En català: desde la finalització de la Guerra del Iom Kippur (octubre de 1973) els polítics de la llavors CEE van cercar una aliança estratégica amb la Lliga Árab i amb els països productors de Petroli per a fer front a la venjança d´aquestes dues organitzacions supra estatals per la victoria israeliana en el conflicte, la crisi del petroli. En efecte, contant amb el vist i plau alemany i sota la direcció del president de la República francesa Georges Pompidou, els eurolíders, mitjançant l´anomenat diàleg euroárab, que té com a darrer capítol la sempre aplaçada cimera euromediterránea a Barcelona, van decidir donar suport a les reivindicacions polítiques de la Lliga Àrab, especialment mantenint una postura crítica amb la política dels EEUU i els seus aliats a l´Orient Mitjà, a canvi de una cooperació amb aquesta organització en temes energètics (és a dir pressió dels dirigents àrabs per a mantenir un bon preu de les exportacions de petroli a la UE), de lluita contra el terrorisme (principalment contra la paralització del terrorisme palestí a Europa, amb segrestos d´avions o atemptats terroristes brutals com el dels Jocs Olimpics de Munich del 1972) o de coordinació dels fluxos migratoris. El seguiment d´aquestes directrius polítiques explica per exemple l´oposició franco-alemanya a la Guerra d´Irak del 2003, però perque veiessin que la justificació de l´administració Bush fos falsa, sino per a no perdre els suculents contractes petrolífers firmats amb el govern d´en Sadam Hussein. I precisament el seguiment d´aquesta línea política també explica la postura acríticament pro palestina dels eurodirigents i dels seus antecessors en el carrec, com per exemple els vint-i-sis que han firmat un manifest demanant sancions contra Israel pels assentaments. Ho podeu llegir al següent article d´Aurora Digital. Després de mostrar-nos la seva postura gens objectiva, que els eurolíders no plorin si el seu paper com a mitjancers en el conflicte és gairebé nul...
Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.
Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Felipe González y otros ex eurolíderes piden sanciones contra Israel -- Felipe González i altres ex euroliders demanen sancions contra Israel
En català: desde la finalització de la Guerra del Iom Kippur (octubre de 1973) els polítics de la llavors CEE van cercar una aliança estratégica amb la Lliga Árab i amb els països productors de Petroli per a fer front a la venjança d´aquestes dues organitzacions supra estatals per la victoria israeliana en el conflicte, la crisi del petroli. En efecte, contant amb el vist i plau alemany i sota la direcció del president de la República francesa Georges Pompidou, els eurolíders, mitjançant l´anomenat diàleg euroárab, que té com a darrer capítol la sempre aplaçada cimera euromediterránea a Barcelona, van decidir donar suport a les reivindicacions polítiques de la Lliga Àrab, especialment mantenint una postura crítica amb la política dels EEUU i els seus aliats a l´Orient Mitjà, a canvi de una cooperació amb aquesta organització en temes energètics (és a dir pressió dels dirigents àrabs per a mantenir un bon preu de les exportacions de petroli a la UE), de lluita contra el terrorisme (principalment contra la paralització del terrorisme palestí a Europa, amb segrestos d´avions o atemptats terroristes brutals com el dels Jocs Olimpics de Munich del 1972) o de coordinació dels fluxos migratoris. El seguiment d´aquestes directrius polítiques explica per exemple l´oposició franco-alemanya a la Guerra d´Irak del 2003, però perque veiessin que la justificació de l´administració Bush fos falsa, sino per a no perdre els suculents contractes petrolífers firmats amb el govern d´en Sadam Hussein. I precisament el seguiment d´aquesta línea política també explica la postura acríticament pro palestina dels eurodirigents i dels seus antecessors en el carrec, com per exemple els vint-i-sis que han firmat un manifest demanant sancions contra Israel pels assentaments. Ho podeu llegir al següent article d´Aurora Digital. Després de mostrar-nos la seva postura gens objectiva, que els eurolíders no plorin si el seu paper com a mitjancers en el conflicte és gairebé nul...
dilluns, 1 de novembre del 2010
La UE financia un videojuego con un marcado carácter anti-israelí -- La UE financia un videojoc amb un marcat caràcter anti-israelià
Una nueva muestra del doble rasero de la UE. Por un lado, afirman querer ser un mediador válido entre israelíes y palestinos en el marco de las negociaciones de paz, pero, por el otro, se dedican a financiar a Ong y proyectos con un marcado carácter anti-israelí.
