Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalisme espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nacionalisme espanyol. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de desembre del 2010

otro nuevo torpedo al estatuto catalán -- Un altre nou torpede a l`estatut català

lo podéis leer en la web E-notícies.Cat. No quiero extenderme mucho en el tema pero pienso que el objetivo de fondo es crear un conflicto lingüístico y una fractura inexistente en la sociedad catalana que justifique la paralización de la normalización lingüística del catalán y que esta lengua se convierta en una lengua de serie B incluso en Catalunya ¿A quién beneficia? Especialmente al PP, un partido que sabe perfectamente que la criminalización de los nacionalismos periféricos le da un buen número de votos en muchas otras comunidades autónomas del estado español.

En català: ho podeu llegir a la Web E-notícies. Cat. No vull parlar gaire del tema però penso que l`objectiu de fons és crear un conflicte lingüístic i una fractura social inexistent en la societat catalana que justifiqui la paralització de la normalització lingüística del català (amb el pretext de la suposada marginació del castellà a la legislació catalana) i que aquesta llengua esdevingui una llengua de serie B fins i tot a Catalunya. A qui beneficia? Especialment al PP, un partit que no dubta en atiar la criminalització dels nacionalismes perifèrics per a assolir els seus objectius electorals en moltes comunitats autònomes de l`estat espanyol.

dilluns, 1 de febrer del 2010

La derecha españolista banaliza el Holocausto y la política racial nazi en Catalunya -- La dreta espanyolista banalitza la Shoa a Catalunya

Estimados lectores:


Un modesto servidor ya ha hablado en múltiples ocasiones del tema lingüístico en Catalunya y ya ha expresado que tanto los nacionalistas catalanes como los de la "grande y libre" están explotando el tema lingüístico en su beneficio. Hoy voy a habar de los segundos y voy a ser duro y radical, lo digo de antemano. La gente afín a la derecha españolista, está misma gente que se opuso al estatut de Sau de 1979 porque "rompía" a España, a la "Llei de normalització lingüística" y a que el catalán sea una lengua pública en Catalunya en igualidad de condiciones con el castellano, vuelve a la carga con nuevas manifestaciones y encima banalizan el Holocausto y la política genocida nazi, equiparándose al pueblo judío perseguido y exterminado en la Alemania Nazi. Obviamente, con esta propaganda matan dos pájaros de un tiro: por un lado, llaman nazis a los nacionalistas catalanes e incluso al gobierno autonómico catalán y por el otro se presentan como víctimas inocentes de una persecución, que por cierto sólo existe en sus mentes. Y digo esto porque yo he estudiado catalán y castellano en el colegio, yo he recibido clases en castellano en la Universidad (estudié el primer ciclo de la licenciatura de historia en la Rovira i Virgili de Tarragona) y siempre me he expresado públicamente en catalán y en castellano y nunca he tenido ningún problema. Sin embargo, ellos actúan como bomberos y pirómanos. Es decir, levantan el gallinero para provocar una fractura social en el país entre castellano y catalano hablantes y una vez que la hayan provocado se presentarán como las víctimas irredentas ante el "nazi" gobierno autonómico catalán. Sin embargo, esta tergiversación de la realidad catalana no es lo peor. Su baja calidad humana y moral la encontramos con la banalización del Holocausto y de la política nazi para sus fines. ¿Saben ellos lo que significa ese maguén David amarillo? Pues significó la exclusión social, el aislamiento en guetos y la posterior eliminación de millones de personas por el simple hecho de pertenecer al pueblo judío en campos de exterminio con métodos brutales: fusilamientos masivos, gaseamiento con Ziklón B, experimentos de sádicos disfrazados de médicos, agotamiento físico hasta la extenuación... Unas personas que eran civiles y ciudadanos inocentes de sus países, de todas las clases sociales, perfectamente integradas en sus naciones y que nunca tuvieron ningún tipo de conflicto con sus conciudadanos no-judíos. Su desgracia vino con la llegada al poder en Alemania un régimen brutal, racista, profundamente antisemita y con ansias expansionistas. Debido a la política apaciguadora de las principales naciones europeas, Hitler realizó sus planes expansivos y convirtió el continente europeo en un infierno para más de ocho millones de judíos. El desinterés de muchas naciones por la suerte de los judíos europeos (véase la conferencia de Evian) y los intereses colonialistas de Gran Bretaña, cuyo gobierno cerró la puerta de la emigración a Palestina, impidieron que los judíos pudieran salvarse y escapar de la ratonera en la que los nazis habían convertido Europa. ¿Como se puede comparar el intento de exterminio planificado hasta el más mínimo detalle de de todo un pueblo con el intento de crear un conflicto lingüístico en Catalunya? La bajeza moral de las personas que salieron con esas pancartas, comparándose con los perseguidos judíos del nazismo no tiene límites. Sólo añadiré una cosa más: no respetar la memoria de las víctimas de la Shoah (como de cualquier otro genocidio) equivale a volver a matarlas.




