Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dijous, 21 d’abril de 2011

Llegan los tradicionales libelos anti-israelíes de Semana Santa -- Arriben els tradicionals libels anti-israelians de Setmana Santa

Llegan las vacaciones de Semana Santa y con ellas los tradicionales libelos anti-israelíes de moda en la prensa española de unos años para acá, basados en "informar" de una supuesta marginación-persecución de los cristianos en Israel mientras que silencian la triste situación de persecución-marginación real que sufren los cristianos de Gaza y Cisjordania. Sirva de ejemplo este libelo publicado hoy en la edición impresa del Periódico de Catalunya.

Para zanjar el tema dejadme que explique una anécdota que viene a cuento. Este pasado verano (desde finales de Julio hasta mediados de Septiembre) participé en un curso intensivo de hebreo moderno en el Ulpán de la Universidad de Tel Aviv junto a una compañera mía de clase de la Universidad de Granada. Ella es una cristiana evangélica fervorosa y nunca tuvo ningún problema en Israel por hacer ostentación de su fe o para participar en las celebraciones religiosas cristianas. De hecho, cada Sábado por la mañana (el Domingo teníamos clase en la Uni) se iba desde Ramat Aviv al centro de Tel Aviv para asistir a misa en una comunidad de cristianos evangélicos y siempre (en la playa, en la universidad, en las "meonot" o en las cafeterías del centro de Tel Aviv) dejaba bien visible un pequeño colgante con un crucifijo en su cuello. Nunca tuvo ningún tipo de problema en Israel debido a su fe cristiana. Y es que en Isral la libertad religiosa es un derecho consolidado, pero que hubiera pasado si en lugar de Tel Aviv hubiese estado estudiando en el Cairo por poner un ejemplo? No puedo asegurarlo a ciencia cierta pero estoy seguro de que allí debería haber tomado una serie de precauciones que en Tel Aviv fueron totalmente inecesarias.

PD - yo me quedo en casa por este puente y espero seguir posteando como de costumbre, pero aprovecho para desearle a mis lectores unas felices vacaciones.

En català: Arriben les vacances de Setmana Santa i amb elles els tradicionals libels anti-israelians de moda d`uns anys ençà a la premsa espanyola, basats en "informar" d`una suposada marginació-persecució dels cristians a Israel mentre que callen la marginació real d`aquestes comunitats cristianes a Gaza i Cisjordània. Serveixi com a exemple aquest libel publicat avui a la edició impresa del Periódico de Catalunya.

Permeteu-me que expliqui una anècdota que lliga amb el tema. Aquest estiu jo i una altra estudiant de la Universitat de Granada vam participar en el Curs d`hebreu intensiu a l`Ulpan de la Universitat de Tel Aviv desde finals de Juliol (vaig arribar a Israel poques hores abans de l`inici del 9 d`av) fins a meitat de Septembre. La meva companya granadina és una cristiana evangèlica fervent i mai va haver d`amagar la seva fe a Israel. Cada Dissabte (els diumenges teniem classe a la uni) es desplaçava desde la nostra residència a Ramat Aviv fins al centre de Tel Aviv per a assistir a missa amb els membres d`una comunitat evangèlica i sempre (a la residència, a la platja, a la facultat o a les "batei café" del centre de Tel Aviv) portava una petit penjoll al coll amb una creu ben visible. Mai em va parlar de cap problema en aquest sentit i és que a Israel la llibertat religiosa és un dret consolidat, però podría haver anat la meva amiga amb el seu penjoll al Caire posem per cas? No ho puc afirmar amb seguretat però de ben segur que hauría d`haver pres moltes més precaucions que no li van fer cap tipus de falta a Tel Aviv.

PD - Tot i aquest pont, jo em quedo a casa i espero seguir postejant com he fet habitualment durant aquests dies festius. Però aprofito la ocasió per a desitjar als meus lectors unes molt bones vacances.

4 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Estaria bé que El Periódico expliqués què pot passar aquí quan una noia d'una família super cristiana o super progre es converteix al judaisme.

També seria curiós que algun periodista d'aquest diari es posés una Estrella de David en algun lloc visible i es passegés per llocs "multiculturals" Barcelona.

El cas Arrigoni està donant força comentaris sucosos. El dia 16, no recordo si a un blog o al Youtube vaig trobar i copiar aquest libel en tota regla en forma de comentari:

IL FATTO PUZZA DI TALMUD E SACRIFICI PASQUALI..MALEDETTI SIONISTI!

GRAZIE VITTORIO IL TUO SPIRITO VIVRA' NELLA NOSTRA LOTTA.

RIPOSA IN PACE

Per cagar-s'hi!

Jaume ha dit...

Totalment d`acord amb el vostre comentari. Els del Periódico agafen uns casos específics d`unes noies converses del Judaísme al Cristianisme i pel rebuig de les seves families a aquest canvi de fe ja s`inventen una suposada persecució contra els cristians a Israel. I és cert, si una noia d`una familia cristiana li digués als seus familiars o amics que vol convertir-se al Judaísme o canviar de credo, estic segur que de entrada es trobaría amb un clar rebuig de la seva decisió o al menys amb bones dosis d`incomprensió.

Sobre Arrigoni, desgraciadament, les teoríes conspiratives per a culpar a Israel (i com no al Mossad!!!) és multipliquen com a bolets a la xarxa.

A. ha dit...

En general, els pares sempre volen que el fill/filla es busqui algú similar: similar en política, en butxaca, en nivell d'estudis, en religió etc. Qualsevol cosa que s'aparti una mica de la similitud que busquen, encen l'alarma. I l'encen amb certa lògica, perquè els pares saben que les ocasions de discutir quan es troben dos móns iguals, ja són elevades, però si es troben dos móns diferents, la cosa es complica molt (un simple berenar de pà amb tomàquet i pernil podria ser motiu de merders).

Els pares sempre volen ficar cullerada. Però d'aquí a muntar els sidrals de El Periódico...

Per cer, al blog de l'Arce li han contestat més d'un que no busqui enemics on no hi són, que a l'Arrigoni i al Khamis se l'han carregat els mateixos "amics".

A.

Jaume ha dit...

Benvolgut A.: estic d`acord amb la teva opinió sobre pares i fills. De fet, un simple berenar de pà amb tomàquet i pernill pot esdevindre un bon maldecap si un fill es fà vegetarià amb segons quins pares jeje.

Sobre els comentaris del blog del Arce doncs sempre hi haurà lectors que aprofitaran per a culpabilitzar de tot a Israel però si l`Alberto és un periodista inteligent i vivint a la zona sabrà de sobres que han estat els fonamentalistes islàmics els que s`han carregat a Arrigoni com també de l`auge del salafisme tant a Gaza com al WB. Salutacions!

Arxiu del blog