Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Món àrab. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Món àrab. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 d’abril del 2011

la visión de Golstone en la prensa árabe tras su retractación -- La visió del jutge Goldstone a la premsa àrab després de la seva retractació

El artículo del Juez Richard Goldstone publicado en el Washington Post en el que se retractaba de las acusaciones en el informe Goldstone de crimenes de guerra de Israel durante la operación antiterrorista "Plomo Fundido" contra el Hamas en Gaza de hace ahora un par de años ha sacudido al mundo árabe y a sus medios de comunicación, como por ejemplo la prensa, que ha reaccionado con la publicación de nuevas teorías conspirativas y viñetas antisemitas aprovechando la identidad judía de Goldstone. Lo podéis leer en Ha`aretz.

En català: l`article del jutge Richard Goldstone publicado en el Washington Post on es retractava de les acusacions al informe Goldstone de crims de guerra d`Israel durant l`operació antiterrorista "Plom Fós" contra el Hamas a Gaza d`ara fa dos anys ha sacsejat el món àrab i als seus mitjans de comunicació, com per exemple la premsa, que han reaccionat amb la publicació de noves teoríes conspiratives i vinyetes antisemites aprofitant la identitat jueva d`en Richard Goldstone. Ho podeu llegir al diari Ha`aretz.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Así avanza Egipto hacía la democracia... -- Així avança Egipte cap a la democracia...

Issam Durbala, miembro del consejo de la Hermandad de la Shura vinculada a los HM, declaró ayer Domingo al periódico "Al Masri Al Youm" que él apoya la creación de una "policia de la virtud" o "Hisbah", existente ya en las sociedades islámicas medievales, para controlar la moral pública en los mercados o en otros espacios públicos concurridos (Jerusalem Post).

En realidad, este tipo de noticias no debería sorprender a todos los que nos mantuvimos escépticos con la visión políticamente correcta de nuestros medios acerca de las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak, presentadas como "una revolución democrática de los jóvenes a golpe de convocatorias en las redes sociales". Ciertamente, ese era un elemento de la revuelta, pero no era ni el único ni el más importante. Los HM mantuvieron durante las protestas un bajo perfil pero ahora, en el Egipto Post Mubarak, saben que son la principal fuerza política del país y la más organizada y que su llegada al poder es sólo cuestión de tiempo. De momento, ya vamos viendo lo que ellos entienden por una democracia...

En català: Issam Durbala, membre del consell de la Germandat de la Shura, vinculat als GM, va declarar ahir al diari "Al Masri Al Youm", que ell es mostra partidari de la creació d`una policia de la "virtut" o "Hisbah", existent ja a les societats islàmiques medievals, amb la missió de controlar la moral i la virtut als mercats o en altres llocs públics concurreguts (Jerusalem Post).

En realitat aquest tipus de notícies no em sorprenen ni haurien de sorprendre a tothom qui va mantenir-se esceptic amb la visió políticament correcta dels nostres mitjans de les protestes contra el règim d`en Hosni Mubarak ara fa un parell de mesos, presentades als nostres mitjans com una "revolució de la joventut a cop de convocatòria a les xarxes socials com Facebook o Twitter". Certament, aquest era un element de les protestes, però ni era l`únic ni era el més important. Els GM van mantenir-se en un segon plà llavors però ara saben perfectament que són la força política més important i més organitzada a l`Egipte post Mubarak i que el seu accés al poder sigui només qüestió de temps. De moment, ja podem veure que entenen ells per democracia...

diumenge, 27 de març del 2011

Al-Qaida tiene vínculos con los opositores a Kadafi -- Al-Qaida manté vincles amb els opositors a Kadafi

Kadafi es un dictador implacable y durante casi una década -parafraseando a Franklin Delano Roosevelt- ha sido uno de nuestros hijos de puta. Antes, en los años 70 y 80, el hombre que suele vestirse con las alfombras del recibidor de su casa (jorge Marirrodriga dixit) había sido uno de los grandes patrocinador del terrorismo internacional con el beneplácito de la URSS y de sus satélites. Kadafi es pues un dictador implacable de pésimo gusto para vestirse pero también un tipo peligroso, que sabe leer bien los tiempos y cambiar oportunamente de alianzas para seguir conservando el poder. Sin embargo, los grupos opositores libios no tienen la pinta de ser esos reformistas demócratas que nos retratan de manera un tanto ingenua los informativos a diario. De hecho, algunos de sus dirigentes, como Abdel Hakim Al-Hasidi, miembro del Grupo de Combatientes Islámicos de Libia ( LIFGsegún sus siglas en inglés), han reconocido recientemente en entrevistas con medios occidentales que sus "freedom fighters" tienen vínculos con Al-Qaida (Telegraph).

