Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juny del 2011

hebreo de buen rollo -- hebreu de bon rotllo -- עברית בכיף

Casualmente ayer descubrí este blog que puede ser de valiosa ayuda por si algunos de mis lectores está estudiando hebreo moderno. No he tenido tiempo todavía de ojear con tiempo todas sus secciones pero de entrada me parece un blog muy interesante y atractivo.

En català: casualment, ahir vaig descobrir aquest blog que pot ser d`un valuós ajut per si algun dels meus lectors està estudiant hebreu modern. No he tingut temps de fer-hi una ullada amb deteniment a totes les seves seccions però d`entrada em sembla un blog molt interesant i atractiu.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Las dificultades de ser heavy en Bagdad -- Les dificultats de ser heavy a Bagdad

Estimados lectores:
El periódico El País ha publicado un interesante artículo sobre la difícil andadura del grupo musical de heavy metal iraquí, Acrassicauda, formado en Bagdad en el año 2001 en plena dictadura baazista bajo Sadam Hussein. Dicho régimen dictatorial prohibió la música heavy porque, según menciona el artículo, el balanceo de las cabezas característico al bailar le recordaba vagamente a la forma de rezar de los rabinos. Increíble, ¿verdad? Una nueva muestra de el visceral antisemitismo existente en el mundo árabe-islámico, donde incluso la forma característica de bailar la musica heavy se asocia al Judaísmo y por ende a Israel. Tras la invasión estadounidense, el grupo continuó dando conciertos en una situación brutal: asediados por la violencia extrema, la guerra civil intercomunitaria que azotó y sigue azotando al país, la represión de los grupos islamistas y la incomprensión de buena parte de la sociedad, que asocia el rock, el rock duro y el heavy metal al satanismo. Afortunadamente, sus miembros pudieron exiliarse a Siria y actualmente siguen su carrera musical en Estados Unidos.
En català: benvolguts lectors:
El diari El País ha publicat un interessant article sobre la dificil carrera del grup musical de heavy metal iraquià, Acrassicauda, format a Bagdad l´any 2001, en plena dictadura baazista de Saddam Hussein. Precisament, segons menciona l´article, el mencionat dictador va prohibir la musica heavy perque considerava que els balancejos de caps característics al ballar recordaven bagament la manera de resar dels rabbis. Una nova mostra de la judeofòbia existent al món àrab, on qualsevol cosa que els hi recordi al Judaísme i per extensió a Israel (encara que no tingui res a veure, obviament) ja ha de ser prohibida i els seus seguidors perseguits. Després de la invasió nordamericana i de la caiguda del dictador, el grup va continuar organitzant concerts en una situació molt precària i perillosa: asediats per la violència extrema que fueteja encara avui dia al país, sota la brutal repressió dels islamistes i amb la incomprensió de bona part de la seva societat, que associa el heavy metal amb el satanisme.
Afortunadament, els seus membres van poder exiliar-se primer a Siria i posteriorment als Estats Units, on de ben segur continuaran la seva carrera musical.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

El País de Don Balón...

Estimados lectores:

Ayer tarde estuve revisando mi correo electrónico y un colega me mandó un link a la siguiente notícia del País. Parece una broma de mal gusto. Resulta que el dueño de una óptica madrileña obligaba a sus trabajadoras a vestir sólo con la bata y ropa interior durante su jornada laboral. Finalmente, el año pasado, una de las empleadas se cansó de la situación y denunció la situación al considerarla una discriminación por razón de sexo. Posteriormente, fue trasladada de su puesto de trabajo y el juez le ha acabado dando la razón. Pues bien, a pesar de toda la parafernalia pro-igualdad del gobierno de Zp, cosas como estas siguen pasando en España. Y digo parafernalia porque muchas veces me da la sensación de que esa lucha por la igualdad de género va acompañada de buenas dosis de populismo y de demagogia. Mejor eso que nada pero creo que se podría hacer mucho mejor. Que sigan pasando cosas como esta en la España de inicios del siglo XXI es de chiste... como decía una canción de rock que escuchaba yo en mi adolescencia: ... es el país de Don Balón, es el país de Don Pinpón... Pues eso.

En català: sembla mentida que a l´Espanya d´inicis del segle XXI encara puguin passar coses com les que recollía ahir el diari el País a la següent noticia. Al govern de Zp li diría que cal menys populisme, menys demagogia i més treball per a acabar amb les desigualtats home - dona al món laboral i en altres aspectes de la vida. Repeteixo, sembla mentida que encara puguin passar coses com aquestes. Vejam... com deia una cançó que jo escoltava a la meva adolescencia: ... es el País de Don Balón, es el País de Don Pinpón. ... Doncs això.

Arxiu del blog