En català: molts cops ja he parlat del tema lingüístic i desgraciadament avui ho he de tornar a fer. Els nacionalistes de la "grande y libre" tornen a la càrrega i ara es manifesten amb pancartes on ells mateixos es comparen als jueus perseguits per l´Alemanya nazi. Com és pot ser tan cínic i tan poca vergonya? Ells, els nacionalistes espanyolistes es comporten com a bombers i piròmans. Primer proven de crear una fractura social a Catalunya entre catalano i castellano parlants per a després presentar-se com les víctimes irredentes de la persecució del "nazi" govern autònomic català. Tanmateix, això no és lo més greu. El pitjor és que per a aquesta parafernalia manipuladora no dubten en banalitzar la Shoah i la política genocida del règim nazi. Saben ells el que significa aquest Maguén David groc? doncs va significar l´aïllament social, la reclussió en guetos i el posterior extermini de milions de persones només per ser jueus en camps on es practicaven mètodes bàrbars: afusellaments masius, gasejaments amb Ziklon B, dones homes i nens utilitzats per a experiments per sadics disfressats de metges, extermini per esgotament físic e inanició, etc. I cal recordar que l´únic delicte d´aquestes persones condemnades a una mort atroç va ser pertanyer al poble jueu perquè eren ciutadans perfectament integrats al seu país, que pertanyien a totes les classes socials i que mai havien tingut cap tipus de conflicte amb els seus conciutadans no jueus. La seva desgracia va ser l´arribada d´un règim brutal, belicista, expansionista, racista i antisemita al poder a Alemanya. A més a més, degut a la política apaciguadora de la diplomacia europea, Hitler va poder realitzar els seus somnis expansionistes per bona part d´Europa i va convertir la major part del continent, desde França fins a Russia, en un veritable infern per a més de vuit milions de jueus. El desinterès de les principals potències mundials (conferència d´Evian) i els interessos colonials i petrolifers de Gran Bretanya, llur govern va tancar les portes de l´emigració jueva a Palestina, va impedir a molts jueus poder fugir del cau de rates en que Hitler havia convertit Europa. Jo em pregunto: ¿Com és possible comparar l´extermini planificat fins al darrer detall de tot un poble amb l´intent d´unes persones de presentar-se com a víctimes d´un conflicte que nomès existeix a la seva ment i que ells mateixos s´encarreguen d´atiar? No tinc paraules per a descriure la baixesa moral d´aquestes persones que s´han volgut comparar amb les víctimes jueves del nazisme. Només afegiré que no respectar la memòria de les víctimes de la Shoah i de la barbarie nazi (al igual que les de qualsevol altre conflicte) és com matar-les novament.
Font -- Fuente: Enoticies.

divendres, 11 de setembre del 2009

Llibertat d´expressió no vol pas dir carta blanca -- Libertad de expresión no significa dar carta blanca

