Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalanofòbia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalanofòbia. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de gener del 2011

Mentiras y catalanofobia. De vueltas a los boicots -- Mentides i Catalanofòbia. De nou, tornen els boicots

El nacionalismo español más centralista y agresivo vuelve a la carga, mintiendo y demonizando, para pedir el boicot a los productos catalanes. Lo podéis ver en el siguiente video. Ciertamente, que coman lo que les salga de sus cocidas pelotas, pero el problema lo tienen ellos en el sentido de que no les gusta la novia (el pueblo catalán, su lengua y su cultura) pero si les gusta la dote (Catalunya). Quizás va llegando el día en que la novia debería empezarse a plantear si le conviene continuar la relación con una pareja tan desconsiderada.

En català: el nacionalisme espanyol més centralista i agresiu torna a la càrrega, mentint i demonitzant, per a demanar el boicot als productes catalans. Ho podeu veure al següent video. Certament, que mengin el que els hi surti de les seves escalfades pilotes però el problema és seu i no del poble català en el sentit de que no els agrada la novia (el poble català, la seva llengua i cultura) però si els hi agrada la dot (el territori de Catalunya). Potser cal que la novia es plantegi si li convé realment continuar la seva relació amb una parella tan desconsiderada.

dissabte, 31 de juliol del 2010

oh, oh... tornen els boicots -- Oh, oh, vuelven los boicots...

Fà gairebé cinc anys, durant l´hivern-estiu del 2005-2006, en plena negociació del nou estatut d´autonomía català, els sectors més extremistes i reaccionaris del nacionalisme espanyol van promoure una campanya de boicot contra els productes catalans amb el vist i plau del PP i el suport dels mitjans de l´anomenada "Brunete mediática", es a dir, la COPE, Libertad Digital, el diari El Mundo, Intereconomía, La Gaceta, L´Abc... Ara, amb el pretexte de la prohibició de les "corridas" de braus, la història es repeteix i de nou - amb el suport del PP, que ha fet de la causa taurina tot un "casus belli", els sectors més reaccionaris del nacionalisme espanyol tornen a la càrrega i planegen noves accions de boicot contra els productes catalans. Per exemple, ja s´han unit més de sis mil membres de la red social Facebook al grup "tú prohíbes los toros, yo no compro productos catalanes". De fet, al nacionalisme espanyol li passa amb Catalunya el que passava abans amb moltes families abans de planificar una boda: que agradava la dot però no la novia. És a dir, parlant clar i català, els hi agrada que Catalunya formi part d´Espanya, però no els hi agrada ni la idiosincracia, ni la cultura, ni la llengua del poble català. Aquesta idea la va expressar molt clarament l´ex-president del Reial Madrid, Santiago Bernábeu, després de la final de la copa del "Generalísimo" - la copa del Rey de l´època - coneguda com la "final de les ampolles" (1968), quan va afirmar: "me gusta mucho Cataluña a pesar de los catalanes".

Amb la demonització dels partits nacionalistes catalans, els boicots i la seva apenes indissimulada catalanofòbia, l´únic que aconseguiran al final és el creixement dels partidaris del sobiranisme i de la independència de Catalunya perque com encaixar-te en un estat quan la tensió està sempre latent i sempre hi hà un doble raser envers amb altres comunitats autònomes de l´estat? En aquest punt convé recordar que molts dels articles impugnats pel PP davant del tribunal constitucional van ser aprovats per aquest mateix partit sense gaires problemes en els estatuts d´altres comunitats com per exemple la Comunitat Valenciana o Andalusia. Si aquest doble raser té continuïtat, potser tard o d´hora arribarà el moment de dir "Adéu Espanya".

