Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Las dificultades de ser heavy en Bagdad -- Les dificultats de ser heavy a Bagdad

Estimados lectores:
El periódico El País ha publicado un interesante artículo sobre la difícil andadura del grupo musical de heavy metal iraquí, Acrassicauda, formado en Bagdad en el año 2001 en plena dictadura baazista bajo Sadam Hussein. Dicho régimen dictatorial prohibió la música heavy porque, según menciona el artículo, el balanceo de las cabezas característico al bailar le recordaba vagamente a la forma de rezar de los rabinos. Increíble, ¿verdad? Una nueva muestra de el visceral antisemitismo existente en el mundo árabe-islámico, donde incluso la forma característica de bailar la musica heavy se asocia al Judaísmo y por ende a Israel. Tras la invasión estadounidense, el grupo continuó dando conciertos en una situación brutal: asediados por la violencia extrema, la guerra civil intercomunitaria que azotó y sigue azotando al país, la represión de los grupos islamistas y la incomprensión de buena parte de la sociedad, que asocia el rock, el rock duro y el heavy metal al satanismo. Afortunadamente, sus miembros pudieron exiliarse a Siria y actualmente siguen su carrera musical en Estados Unidos.
En català: benvolguts lectors:
El diari El País ha publicat un interessant article sobre la dificil carrera del grup musical de heavy metal iraquià, Acrassicauda, format a Bagdad l´any 2001, en plena dictadura baazista de Saddam Hussein. Precisament, segons menciona l´article, el mencionat dictador va prohibir la musica heavy perque considerava que els balancejos de caps característics al ballar recordaven bagament la manera de resar dels rabbis. Una nova mostra de la judeofòbia existent al món àrab, on qualsevol cosa que els hi recordi al Judaísme i per extensió a Israel (encara que no tingui res a veure, obviament) ja ha de ser prohibida i els seus seguidors perseguits. Després de la invasió nordamericana i de la caiguda del dictador, el grup va continuar organitzant concerts en una situació molt precària i perillosa: asediats per la violència extrema que fueteja encara avui dia al país, sota la brutal repressió dels islamistes i amb la incomprensió de bona part de la seva societat, que associa el heavy metal amb el satanisme.
Afortunadament, els seus membres van poder exiliar-se primer a Siria i posteriorment als Estats Units, on de ben segur continuaran la seva carrera musical.

Arxiu del blog