En català: Kadafi és un dictador implacable i durant gairebé una dècada - citant a Franklin Delano Roosevelt- podríem dir que ha estat un dels nostres fills de puta. Abans, als anys 70-80, l`home que acostuma a vestir-se amb les catifes del saló de casa seva (Jorge Marirrodriga dixit) va ser un dels grans promotors amb armes i diners del terrorisme internacional amb el beneplacit de la URSS i dels seus satèl.lits. Kadafi és doncs un dictador implacable (capaç de liquidar a qualsevol tipus d`oposició sense despentinar-se) de pèsim gust per a vestir-se, però és també un paio perillós, que sap llegir molt bé el joc que més li convé al seu equip per a guanyar el partit i canviar oportunament d`aliances internacionals per a mantenir-se al poder. Tanmateix, els seus opositors tampoc m`inspiren confiança i no els veig com a reformistes demòcrates, la visió un tant ingènua d`ells que ens mostren a diari els nostres informatius. De fet, alguns dels seus dirigents -com Abdel Hakim Al-Hasidi, membre del Grup de Combatents Islàmic de Líbia (LIFG, segons les seves sigles en anglès), han reconegut recentment en entrevistes amb mitjans occidentals que els seus "freedom fighters" tenen vincles amb Al-Qaida (Telegraph).

divendres, 11 de març del 2011

El Aaiún: Zona cero -- El Aaiún: zona zero.

Ahora que el monarca marroquí Mohamed VI ha anunciado en televisión que va a desarrollar una importante reforma constitucional para impulsar la democracia en el país vecino (El País), me gustaría recordar a los lectores que fue precisamente en las proximidades de El Aiún, en el campamento de protesta Gdeim Izik para exigir unas mejores condiciones sociales y económicas, donde en Octubre se inició esta oleada de protestas que ha sacudido el mundo árabe en las últimas semanas. Sin embargo, como siempre pasa con las reivindicaciones saharauis, pronto caen en el olvido de la comunidad internacional y de nuestros medios, que han situado en Túnez el punto de partida de estas protestas que están convulsionando el mundo árabe-islámico desde el Magreb hasta el Golfo Pérsico.

En català: ara que el monarca marroquí Mohamed VI ha anunciat a la televisió que vol dur a terme una important reforma constitucional per a impulsar la democracia al país veí (El País), m`agradaría recordar als lectors que va ser precisament a les proximitats de El Aaiún, al campament de refugiats de Gdeim Izik per a exigir una millora de les condicions socials i econòmiques del poble saharauí, on al octubre es va iniciar aquesta onada de protestes que ha sacsejat tot el món àrab a les darreres setmanes. Tanmateix, com passa sempre amb les reivindicacions saharauis, aviat cauen en l`oblit de la comunitat internacional i de fins i tot els nostres mitjans, que han situat a Tunísia el punt de partida d`aquestes protestes que estan convulsionant el món àrab-islàmic des del Magrib fins al Golf Pèrsic.

dimarts, 1 de març del 2011

Chávez no condena a Gadafi pero si a Israel por bombardear Faluya... -- Chávez no condemna a Gadafi però si a Israel pel bombardeig de Faluya...





PD- Faluya nunca ha sido bombardeada por Israel. Dicha ciudad iraquí fue un bastión de grupos yihadistas tras la invasión estadounidense de Irak y los marines norteamericanos los combatieron con fiereza en Octubre - Noviembre del 2004.

PD (català) - Faluja mai ha estat bombardejada per Israel. La mencionada ciutat iraquiana va esdevenir un important bastió de grups terroristes jihadistes i els marines nordamericans els van combatre amb força durant els mesos d`Octubre-Novembre del 2004.

La conversión al Judaísmo es más fácil en los paises árabes -- La conversió al Judaísme és més fàcil als països àrabs


Fuente--Font: Safed-Tzfat-Zefad.

PD - Yo me atrevería a añadir que esa misma conversión tampoco es muy complicada en España y por los mismos motivos que en los países árabes... (Eso si, este proceso de "Guiur "no incluye ni el Brit Milá ni el baño ritual en la Mikvé).