En castellano: vuelven los boicots contra los productos catalanes. Estas campañas de boicot se han repetido en los últimos años con pretextos diversos: hace cinco años la excusa era la negociación del nuevo estatuto catalán y ahora la prohibición de las corridas de toros por el parlamento catalán, una ley que entrará en vigor en el año 2012. De hecho, como botón de muestra de esta nueva campaña de boicot ya más de seis mil usuarios de la red social Facebook se han unido al grupo "tú prohíbes los toros, yo no compro productos catalanes". Estas campañas de boicot cuentan con el beneplácito del PP, deseoso de sacar siempre tajada electoralmente hablando azuzando el fantasma de los nacionalismos periféricos, y de los medios afines más extremistas del nacionalismo español, la llamada "Brunete Mediática", es decir, Libertad Digital, Intereconomía, La Gaceta, El Mundo, La Razón,... De hecho, cada día que pasa estoy más convencido de que al nacionalismo español le pasa con Catalunya lo mismo que a muchas familias de antaño cuando tenían que organizar la boda de su hijo primogénito, que les gusta la dote pero no la novia. Dicho en otras palabras, a los nacionalistas españoles les gusta que Catalunya forme parte de España pero no les gusta ni la idiosincracia, ni la cultura, ni la lengua del pueblo catalán. Esta idea la expresó con total claridad el ex-presidente del Real Madrid, Santiago Bernábeu, al finalizar la final de copa del "generalísimo" - la copa del Rey de la época- conocida como la "final de las botellas" (1968), cuando afirmó: "me gusta mucho cataluña a pesar de los catalanes".

Con la demonización de los partidos nacionalistas catalanes, sus campañas de boicots y su cada vez más indisimulada catalanofóbia, lo único que van a conseguir es que aumente el número de partidarios de la independencia de Catalunya día a día porque cómo encajar en un estado donde la tensión es latente y el doble rasero con otras comunidades es evidente ante cualquier tipo de reivindicación. En este punto, conviene recordar que muchos de los articulos impugnados por el PP ante el tribunal constitucional fueron aprobados por dicho partido en los estatutos de otras comunidades autónomas como Valencia o Andalucía. Si siguen así, quizás, más tarde o más temprano, llegue el momento de decir "Adéu Espanya".

dimecres, 14 de juliol del 2010

Catalanofobia en la celebración de los seguidores de la "roja" en Barcelona -- Catalanofòbia en la celebració dels seguidors de la "roja" a Barcelona

Estimados lectores:

El pasado Domingo la selección española de fútbol hizo historia al proclamarse campeona del mundo en Sudáfrica tras derrotar a Holanda por un gol a cero en una final vibrante. Sin embargo, algunos energúmenos no estuvieron a la altura de las circunstancias y "celebraron" el título mundial de los hombres de Vicente del Bosque por las calles de Barcelona con la quema de senyeres (banderas catalanas) al grito de: "es polaco quien no vote". Aquí podéis ver las imágenes. (Por cierto, la mayoría de medios de comunicación han optado por hacer mutis por el foro y no mencionar esta quema "políticamente incorrecta". Ayer mismo, el Diari de Tarragona hablaba de los incidentes en Barcelona pero omitiendo este detalle de la quema de banderas catalanas y de insultos contra el pueblo catalán. Todo sea por la corrección política...)

En català: el passat Diumenge la selecció espanyola de fútbol va fer història al proclamar-se campiona del món després de derrotar en una vibrant final a la selecció holandesa. Tanmateix, alguns impresentables no van estar a l´alçada de les circumstàncies i es van dedicar a cremar senyeres per a "celebrar" la victòria de la "roja" pels carrers de Barcelona tot cridant "es polaco quien no vote es". Aquí podeu veure les imatges (per cert, aquestes imatges han estat silenciades per la majoría de mitjans de comunicació tant catalans com de la resta de l´estat espanyol. Ahir mateix, el Diari de Tarragona parlava dels incidents a Barcelona però ometent la crema de banderes catalanes. Tot sigui per la correcció política...)

dilluns, 1 de febrer del 2010

La derecha españolista banaliza el Holocausto y la política racial nazi en Catalunya -- La dreta espanyolista banalitza la Shoa a Catalunya

Estimados lectores:


