Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.
Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.
diumenge, 29 de maig del 2011
la victoria del Barça para cargar subliminalmente contra Israel-- La victòria del Barça per a carregar subliminalment contra Israel.
dijous, 5 de maig del 2011
El juego sucio de la Agencia Palestina de noticias "Ma`an" -- El joc brut de l`Agència palestina de notícies "Ma`an"
We say to the American and Israeli occupier: The [Islamic] nation which produced leaders who changed the course of history through their Jihad and their endurance is a nation that is capable of supplying an abundance of new blood into the arteries of the resistance and is capable of restoring the glory of Islam and the flag of Allah's oneness, Allah willing.
Sin embargo, en la edición inglesa de Ma`an, leemos:
En català: l`equip de Palestinian Media Watch (Palwatch.org) ha deixat amb el cul al aire als de l`Agència Palestina de Notícies "Ma`an" i ha demostrat que utilitzen un doble missatge depenent de l`audiència a la que va dirigit, si es tracta de la societat palestina en llengua àrab o d`un públic occidental en anglés. Anem als fets. Després de conèixer la mort del terrorista Ossama Bin Laden, els membres de les Brigades dels Màrtirs d`Al-Aqsa, organització terrorista vinculada al Fatah d`en Mahmoud Abbas, va donar a conèixer un comunicat publicat el passat Dimarts 3 de Maig a la Agència Palestina de Noticies Ma`an que en la seva versió original en àrab finalitzava amb les següents paraules:
We say to the American and Israeli occupier: The [Islamic] nation which produced leaders who changed the course of history through their Jihad and their endurance is a nation that is capable of supplying an abundance of new blood into the arteries of the resistance and is capable of restoring the glory of Islam and the flag of Allah's oneness, Allah willing.Tanmateix, a l`edició anglesa de Ma`an, llegim:
We tell the Israeli and the American occupiers that we have leaders who have changed history with their Jihad and their steadfastness. We are ready to sacrifice our lives to bring back peace.
Queda clar com els membres de Ma`an han canviat el missatge jihadista i bel.licista original per un altre molt més "light", amb referències a la pau que no es troben en el comunicat en àrab, i més acomodat al que un lector occidental espera llegir. Res de nou perquè aquesta és la mateixa tàctica de doble missatge emprada pels alts caps (Yassir Arafat, Mahmoud Abbas, Salam Faiad...) i altres funcionaris de l`ANP, és a dir, difondre un missatge belicista, de Jihad i de no reconeixement d`Israel en àrab destinat a la societat palestina i un missatge més moderat de pau, negociacions i de compromís amb una solució de dos estats en anglés davant d`una audiència occidental.
divendres, 29 d’abril del 2011
Eugenio García Gascón o escribir desde la ideología -- E. García Gascón o escriure des de la ideologia
EUGENIO GARCÍA GASCÓN O ESCRIBIR DESDE LA IDEOLOGÍA.
El pasado Lunes 25 de Abril Eugenio García Gascón, corresponsal en Jerusalén del periódico público, nos sorprendió con la publicación de una entrada en su blog titulada "Auschwitz". De entrada, puede resultar sorprendente que con la movida existente en los últimos días en Siria, con el ejército y los partidarios de Bashar Al-Asad reprimiendo brutalmente las manifestaciones de los opositores en Damasco o Deera, este supuesto experto en Oriente Medio pierda su tiempo escribiendo sobre el contenido de un artículo de tintes académicos publicado en el periódico israelí Ma`ariv. Vayamos por partes para que el lector no se pierda. Según García Gascón, el Ma`ariv ha publicado recientemente un extenso artículo sobre la investigación histórica realizada por el doctor en historia y profesor de la Universidad de Cracovia, Arthur Schindler, que se publicará la semana que viene en inglés y en hebreo en el Yad Vashem de Jerusalén. Dicha investigación histórica se basa en unos datos extraídos de unas memorias y parece ser que avaladas por un documento encontrado en el archivo del "American Jewish Distribution Committe" que nos hablan de un "programa ordenado" para llevar a 60.000 o 80.000 judíos polacos de Auschwitz a Palestina, pero el plan nunca se llevó a la práctica y presumiblemente la mayoria de esos judíos murió en las cámaras de gas.
Pues bien, Eugenio García Gascón aprovecha esa investigación histórica para redactar un repugnante articulo en el que nos reproduce dos grandes mitos de la propaganda soviética anti-israelí al afirmar que (las negritas son mías):
El documento en cuestión está fechado en noviembre de 1939, es decir sólo unos pocos meses después de que comenzara la Segunda Guerra Mundial con la invasión de Polonia, y es importante porque corrobora que al principio de la guerra los nazis no habían considerado exterminar a los judíos de Europa. La “solución final”, según la mayoría de los historiadores, no se adoptó hasta mediada la guerra.