Benvolguts amics i lectors:
La Consejería de Interior finalment ha autoritzat la manifestació del partit ultradretà Falange Española y de las JONS el pròxim dia 13 de Septembre a la localitat d´Arenys de Munt (Barcelona). Ahir, el President Montilla - incomprensiblement des del meu punt de vista - la va justificar, afirmant que inclús els fatxes tenen dret a la llibertat d´expressió. Doncs mira, jo no estic pas d´acord. La llibertat d´expressió ha de servir per a que thothom pugui defensar les seves idees - està clar - però amb uns límits: el respecte per les idees alienes i per les persones, independentment de la seva raça, classe social o ideología política. I justament això és el que no fan els grups d´extrema dreta: les seves manifestacions esdevenen mostres d´odi xenòfob, racial o ideòlogic. A més a més, en moltes ocasions, els aquestes manifestacions no acaben amb un simple meeting, sino que els assistents van de "caça" per a apallissar emigrants, persones d´altres races o a gent que no els agrada la seva pinta. Per tant, de respecte res de res. Dit això, considero inacceptable i una presa de pel la hipocresia existent en l´aplicació de la llei de partits: entenc que aquesta llei s´empri per a prohibir les manifestacions de l´esquerra abertzale si en aquests actes és dóna un suport al terrorisme d´E.T.A. Tanmateix, aquesta llei també s´hauria d´aplicar per a prohibir manifestacions on es faci exaltació del racisme, de la xenofobia, d´un ultranacionalisme espanyol intransigent i agressiu, de la violència i d´una dictadura autoritaria i criminal com va ser el règim franquista. Prohibir les manifestacions de l´esquerra abertzale però permetre que grups com Falange, España 2000 o d´altres simil.lars escapin la seva ideología d´odi és una mostra de doble raser inadmissible.

En castellano: en este texto expongo el doble rasero existente en la aplicación de la Ley de Partidos. Sinceramente, creo que esa ley - que sólo se utiliza para prohibir manifestaciones de la izquierda abertzale por el apoyo que dan a E.T.A. - también debería utilizarse aplicarse para prohibir manifestaciones de partidos de la extrema derecha, como Falange Española y de las JONS. No se debe olvidar que en las manifestaciones de esos partidos se exalta la violencia, la xenofobia, el racismo y un nacionalismo español trasnochado, además de lanzar loas a la dictadura franquista y a sus dirigentes. Además, en muchos casos, esas manifestaciones no acaban en un simple meeting, sino que los participantes suelen provocar disturbios y actos violentos contra la policia o contra otros colectivos antisistema. Desde mi punto de vista, aplicar la ley de partidos a la izquierda abertzale y sólo a la izquierda abertzale, permitiendo manifestaciones de corte fascista, racista o xenófobo es de un doble rasero inadmisible.

