Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris actualitat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de maig del 2011

la victoria del Barça para cargar subliminalmente contra Israel-- La victòria del Barça per a carregar subliminalment contra Israel.

Esta mañana estaba viendo el canal de noticias en catalán 3/24 y me quedé atónito. Resulta que la noticia era deportiva, hablaban de la repercusión mundial de la victoria del Barça ante el Manchester United en la final de Champions League de anoche y sacaron imágenes de las "penyes barcelonistes" de Pekín, Buenos Aires, Washington y como no... de Gaza!!, añadiendo que los barcelonistas gazatíes habían tenido ayer una alegría en un lugar donde la vida era muy dura debido al embargo. Misión cumplida, chicos: aprovechar una noticia deportiva que nada tiene que ver ni con Israel, ni con Gaza, ni con el conflicto israelo-palestino para lanzar de fondo un mensaje subliminal pro palestino (mirad que ricos los gazanos como salen a celebrar la victoria del Barça) y demonizador de Israel (el Barça, el fútbol, les proporciona a los gazanos unas de las pocas alegrías debido a que la vida allí es durísima a causa del conflicto y del embargo).

PD - Aprovecho la ocasión para felicitar a mis lectores culers por la cuarta Champions League del Barça. Muchas felicidades!!

En català: Aquest matí he estat veient el canal de notícies 3/24 i m`he quedat atònit. Estaven parlant de la repercussió mundial de la victòria d`ahir a la nit del Barça en la final de la Champions League contra el Manchester United i en el reportatge ens han mostrat imatges de les penyes blaugranes de Washington, Pekín, Buenos Aires i... Gaza!!!, afegint que els barcelonistes palestins de Gaza havien pogut gaudir d`una alegría tot i el conflicte i l`embargament que pateix la Franja. Veieu, amics lectors, com s`aprofita una notícia esportiva que res té a veure amb els palestins, amb els israelians o amb el conflicte palestino-israelià per a deixar de manera subliminal un missatge de fons pro palestí (mireu que bons i guapos els palestins de Gaza que surten al carrer per a celebrar la victòria del Barça) i demonitzador d´Israel (el fútbol i el Barça proporcionen una de les poques alegríes que tenen els palestins de Gaza degut a que la vida allá és molt dura per culpa del conflicte i del embargament).
PD - Aprofito l`ocasió per a felicitar als meus lectors culers per la victòria del Barça i la quarta Champions League aconseguida ahir per l`equip d`en Pep Guardiola. Moltes felicitats!

dimarts, 17 de maig del 2011

¿Más que un club? -- Més què un club?

El Barça presenta esta noche la nueva camiseta para la próxima temporada con la publicidad de la "Qatar Fundation", la plataforma propagandística de la monarquía absoluta e islamofascista qatarí. Para los seguidores culés tengo una mala noticia: el Barça ha dejado de ser "més que un club" para pasar a ser un club a secas, como el Manchester City por citar un ejemplo, un club que se vende por intereses de su presidente o accionistas a los petrodólares sin ningún tipo de escrúpulo y sin  importar escupir encima de los derechos humanos a pesar de llevar también la publicidad de Unicef.



En català: el Barça presenta aquesta nit la nova samarreta per a la pròxima temporada amb la publicitat de la "Qatar Fundation", la plataforma propagandística de la monarquia absoluta islamofeixista qatarí. Per als seguidors culers tinc una mala notícia: el Barça ha deixat de ser més que un club per a esdevindre un club a seques, com per exemple i amb tots els meus respectes el Manchester City, és a dir, un club que es ven pels interesos del seu president o dels seus accionistes als petrodòlars sense cap tipus d`escrùpol i sense importar-li escopir sobre els drets humans tot i portar també publicitat com la de Unicef.
 

dilluns, 2 de maig del 2011

Lara Logan rompe su silencio -- Lara Logan trenca el seu silenci

La periodista sudafricana Lara Logan ha vuelto al trabajo y ha roto su silencio sobre la brutal violación que sufrió el pasado 11 de Febrero en el Cairo mientras estaba informando sobre las celebraciones por la caída de Mubarak y su régimen en la plaza Tahrir. Os dejo con este artículo publicado en el New York Times el pasado 28 de Abril donde se recoge algunas de las declaraciones realizadas por la periodista a su colega Scott Pelley en una entrevista televisada anoche el progama "60 Minutes" de la cadena CBS. A continuación podéis ver los dos vídeos con la entrevista integra a Lara Logan.