Sin embargo, hubo líderes religiosos judíos en Europa que durante décadas mantuvieron lo mismo que sugiere el nuevo documento. Aseguraban que los nazis se mostraron receptivos a la idea de deportar a los judíos europeos a Estados Unidos y Palestina, y que los sionistas se opusieron. Los sionistas, por supuesto, niegan esta versión, una versión que deberá investigarse de nuevo, a la luz del documento que ahora ve la luz.
Los dos grandes mitos de la propaganda estalinista y muy difundidos en los países árabes aliados de la URSS a partir de los años 60 son:
1) Existencia de una colaboración interesada entre nazis y sionistas para llevar los judíos europeos a Palestina.
2) El Holocausto no sólo fue culpa de los nazis sino también - y principalmente- de los sionistas porque obstaculizaron cualquier salida de los refugiados judíos europeos que no les llevase a Palestina.
No sólo contento con eso, García Gascón omite indicar a sus lectores que esos "lideres religiosos judíos" que defendieron durante décadas que los sionistas también tenían buena parte de culpa del Holocausto en muchos casos estaban vinculados a corrientes antisionistas opuestas a la existencia de Israel y del Sionismo debido a su fundamentalismo religioso y por tanto sus criticas a Israel o al Sionismo no son inocentes sino con una clara intencionalidad demonizadora. Una de esas corrientes antisionistas más importantes durante la primera mitad del siglo pasado fue el movimiento "Agudat Israel" de la que surgieron los "Neturei Karta", un colectivo de judíos jasídicos que se ha dado a conocer en estos últimos años por participar en todas las manifestaciones anti-israelies ataviados con banderas palestinas o con pancartas donde denuncian el supuesto racismo israelí y advierten de que Zionism and Judaism is not the same thing.
Pero no sólo las criticas de esos colectivos de judíos "ultraortodoxos" son interesadas y no son inocentes. De hecho, igual ocurre con las de García Gascón, aunque por motivos diferentes. Y en este punto llegamos al "quid" de la cuestión. En Europa, y obviamente también en España, tenemos una serie de periodistas, corresponsales, opinadores y supuestos expertos en Oriente Medio, como Juan Miguel Múñoz, Laura Caro, el propio García Gascón, Maruja Torres o Antonio Gala por citar sólo unos ejemplos, que se pasan por el forro todos los códigos éticos del periodismo, se dedican a escribir desde la ideología y eso se refleja en sus reportes informativos, donde se puede apreciar claramente una "neutralidad pro palestina", es decir dar una imagen de neutralidad y objetividad pero con un claro enfoque pro palestino (o mejor dicho anti-israelí) entre líneas.
Este tipo de periodismo panfletario con unos claros fines ideológicos está distorsionando los hechos de un conflicto lejano y desconocido para la mayoría de los españoles (a pesar de la saturación de noticias sobre este tema en nuestros medios) y están contribuyendo a la demonización de Israel ante la opinión pública española.
dijous, 21 d’abril del 2011
Llegan los tradicionales libelos anti-israelíes de Semana Santa -- Arriben els tradicionals libels anti-israelians de Setmana Santa
Para zanjar el tema dejadme que explique una anécdota que viene a cuento. Este pasado verano (desde finales de Julio hasta mediados de Septiembre) participé en un curso intensivo de hebreo moderno en el Ulpán de la Universidad de Tel Aviv junto a una compañera mía de clase de la Universidad de Granada. Ella es una cristiana evangélica fervorosa y nunca tuvo ningún problema en Israel por hacer ostentación de su fe o para participar en las celebraciones religiosas cristianas. De hecho, cada Sábado por la mañana (el Domingo teníamos clase en la Uni) se iba desde Ramat Aviv al centro de Tel Aviv para asistir a misa en una comunidad de cristianos evangélicos y siempre (en la playa, en la universidad, en las "meonot" o en las cafeterías del centro de Tel Aviv) dejaba bien visible un pequeño colgante con un crucifijo en su cuello. Nunca tuvo ningún tipo de problema en Israel debido a su fe cristiana. Y es que en Isral la libertad religiosa es un derecho consolidado, pero que hubiera pasado si en lugar de Tel Aviv hubiese estado estudiando en el Cairo por poner un ejemplo? No puedo asegurarlo a ciencia cierta pero estoy seguro de que allí debería haber tomado una serie de precauciones que en Tel Aviv fueron totalmente inecesarias.
PD - yo me quedo en casa por este puente y espero seguir posteando como de costumbre, pero aprovecho para desearle a mis lectores unas felices vacaciones.
En català: Arriben les vacances de Setmana Santa i amb elles els tradicionals libels anti-israelians de moda d`uns anys ençà a la premsa espanyola, basats en "informar" d`una suposada marginació-persecució dels cristians a Israel mentre que callen la marginació real d`aquestes comunitats cristianes a Gaza i Cisjordània. Serveixi com a exemple aquest libel publicat avui a la edició impresa del Periódico de Catalunya.