PD (Català): Jo m`atreviria a afegir que aquesta mateixa conversió tampoc no és gaire díficil a Espanya i pels mateixos motius que al món àrab... (Això sí, aquest procés de "Guiur "no inclou ni el Brit Milà ni el bany ritual a la Mikvé).

dilluns, 28 de febrer del 2011

Adoctrinando en ideas antisemitas a los niños egipcios -- Adoctrinant en l`odi antisemita als nens egipcis



PD - Este programa infantil fue emitido el pasado 29 de Diciembre (varias semanas antes de que se iniciaran las protestas contra Mubarak y un mes y pico antes de la caída de su régimen). Por lo tanto, si bien es cierto que Mubarak mantuvo una paz fría con Israel durante tres décadas, su gobierno fue incapaz o no quiso preparar a su pueblo para una paz real con Israel, sin aoponerse al adoctrinamiento antisemita del nacionalismo árabe de Nasser o del de los Hermanos Musulmanes y otros grupos fundamentalistas islámicos. Ese poso antisemita e israelofóbico siempre latente en las sociedades árabes se ha mostrado con fuerza durante las protestas y puede ser explotado a corto - medio plazo por gobiernos populistas o directamente de corte islamista. Voy a ser clarito: el principal obstáculo para la paz entre israelíes y palestinos y para el reconocimiento de Israel entre sus vecinos de Oriente Medio no es la ocupación de Cisjordania, sino la cultura de odio antisemita y anti-israelí existente en las sociedades árabes e islámicas. Un odio que ha sido fomentado desde todas las posturas ideológicas: el nacionalismo árabe, la ideología internacionalista pro-soviética de extrema izquierda o el islamismo político.

PD (català) - Aquest programa infantil va ser emès per un canal de televisió egipcia el passat dia 29 de Desembre (algunes setmanes abans de l`inici de les protestes anti-Mubarak i un mes i escaig abans de la caiguda del seu règim). Per tant, si certament Mubarak va ser capaç de mantenir una pau freda amb Israel durant tres dècades, el seu govern va ser incapaç de preparar al seu poble per a una pau real amb Israel, sense oposar-se al antisemitisme latent en la seva societat estimulat pel nacionalisme àrab de Nasser o pel fonamentalisme islàmic de la Germandat Musulmana. Aquest pos d`antisemitisme sempre latent en moltes societats del món àrab islàmic ha sorgit amb força durant les protestes contra els governants autocràtics de les darreres setmanes i governs populistes o de tall jihadista en poden treure profit a curt o mig plaç. Davant d`aquesta situació, cal parlar clar: el principal obstacle per a la pau entre israelians i palestins i per al plè reconeixement d`Israel entre els seus veïns de l`Orient Mitjà no és l`ocupació de Cisjordània sinó l`arrelada cultura d`odi antisemita i anti-israelià existent en aquests països i estimulada per totes les corrents ideològiques que han gaudit de gran influència, a la regió, com el nacionalisme àrab, la propaganda internacionalista pro soviètica o el fonamentalisme islàmic.

diumenge, 27 de febrer del 2011

Gadafi, el "judío" - Gadafi, el "jueu".

Las muestras de antisemitismo que pudimos observar en la plaza Tahrir mientras duraron las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak se repiten ahora en Libia, donde el dictador Muammar el Gadafi es representado con la estrella de David en las pancartas y monigotes de sus oponentes. De nuevo, nuestros medios han optado por hacer mutis por el foro y silenciar la importante fuerza cohesionadora y la influencia que tienen la judeofóbia y el antisionismo en las sociedades árabes, tal y como se ha podido ver estas últimas semanas en las manifestaciones de Túnez, Egipto o Libia.


En català: les mostres d`antisemitisme que vam poder observar a la Plaça Tahrir mentre van durar les protestes contra el règim de Mubarak es repeteixen ara a Líbia, on els opositors presenten a Gadafi a les seves pancartes o monigots de burla amb l`estrella de David. De nou, els nostres mitjans han preferit fer mutis pel foro i silenciar la força cohesionadora que tenen la judeofòbia i l`antisionisme a les societats àrabs, tal com hem pogut observar clarament aquestes darreres setmanes a Tunísia, Egipte o Líbia.

