad descontextualizando el conflicto y demonizando a Israel. De hecho, el Roto no hace más que reproducir de manera acrítica la propaganda de la ANP...



En català: Jesús de Nazaret és palestí, la seva marona és diu Mariam i no va nèixer en una establia sino en un Check Point israelià a Judea i Samaria. No em creieu, faig conya, oi? Doncs mireu la caricatura publicada al al País. Res millor per a celebrar el Nadal que una bona caricatura antisemita on a més es descontextualitza el conflicte i es demonitza a Israel. De fet, El Roto no ha fet res més que repetir de manera acrítica la propaganda de l´ANP...

dimecres, 22 de desembre del 2010

els jueus tenen la culpa de la crisi econòmica -- los judíos tienen la culpa de la crisis económica

El metropolitano de la iglesia ortodoxa del Pireo (Atenas), en unas declaraciones en la televisión griega, acusó al "judaísmo mundial" de ser el culpable de la crisis económica, de destruir los valores familiares tradicionales con la promoción de las familias monoparentales y el matrimonio homosexual. En su opinión, el sionismo estaba detrás de esta conspiración para apoderarse de Grecia y destruir a la iglesia ortodoxa.
No contento con semejantes declaraciones, el mencionado sacerdote indicó que Hitler fue un instrumento del Sionismo para que los judíos abandonasen Europa y se instalasen en Palestina, creando así "el nuevo imperio". Lo podéis leer en Ha´aretz.

Estas declaraciones aberrantes plasman todo el ideario judeofóbico (a excepción de la acusación de deicidio) que ha sido predominante en Europa en la clase más reaccionaria, tradicional, ligada a la judeofóbia religiosa cristiana y anti-ilustración durante los siglos XIX - XX: el supuesto control judío de la economía, la presentación del Judaísmo como algo maligno y destructor de los valores tradicionales de la sociedad, la conspiración judía para controlar un país o el mundo y la exorcización de la propia culpa de la judeofobia europea, convirtiendo a sus víctimas en victimarios. Al igual que los pogroms eran un acto de autodefensa ante los "ataques judíos", según este clérigo, Hitler fue un instrmento del Sionismo para que los judíos abandonasen Europa y se instalasen en Israel. Por lo tanto, los europeos ni fueron los culpables del antisemitismo ni del Holocausto, pues fueron los sionistas. Lo dicho, la exorcización de la propia culpa europea.

Dicho lo dicho, yo creo que estas declaraciones están movidas por la envidia en un doble sentido. Por un lado una envidia cultural religiosa, tanto por la supervivencia del pueblo judío a lo largo del tiempo a pesar de los reiterados intentos de asimilación y por los valores del monoteísmo ético de la cultura judía, que las diferentes iglesias cristianas históricamente los han reivindicado para sí, negando su presencia en los textos religiosos de la tradición judía y atribuyendolos al mensaje de Jesucristo. Pero, por otro lado, también observo una envidia del Sionismo y de Israel, un pequeño país mediterráneo, puntero en muchos campos como tecnología, ciencia, agricultura... y en unas condiciones muy difíciles, siempre con su supervivencia bajo amenaza constante. Esos logros son una afrenta para los antisemitas, especialmente cuando sus países, como por ejemplo Grecia, han tenido un pasado clásico y bizantino brillante pero un presente mediocre, en el vagón de cola de la Unión Europea.


En català: el metropolità de l`església ortodoxa del Pireu, en declaracions al principal canal de televisió grega, va culpar al poble jueu de la crisi econòmica i de destruir els valors tradicionals de la societat grega - amb la promoció del matrimoni homosexual o de les families monoparentals-; i de tot plegat va culpar a Israel i al Sionisme afirmant que tot és tracta d`un complot sionista per a apoderar-se de Grècia i destruir a l`església ortodoxa. Ho podeu llegir al Ha´aretz.

No cal dir que aquest clergue plasma tots els tòpics de la judeofòbia clàssica (tret de l`acusació de deïcidi) emprada pels sectors ultra reaccionaris i anti-ilustració durant els segles XIX - XX: el suposat control del jueu de l`economia, la presentació del Judaísme com a malèfic i destructor dels valors tradicionals de la societat, la conspiració jueva mundial per a apoderar-se d`un país o del món i destruir la cristiandat o l`exorcizació de la pròpia culpa de la judeofòbia europea, convertint a les seves víctimes en victimaris. No falla. Al igual que en el passat els pogroms es justificaven com a "actes de defensa" davant la conspiració jueva, en les declaracions del mencionat clergue Hitler esdevé un instrument del sionisme per a forçar als jueus a abandonar Europa i crear Israel. Per tant, els europeus no són els culpables de l`antisemitisme ni de l´Holocaust, sino les seves pròpies víctimes, els jueus o els sionistes. Com podem veure, una clara exorcització de la culpa europea.