Permeteu-me que expliqui una anècdota que lliga amb el tema. Aquest estiu jo i una altra estudiant de la Universitat de Granada vam participar en el Curs d`hebreu intensiu a l`Ulpan de la Universitat de Tel Aviv desde finals de Juliol (vaig arribar a Israel poques hores abans de l`inici del 9 d`av) fins a meitat de Septembre. La meva companya granadina és una cristiana evangèlica fervent i mai va haver d`amagar la seva fe a Israel. Cada Dissabte (els diumenges teniem classe a la uni) es desplaçava desde la nostra residència a Ramat Aviv fins al centre de Tel Aviv per a assistir a missa amb els membres d`una comunitat evangèlica i sempre (a la residència, a la platja, a la facultat o a les "batei café" del centre de Tel Aviv) portava una petit penjoll al coll amb una creu ben visible. Mai em va parlar de cap problema en aquest sentit i és que a Israel la llibertat religiosa és un dret consolidat, però podría haver anat la meva amiga amb el seu penjoll al Caire posem per cas? No ho puc afirmar amb seguretat però de ben segur que hauría d`haver pres moltes més precaucions que no li van fer cap tipus de falta a Tel Aviv.
PD - Tot i aquest pont, jo em quedo a casa i espero seguir postejant com he fet habitualment durant aquests dies festius. Però aprofito la ocasió per a desitjar als meus lectors unes molt bones vacances.
dilluns, 28 de març del 2011
El silencio ante el bombardeo de los civiles israelíes -- El silenci davant del bombardeig dels civils israelians
En català: el passat divendres van publicar el meu darrer article d`opinió al diari Reus Digital (Reusdigital.cat) sobre el silenci dels nostres mitjans quan els míssils impacten a Ashdod o Askhelon enlloc de fer-ho a Gaza, Bengasi o Tripoli. I no ho vaig escriure en el text però ho dic ara aquí al blog: no només és silenci, és tergiversació. Normalment les coses van així: primer els terroristes del Hamas o del Jihad Islàmic palestí disparen míssils desde Gaza contra la població civil israeliana; a aquest atac terrorista normalment li segueix una resposta de les IDF per a posar fora de joc les llençadores dels míssils; els terroristes, que de rucs no en són pas, ho saben i normalment les instal.len en zones poblades per a poder denunciar a posteriori la mort dels civils palestins. Els nostres mitjans només solen informar amb grans titulars de les respostes de les IDF i en moltes ocasions presentant-les no com una resposta al previ disparament de míssils contra els seus civils, sinó com una nova ofensiva israeliana i una clara mostra d`ús desmesurat de la força. Així quan rep aquesta informació, la nostra opinió pública sol interpretar que el govern israelià és l`agressor, el mafiós de barri i el que duu a terme un ús desmesurat de la força enlloc de veure com als culpables als veritables agressors, és a dir als terroristes palestins que bombardegen amb els seus míssils als civils israelians.
dilluns, 21 de març del 2011
El doble rasero con el uso de civiles como escudos humanos -- El doble raser amb la utilització de civils com a escuts humans
Otro ejemplo claro del doble rasero de nuestros medios: Si Kadafi bombardea indiscriminadamente a sus civiles, es noticia; pero si el Hamas y otras organizaciones terroristas bombardean indiscriminadamente a la población civil israelí (como por ejemplo este pasado fin de semana) entonces silencio y sólo se informará de la represalia israelí, presentándola como una agresión.
En català: el passat Dissabte, coincidint amb els primers bombardejos de la coalició internacional contra objectius militars dels partidaris de Kadafi, el País informava de que el dictador libi utilitza als seus partidaris i als ciutadans de Trípoli com a escuts humans. Tanmateix, quan els portaveus militars israelians anunciaven que el Hamas utilitzava a la població palestina de Gaza com a escuts humans, El País va preferir ocultar aquestes dades i acusar a Israel de fer un "ús desproporcionat de la força" a Gaza...
Un altre exemple del doble raser dels nostres mitjans: si és Kadafi qui bombardeja indiscriminadament a la seva població civil, llavors és notícia; tanmateix si el Hamas i altres organitzacions terroristes palestines bombardegen indiscriminadament a la població civil israeliana (com per exemple aquest passat cap de setmana) llavors es corre un vel de silenci i sols s`informarà de la posterior represalia de l`excércit israelià, presentant-la com una nova agressió.