Fuente -- Font: Jihad Watch.

dijous, 24 de febrer del 2011

Israel permite el regreso de 300 palestinos a Cisjordania desde Libia -- Israel permet el retorn de 300 palestins a Cisjordània des de Libia

El gobierno israelí ha permitido el regreso a Cisjordania de 300 palestinos que vivían en Libia por causas humanitarias ante la grave situación de guerra civil y la durísima represión llevada a cabo por los partidarios del dictador Muammar el Gadafi contra los opositores desde que se iniciaron las protestas contra su régimen. (Ha`aretz). Otra noticia que tampoco saldrá en nuestros medios de comunicación, pues no casaría con la imagen del Israel agresor y belicista que venden a la opinión pública. Sirva de ejemplo esta noticia del Mundo acerca de los ataques terroristas con misiles Grad que impactaron en la ciudad de Beer Sheva y la posterior acción anti terrorista del Tzahal contra la celula responsable de dicho ataque en el norte de la Franja de Gaza.

En català: el govern israelià ha permès el retorn a Cisjordània de 300 palestins que vivien a Líbia per raons humanitàries davant la greu situació de guerra civil i la dura repressió excercida pels seguidors de Muammar el Gadafi des de què es van iniciar les protestes contra el seu règim dictatorial (Ha`aretz). Una altra notícia que tampoc serà publicada als nostres mitjans ja que esgarraria la visió d`un Israel agressor i bel.licista que volen vendre a l`opinió pública. Serveixi d`exemple aquesta notícia del Mundo sobre els atacs terroristes amb míssils Grad patits a la ciutat de Beer Sheva ahir a la nit i la posterior acció anti-terrorista del Tzahal contra la cèl.lula responsable de l`atac al nord de la Franja de Gaza.

divendres, 18 de febrer del 2011

Les protestes al món àrab: entre democràcia i repúbliques islàmiques

Esta mañana se ha publicado mi último artículo de opinión, donde realizó un análisis exhaustivo de las protestas en el mundo árabe de estas últimas semanas. Lo podéis leer en catalán en el periódico digital Reusdigital.cat.

En català: aquest matí s`ha publicat el meu darrer article d´opinió, on realitzo un anàlisi exhaustiu de les protestes al món àrab d`aquestes darreres setmanes. El podeu llegir al diari digital Reusdigital.cat.

dimecres, 2 de febrer del 2011

Las protestas podrían llegar a Gaza -- Les protestes podrien arribar a Gaza

Las protestas iniciadas el mes pasado en Túnez y seguidas posteriormente en Egipto, Yemen y Jordania podrían llegar a Gaza. Los dirigentes de Hamas están preocupados porque se ha convocado una manifestación de protesta contra su gobierno en Gaza para el próximo Viernes. Los convocantes han utilizado las redes sociales, especialmente Facebook, para reunir a los manifestantes. De hecho, a principio de esta misma semana las fuerzas policiales de Hamas ya dispersaron a una pequeña manifestación en solidaridad con los manifestantes egipcios en la ciudad de Gaza. Muchos de los policías iban vestidos de paisano y arrestaron a seis mujeres y a otros veinte manifestantes según ha informado Human Rights Watch.
Ya en comisaría, las mujeres detenidas vejadas e insultadas por mujeres policia y éstas les advirtieron de no volver a manifestarse sin la autorización de la policía de Hamas.

En català: les protestes iniciades el mes passat a Tunis i seguides posteriorment a Egipte, Iemen i Jordània podrien arribar a Gaza. Els dirigents de l`organització fonamentalista islàmica estan preocupats perque s`ha convocat una manifestació de protesta contra el seu govern el pròxim Divendres a la ciutat de Gaza. Els convocants s`han valgut de les xarxes socials, especialment Facebook, per a fer arribar la convocatòria als manifestants. De fet, ja a inicis de setmana, la policia de Hamas va dispersar una petita manifestació a Gaza en suport dels manifestants egipcis. Els cossos policials de Hamas, molts dels seus membres vestits de paisà, van detindre a sis dones i altres vint manifestants. A la comisaria, les dones van ser interrogades, insultades i vexades per dones policies que les van advertir de no tornar-se a manifestar sense l`autorització de la policia del Hamas.

Fuentes -- Fonts: Ha`aretz i Maan News Agency.

