Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dijous, 23 de setembre del 2010

Moratinos y Kouchner se mosquean... -- Moratinos i Kouchner s´enfaden...

Mientras el dictador iraní Mahmoud Ahmadineyad vociferaba ayer en la reunión convocada por la ONU en New York que un nuevo orden teocrático gobernase las relaciones internacionales en la próxima década y amenazaba a Estados Unidos con una guerra total si el gobierno presidido por B. Obama lanza o respalda un ataque militar contra las instalaciones nucleares iraníes, los ministros exteriores de España y Francia, Miguel Ángel Moratinos y Bernard Kouchner, lamentaban el escaso peso de la diplomacia europea en la reanudación de las conversaciones de paz directas entre israelíes y palestinos en el marco de una conferencia que tuvo lugar en las instalaciones de la Universidad de New York.

Kouchner afirmó sentirse irritado ante la ausencia de un representante europeo en la primera reunión para reemprender las negociaciones directas que tuvieron lugar a principios de este mes en Washington y Moratinos lamentó que en Oriente Medio el papel de la UE se reduzca al de donante y no al de participante activo en el proceso de paz.

Mi pregunta es: ¿a quién le extraña? La UE es un proyecto político en pañales y sin una polìtica exterior clara. Esta situación repercute en que los estados árabes "moderados" y obviamente Israel tengan una mayor conflianza en la diplomacia estadounidense, con una mayor experiencia en gestionar conflictos en esta región del mundo. Además el enfoque europeo, acríticamente pro palestino y en ocasiones su talante apaciguador con regímenes como el sirio, el irani y sus satélites en Oriente Medio, para congraciarse con la Liga Árabe y los países islámicos de la OPEP, le impiden jugar un papel mucho más importante como mediador en la región y no contribuyen para nada a favorecer un clima idóneo para la firma de un acuerdo de paz entre israelíes y palestinos. Haced la prueba y veréis el carácter escasamente imparcial de la diplomacia europea: las declaraciones de condena a Israel abundan entre sus miembros y éstas generalmente suelen ir acompañadas de un total acrit
icismo con los lideres palestinos y de una cierta postura apaciguadora con gobiernos como el iraní. Y especialmente, esto último no gusta ni en Jerusalén, ni en Amán, ni en El Cairo...


(Moratinos y Kouchner en una imagen de archivo -- Moratinos y Kouchner en una imatge d´arxiu. Fuente -- Font: Embajada de Francia en España.)

En català:
mentres el dictador iranià Mahmoud Ahmadineiad demanava ahir la implantació d´un nou ordre mundial per a les relacions internacionals basat en una visió teocràtica i amenaçava als EEUU amb una guerra total si el govern Obama donava suport o llençava una ofensiva contra les instalacions nuclears iranianes, els ministres d´afers exteriors espanyol i francès, Miguel Ángel Moratinos y Bernard Kouchner, mostraven la seva indignació per l´escàs pes jugat per la diplomacia europea en la reanudació de les converses diverses entre israelians i palestins amb la mediació de l´administració nordamericana d´en Barack Obama.

Els dos ministres van realitzar les seves queixes en el marc d´una conferència celebrada a les instalacions de la Universitat de Nova York. Kouchner va afirmar sentir-se irritat per la absència d´un representant europeu a la represa de les negociacions directes iniciades a principis d´aquest mes a Washington i Moratinos, per la seva banda, va lamentar que el paper de la UE només sigui el de "pagador", sense tenir un protagonisme actiu en el procés de pau.

La meva pregunta és: i a qui li sorprèn aquesta situació? la UE com a projecte polític encara està en bressols i no té una política internacional suficientment clara. Això fà que tant Israel com els estats àrabs "moderats" tinguin una major confiança en la diplomacia dels Estats Units, amb una gran experiència en l´arbitratge de conflictes en aquesta regió del món. A més a més, l´enfoc acríticament pro palesti de la diplomacia europea i el seu tarannà apaciguador amb règims com el sirià o el iranià no afavoreixen precisament un clima idoni per a la firma d´un acord de pau entre israelians i palestins. Feu la prova i veureu la postura totalment parcial de la diplomacia europea: les declaracions de condemna a Israel per part dels seus membres solen anar acompanyades d´un total acriticisme amb els palestins i d´una postura apaciaguadora amb l´eix Damasc - Teheran. I això últim ni agrada a Jerusalem, ni al Caire, ni a Amman...

Arxiu del blog