En català: l´ONG israeliana, Guisha, fundada al 2005 i que indica tenir com a objectiu "assegurar la mobilitat dels palestins" ha creat un vídeojoc en línea per la red, Safe Passage, on es dóna a entendre que Israel viola els drets humans amb la seva política fronterera de "separació amb els palestins". Aquest vídeojoc, amb l´objectiu de deslegitimar a Israel, està finançat per la New Israel Fundation, la UE, Noruega, Alemanya, Holanda o Irlanda entre altres.
Ens trobem davant d´una nova mostra del doble raser de la diplomacia europea. Per una banda, els dirigents europeus afirmen que volen jugar un paper destacat com a mitjancers entre israelians i palestins en el marc de les negociacions de pau, però, per altra banda, es dediquen a finançar ong´s i qualsevol tipus de projecte amb un marcat caràcter anti-israelià.
Fuente -- Font: Europe-Israël.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Spain is the lehman´s brothers of Europe
dijous, 23 de setembre del 2010
Moratinos y Kouchner se mosquean... -- Moratinos i Kouchner s´enfaden...
Kouchner afirmó sentirse irritado ante la ausencia de un representante europeo en la primera reunión para reemprender las negociaciones directas que tuvieron lugar a principios de este mes en Washington y Moratinos lamentó que en Oriente Medio el papel de la UE se reduzca al de donante y no al de participante activo en el proceso de paz.
Mi pregunta es: ¿a quién le extraña? La UE es un proyecto político en pañales y sin una polìtica exterior clara. Esta situación repercute en que los estados árabes "moderados" y obviamente Israel tengan una mayor conflianza en la diplomacia estadounidense, con una mayor experiencia en gestionar conflictos en esta región del mundo. Además el enfoque europeo, acríticamente pro palestino y en ocasiones su talante apaciguador con regímenes como el sirio, el irani y sus satélites en Oriente Medio, para congraciarse con la Liga Árabe y los países islámicos de la OPEP, le impiden jugar un papel mucho más importante como mediador en la región y no contribuyen para nada a favorecer un clima idóneo para la firma de un acuerdo de paz entre israelíes y palestinos. Haced la prueba y veréis el carácter escasamente imparcial de la diplomacia europea: las declaraciones de condena a Israel abundan entre sus miembros y éstas generalmente suelen ir acompañadas de un total acriticismo con los lideres palestinos y de una cierta postura apaciguadora con gobiernos como el iraní. Y especialmente, esto último no gusta ni en Jerusalén, ni en Amán, ni en El Cairo...

En català: mentres el dictador iranià Mahmoud Ahmadineiad demanava ahir la implantació d´un nou ordre mundial per a les relacions internacionals basat en una visió teocràtica i amenaçava als EEUU amb una guerra total si el govern Obama donava suport o llençava una ofensiva contra les instalacions nuclears iranianes, els ministres d´afers exteriors espanyol i francès, Miguel Ángel Moratinos y Bernard Kouchner, mostraven la seva indignació per l´escàs pes jugat per la diplomacia europea en la reanudació de les converses diverses entre israelians i palestins amb la mediació de l´administració nordamericana d´en Barack Obama.
Els dos ministres van realitzar les seves queixes en el marc d´una conferència celebrada a les instalacions de la Universitat de Nova York. Kouchner va afirmar sentir-se irritat per la absència d´un representant europeu a la represa de les negociacions directes iniciades a principis d´aquest mes a Washington i Moratinos, per la seva banda, va lamentar que el paper de la UE només sigui el de "pagador", sense tenir un protagonisme actiu en el procés de pau.
