Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dimarts, 24 de juny de 2008

Defensa del castellano o nostalgia del "habla la lengua del imperio" -- Defensa del castellà o nostalgies de "habla la lengua del imperio"

Estimados lectores:
Leo en el País que una veintena de intelectuales ha presentado en Madrid un manifiesto en defensa de la lengua castellana. Supuestamente, esos intelectuales entre los que se encuentra Fernando Savater, están alarmados porque el castellano está marginado en ciertas "regiones" de España, especialmente - y que casualidad... - Catalunya y Euskadi.
Pues bien, yo soy bilingüe. He vivido 23 largos años de mi vida en Catalunya y ahora vivo a caballo entre Catalunya y Andalucía, la comunidad donde estoy cursando mis estudios de doctorado. Conozco perfectamente cual es la situación en Catalunya y tal marginación no existe. Se puede vivir perfectamente en Catalunya con la lengua castellana sin ningún tipo de problema. La lengua castellana se enseña en las escuelas y existe una sociedad bilingüe catalán - castellano. Otra cosa es que la "Llei de normalització lingüística" pueda mejorarse en muchos aspectos, eso no lo pongo en duda, pero persecución lingüística al castellano, pues mire usted, no.
Creo que bajo la supuesta defensa de la lengua castellana se esconden otras intenciones menos loables. Voy a decirlo clarito y alto: a esta gente, como F. Savater, Rosa Díez, José María Aznar ..., les jode que el catalán sea también una lengua oficial del estado. Les gustaría que fuese una lengua popular y de uso casero pero que en términos oficiales "la lengua del imperio" fuese la única lengua oficial. Por eso están tan molestos y se inventan extrañas persecuciones. Ellos, partidarios del nacionalismo español más agresivo y asimilacionista, culpan a la clase política catalana precisamente de lo que ellos si han hecho, es decir prohibir y perseguir una lengua por decreto ley, una de mis lenguas, la catalana. He de recordar que:

El catalán ha sido la única lengua que ha estado prohibida por ley en Catalunya, el castellano no lo ha estado nunca, y ahora cinicamente nos acusan a nosotros de prohibir lenguas.


Repugnante, Puaj!

Actualización: esa política obviamente con fines electoralistas - pues da unos buenos réditos electorales fuera de Catalunya - es muy peligrosa porque por un lado fomenta la catalanofobia - siempre latente - y por otro radicaliza al nacionalismo y al independentismo catalán. Como me dijo un día un amigo mío votante de ERC: si siempre ganase las elecciones el PP de Aznar, en menos de diez años ya tendríamos un estado independiente. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

En català: Acabo de llegir al País que vint intelectuals van presentar a Madrid un manifest en defensa de la llengua castellana, que suposadament veuen amenaçada on sempre, a Catalunya o a Euskadi. Ja n´hi ha prou de manipulació home!!!. Jo he viscut 23 anys de la meva vida integrament a Catalunya i ara, desde Octubre del 2003, visc a cavall entre Catalunya i Andalusia, la comunitat autònoma on estic cursant els meus estudis de doctorat i conec bé quina és la realitat cultural i lingüística que es viu a Catalunya. La societat catalana és plural i bilingüe i al meu país és pot viure perfectament amb la llengua castellana. De fet, la ciutat de Barcelona és predominantment castellano - parlant. La llei de normalització lingüística pot tenir els seus errors però aquesta persecució només existeix en els caps de polítics e intelectuals hiper nacionalistes espanyols, nostàlgics de quan a Espanya l´única llengua oficial era la "del imperio". Per tot això crec que sota la suposada defensa de la llengua castellana s´amaguen objectius menys lloables. Ho diré ben alt i clar: als intelectuals i polítics que tant s´esquincen les vestidures en defensa de la llengua castellana el que realment els hi sap greu és que el català sigui també una llengua oficial. En el seu subconscient els hi agradaría que l´unica llengua oficial fós el castellà, la "lengua del imperio" i com que això ja no és així se senten frustrats i s´inventen extranyes persecucions que només ocorren als seus caps malaltissos. A més a més amb tota la barra acusen a la classe política catalana de fer la política que sempre han fet ells, es a dir els nacionalistes espanyols més radicals, assimilacionistes e intransigents. He de recordar que:

El Català ha estat la única llengua per llei prohibida a Catalunya, la llengua castellana no ho ha estat mai i ara aquests politicastres e intelectuals ens acusen a nosaltres de prohibir llengües.

Patètic personatges com Fernando Savater i cia. M´agafen ganes de vomitar al llegir les seves rucades sobre la llengua. Puajjj!!!!
Actualització: el gran problema d´aquesta política de crispació amb el tema de la llengua que promouen diversos sectors de l´anomenada "brunete mediática" és que, amb mentides, mitges veritats o grans falsedats, promouen l´anticatalanisme i la catalanofòbia sempre latent. Sense anar més lluny, l´altre dia en un partit de la selecció espanyola vaig escoltar crits de "viva España, p... Cataluña". En part, aquestes falsedats sobre Catalunya, el poble català o el tema lingüístic hi tenen molt a veure amb aquest clima de Catalanofobia que el nacionalisme espanyol més intransigent, reaccionari i assimilacionista sempre ha instigat.
Però per altra banda aquest odi també fomenta l´independentisme català i radicalitza en les seves tesis sobiranistes als nacionalistes catalans més moderats. En efecte, mentres més anticatalà i difamador sigui el discurs del nacionalisme espanyolista, més votants d´ERC sortiran. Un día, un amic meu em va dir: si sempre guanyés les eleccions el PP d´Aznar, en menys d´una dècada ja tindríem una Catalunya independent. A bon entenedor poques paraules li fan falta.

Arxiu del blog