Actualización: no sólo en Gaza. La policía de la ANP ha disuelto hoy una manifestación en Ramallah en apoyo de los manifestantes egipcios y ha detenido a almenos dos manifestantes. Según han declarado varios testigos, la manifestación fue convocada para protestar por los violentos enfrentamientos que estaban teniendo lugar en el Cairo entre seguidores y opositores al régimen de Hosni Mubarak (Jerusalem Post). Ya el pasado Domingo las fuerzas policiales de la ANP dispersaron a otros manifestantes en apoyo de los manifestantes egipcios en un acto que tuvo lugar ante la embajada egipcia en Ramallah. (Ma`an).

Actualització: no només a Gaza. La policia de l`ANP ha dissolt avui una manifestació a Ramallah en suport dels opositors al govern de Hosni Mubarak i ha detingut a almenys dos manifestants. Segons han declarat testimonis diversos, la manifestació va ser convocada per a protestar pels violents enfrontaments al Caire entre seguidors i opositors del règim d`en Hosni Mubarak (Jerusalem Post). De fet, ja el passat Diumenge les forces policials d`ANP van dispersar a uns manifestants en suport dels opositors egipcis en un acte que va tenir lloc davant l`ambaixada egipcia a Ramallah. (Ma`an).

dilluns, 28 de juliol del 2008

Samir Kuntar: Mataré a más israelies -- Samir Kuntar: Mataré a més israelians

El sanguinario asesino y terrorista libanés Samir Kuntar fue recibido como un héroe en el Libano hace un par de semanas, tras ser liberado por el gobierno israelí en el contexto del último canje de terroristas del Hezbollah para lograr recuperar los cuerpos de los soldados Eldad Reguev y Ehud Goldwaser, secuestrados por la organización terrorista chi´ita libanesa hace un par de años. Pues bien, lo primero que dijo el brutal asesino Kuntar es que quería volver a enfrentarse a los israelíes participando en las "acciones militares de la resistencia" - léase matar a inocentes e indefensos civiles en operaciones terroristas en Israel - y que su deseo era matar a más israelíes si se le presentaba la oportunidad. Podéis ver una recopilación de sus declaraciones al canal de TV de Hezbollah, Al Manar, y a otras televisiones libanesas aquí.
Volvemos al tema de siempre. Los políticos del mundo árabe - en este caso Fuad Siniora - han vuelto a demostrar que lo importante no es el estado palestino, ni combatir el "imperialismo", sino que lo importante es manipular demagógicamente a sus poblaciones locales con la excusa de la causa palestina - una estupenda cortina de humo para desviar los problemas internos - y hacer de la Palestina del mandato británico un territorio "judenrrein". Sólo así puedo entender que el gobierno libanés, enfrentado al Hezbollah en los últimos años, recibiese al asesino despreciable como un héroe nacional y Siniora decretase tres días de fiesta nacional.
Por último, desde aquí quiero mostrar tristeza y mi más profundo pesar porque los soldados capturados por Hezbollah en el 2006, Ehud Goldwaser y Eldad Reguev, no pudieron regresar vivos a sus hogares y sólo pudieron hacerlo en negros ataúdes. Esperemos que imágenes tan tristes como esas no vuelvan a repetirse.
En català: el sanguinari terrorista, assassí i criminal libanès Samir Kuntar va ser rebut com un heroi nacional al Liban després de ser alliberat pel govern israelià en el darrer intercanvi de presoners amb el Hezbollah per tal de recuperar els cadavers dels soldats israelians Ehud Goldwaser y Eldad Reguev, segrestats al 2006 per l´organització terrorista xi´ita libanesa.
El brutal assassí Samir Kuntar va afirmar en diversos mitjans de comunicació libanesos que no es penedeix de res del que va fer i va assegurar que vol tornar a participar en accions militars de la "resistència". En efecte, va asegurar que si te l´ocasió, tornarà a matar més israelians. Aquí podeu veure un video amb algunes de les seves declaracions.
Els governs del món árab - en aquest cas Fuad Siniora - han demostrat de nou la seva incapacitat i falta de voluntad per a combatre la judeofobia als seus païssos i ens han mostrat de nou que l´objectiu no es assolir un estat palestí mitjançant la negociació amb Israel, sinó manipular a les seves poblacions locals amb l´excusa de la causa palestina - un bon cap de turc per a desviar l´atenció dels seus problemes interns - i aconseguir una palestina judenrrein. Nomès desde aquestes premises puc entendre que el govern libanès, enfrontat al Hezbollah durant els darrers anys, permeti al Hezbollah muntar tota la parafernalia entorn als terroristes alliberats i rebi a un despreciable criminal com un heroi amb tres dies de festa nacional inclosos.
Per últim, desde aquí vull expresar la meva tristesa i el meu més profund pesar perquè els dos soldats israelians Eldad Reguev i Ehud Goldwaser no van poder tornar a casa vius i ho van haver de fer en negres tauds. Esperem que mai més haguem de veure unes imatges tan tristes i esfereïdores.

dijous, 17 de juliol del 2008

Oleada de divorcios por un culebrón turco -- Onada de divorcis per un "culebrón" turc.