La meva pregunta és: i a qui li sorprèn aquesta situació? la UE com a projecte polític encara està en bressols i no té una política internacional suficientment clara. Això fà que tant Israel com els estats àrabs "moderats" tinguin una major confiança en la diplomacia dels Estats Units, amb una gran experiència en l´arbitratge de conflictes en aquesta regió del món. A més a més, l´enfoc acríticament pro palesti de la diplomacia europea i el seu tarannà apaciguador amb règims com el sirià o el iranià no afavoreixen precisament un clima idoni per a la firma d´un acord de pau entre israelians i palestins. Feu la prova i veureu la postura totalment parcial de la diplomacia europea: les declaracions de condemna a Israel per part dels seus membres solen anar acompanyades d´un total acriticisme amb els palestins i d´una postura apaciaguadora amb l´eix Damasc - Teheran. I això últim ni agrada a Jerusalem, ni al Caire, ni a Amman...
diumenge, 17 de maig del 2009
La lacra de la trata de blancas i de la explotación sexual de las mujeres -- La lacra del tracte de blanques i de la explotació sexual de les dones
Les invito a que lean este revelador artículo del País sobre la trata de blancas y la explotación sexual de jóvenes mujeres emigrantes. Realmente, esta explotación inhumana es terrible y aberrante.
En català: benvolguts lectors, us convido a que llegiu aquest revelador article del diari El País sobre la tracta de blanques i la explotació sexual de milers de dones emigrants. Realment, aquesta explotació inhumana és terrible i aberrant.
dimecres, 8 d’abril del 2009
Berlusconi i els campings -- Berlusconi y los campings
divendres, 20 de febrer del 2009
El PP no es la solución -- El PP no és la solució
dijous, 19 de febrer del 2009
Activismo yihadista en Granada -- Activisme Jihadista a Granada
En català: Ho podeu llegir aquí. El més greu és que es tracti d´un militar, es a dir una persona que suposadament ens ha de defensar.
divendres, 13 de febrer del 2009
Brutal ataque xenófobo a una chica brasileña embazarada en Suiza -- Brutal atac xenòfob a una xica brasilenya a Suïssa
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Italia: los emigrantes como chivo expiatorio -- Italia: els emigrants com a boc expiatori
diumenge, 17 d’agost del 2008
Tiendas parisinas venden camisetas con mensajes antisemitas -- botigues parisines venen samarretes amb missatges antisemites

dissabte, 16 d’agost del 2008
Chipre: Historia de un conflicto -- Xipre: història d´un conflicte.


dilluns, 11 d’agost del 2008
Populismo y xenofobia -- Populisme i xenofòbia
dijous, 17 de juliol del 2008
El parlamento español aprueba el tratado de Lisboa -- El parlament espanyol aprova el tractat de Lisboa.
dilluns, 30 de juny del 2008
La UE: cada vez más neoliberal e insolidaria -- La UE: cada cop més neolliberal e insolidària
dimarts, 24 de juny del 2008
Defensa del castellano o nostalgia del "habla la lengua del imperio" -- Defensa del castellà o nostalgies de "habla la lengua del imperio"
Repugnante, Puaj!
Actualización: esa política obviamente con fines electoralistas - pues da unos buenos réditos electorales fuera de Catalunya - es muy peligrosa porque por un lado fomenta la catalanofobia - siempre latente - y por otro radicaliza al nacionalismo y al independentismo catalán. Como me dijo un día un amigo mío votante de ERC: si siempre ganase las elecciones el PP de Aznar, en menos de diez años ya tendríamos un estado independiente. A buen entendedor, pocas palabras bastan.
dilluns, 23 de juny del 2008
No a la UE del racismo y de la xenofóbia -- No a la UE del racisme i de la xenofòbia

dimecres, 18 de juny del 2008
Las mentiras de la xenofobia -- les mentides de la xenofòbia
diumenge, 15 de juny del 2008
Perdiendo a Turquía -- Perdent a Turquia
dijous, 12 de juny del 2008
65 horas semanales... ¡Ni de coña! -- 65 hores setmanals... ni de conya!
1.- Coloca el banner en tu web o blog
2.- Haz un post sobre el tema
3.- Envíalo por mail a todos tus amigos
4.-Hazle saber a los eurodiputados de tu país que NO LES VOTARÁS si aprueban la medida con su voto. Aquí tienes el listado de mails de los eurodiputados
5.- Traduce la campaña a tu idioma y extiéndela en tu país.
Actualización: También puedes participar a través de TUENTI y de FACEBOOK. Unete.