Per a acabar, jo penso que aquestes declaracions són el resultat d`una doble enveja, una enveja de caràcter religiós i cultural per la supervivència del poble jueu (tot i els constants intents d`assimilació al llarg dels segles, molts d`ells liderats per les esglésies cristianes) i pels valors del monoteísme ètic de la cultura jueva, uns valors que les diferents esglésies històricament els han reivindicat per a si mateixes, negant la seva presència als textes religiosos de la tradició jueva i atribuïnt-los al missatge de Jesucrist. Però, per altra banda, també observo una gran enveja cap al nacionalisme jueu i cap a Israel, un petit país mediterrani, punter en molts camps com l`agricultura, la ciència, la tecnologia o la cultura... i a més en unes condicions molt dificils, amb la seva supervivència sempre amenaçada. Aquests èxits del sionisme i d`Israel són una afrenta per als antisemites especialment quan els seus països, com per exemple Grècia, han gaudit d`un gloriós passat clàssic i bizantí, però d`un present mediocre, al vagó de cua de l`EU.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Hamas odia también a los comunistas -- Hamas odia també als comunistes

Hamas nos envió una nueva muestra de odio en un video en el que pide a Allah que extermine a los judíos, a los cristianos y... ¡a los comunistas! Si, si, a los comunistas y a sus seguidores, es decir, a la gente de izquierda, para entendernos, por ateos. A mi no me sorprende, pues conozco bien el destino de la gente de izquierda en países gobernados por los islamistas (como por ejemplo el triste fin de los miembros del Tudeh en el Irán de Jomeini), pero ¿qué pensarán ahora muchos izquierdistas españoles que se han comportado como tontos útiles del Hamas durante los últimos años, especialmente en las manifestaciones pseudo pacifistas durante la operación anti-terrorista "Plomo Fundido" hace dos años? Sabedlo chavales, por muy pro palestinos y antisionistas que os declaréis, el Hamas también quiere vuestra muerte.



En català: Hamas demana en un video a Allah que extermini als jueus, als cristians i... als comunistes!!. Si, si, als comunistes, com en Josep Nuet per exemple, per ateus. A mi no em sorprèn. Com a historiador, em conec bé el destí dels comunistes i socialdemòcrates en països governats per fonamentalistes islàmics (com per exemple el trist fi dels membres del Tudeh a l´Iran de Jomeini), però què pensaran ara molts esquerrans catalans i de la resta de l´estat espanyol que durant els darrers anys s´han comportat com a rucs útils del Hamas, especialment en les manifestacions pseudo pacifistes organitzades per tota la geografía de la "pell de toro" durant l´operació anti-terrorista "Plom Fós" d`ara fa dos anys? Ho sento nanos, per molt antisionistes i pro palestins que us declareu, el Hamas també desitja la vostra mort.

dimarts, 14 de desembre del 2010

El Barça: herramienta del fundamentalismo islámico -- El Barça: eina del fonamentalisme islàmic

"Qatar Foundation" és el nou patrocinador del Barça per als pròxims cinc anys a raó d`uns 165 milions d`Euros. Una operació econòmica i de marketing excelent, de les millors de la història del futbol en aquest sentit. Tanmateix, Sandro Rossell i la junta directiva del club blaugrana no ha tingut massa miraments des del punt de vista moral i ètic. Qatar, un petit emirat de la peninsula aràbiga, té unes importants reserves de petroli i de gas. De fet, disposa de la tercera reserva de gas més important del planeta. Però també és un país que, al igual que els seus veïns saudites, a més a més de tenir una monarquía absoluta, també comparteixen el Wahabisme, una corrent extremista i fonamentalista del Islam nascuda a la peninsula aràbiga al segle XVIII, com a religió d`estat. Per tant, qualsevol respecte als drets humans en aquest estat és un acudit de mal gust, amb penes de mort per adulteri (sempre de la dona, of course), mutilacions corporals per delictes com el robatori o la forca per als "culpables" de sodomia. Però això no és tot. L´organització "Qatar Fundation, fundada a cop de decret per l`emir Hamad Ibn Khalifa Al Thani a l`any 1995, és la cara amable del fonamentalisme islàmic qatarí. De fet, la "Qatar Faculty of Islamic Studies" subvenciona al centre "Al Qaradawi Center for Research in Moderate Thought", una institució que dóna cobertura a les idees del Imam egipci Yusuf Al-Qaradawi, un fonamentalista islàmic partidari de la Jihad contra Occident, que justifica el maltractament a les dones, la desigualtat de gènere i el racisme i l´antisemitisme, justificant els atemptats terroristes suïcides contra civils israelians i fins i tot dones embarassades o afirmant que Hitler va ser una eina divina per a castigar als jueus per la seva "perfídia." Gràcies a Sandro Rossell, el Barça si esdevindrà una eina del fonamentalisme islàmic qatarí., lluïnt "Qatar Foundation" a la seva samarreta. Amics, benvinguts a Eurabia. Això sí, el petroli, el gas i els petrodòlars que no hi faltin.



Discurso del "moderado" Yusuf Al-Qaradawi, uno de los "protegées" de la Qatar Foundation -- Discurs del "moderat" Yusuf Al-Qaradawi, un dels "protegées" de la Qatar Foundation.