Estimados lectores:
¿Recordáis la fiebre de los culebrones que se dio en España a inicios de los años 90 con telenovelas como "Cristal", "La dama de Rosa" o la "Loba Herida"? - Pues resulta que ahora una fiebre similar se viene dando en los países árabes de Oriente Medio, con unas consecuencias fatales para muchos matrimonios. ¿El culpable de esta situación? - Kivan Taglitug, el protagonista de un culebrón turco llamado "Nur", que hace furor entre las feminas de países como Libano, Jordania o los estados del golfo pérsico. Según informa la prensa árabe, muchos maridos celosos no dudan en divorciarse de sus esposas ante la pasión que genera el rompecorazones turco. Lo podéis leer aquí.
En català: Recordeu la febre de les telenovel.les que es va produir a Espanya a inicis dels anys 90 amb series com "Cristal" o "La Dama de Rosa"? - Doncs, ara, una situació semblant s´està produïnt al món árab però amb conseqüències molt més tràgiques per als matrimonis. El culpable? - Kivan Tatlitug, el protagonista d´una teleserie turca (Nur) que a les darreres setmanes està causant furor a païssos com Jordania, Liban o els estats del Golf Pèrsic. Segons informa la premsa àrab, molts marits gelosos no dubten a divorciar-se de les seves esposes davant la passió que genera el trencacors turc. Ho podeu llegir aquí.

divendres, 13 de juny del 2008

Declaraciones racistas de Gadafi sobre B. Obama -- Declaracions racistes de Gadafi sobre B. Obama

Estimados lectores:
El dictador y terrorista libio, M. Gadafi, lanzó el otro día unas declaraciones de carácter racista contra Barack Obama, el candidato por el partido Demócrata a la Casa Blanca. En su discurso, dijo perlas como esta:
"Obama tiene un complejo de inferioridad porque es negro y de ser elegido podría comportarse peor que los blancos".
También dio un consejo a Obama acerca de posibles alianzas internacionales, especialmente en el mundo árabe:
"Obama debería adoptar una política de apoyo a los pueblos pobres y débiles como los palestinos y ser amigo de los que llamó pueblos árabes libres en lugar de los "agentes" de Estados Unidos en el mundo árabe".
Por último, dejándose llevar por las teorías conspirativas tan de moda en el mundo árabe, afirmó que teme que Obama sea asesinado por agentes israelíes, al igual que, según Gadafi, le ocurrió a J. F. Kennedy.
Conclusión: patético el personaje y sus declaraciones.
En català: declaracions incendiaries del dictador i terrorista libi M. Gadafi contra el candidat demòcrata a la Casa Blanca, Barack Obama. Les podeu llegir aquí.
Va dir perles dignes de gent del KKK o de neonazis qualsevols com per exemple que Obama té un complexe d´inferioritat per ser negre i que podría governar pitjor que els blancs o es va permetre el luxe d´aconsellar-lo en relacions internacionals, dient-li que havia de ser amic dels pobles pobres com els palestins o dels àrabs lliures - Hamas? - enlloc dels agents àrabs dels Estats Units. Finalment, i per acabar-ho d´arrodonir, va jugar a ser Rappel afirmant els seus temors a que Obama sigui assassinat per agents israelíes, al igual que, segons ell, li va ocorrer a J.F. Kennedy.
En conclussió: patètic el personatge i les seves declaracions.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Anécdotas.