dilluns, 14 de març del 2011
legitimando el odio -- legitimant l`odi
En la imagen, la foto de las víctimas del brutal asesinato de Itamar, presentados simplemente como "colonos" en los medios españoles. Z"L (Que su recuerdo sea siempre bendito). -- A la imatge, la foto de les víctimes del brutal atemptat terrorista d`Itamar, presentats simplement com a "colons" als nostres mitjans. Z"L (Que el seu record sigui sempre beneït).En català: desde Dissabte a la nit he estat buscant informació sobre el sagnant i brutal atemptat terrorista a Itamar i per l`enfoc que he vist en molts dels nostres mitjans me`n adono que l`epitet "colono2 aplicat a les víctimes serveix com a atenuant i fins i tot com a justificació del terrorisme palestí, encara que acabi amb les vides d`un jove matrimoni i de tres dels seus fills, entre ells un nadó de pocs mesos. Els tòpics sempre es repeteixen: colons violents i fanàtics de l`extrema dreta religiosa, espiral de violència, milicians palestins, resposta de l`excèrcit israelià, etc; Tant se val que citem El País, La Vanguardía, Público o qualsevol altre mitjà, el llenguatge periodistic es posa al servei de la legitimació de l`odi. I si, que quedi clar que és odi. Només desde l`adoctrinament més radical i en la deshumanització més perversa del poble jueu i dels civils israelians, un parell d`individus pot entrar en una casa i apunyalar o degollar barbarament a una familia de civils inocents mentre dormien als seus llits sense gairebé despentinar-se, sabent que a la seva societat seran considerats com a herois i aquest brutal assassinat a sang freda serà considerat com un "acte gloriós i heroic" en els seus mitjans en àrab. Tanmateix els nostres mitjans que sempre ens informen sobre el patiment del poble palestí calla aquest adoctrinament i rentat de cervell digne dels nazis que reben de part dels seus dirigents, no només dels del Hamas o el Jihad Islàmic palestí sinó també dels de l`ANP d`en Mahmoud Abbas. En conclussió, la premsa espanyola ja fa un bon grapat d`anys que practica un doble raser amb el terrorisme, legitimant l`odi contra Israel i el poble jueu de la societat palestina i desinformant a la opinió pública d`aquest país.
divendres, 25 de febrer del 2011
"La plaza sueña con el califato" (Jorge Marirrodriga)
En català: el periodista Jorge Marirrodriga s`ha desmarcat de la visió optimista i bonista que ens han oferit els nostres mitjans de comunicació de les revoltes al món àrab i especialment a Egipte en aquest fantàstic article publicat avui al seu blog personal. Coincideixo plenament amb el seu punt de vista. Ja fa dues setmanes de la caiguda de Mubarak i Egipte encara no ha fet cap pas ferm cap a la democràcia. El poder segueix en mans dels militars, les eleccions aplaçades "ad Kalendas graecas" i la única demostració de força a la plaça Tahrir ha estat feta per la Germandat Musulmana de mans del Imam Yusuf Al-Qaradawi, estudiós islàmic de la Universitat d`Al-Ahzar, famós per les seves idees jihadistes, racistes, antisemites, homòfobes i masclistes, que va ser capaç de reunir entorn a un milió de persones el passat Divendres a l`emblemàtica plaça. En el seu discurs, obviament, la democràcia va ser la gran absent i va parlar de Jihad i de milions de màrtirs avançant cap a Al-Quds (Jerusalem). Com encertadament conclou Jorge Marirrodriga, "la democracia no va a llegar solita a Egipto. Ahora mismo sigue habiendo una dictadura y la alternativa que se adivina por el horizonte no es mejor".
dijous, 24 de febrer del 2011
Israel permite el regreso de 300 palestinos a Cisjordania desde Libia -- Israel permet el retorn de 300 palestins a Cisjordània des de Libia
En català: el govern israelià ha permès el retorn a Cisjordània de 300 palestins que vivien a Líbia per raons humanitàries davant la greu situació de guerra civil i la dura repressió excercida pels seguidors de Muammar el Gadafi des de què es van iniciar les protestes contra el seu règim dictatorial (Ha`aretz). Una altra notícia que tampoc serà publicada als nostres mitjans ja que esgarraria la visió d`un Israel agressor i bel.licista que volen vendre a l`opinió pública. Serveixi d`exemple aquesta notícia del Mundo sobre els atacs terroristes amb míssils Grad patits a la ciutat de Beer Sheva ahir a la nit i la posterior acció anti-terrorista del Tzahal contra la cèl.lula responsable de l`atac al nord de la Franja de Gaza.
dissabte, 19 de febrer del 2011
Tomas Alcoverro, el israelí... -- Tomàs Alcoverro, l`israelià...
Otro ejemplo lo tenemos en la agresión y tentativa de linchamiento sufrida por el veterano periodista barcelonés, Tomás Alcoverro, que fue agredido salvajemente al grito de "israelí, israelí". El propio periodista, gran conocedor de Oriente Medio y residente desde hace cuarenta años en Beirut, nos deja este articulo donde nos narra su amarga experiencia en las calles cairotas.
El antisemitismo ha sido un factor clave en las agresiones a periodistas extranjeros, pues su aspecto occidental les convertía en "judíos" para las masas egipcias de manifestantes cairotas. Otro factor más de preocupación acerca de las manifestaciones que de manera acrítica y buenista se nos siguen presentando como protestas democráticas (léase a Antonio Franco y véase a Ferreres en el Periódico de Catalunya). Mi pregunta es: ¿desde cuándo una protesta en favor de la democracia lleva asociadas clara muestras de odio anti-occidental y judeofóbico?