En català: la periodista sudafricana Lara Logan ha tornat al treball i ha trencat el seu silenci sobre la brutal violació que va patir el passat 11 de Febrer al Caire mentre estava informant sobre les celebracions per la caiguda d`en Hosni Mubarak i del seu règim a la Plaça Tahrir. Us deixo amb aquest article publicat al New York Times el passat dia 28 d`Abril on es recullen algunes de les declaracions de Logan al periodista Scot Pelley en una entrevista que el programa "60 Minutes" de la Cadena CBS va televisar ahir a la nit. Amunt podeu veure els dos vídeos amb la entrevista integra a Lara Logan.


PD - Agradezco a mi amiga Sol que me mandase el link con ambos vídeos -- Agraïments a la meva amiga Sol perquè em va enviar el link amb tots dos vídeos.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Incendian una sinagoga en Corfú (Grecia) -- Incendien una sinagoga a Corfú (Grècia)

Ayer por la mañana temprano unos desconocidos han incendiado una sinagoga en la isla griega de Corfú, donde vive una pequeña comunidad judía de 150 miembros. Afortunadamente, no hay que lamentar heridos aunque si se han producido daños en al menos unos treinta libros de oraciones.

Un oficial de policia griego, que ha preferido permanecer en el anonimato, ha indicado que la puerta de entrada estaba forzada y que dentro de la sinagoga se han encontrado dos bidones de gasolina vacíos.

Moshe Constantinidis, el presidente de la Junta Central de Comunidades Judías de Grecia, ha declarado a Reuters su preocupación y su deseo que una rápida intervención policial permita detener a los culpables.

Este es el tercer incendio de una sinagoga en Grecia en poco más de un año. Ya en Febrero del año pasado tres individuos fueron arrestados por la policia por haber incendidado en dos ocasiones una sinagoga medieval en la isla de Creta. En esa ocasión se produjeron importantes daños materiales en el techo del edificio y fueron dañados por las llamas miles de libros y también ordeñadores que se encontraban en las dependencias de la sinagoga.

En català: ahir, a primera hora del matí, uns desconeguts van calar foc a una sinagoga situada a l`illa grega de Corfú, on viu una petita comunitat jueva d`uns 150 membres. Afortunadament, no s`han de lamentar ferits però al menys uns 30 llibres d`oracions si han resultat danyats pel foc.

Un oficial de policia grec, que ha preferit no fer públic el seu nom, ha declarat que la porta d`entrada a l`edifici estava forçada i dins s`han trobat dos bidons buits de gasolina.

Moshe Constantinidis, el president de la Junta Central de les Comunitats Jueves de Grècia, declarat a Reuters la seva preocupació i el seu desig de que una ràpida intervenció policial permeti detindre als culpables.

Aquest és el tercer incendi d`una sinagoga a Grècia en poc més d`un any. Ja al Febrer de l`any passat tres individus van ser detinguts per la policia com a sospitosos d`haver provocat dos incendis a una singagoga medieval a l`illa de Creta que va provocar importants danys al sostre de l`edifici, en milers de llibres i ordinadors que es trobaven a les seves dependències.

Fuente -- Font: Ha`aretz.

dimecres, 30 de març del 2011

El Maccabi Tel Aviv en las puertas de la Final Four de Baloncesto -- El Maccabi Tel Aviv a les portes de la Final Four de Bàsquet

Anoche, en el Nokia Arena, el Maccabi de Tel Aviv derrotó claramente al Caja Laboral de Vitoria (81-60) y ha dado un paso importante para disputar la próxima Final Four de la Euroliga de Baloncesto en Barcelona. Si finalmente el Maccabi se clasifica, me gustaría verlo en las semifinales, pero de momento me conformo en ver vídeos como el siguiente con un resumen del partido de ayer.