dilluns, 24 de novembre del 2008

Sin vergüenza ninguna -- Sense cap tipus de vergonya

Estimados lectores:
Hoy quería escribir sobre mi viaje a Nerja de ayer o sobre las reflexiones que me había provocado la lectura de un texto del Moreh Nebukhim de Maimónides pero tendré que dejarlo para otra ocasión porque ando indignado desde esta mañana y quiero plasmarlo aquí por escrito.
Pero como no se puede construir una casa desde el tejado, empezaré desde el principio. Esta mañana, mientras me preparaba la mochila y el portátil para irme a la facultad, me he puesto a ver el programa "Espejo Público" de Antena 3 TV y entre los tertulianos había un personaje - sin duda de la brunete mediática, afín a la derecha española católica más reaccionaria - que no paraba de comparar a la coalición de partidos (PSC, IC - Verds i ERC) que gobierna en la Generalitat (el gobierno autonómico catalán) con los nazis, llamándoles "nacionales - socialistas", porque ERC es un partido de izquierdas y nacionalista catalán. Entonces para esos "genios" de la brunete mediática la equación es simple: Si los nazis se definían de izquierdas y nacionalista y ERC se define de izquierdas y nacionalista, entonces ERC son nazis. Sin embargo, cualquier persona decente y con un poco de sentido común se dará cuenta la baja catadura moral de los personajes que difunden y utilizan en sus programas o en sus artículos de prensa tal comparación.
Independientemente de las fobias o simpatías que sintamos hacía ERC, la comparación de este partido político, de sus votantes o de sus simpatizantes con los nazis es una indencia y una maldad. En primer lugar porque ERC es un partido de izquierda y nacionalista catalán, con una ideología en absoluto racista i militarista, y además siempre ha destacado en su lucha contra el fascismo y contra el nazismo, tanto en nuestra guerra civil (1936 - 1939) como en la Segunda Guerra Mundial.
En segundo lugar, esta comparación es perversa porque significa una total banalización del nazismo y de lo que significó su política genocida, racista y militarista. Lo que la gente - por no llamarles de otro modo más feo - de la brunete mediática debería hacer es leer libros de historia y conocer lo que fue el nazismo y las nefastas consecuencias de su política en lugar de hacer absurdas comparaciones oportunistas y demagógicas. Pero en fin... estamos hablando de España y este país no da para más. Es el país de Don Balón y de Don Pin-Pón, el reino de la demagogía fácil, la picaresca y el insulto oportunista, así nos va...
En català: benvolguts lectors, avui volia parlar del meu viatge a Nerja o de les reflexions d´un texte del Moreh Nebukhim de Maimónides que vaig llegir el passat Dissabte però ho deixaré per a una altra ocasió perquè estic indignat des de aquest matí. En efecte, veient el programa "Espejo Público", d´Antena 3 TV, he pogut comprovar com un dels tertulians que participava en el debat ha comparat al govern tripartit amb els nazis. Ja n´hi ha prou home d´aquesta demagogia.
Qualsevol persona amb una miqueta de sentit comú - i independentment de la simpatía que pugui sentir cap al govern tripartit o cap a ERC en particular - sap que ERC i els altres partits que componen el tripartit no són pas nazis, al contrari, la seva ideología no te res a veure i a més a més van lluitar activament contra el feixisme i el nazisme, tant a la guerra civil espanyola com a la segona guerra mundial.
En segon lloc aquesta comparació es indecent i denota l´escassa qualitat moral dels seus ideòlegs i difusors perque significa una total banalització del nazisme i de la seva nefasta i genocida política militarista i racial. El que haurien de fer els oportunistes i demagogs de la "brunete mediática" es llegir llibres d´història i conèixer el que van significar el nazisme i les brutals conseqüències de la seva política. Pero en fi... estem a Espanya. Un país on no es valora gaire la cultura i l´educació. No oblidem que aquest es el País de Don Balón i de Don Pin-Pón, el regne del nepotisme, de la picaresca, del insult fàcil i de la demagogia. Així ens va...

dijous, 21 d’agost del 2008

Reflexiones sobre una declaración de Rafa Nadal -- Reflexions sobre una declaració de Rafa Nadal.