En català: des de que es van iniciar les protestes contra el règim de Hosni Mubarak, els nostres mitjans ens han informat sobre les agressions a periodistes occidentals que estaven informant sobre aquests esdeveniments. Generalment, s`ha culpat de les agressions als seguidors del deposat "rais" i el pretexte emprat va ser que els periodistes distorsionaven els fets i enganyaven a la opinió pública internacional de la situació existent a Egipte. Tanmateix, hi hà un important element que s`han callat: el marcat caràcter antisemita que ha envoltat a moltes d`aquestes agressions. Cal recordar que el dia abans de que Lara Logan, la corresponsal de la cadena nordamericana CBS, fós brutalment violada i agredida al Caire mentres cobría la caiguda del règim Mubarak, ella mateixa va informar a Esquire.com que els soldats egipcis posaven entrebancs al seu equip amb el pretext de que espiaven per a Israel.
Un altre exemple amb un marcat caràcter antisemita el tenim amb la brutal agressió i tentativa de llinxament patida pel periodista barceloní, Tomàs Alcoverro. El propi periodista, un gran coneixedor de la realitat de l`Orient Mitjà i resident a Beirut des de fa quatre dècades, ens va deixar un amarg testimoni de la experiència que va patir als carrers del Caire en aquest article publicat a La Vanguardia.
Podem concloure que la judeofòbia ha estat un element important en moltes de les agressions patides per periodistes i corresponsals extrangers al Caire durant les darreres setmanes. El seu aspecte occidental els va convertir en "jueus" o "israelians" als ulls dels manifestants egipcis. Per tant, ens trobem davant d`un altre indici preocupant de les manifestacions que en els nostres mitjans i de manera bonista (llegiu a Antonio Franco i mireu a Ferreres al Periódico de Catalunya). La pregunta que ara mateix em faig és: des de quan unes manifestacions pro democràtiques tenen asociades clares mostres d`odi anti-occidental i antisemita?
diumenge, 13 de febrer del 2011
Visiones objetivas y subjetivas de los acontecimientos -- Visions objectives i subjectives dels esdeveniments
PD - Muchas veces, leyendo la prensa o viendo el telediario, me da la impresión de que los periodistas occidentales en lugar de retratar la realidad de los hechos nos retratan su visión subjetiva o sus deseos acerca del devenir de los hechos que retransmiten.
No pongo en duda de que la juventud egipcia utilice Facebook y Twitter pero no acabo de ver el laicismo que tan alegremente defiende Lluís Bassets en su artículo -- No poso en dubte el fet de que els joves egipcis utilitzin xarxes socials com Facebook y Twitter però no acabo de veure per enlloc el laicisme tan alegrement defensat per Lluís Bassets en el seu artícle.En català: mentre que els nostres mitjans de comunicació intenten convèncer a l`opinió pública (amb articles com aquest de Lluís Bassets en el seu blog del País) de que ara, amb l`inici de la transició democràtica a Egipte, tot anirà genial, la democràcia es consolidarà, els Germans Musulmans es moderaran optant per la vía turca d`Erdogan, i que sorgirà un nou estat laïc i plural gràcies a l`Occidentalització dels joves egipcis vía Twitter o Facebook, els Germans Musulmans jordans ens mostren amb les seves declaracions un missatge no tan optimista, més preocupant (que coincideix amb els meus temors i amb el meu punt de vista) sobre la revolució egipcia, el seu futur a curt -mig plaç i sobre els governs més perjudicats amb el canvi.
PD - Molts cops, llegint la premsa o mirant el Telenotícies, em dóna la sensació de que els periodistes i reporters occidentals no ens retransmeten la realitat dels fets sinó la seva visió subjectiva o el seu desitjos de futur dels esdeveniments que ens narren.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Caballos de Troya del totalitarismo -- Cavalls de Troia del totalitarisme
"Long before the war, Al Banna had developed an islamic religious ideology which previewed Hitler`s nazism. Both movements sought world conquests and domination. Both were triumphalist and supremacist: in Nazism the Aryan must rule, while in Al Banna`s Islam, the muslim religion must hold domination. Both advocated subordination of individual to a folkish central power. Both were explicitly anti-nationalist in the sense that they believed in the liquidation of the nation-state in favor of a trans-national unifying community: in Islam, the Umma (community of all believers); and in Nazism the Herrenvolk (Master race). Both Worshipped the unifying totalitarian of the Caliph or Führer. And both rabidly hated the jews and sought their destruction. As the brotherhood `s political and military alliance with Nazi Germany developed, these parallels facilitated practical interactions. That created a full-blown alliance, with all the pomp and panoply of formal state visits, de facto ambassadors, and overt as well as sub rosa joint ventures. Al-Banna`s followers easily transplanted into the arab world a newly nazified form of traditional muslim jew-hated; With arab translation of the Mein Kampf (translated into arabic as "My Jihad") and other nazi antisemitic works, incluiding Der Sturmer hate-cartoons, adapted to portray the jew as the demonic enemy of Allah. When the Second World War broke out, Al Banna Worked to firm up a formal alliance with Hitler and Mussolini. He sent them letters and emissaries, and urged them to assist him in his struggle against the british and the westernize regime of King Farouk. The intelligence service of muslim brotherhood vigorously collected information on the heads of the regime in Cairo and on the movements of british army, offering this and more to the Germans in return for closer relations".