En català: anit, al Nokia Arena, el Maccabi de Tel Aviv va derrotar amb relativa facilitat al Caja Laboral de Vitoria (81-60) i ha donat un pas important per a disputar la pròxima Final Four de l`Eurolliga de Bàsquet a Barcelona. Si finalment el Maccabi es classifica, m`agradaría veure`l a les semifinals (perquè és un equip al que sempre li he tingut apreci i més després de la meva estada estival a Tel Aviv), però de moment em conformo en veure vídeos amb el resum dels partits, com per exemple el d`ahir a la nit.

dilluns, 21 de març del 2011

El doble rasero con el uso de civiles como escudos humanos -- El doble raser amb la utilització de civils com a escuts humans

El pasado Sábado, coincidiendo con los primeros bombardeos internacionales contra objetivos militares de los partidarios de Muammar el Kadafi, el periódico El País informaba de que Kadafi utilizaba a sus partidarios y a los ciudadanos de Tripoli como escudos humanos. Sin embargo, cuando los portavoces militares del ejército israelí anunciaban que el Hamas utilizaba a los civiles de la Franja como escudos humanos en el contexto de la operación "Plomo Fundido", el País no sólo optó por hacer mutis por el foro sino que además siguió con la cantinela de que el gobierno israelí estaba realizando un "uso desproporcionado de la fuerza" en Gaza

Otro ejemplo claro del doble rasero de nuestros medios: Si Kadafi bombardea indiscriminadamente a sus civiles, es noticia; pero si el Hamas y otras organizaciones terroristas bombardean indiscriminadamente a la población civil israelí (como por ejemplo este pasado fin de semana) entonces silencio y sólo se informará de la represalia israelí, presentándola como una agresión.



Unos escudos humanos que no salieron en nuestros medios... -- Uns escuts humans que no van ser notícia per als nostres mitjans...

En català: el passat Dissabte, coincidint amb els primers bombardejos de la coalició internacional contra objectius militars dels partidaris de Kadafi, el País informava de que el dictador libi utilitza als seus partidaris i als ciutadans de Trípoli com a escuts humans. Tanmateix, quan els portaveus militars israelians anunciaven que el Hamas utilitzava a la població palestina de Gaza com a escuts humans, El País va preferir ocultar aquestes dades i acusar a Israel de fer un "ús desproporcionat de la força" a Gaza...

Un altre exemple del doble raser dels nostres mitjans: si és Kadafi qui bombardeja indiscriminadament a la seva població civil, llavors és notícia; tanmateix si el Hamas i altres organitzacions terroristes palestines bombardegen indiscriminadament a la població civil israeliana (com per exemple aquest passat cap de setmana) llavors es corre un vel de silenci i sols s`informarà de la posterior represalia de l`excércit israelià, presentant-la com una nova agressió.

divendres, 11 de març del 2011

El Aaiún: Zona cero -- El Aaiún: zona zero.

Ahora que el monarca marroquí Mohamed VI ha anunciado en televisión que va a desarrollar una importante reforma constitucional para impulsar la democracia en el país vecino (El País), me gustaría recordar a los lectores que fue precisamente en las proximidades de El Aiún, en el campamento de protesta Gdeim Izik para exigir unas mejores condiciones sociales y económicas, donde en Octubre se inició esta oleada de protestas que ha sacudido el mundo árabe en las últimas semanas. Sin embargo, como siempre pasa con las reivindicaciones saharauis, pronto caen en el olvido de la comunidad internacional y de nuestros medios, que han situado en Túnez el punto de partida de estas protestas que están convulsionando el mundo árabe-islámico desde el Magreb hasta el Golfo Pérsico.