Un modesto servidor ya ha hablado en múltiples ocasiones del tema lingüístico en Catalunya y ya ha expresado que tanto los nacionalistas catalanes como los de la "grande y libre" están explotando el tema lingüístico en su beneficio. Hoy voy a habar de los segundos y voy a ser duro y radical, lo digo de antemano. La gente afín a la derecha españolista, está misma gente que se opuso al estatut de Sau de 1979 porque "rompía" a España, a la "Llei de normalització lingüística" y a que el catalán sea una lengua pública en Catalunya en igualidad de condiciones con el castellano, vuelve a la carga con nuevas manifestaciones y encima banalizan el Holocausto y la política genocida nazi, equiparándose al pueblo judío perseguido y exterminado en la Alemania Nazi. Obviamente, con esta propaganda matan dos pájaros de un tiro: por un lado, llaman nazis a los nacionalistas catalanes e incluso al gobierno autonómico catalán y por el otro se presentan como víctimas inocentes de una persecución, que por cierto sólo existe en sus mentes. Y digo esto porque yo he estudiado catalán y castellano en el colegio, yo he recibido clases en castellano en la Universidad (estudié el primer ciclo de la licenciatura de historia en la Rovira i Virgili de Tarragona) y siempre me he expresado públicamente en catalán y en castellano y nunca he tenido ningún problema. Sin embargo, ellos actúan como bomberos y pirómanos. Es decir, levantan el gallinero para provocar una fractura social en el país entre castellano y catalano hablantes y una vez que la hayan provocado se presentarán como las víctimas irredentas ante el "nazi" gobierno autonómico catalán. Sin embargo, esta tergiversación de la realidad catalana no es lo peor. Su baja calidad humana y moral la encontramos con la banalización del Holocausto y de la política nazi para sus fines. ¿Saben ellos lo que significa ese maguén David amarillo? Pues significó la exclusión social, el aislamiento en guetos y la posterior eliminación de millones de personas por el simple hecho de pertenecer al pueblo judío en campos de exterminio con métodos brutales: fusilamientos masivos, gaseamiento con Ziklón B, experimentos de sádicos disfrazados de médicos, agotamiento físico hasta la extenuación... Unas personas que eran civiles y ciudadanos inocentes de sus países, de todas las clases sociales, perfectamente integradas en sus naciones y que nunca tuvieron ningún tipo de conflicto con sus conciudadanos no-judíos. Su desgracia vino con la llegada al poder en Alemania un régimen brutal, racista, profundamente antisemita y con ansias expansionistas. Debido a la política apaciguadora de las principales naciones europeas, Hitler realizó sus planes expansivos y convirtió el continente europeo en un infierno para más de ocho millones de judíos. El desinterés de muchas naciones por la suerte de los judíos europeos (véase la conferencia de Evian) y los intereses colonialistas de Gran Bretaña, cuyo gobierno cerró la puerta de la emigración a Palestina, impidieron que los judíos pudieran salvarse y escapar de la ratonera en la que los nazis habían convertido Europa. ¿Como se puede comparar el intento de exterminio planificado hasta el más mínimo detalle de de todo un pueblo con el intento de crear un conflicto lingüístico en Catalunya? La bajeza moral de las personas que salieron con esas pancartas, comparándose con los perseguidos judíos del nazismo no tiene límites. Sólo añadiré una cosa más: no respetar la memoria de las víctimas de la Shoah (como de cualquier otro genocidio) equivale a volver a matarlas.