Estimados lectores:
Tras ganar la medalla de oro en Tennis, el tenista mallorquín Rafael Nadal afirmó que "a parte de jugar para mí, aquí juego para mi país y eso es una motivación extra". Respeto esa afirmación pero me parece un poco absurdo dar vueltas al mismo tema: que si soy español, que si païssos catalans i bla, bla, bla...
Yo soy catalán, soy bilingüe, pues tanto el castellano como el catalán son mis lenguas maternas, y también soy español o al menos eso dice mi DNI y mi pasaporte. Ahora bien, no soy nacionalista. Ni nacionalista catalán, ni nacionalista español, pues desde jovencito me he considerado un hombre del mundo. Por eso no entiendo esas absurdas pataletas nacionalistas en temas deportivos. A mi lo que haga o deje de hacer la selección española o la catalana - en partidos amistosos u oficiales en algunos deportes muy minoritarios - me resulta indiferente. No voy a salir con el coche y la bandera cuando gana la selección española pero tampoco deseo que pierda hasta en los entrenamientos como si ocurre con algunos amigos míos.
Si para Rafa Nadal competir bajo bandera le da una motivación especial, pues cojonudo para él. A mi no me la daría, estaría motivado para ganar e intentar ser el mejor en mi deporte. Esa sería ya una moivación suficiente. Lo que si me preocupa es que, con todas estas pataletas deportivas, la negociación de la financiación del estatuto, el tema lingüístico, ... haya un aumento de la catalanofobia. Eso sí que me preocupa y mucho. Vivo en Granada desde Octubre del 2003 y estoy harto de escuchar tópicos: que si los catalanes somos ricos, que si somos unos insolidarios, que si somos unos ávaros, que si queremos prohibir el castellano, que si queremos la independencia, bla bla bla bla...
Durante la pasada eurocopa o durante el proceso de aprovación del nuevo estatuto catalán, hubo gente que se dirigió a mi con insultos personales por el hecho de ser catalán y a pesar de no ser nacionalista. Incluso recuerdo que, estando un día en el Centro de Estudios Bizantinos de Granada, antes de iniciarse una clase de un curso doctoral, uno de los compañeros de curso me gritó: "Catalán, que hace aquí. No queréis la independencia, pues vete a estudiar a tu país".
A mi, las patrias, las banderas, las nacionalidades no me preocupan, me la traen floja. El ser catalán y español no me hacen ser mejor persona. Lo que si me preocupa es que por la demagogía de ciertos medios de comunicación, el polítiqueo barato de todos los partidos en este país y cuatro tópicos preestablecidos algún día me lleve alguna torta.
En català: Rafa Nadal, després d´aconseguir la medalla d´or als jocs de Pequín, va indicar que "A banda de jugar per a mi, aquí jugo per al meu país, i això és una motivació extra". Doncs per a ser sincer, respecto la seva opinió però no la comparteixo perquè per a mi, si fós esportista d´èlit, la única motivació sería ser el millor en el meu esport. Sóc català, sóc bilingüe perque tant el català com l´espanyol són les meves llengües maternes, però sóc un home del món. No sóc nacionalista. Per a mi, ser català o espanyol no em diu res especial, no em fà ser millor persona. Mai sortiré amb el cotxe a tocar el claxon per una victoria de la selecció espanyola però tampoc desitjo que perdi com li passa a alguns amics que conec. En realitat, m´es totalment indiferent. Idem amb el tema de les seleccions esportives catalanes. Si algun día són reconegudes oficialment en esports com el futbol, el bàsquet, l´hoquei o el handbol, perfecte; i sino doncs també.
Però una cosa si que em preocupa i molt. Em preocupa que amb aquestes rucades de rivalitat esportiva, amb el mamoneig polític que hi ha a l´estat espanyol per part de tots els partits, amb la discussió del finançament de l´estatut, amb el tema lingüístic i amb la demagògia de certs mitjans de comunicació (La Razón, El Mundo, La COPE, Libertad Digital...) hi hagi un augment de la catalanofòbia. Desde octubre del 2003 visc a Granada i ja vaig patir la catalanofòbia a les meves carns durant l´aprovació del darrer estatut o durant la última eurocopa de futbol guanyada per la selecció espanyola. Aquest últim punt si que em preocupa de veres perquè algun día, per culpa de la crispació política, de cuatre tòpics manits i de la demagògia de certs mitjans, em poden donar una bona colpissa.

dimarts, 24 de juny del 2008

Defensa del castellano o nostalgia del "habla la lengua del imperio" -- Defensa del castellà o nostalgies de "habla la lengua del imperio"

Estimados lectores:
Leo en el País que una veintena de intelectuales ha presentado en Madrid un manifiesto en defensa de la lengua castellana. Supuestamente, esos intelectuales entre los que se encuentra Fernando Savater, están alarmados porque el castellano está marginado en ciertas "regiones" de España, especialmente - y que casualidad... - Catalunya y Euskadi.
Pues bien, yo soy bilingüe. He vivido 23 largos años de mi vida en Catalunya y ahora vivo a caballo entre Catalunya y Andalucía, la comunidad donde estoy cursando mis estudios de doctorado. Conozco perfectamente cual es la situación en Catalunya y tal marginación no existe. Se puede vivir perfectamente en Catalunya con la lengua castellana sin ningún tipo de problema. La lengua castellana se enseña en las escuelas y existe una sociedad bilingüe catalán - castellano. Otra cosa es que la "Llei de normalització lingüística" pueda mejorarse en muchos aspectos, eso no lo pongo en duda, pero persecución lingüística al castellano, pues mire usted, no.
Creo que bajo la supuesta defensa de la lengua castellana se esconden otras intenciones menos loables. Voy a decirlo clarito y alto: a esta gente, como F. Savater, Rosa Díez, José María Aznar ..., les jode que el catalán sea también una lengua oficial del estado. Les gustaría que fuese una lengua popular y de uso casero pero que en términos oficiales "la lengua del imperio" fuese la única lengua oficial. Por eso están tan molestos y se inventan extrañas persecuciones. Ellos, partidarios del nacionalismo español más agresivo y asimilacionista, culpan a la clase política catalana precisamente de lo que ellos si han hecho, es decir prohibir y perseguir una lengua por decreto ley, una de mis lenguas, la catalana. He de recordar que:

El catalán ha sido la única lengua que ha estado prohibida por ley en Catalunya, el castellano no lo ha estado nunca, y ahora cinicamente nos acusan a nosotros de prohibir lenguas.