El pasado Viernes, por la noche, me pasé por la shawarmería "Al-Kairwan" para comprarme una pita de atún para cenar y disfruté un montón porque sonaba música de Fairuz. Tiene una voz cojonuda y creo que es de las mejores del mundo árabe, mucho mejor que las actuales cantantes poperas con ritmillos árabes tipo Haifa Wehbe, Nancy Ajram o Myriam Fares - la Shakira libanesa, según me dijo una amiga mía.
Otra anécdota digna de mencionar es que me han incluido en un equipo de colaboración para traducir obras del catalán al griego moderno. En realidad mi nivel de griego es muy bajo, bajísimo, pero se trata de ayudar al marido de mi tutora del doctorado en las traducciones, especialmente con las obras escritas en catalán medieval como les "quatre grans cròniques" o el "Tirant Lo Blanc". A ver si el proyecto se aprueba porque tengo unas ganas bárbaras de colaborar o de hacer la introducción histórica de alguna de estas obras.
Creo que vale la pena concluir la semana - o iniciarla si nos movemos en el calendario anglosajón - con un poco de música. Os dejo con un par de videos. El primero es de Fairouz y el segundo es de Myriam Fares.
En català: aprofitant que l´altre dia vaig estar escoltant a Fairouz i m´ho vaig passar molt bé mentres em comprava una pita de tonyina per a sopar, aprofito avui per a postejar dos videos: un de la mencionada Fairuz i l´altre de Myriam Fares, una de les cantants més de moda al món àrab als darrers anys. Espero que us agradin!.






divendres, 22 de febrer del 2008

Libano: territorio de guerra en el campo de la obediencia

En este Interesante artículo publicado en el periodico "Asharq Alawsat", el periodista Tariq Ahomayed critica que, tras el asesinato del terrorista Imad Mughniyeh, la entente compuesta por Siria - Irán - Hezbollah haya decidido convertir al Libano en la primera línea de combate en su conflicto con Israel y con el fin de alcanzar sus objetivos están dispuestos a permitir el colapso libanés:
"... It revealed that the three allies are in agreement regarding Lebanon's designation as the front line against Israel.
Here Lebanon's collapse is incidental, as long as serves the agenda of Tehran, Damascus and Hezbollah
".
En català: en aquest interesant article publicat al diari "Asharq Alawsat", el periodista Tarik Alhomayed critica que, després del assassinat de Imad Mughniyeh, la triple aliança composta per Siria - Iran - Hezbollah hagi decidit convertir al Liban en la primera línea de foc en el seu conflicte contra Israel i que estiguin disposats permetre el colapse del país per tal d´aconseguir els seus objectius.

divendres, 15 de febrer del 2008

Tres años sin Rafic Hariri

Ayer se cumplieron tres años del asesinato del presidente del gobierno libanés Rafic Hariri. Aunque todavía no está clara su autoría, posiblemente fueron grupos afines al gobierno sirio los que llevaron a cabo el magnicidio. No olvidemos que la alargada sombra del gobierno de Damasco sigue planeando y de que forma por la vida política del país de los cedros. En tan triste aniversario, el diario saudí "Al-Watan" ha publicado la siguiente caricatura acerca de aquel triste acontecimiento.


En la viñeta pone: "te hemos perdido, Rafiq..."

Pero además esta semana ha vuelto a subir la tensión por el asesinato de uno de los jefes militares del Hezbollah, Imad Mughniyah, autor intelectual de brutales atentados terroristas como el del AMIA en Argentina (1994), la explosión de un coche bomba en la embajada estadounidense en Beirut (1983) o el camión bomba que se estrelló contra los barracones de los soldados franceses y estadounidenses en la capital libanesa en ese mismo año de 1983 (casi 250 muertos). Ayer la ciudad de Beirut estaba totalmente dividida y el Hezbollah ya ha amenazado a Israel de iniciar una guerra abierta, pues ha acusado - junto a Sria e Irán - a los servicios secretos israelíes de estar detrás de dicho asesinato. Según he leído en Ha´aretz, el gobierno israelí ha ordenado que sus embajadas estén en máxima alerta y que se extremen las medidas de seguridad con el fin de evitar un posible atentado terrorista del Hezbollah contra intereses israelíes o contra intereses de las comunidades judías de la Diáspora.

En català: Ahir és van acomplir tres anys de l´assassinat de Rafic Hariri, molt posiblement a mans de grups vinculats al govern sirià. El dari àrab "Al Watan" ha recordat aquests tristos esdeveniments amb la publicació d´aquesta caricatura. De fet, aquesta darrera setmana, amb l´assassinat d´un dels caps militars del Hezbollah a Damasc, ha tornat a pujar la tensió i el govern israelià ha ordenat que les seves ambaixades estiguin en màxima alerta per tal d´evitar un atac terrorista del Hezbollah com a suposada represàlia a la mort d´un dels seus caps militars.

Fuente // Font: Memri blog.

Arxiu del blog