En català: molts cops ja he parlat del tema lingüístic i desgraciadament avui ho he de tornar a fer. Els nacionalistes de la "grande y libre" tornen a la càrrega i ara es manifesten amb pancartes on ells mateixos es comparen als jueus perseguits per l´Alemanya nazi. Com és pot ser tan cínic i tan poca vergonya? Ells, els nacionalistes espanyolistes es comporten com a bombers i piròmans. Primer proven de crear una fractura social a Catalunya entre catalano i castellano parlants per a després presentar-se com les víctimes irredentes de la persecució del "nazi" govern autònomic català. Tanmateix, això no és lo més greu. El pitjor és que per a aquesta parafernalia manipuladora no dubten en banalitzar la Shoah i la política genocida del règim nazi. Saben ells el que significa aquest Maguén David groc? doncs va significar l´aïllament social, la reclussió en guetos i el posterior extermini de milions de persones només per ser jueus en camps on es practicaven mètodes bàrbars: afusellaments masius, gasejaments amb Ziklon B, dones homes i nens utilitzats per a experiments per sadics disfressats de metges, extermini per esgotament físic e inanició, etc. I cal recordar que l´únic delicte d´aquestes persones condemnades a una mort atroç va ser pertanyer al poble jueu perquè eren ciutadans perfectament integrats al seu país, que pertanyien a totes les classes socials i que mai havien tingut cap tipus de conflicte amb els seus conciutadans no jueus. La seva desgracia va ser l´arribada d´un règim brutal, belicista, expansionista, racista i antisemita al poder a Alemanya. A més a més, degut a la política apaciguadora de la diplomacia europea, Hitler va poder realitzar els seus somnis expansionistes per bona part d´Europa i va convertir la major part del continent, desde França fins a Russia, en un veritable infern per a més de vuit milions de jueus. El desinterès de les principals potències mundials (conferència d´Evian) i els interessos colonials i petrolifers de Gran Bretanya, llur govern va tancar les portes de l´emigració jueva a Palestina, va impedir a molts jueus poder fugir del cau de rates en que Hitler havia convertit Europa. Jo em pregunto: ¿Com és possible comparar l´extermini planificat fins al darrer detall de tot un poble amb l´intent d´unes persones de presentar-se com a víctimes d´un conflicte que nomès existeix a la seva ment i que ells mateixos s´encarreguen d´atiar? No tinc paraules per a descriure la baixesa moral d´aquestes persones que s´han volgut comparar amb les víctimes jueves del nazisme. Només afegiré que no respectar la memòria de les víctimes de la Shoah i de la barbarie nazi (al igual que les de qualsevol altre conflicte) és com matar-les novament.
Font -- Fuente: Enoticies.

divendres, 27 de juny del 2008

La victoria de la selección española y yo -- la victoria de la selecció espanyola i jo

Estimados lectores:

Como todos sabréis la selección española de fútbol ganó tres a cero a la rusa y se ha clasificado para la final de la Eurocopa. En realidad había quedado para ver el partido con unos amigos pero finalmente, como ellos quisieron verlo en la sala de TV de la residencia en la que estoy alojado, opté por ir a tomarme una cerveza a una cervecería a la que suelo ir y ver allí la segunda parte. Pero en el trayecto de vuelta me llevé un buen susto. Desde el curso pasado, unos tíos de la residencia, amigos de mi anterior vecino, me tienen manía. Supongo que es porque ellos creen que yo me quejaba por las noches de sus fiestas, que se prologaban todos los días hasta las tres o las cuatro de la mañana. Pero, a pesar de que me molestaban mucho y me quitaban horas de sueño, nunca me quejé porque sabía que en el fondo no serviría para nada. La prueba es que este curso siguen teniendo un montón de partes por las fiestas que montan y por el jaleo nocturno y siguen tranquilamente en la residencia, sin ni siquiera un toque de atención. En cuestión, supongo que será por ese tema pero la tomaron conmigo. No es que me importe ser un chivo expiatorio de sus paranoias o de sus frustraciones pero ellos dejan mucho que desear. Me han dirigido insultos racistas, xenófobos, antisemitas (porque llevaba un colgante con un Maguen David que me regaló una amiga) y, como no, otros del estilo "polaco" y "p... Catalunya".
En cuestión, anoche, cuando ya estaba a punto de llegar a la residencia, algunos de ese grupito bajaban por la calle Real de Cartuja y de pronto un par de ellos se me puso delante y me interrumpían el paso. Yo pense que me iban a agredir pero no. Sólo me miraban, algunos con cara de asco, otros con cara burlona y gritaban "España", "España" "España"... Uno de ellos gritó como un toro en celo y me arrojó una bola de papel de plata a la cara. Seguidamente siguieron calle abajo por Real de Cartuja, supongo que hacía la Gran vía de Colón para ir a la fuente de las batallas y celebrar el triunfo de la selección.