Repugnante, Puaj!

Actualización: esa política obviamente con fines electoralistas - pues da unos buenos réditos electorales fuera de Catalunya - es muy peligrosa porque por un lado fomenta la catalanofobia - siempre latente - y por otro radicaliza al nacionalismo y al independentismo catalán. Como me dijo un día un amigo mío votante de ERC: si siempre ganase las elecciones el PP de Aznar, en menos de diez años ya tendríamos un estado independiente. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

En català: Acabo de llegir al País que vint intelectuals van presentar a Madrid un manifest en defensa de la llengua castellana, que suposadament veuen amenaçada on sempre, a Catalunya o a Euskadi. Ja n´hi ha prou de manipulació home!!!. Jo he viscut 23 anys de la meva vida integrament a Catalunya i ara, desde Octubre del 2003, visc a cavall entre Catalunya i Andalusia, la comunitat autònoma on estic cursant els meus estudis de doctorat i conec bé quina és la realitat cultural i lingüística que es viu a Catalunya. La societat catalana és plural i bilingüe i al meu país és pot viure perfectament amb la llengua castellana. De fet, la ciutat de Barcelona és predominantment castellano - parlant. La llei de normalització lingüística pot tenir els seus errors però aquesta persecució només existeix en els caps de polítics e intelectuals hiper nacionalistes espanyols, nostàlgics de quan a Espanya l´única llengua oficial era la "del imperio". Per tot això crec que sota la suposada defensa de la llengua castellana s´amaguen objectius menys lloables. Ho diré ben alt i clar: als intelectuals i polítics que tant s´esquincen les vestidures en defensa de la llengua castellana el que realment els hi sap greu és que el català sigui també una llengua oficial. En el seu subconscient els hi agradaría que l´unica llengua oficial fós el castellà, la "lengua del imperio" i com que això ja no és així se senten frustrats i s´inventen extranyes persecucions que només ocorren als seus caps malaltissos. A més a més amb tota la barra acusen a la classe política catalana de fer la política que sempre han fet ells, es a dir els nacionalistes espanyols més radicals, assimilacionistes e intransigents. He de recordar que:

El Català ha estat la única llengua per llei prohibida a Catalunya, la llengua castellana no ho ha estat mai i ara aquests politicastres e intelectuals ens acusen a nosaltres de prohibir llengües.

Patètic personatges com Fernando Savater i cia. M´agafen ganes de vomitar al llegir les seves rucades sobre la llengua. Puajjj!!!!
Actualització: el gran problema d´aquesta política de crispació amb el tema de la llengua que promouen diversos sectors de l´anomenada "brunete mediática" és que, amb mentides, mitges veritats o grans falsedats, promouen l´anticatalanisme i la catalanofòbia sempre latent. Sense anar més lluny, l´altre dia en un partit de la selecció espanyola vaig escoltar crits de "viva España, p... Cataluña". En part, aquestes falsedats sobre Catalunya, el poble català o el tema lingüístic hi tenen molt a veure amb aquest clima de Catalanofobia que el nacionalisme espanyol més intransigent, reaccionari i assimilacionista sempre ha instigat.
Però per altra banda aquest odi també fomenta l´independentisme català i radicalitza en les seves tesis sobiranistes als nacionalistes catalans més moderats. En efecte, mentres més anticatalà i difamador sigui el discurs del nacionalisme espanyolista, més votants d´ERC sortiran. Un día, un amic meu em va dir: si sempre guanyés les eleccions el PP d´Aznar, en menys d´una dècada ja tindríem una Catalunya independent. A bon entenedor poques paraules li fan falta.

Arxiu del blog