En castellano:
"Qatar Foundation" se ha convertido en la nueva patrocinadora del Barça en una operación muy exitosa desde el punto de vista económico, pues por cinco años de contrato el club azulgrana percibirá unos 165 millones de dòlares. Ahora bien, la directiva presidida por Sandro Rossell no ha tenido muchos miramientos desde el punto de vista moral i ético. Qatar es una economía emergente y un país codiciado por los principales gobiernos de Occidente para que sus multinacionales hagan negocio, pues tiene importantísimas reservas de petróleo y la tercera reserva mundial de gas. Pero, sin embargo, este pequeño emirato situado en la península arágiba, al igual que sus vecinos saudíes, está gobernado por una monarquía absoluta de derecho divino y comparten ambos el Wahabismo, una corriente rigorista y fundamentalista del Islam nacida en la península Arábiga en el siglo XVIII, como religión de estado. Por tanto, cualquier respeto hacía los derechos humanos en ese país es un chiste de mal gusto, con penas de muerte por adulterio, por sodomía o penas de mutilaciones corporales por robos. Pero, por si esto no es suficiente, La organización "Qatar Foundation", que fue fundada a golpe de decretazo por el emir Hamad Ibn Khalifa Al-Thani en 1995, es la cara amable del fundamentalismo islámico qatarí, pues en su entramado, financiada por la "Qatar Faculty of Islamic Studies", encontramos el centro "Al Qaradawi Center for Research in Moderate Thought". Y ¿cuál es ese pensamiento supuestamente moderado? pues el del Imam Yusuf Al Qaradawi, un Imam egipcio partidario de la Yihad contra Occidente, de la desigualdad de género, de la instalación de su visión rigorista de la Sharia en los países islámicos, del racismo y del antisemitismo, llegando a justificar en sus delirios judeófobos el asesinato de inocentes civiles israelíes, incluyendo a mujeres embarazas en atentados terroristas suicidas palestinos. Además, también ve a Hitler como una herramienta divina pues piensa que el Holocausto fue un cástigo divino al pueblo judío por su "perfidía". Sin embargo, por obra y gracia de Sandro Rossell y su junta, la única herramienta es el Barça, herramienta del fundamentalismo islámico, luciendo "Qatar Foundation" en su camiseta. Amigos, bienvenidos a Eurabia, eso sí, que el gas, el petróleo y los petrodólares que no falten.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Escuelas islámicas inglesas adoctrinan en el antisemitismo y la homofobia -- Escoles islàmiques angleses adoctrinen en l´antisemitisme i l´homofòbia

Siempre he pensado que Arabia Saudí, además de exportar petróleo, es también una de las principales exportadoras de fanatismo, fundamentalismo islámico, yihadismo y antisemitismo, gracias a la adopción del Wahabismo como religión de estado. Leed este artículo publicado ayer en "The Guardian" y podréis ver la educación "islámica" (wahabí, en realidad) que reciben los chavales que estudían en colegios financiados por Arabia Saudí. Para echarse a temblar: el destino de los infieles es el infierno, amputaciones de miembros para castigar los delitos de robo, los judíos presentados como descedientes de monos y cerdos (es decir, se niega su humanidad al igual que hacían los nazis), adoctrinamiento en ideas refritadas de los Protócolos de los Sabios de Sión pero cambiando judío por sionista (al igual que muchas corrientes de extrema izquierda y derecha) o delitos de pena de muerte por homosexualidad. Y, repito, este tipo de educación no sólo se imparte en las madrasas de Kabul , Kandahar o Gaza, sino también en Londres. De hecho, además de descerebrada, este tipo de "eduación" es una autopista sin peajes hacía el siglo XV



La educación Saudí es idéntica, ya sea en Riyadh o en Londres -- L´educació saudita és idèntica ja sigui a Riadh o a Londres.

En català:
sempre he pensat que, a més a més d´exportar petroli, Arabia Saudita és també una de les principals exportadores de fonamentalisme islàmic, jihadisme i antisemitisme, gràcies a la adopció de la corrent Wahabita com a religió d´estat. Si voleu al.lucinar (i no us caldrà abusar de susbtàncies psicotròpiques), llegiu el següent article publicat ahir al diari "The Guardian" i podreu observar quina educació "islàmica" (wahabita, of course) reben els nanos musulmans que estudien en escoles privades de financiació saudita. Per acollonir-se (amb perdó): els infidels no tenen dret a la salvació i la seva destinació és l´infern, amputacions de mans i peus com a càstic pel furt, els jueus presentats com a descendents de simis i porcs (negant la seva humanitat al igual que van fer els nazis), vulgars refregits dels protòcols però canviant jueu per sionista (igualet que moltes corrents d´extrema dreta i esquerra) o delictes de pena de mort per homosexualitat. I, convé tenir present que aquest tipus d´educació no sols s´imparteix a les madrases de Kabul, Kandahar o Gaza, sinó també a Londres. De fet, a més de descerebrada, aquest tipus d´educació és una autopista sense peatges al segle XV.

Arxiu del blog