Sin embargo, este historial totalitario, antisemita, fundamentalista y racista de los Hermanos Musulmanes es totalmente omitido en nuestros medios, que prefieren seguir difundiendo el dogma de la supuesta moderación de la Hermandad Musulmana. Tal y como ocurrió hace setenta años, los medios de comunicación europeos vuelven a actuar como caballos de Troya del totalitarismo, en este caso del de los Hermanos Musulmanes.
(HM quemando banderas de Israel. Sin duda la mayor expresión de su democracia... -- GM cremant banderes d`Israel. Sens dubte la major expressió de la seva democràcia).En català: si fem una ullada a la premsa del dia, podrem trobar articles, com aquests del País o La Vanguardia, on es fa un panegíric dels Germans Musulmans o almenys ens els presenten com a islamistes, si; però pacifics, moderats, pragmàtics i demòcrates. Tanmateix, això no és pas cert. Els Germans musulmans, fundats per Hassan Al-Banna a l`any 1928, en realitat són islamistes radicals partidaris del Jihad, antisemites i per tant anti-israelians, antioccidentals (van començar a ser anti-britànics i actualment són rabiosament anti-nordamericans), i partidaris d`implantar un règim teocràtic inspirat en la seva visió fonamentalista de la Sharia islàmica. A més a més, tampoc són precisament demòcrates. Hassan Al-Banna defensava que la democràcia era un sistema decadent, occidental i totalment aliè al Islam. De fet, Al Banna i els altres grans teòrics de la Germandat Musulmana, com Sayyid Qutb, van sentir una veritable fascinació pels règims totalitaris i molt especialment pels règims feixistes europeus dels anys 30-40 del segle passat. Les relacions entre els Germans Musulmans i els nazis alemanys van anar molt més enllà d`un simple matrimoni de conveniència que satisfeia a ambdues parts. En David Meir Levi ens resum aquesta situació en el seu encertat article "The Nazi roots of Palestinian Nationalism and Islamic Jihad" (pp. 7-8):
"Long before the war, Al Banna had developed an islamic religious ideology which previewed Hitler`s nazism. Both movements sought world conquests and domination. Both were triumphalist and supremacist: in Nazism the Aryan must rule, while in Al Banna`s Islam, the muslim religion must hold domination. Both advocated subordination of individual to a folkish central power. Both were explicitly anti-nationalist in the sense that they believed in the liquidation of the nation-state in favor of a trans-national unifying community: in Islam, the Umma (community of all believers); and in Nazism the Herrenvolk (Master race). Both Worshipped the unifying totalitarian of the Caliph or Führer. And both rabidly hated the jews and sought their destruction. As the brotherhood `s political and military alliance with Nazi Germany developed, these parallels facilitated practical interactions. That created a full-blown alliance, with all the pomp and panoply of formal state visits, de facto ambassadors, and overt as well as sub rosa joint ventures. Al-Banna`s followers easily transplanted into the arab world a newly nazified form of traditional muslim jew-hated; With arab translation of the Mein Kampf (translated into arabic as "My Jihad") and other nazi antisemitic works, incluiding Der Sturmer hate-cartoons, adapted to portray the jew as the demonic enemy of Allah. When the Second World War broke out, Al Banna Worked to firm up a formal alliance with Hitler and Mussolini. He sent them letters and emissaries, and urged them to assist him in his struggle against the british and the westernize regime of King Farouk. The intelligence service of muslim brotherhood vigorously collected information on the heads of the regime in Cairo and on the movements of british army, offering this and more to the Germans in return for closer relations".
Desgraciadament, aquest historial antisemita, racista, antidemòcratic i totalitari dels Germans Musulmans majorment es silenciat als nostres mitjans, que s`estimem més presentar-nos a la Germandat Musulmana com pacifics, demòcrates i tolerants. De nou, al igual que fa setanta anys, la prensa europea torna a jugar a ser el cavall de Troia del totalitarisme, en aquest cas del dels Germans Musulmans.
dimecres, 5 de gener del 2011
Pallywood vuelve a la carga -- Pallywood torna a la carrega
En català: el passat Dissabte la major part de la premsa espanyola, com per exemple el País, citant a fonts d`extrema esquerra israeliana i palestines, va publicar la noticía de la mort d`una jove dona palestina, Jawaher Abu Rahma, de 36 anys, el passat divendres a causa de la inhalació de gasos lacrimogens disparats suposadament per l`excèrcit israelià per a dispersar als manifestants contra el vallat a la localitat cisjordana de Bi`ilin. Doncs bé, una investigació interna de l`excèrcit israelià indica que Jawaher Abu Rahma va morir de càncer a Ramallah i que deu dies abans del seu traspàs va estar hospitalitzada en aquesta localitat palestina, sent així imposible la seva participació en la manifestació de Bi`ilin el dia anterior a la seva mort. Posiblement ens trobem davant d`un nou muntatge propagandístic al més pur estil Mohammed Al Durrah. Ho podeu llegir al diari Arutz Sheva.
dissabte, 25 de desembre del 2010
Jesus was a Palestinian (by "El País", of course...)

