Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dijous, 21 d’agost del 2008

Reflexiones sobre una declaración de Rafa Nadal -- Reflexions sobre una declaració de Rafa Nadal.

Estimados lectores:
Tras ganar la medalla de oro en Tennis, el tenista mallorquín Rafael Nadal afirmó que "a parte de jugar para mí, aquí juego para mi país y eso es una motivación extra". Respeto esa afirmación pero me parece un poco absurdo dar vueltas al mismo tema: que si soy español, que si païssos catalans i bla, bla, bla...
Yo soy catalán, soy bilingüe, pues tanto el castellano como el catalán son mis lenguas maternas, y también soy español o al menos eso dice mi DNI y mi pasaporte. Ahora bien, no soy nacionalista. Ni nacionalista catalán, ni nacionalista español, pues desde jovencito me he considerado un hombre del mundo. Por eso no entiendo esas absurdas pataletas nacionalistas en temas deportivos. A mi lo que haga o deje de hacer la selección española o la catalana - en partidos amistosos u oficiales en algunos deportes muy minoritarios - me resulta indiferente. No voy a salir con el coche y la bandera cuando gana la selección española pero tampoco deseo que pierda hasta en los entrenamientos como si ocurre con algunos amigos míos.
Si para Rafa Nadal competir bajo bandera le da una motivación especial, pues cojonudo para él. A mi no me la daría, estaría motivado para ganar e intentar ser el mejor en mi deporte. Esa sería ya una moivación suficiente. Lo que si me preocupa es que, con todas estas pataletas deportivas, la negociación de la financiación del estatuto, el tema lingüístico, ... haya un aumento de la catalanofobia. Eso sí que me preocupa y mucho. Vivo en Granada desde Octubre del 2003 y estoy harto de escuchar tópicos: que si los catalanes somos ricos, que si somos unos insolidarios, que si somos unos ávaros, que si queremos prohibir el castellano, que si queremos la independencia, bla bla bla bla...
Durante la pasada eurocopa o durante el proceso de aprovación del nuevo estatuto catalán, hubo gente que se dirigió a mi con insultos personales por el hecho de ser catalán y a pesar de no ser nacionalista. Incluso recuerdo que, estando un día en el Centro de Estudios Bizantinos de Granada, antes de iniciarse una clase de un curso doctoral, uno de los compañeros de curso me gritó: "Catalán, que hace aquí. No queréis la independencia, pues vete a estudiar a tu país".
A mi, las patrias, las banderas, las nacionalidades no me preocupan, me la traen floja. El ser catalán y español no me hacen ser mejor persona. Lo que si me preocupa es que por la demagogía de ciertos medios de comunicación, el polítiqueo barato de todos los partidos en este país y cuatro tópicos preestablecidos algún día me lleve alguna torta.
En català: Rafa Nadal, després d´aconseguir la medalla d´or als jocs de Pequín, va indicar que "A banda de jugar per a mi, aquí jugo per al meu país, i això és una motivació extra". Doncs per a ser sincer, respecto la seva opinió però no la comparteixo perquè per a mi, si fós esportista d´èlit, la única motivació sería ser el millor en el meu esport. Sóc català, sóc bilingüe perque tant el català com l´espanyol són les meves llengües maternes, però sóc un home del món. No sóc nacionalista. Per a mi, ser català o espanyol no em diu res especial, no em fà ser millor persona. Mai sortiré amb el cotxe a tocar el claxon per una victoria de la selecció espanyola però tampoc desitjo que perdi com li passa a alguns amics que conec. En realitat, m´es totalment indiferent. Idem amb el tema de les seleccions esportives catalanes. Si algun día són reconegudes oficialment en esports com el futbol, el bàsquet, l´hoquei o el handbol, perfecte; i sino doncs també.
Però una cosa si que em preocupa i molt. Em preocupa que amb aquestes rucades de rivalitat esportiva, amb el mamoneig polític que hi ha a l´estat espanyol per part de tots els partits, amb la discussió del finançament de l´estatut, amb el tema lingüístic i amb la demagògia de certs mitjans de comunicació (La Razón, El Mundo, La COPE, Libertad Digital...) hi hagi un augment de la catalanofòbia. Desde octubre del 2003 visc a Granada i ja vaig patir la catalanofòbia a les meves carns durant l´aprovació del darrer estatut o durant la última eurocopa de futbol guanyada per la selecció espanyola. Aquest últim punt si que em preocupa de veres perquè algun día, per culpa de la crispació política, de cuatre tòpics manits i de la demagògia de certs mitjans, em poden donar una bona colpissa.

2 comentaris:

Fer Nando ha dit...

Un estudiant de doctorat de Historia et va cridar això? Mare meva, com esta el patio...

Jaume ha dit...

si, amic fer. Va passar a la primavera del 2006, quan hi havia un ambient un pel crispat per la reforma de l´estatut. En aquell moment jo estava fent els cursos doctorals i tenia les classes a la facultat de lletres o al Centro de Estudios Bizantinos, depenent del curs. Doncs bé, una tarda estavem tots els alumnes del curs reunit i esperavem que arribés el professor per a iniciar la classe i quan un dels companys va saber que jo era català ho va deixar anar.
De totes maneres, només s´ha tractat de casos molt puntuals i el tracte amb la gent a la Universitat o al Centro de Estudios Bizantinos ha estat sempre excelent. Salutacions!

Arxiu del blog