En català: ahir, al tornar de la "cafetería Madrid", on vaig anar a sopar i a veure la segona part del partit de la selecció espanyola, em vaig emportar un bon ensurt. Desde el passat curs, hi ha un grupet de residents de la residència on visc que no sé ben ben perquè la van agafar amb mi i em tenen mania. Suposo que es deu tractar d´amics del meu ex-veí i es pensen que jo era el que em queixava de les festes nocturnes que, per cert, duraven fins a altes hores de la matinada i em restaven hores de son, però mai em vaig queixar perquè savia que en el fons no serviría per a res. De fet, enguany, els han obert un munt d´expedients per les seves festes i tot continua igual, com si no pasés res.
Personalment s´em en fot ser el cap de turc de les seves paranoies o de les seves rucades però certament deixen molt que desitjar. M´han dirigit insults racistes, xenòfobs, antisemites (perquè durant un temps vaig portar un penjoll amb un "Maguen David" que em va regalar una bona amiga perquè savia que m´agrada molt la cultura jueva) i altres insults del tipus: "P... Catalunya" o "polaco".
En qüestió ahir a la nit, alguns individus d´aquest grupet baixaven pel carrer Real de Cartuja i jo tornava cap a la residència, s´em van fotre davant, barrant-me el pas i no em deixaven passar. Vaig tenir por per la meva integritat física però només cridaven "España" "España" "España" i em miraven alguns amb un sonriure burlesc, altres amb cara de fàstic. Finalment no em van fer res, sols que un em va tirar una pilota de paper albal, (paper de plata) a la cara i van continuar carrer avall, en direcció a la Gran vía. Suposo que devien anar a la "Fuente de las batallas" on molta gent va celebrar durant tota la nit el triomf de la selecció espanyola.

dimarts, 24 de juny del 2008

Defensa del castellano o nostalgia del "habla la lengua del imperio" -- Defensa del castellà o nostalgies de "habla la lengua del imperio"

Estimados lectores:
Leo en el País que una veintena de intelectuales ha presentado en Madrid un manifiesto en defensa de la lengua castellana. Supuestamente, esos intelectuales entre los que se encuentra Fernando Savater, están alarmados porque el castellano está marginado en ciertas "regiones" de España, especialmente - y que casualidad... - Catalunya y Euskadi.
Pues bien, yo soy bilingüe. He vivido 23 largos años de mi vida en Catalunya y ahora vivo a caballo entre Catalunya y Andalucía, la comunidad donde estoy cursando mis estudios de doctorado. Conozco perfectamente cual es la situación en Catalunya y tal marginación no existe. Se puede vivir perfectamente en Catalunya con la lengua castellana sin ningún tipo de problema. La lengua castellana se enseña en las escuelas y existe una sociedad bilingüe catalán - castellano. Otra cosa es que la "Llei de normalització lingüística" pueda mejorarse en muchos aspectos, eso no lo pongo en duda, pero persecución lingüística al castellano, pues mire usted, no.
Creo que bajo la supuesta defensa de la lengua castellana se esconden otras intenciones menos loables. Voy a decirlo clarito y alto: a esta gente, como F. Savater, Rosa Díez, José María Aznar ..., les jode que el catalán sea también una lengua oficial del estado. Les gustaría que fuese una lengua popular y de uso casero pero que en términos oficiales "la lengua del imperio" fuese la única lengua oficial. Por eso están tan molestos y se inventan extrañas persecuciones. Ellos, partidarios del nacionalismo español más agresivo y asimilacionista, culpan a la clase política catalana precisamente de lo que ellos si han hecho, es decir prohibir y perseguir una lengua por decreto ley, una de mis lenguas, la catalana. He de recordar que:

El catalán ha sido la única lengua que ha estado prohibida por ley en Catalunya, el castellano no lo ha estado nunca, y ahora cinicamente nos acusan a nosotros de prohibir lenguas.