dimarts, 21 de desembre del 2010
la desinformación sobre Israel en nuestros medios -- La desinformació sobre Israel als nostres mitjans
En català: durant aquesta darrera setmana el Hamas ha estat bombardejant el sud d`Israel amb Qassamim i una adolescent de catorze anys va resultar ferida ahir al matí quan es dirigia cap a l`escola per l`impacte d`un d`aquests missils a les proximitats d`una llar d`infants en un kibbutz del Consell Regional de la Costa d`Askhelón. Ho podeu llegir a Aurora Digital. Res d`això ha estat publicat als nostres mitjans de comunicació, ni als catalans ni als de la resta de l`estat espanyol. Tanmateix, aquests mitjans, com per exemple La Vanguardia, si s`han afanyat a publicar la posterior operació antiterrorista del Tzahal dirigida contra la infrastructura del Hamas a Gaza (bases militars o tunels de contraband d`armes). Així, amb aquests mecanismes de desinformació, s`aconsegueix girar la truita perquè tot quadri i presentar als lectors la visió acríticament pro palestina però políticament correcta: el Hamas tira quatre petardets inofensius que els hi han sobrat de les revetlles de Sant Joan i el Tzahal respòn amb un "ús abusiu de la força". A més a més, el llenguatge dels nostres periodistes ja ens indica per on van els trets o de quin peu calcen: milicians, activistes, insurgents, coets artesanals, etc; Tanmateix, els membres d`ETA mai són insurgents sinó terroristes. Als nostres mitjans es tergiversen els fets del conflicte israelo-palestí, es desinforma, es dóna una visió distorsionada de la realitat israeliana i amb tot plegat es contribueix a fomentar de manera involuntària (això espero) la judeofòbia i la israelofòbia a la nostra societat. Així de clar.
diumenge, 28 de novembre del 2010
Cat-Jazzira... los hermanos musulmanes demócratas e islamistas moderados -- Cat-Jazzira... els Germans Musulmans demòcrates i islamistes moderats...
Pues, bien, esos supuestos "moderados y demócratas" egipcios afirman que de ganar las elecciones y llegar al poder, piensan romper el acuerdo de paz con Israel firmado en 1979 por Anwar el Sadat y Menahem Beguin. Y que nadie olvide que precisamente fueron ellos los autores del magnicidio de Sadat en 1981 (por firmar el mencionado tratado de paz con Israel). Además, la rama de los "demócratas e islamistas moderados" en Gaza fue el embrión de Hamas, fundado en Diciembre de 1987. Me jode (con perdón) un montón ese afan de querer presentar como moderados a grupos con una ideología teocrática, autoritaria y cercana al fascismo en algunos aspectos. Pero, como acertadamente indican los amigos de Hasbara-ts, el sectarismo ideológico acerca de Israel y de la temática relacionada con Oriente Medio de algunos de los dirigentes de los medios audiovisuales públicos catalanes es bien notorio.
En català: aquest mati, devien ser dos o tres quarts de nou, mentres em dirigia cap a la masia de mon oncle per a collir olives, he estat escoltant al cotxe les notícies a Catalunya Ràdio i m´ha deixat bocabadat el panegíric que he pogut escoltar sobre els germans musulmans en la informació referent a les eleccions parlamentàries egipcies. De fet, he pogut escoltar perles com que els germans musulmans estan compromesos amb la democràcia (tret de quatre radicals) i que són islamistes moderats (com Erdogan!!!) a més a més de resaltar el seu paper de primera força opositora al Partit Nacional Demòcratic (PND) d´en Hosni Mubarak.
Doncs bé, aquests grans demòcrates han afirmat recentment que en cas de guanyar les eleccions i fer-se amb el poder, pensen liquidar el tractat de pau firmat amb Israel l´any 1979 i que ningú oblidi que precisament van ser ells els assassins d´en Anwar el Sadat dos anys després, el 1981 (precisament per haver firmat el mencionat tractat de pau). A més a més, la branca a Gaza d´aquests "islamistes moderats i demòcrates" va ser la fundadora del Hamas l´any 1987. Per tant, apreciats lectors, podem veure que ens trobem davant d´un gran exemple de democràtes... Anant a coses serioses, em fot molt aquest afany dels nostres mitjans de comunicació de presentar als extremistes islàmics com a moderats, com si fossin una equiparació a la democràcia cristiana quan en realitat la seva ideològia es més propera a la d´un autoritarisme teòcratic, proper al feixisme en alguns aspectes. Tanmateix, com encertadament indiquen els amics de Hasbara-ts, el sectarisme ideòlogic sobre Israel, el conflicte amb els palestins i altres temes d´Orient Mitjà està ben clar entre molts dels dirigents dels nostres mitjans de comunicació públics.