Repugnante, Puaj!

Actualización: esa política obviamente con fines electoralistas - pues da unos buenos réditos electorales fuera de Catalunya - es muy peligrosa porque por un lado fomenta la catalanofobia - siempre latente - y por otro radicaliza al nacionalismo y al independentismo catalán. Como me dijo un día un amigo mío votante de ERC: si siempre ganase las elecciones el PP de Aznar, en menos de diez años ya tendríamos un estado independiente. A buen entendedor, pocas palabras bastan.

En català: Acabo de llegir al País que vint intelectuals van presentar a Madrid un manifest en defensa de la llengua castellana, que suposadament veuen amenaçada on sempre, a Catalunya o a Euskadi. Ja n´hi ha prou de manipulació home!!!. Jo he viscut 23 anys de la meva vida integrament a Catalunya i ara, desde Octubre del 2003, visc a cavall entre Catalunya i Andalusia, la comunitat autònoma on estic cursant els meus estudis de doctorat i conec bé quina és la realitat cultural i lingüística que es viu a Catalunya. La societat catalana és plural i bilingüe i al meu país és pot viure perfectament amb la llengua castellana. De fet, la ciutat de Barcelona és predominantment castellano - parlant. La llei de normalització lingüística pot tenir els seus errors però aquesta persecució només existeix en els caps de polítics e intelectuals hiper nacionalistes espanyols, nostàlgics de quan a Espanya l´única llengua oficial era la "del imperio". Per tot això crec que sota la suposada defensa de la llengua castellana s´amaguen objectius menys lloables. Ho diré ben alt i clar: als intelectuals i polítics que tant s´esquincen les vestidures en defensa de la llengua castellana el que realment els hi sap greu és que el català sigui també una llengua oficial. En el seu subconscient els hi agradaría que l´unica llengua oficial fós el castellà, la "lengua del imperio" i com que això ja no és així se senten frustrats i s´inventen extranyes persecucions que només ocorren als seus caps malaltissos. A més a més amb tota la barra acusen a la classe política catalana de fer la política que sempre han fet ells, es a dir els nacionalistes espanyols més radicals, assimilacionistes e intransigents. He de recordar que:

El Català ha estat la única llengua per llei prohibida a Catalunya, la llengua castellana no ho ha estat mai i ara aquests politicastres e intelectuals ens acusen a nosaltres de prohibir llengües.

Patètic personatges com Fernando Savater i cia. M´agafen ganes de vomitar al llegir les seves rucades sobre la llengua. Puajjj!!!!
Actualització: el gran problema d´aquesta política de crispació amb el tema de la llengua que promouen diversos sectors de l´anomenada "brunete mediática" és que, amb mentides, mitges veritats o grans falsedats, promouen l´anticatalanisme i la catalanofòbia sempre latent. Sense anar més lluny, l´altre dia en un partit de la selecció espanyola vaig escoltar crits de "viva España, p... Cataluña". En part, aquestes falsedats sobre Catalunya, el poble català o el tema lingüístic hi tenen molt a veure amb aquest clima de Catalanofobia que el nacionalisme espanyol més intransigent, reaccionari i assimilacionista sempre ha instigat.
Però per altra banda aquest odi també fomenta l´independentisme català i radicalitza en les seves tesis sobiranistes als nacionalistes catalans més moderats. En efecte, mentres més anticatalà i difamador sigui el discurs del nacionalisme espanyolista, més votants d´ERC sortiran. Un día, un amic meu em va dir: si sempre guanyés les eleccions el PP d´Aznar, en menys d´una dècada ja tindríem una Catalunya independent. A bon entenedor poques paraules li fan falta.

Arxiu del blog