dijous, 4 de novembre del 2010
Las mentiras del Hamas quedan al descubierto -- Les mentides del Hamas queden al descobert
En català: segons informa Aurora Digital, el ministre del interior del Hamas a Gaza, Fathi Hamad, va reconèixer en una entrevista publicada al diari londinenc en llengua árab, Al Haiat, que la seva organització va patir moltes més baixes de les que en un principi va indicar. En efecte, poc temps després de la finalització de les operacions militars de l´operació antiterrorista "Plom Fos", el Hamas va anunciar que havia patit unes 50 baixes dintre d´un saldo total de 1300 palestins morts, la majoria civils. Tanmateix, ara Hamad reconeix que el primer dia de combat, el Hamas va perdre a 150 membres de les brigades Izzedin Al-Qassam, el seu braç armat, i 150 membres de les seves forces policials de seguretat. Aquest reconeixement implica que el Hamas va mentir amb les xifres i va inflar el número de víctimes civils. De fet, això no és nou i les mentides del Hamas ja van sortir a la llum pública gràcies a la publicació del següent article per part dels periodistes del diari italià "Corriere Della Sera", en el que la xifra de víctimes es situava entre 500 o 600 palestins, majorment terroristes del Hamas, citant el testimoni de metges palestins de diversos hospitals de Gaza, unes xifres molt inferiors a les donades pel Hamas i els seus mitjans afins i que desgraciadament van ser aceptades sense cap tipus de crítica pels mitjans de comunicació catalans i de la resta de l´estat espanyol.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Peter Hitchens desmiente tópicos sobre Gaza -- Peter Hitchens desmenteix tòpics sobre Gaza
PD - quiero expresar mi gratitud a José Antonio, el autor del blog Safed-Tzfat-Zefat, que muy amablemente me pasó el link del artículo de P. Hitchens.
En català: el periodista Peter Hitchens va estar recentment a la Franja de Gaza i a Cisjordània. Va veure la situació existent en aquelles contrades, va dialogar amb la gent i amb totes les dades reunides va escriure aquest interesant article publicat al diari britànic "Daily Mail", un article que és molt més objectiu i mesurat que la propaganda acríticament pro palestina que els mitjans de comunicació espanyols ens venen. No vull afegir res més. Sols recomanar la seva lectura i demanar a algun lector que si disposa de temps el tradueixi al castellà y el difundeixi. Realment, val la pena llegir-lo.
PD - Vull expressar la meva gratitud a en José Antonio, l´autor del blog Safed-Tzfat-Zefat, que molt amablement em va passar el link de l´article d´en P. Hitchens.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Imágenes del tráfico de productos de Gaza a Egipto -- Imatges del tràfic de productes israelians de Gaza a Egipte.

En català: en una de les darreres entrades al blog ja vaig informar de que s´havia establert un lucratiu contraband de productes israelians entre Gaza i Egipte pels túnels clandestins de Rafah, que en direcció contrària també serveixen per a aprovisionar d´armament al Hamas i a altres organitzacions terroristes que operen a la franja. Les fotos les podeu veure al diari Rafah News, afí ideològicament al Hamas. A més a més, altres mitjans de comunicació palestins, com per exemple el diari PalNews (article original en àrab), ens parlen d´aquest lucratiu comerç, que inclou productes com ous, pollastres, dolços, sucs o sabó. Segons dades aportades pel mencionat diari, gracies a aquest fructifer contraband, s´han introduït desde Gaza més de 30.000 ous israelians a Egipte i també una gran quantitat de pollastres. Una nova mostra de la terrible crisi humanitària a la Franja provocada pel bloqueig israelià...
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Las verdaderas intenciones de Hizbulah -- les veritables intencions del Hizbul.lah
En català: als anys vuitanta, molt abans de que arribés a ser el secretari general del Hizbul.lah, Hassan Nasrallah, en discursos com aquest, va deixar ben clar la veritable ideología islamista xi´ita i jihadista de la seva organització i el rol que juguen com a satèl.lits d´Iran al país dels cedres. Doncs bé, a pesar de que en Nasrallah i companyia no s´amaguen de res i ho deixen tot ben clar quan parlen en àrab, encara hi hà a Occident corresponsals i analistes benpensants que presenten en els seus reportatges al Hizbul.lah com si es tractés d´un partit polític amb un braç militar, al més pur estil Sinn Feinn-IRA o ETA-Batasuna, però amb un perfil més progre perque al damunt tenen una àmplia xarxa de beneficiència per a donar suport a la "malmesa comunitat xi´ita". Amics, benvinguts al periodisme políticament correcte a Espanya...