En català: ara que el monarca marroquí Mohamed VI ha anunciat a la televisió que vol dur a terme una important reforma constitucional per a impulsar la democracia al país veí (El País), m`agradaría recordar als lectors que va ser precisament a les proximitats de El Aaiún, al campament de refugiats de Gdeim Izik per a exigir una millora de les condicions socials i econòmiques del poble saharauí, on al octubre es va iniciar aquesta onada de protestes que ha sacsejat tot el món àrab a les darreres setmanes. Tanmateix, com passa sempre amb les reivindicacions saharauis, aviat cauen en l`oblit de la comunitat internacional i de fins i tot els nostres mitjans, que han situat a Tunísia el punt de partida d`aquestes protestes que estan convulsionant el món àrab-islàmic des del Magrib fins al Golf Pèrsic.

diumenge, 6 de març del 2011

las protestas llegan a la República Turca del Norte de Chipre -- Les protestes arriben a la República turca del Nord de Xipre

El pasado Miércoles se manifestaron en el sector norte de Nicosia, bajo ocupación militar turca, unos 20.000 turco-chipriotas contra las medidas austeras impuestas por "la madre patria" (el gobierno turco de Ankara) y para exigir el fin de la tutela turca en el estado satélite creado por el gobierno de Ankara en el norte de Chipre tras la invasión de la isla en el verano del 1974. De hecho, el número de colonos traídos de Anatolia supera al número de habitantes turco-chipriotas y éstos controlan los principales puestos en la administración, la policía o los cuerpos de bomberos en detrimento de los turco-chipriotas, que se ven en serio peligro de desaparecer o de ser absorbidos y asimilados por los colonos turcos.

Ya el pasado 28 de Enero hubo una manifestación de protesta contra las medidas impulsadas por el gobierno turco para luchar contra el déficit fiscal y es probable que estas protestas no serán las últimas, pues existe un fuerte desencanto entre la población turco-chipriota por la tutela impuesta desde Ankara y por la total paralización del proceso de reunificación de la isla.

En català: el passat Dimecres uns vint mil turco-xipriotes es van manifestar al sector nord de Nicosia, sota ocupació militar turca, contra les reformes austeres impulsades per "la mare patria" (el govern d`Ankara) i per a exigir la fi del protectorat turc en aquest petit estat satèl.lit creat pel govern d`Ankara desde la invasió de l`illa al estiu de l`any 1974. De fet, actualment el nombre de colons turcs originaris d`Anatolia ja supera amb escreix el nombre d`habitants turco-xipriotes i aquests ocupen els principals càrrecs en l`administració, els cossos policials i fins i tot als bombers en detriment dels turc-xipriotes, que es senten amenaçats amb la seva desaparició i assimilació per part dels colons turcs.

Ja el passat 28 de Gener hi va haver una manifestació per a protestar per les mesures adoptades pel govern turc per a lluitar contra el dèficit fiscal i és molt probable que aquestes protestes no siguin les darreres ja que existeix un fort desencant entre la població turco-xipriota pel protectorat imposat des d`Ankara, per la manca de llibertats i per la total paralització del procés de reunificació de l`illa amb els greco-xipriotes en un estat federal.

Fuente -- Font: Le Figaro.

divendres, 18 de febrer del 2011

Les protestes al món àrab: entre democràcia i repúbliques islàmiques

Esta mañana se ha publicado mi último artículo de opinión, donde realizó un análisis exhaustivo de las protestas en el mundo árabe de estas últimas semanas. Lo podéis leer en catalán en el periódico digital Reusdigital.cat.

En català: aquest matí s`ha publicat el meu darrer article d´opinió, on realitzo un anàlisi exhaustiu de les protestes al món àrab d`aquestes darreres setmanes. El podeu llegir al diari digital Reusdigital.cat.

dijous, 17 de febrer del 2011

Marruecos podría ser el próximo polvorín -- Marroc podria ser el pròxim polvorí

La ola de protestas contra los dirigentes árabes podrían extenderse hasta Marruecos. Hasta el momento, sólo había habido manifestaciones de solidaridad con los opositores tunecinos y egipcios pero no de protesta contra el régimen corrupto de Mohamed VI. Sin embargo, se ha convocado una manfiestación de protesta para el próximo día 20 de Febrero. A continuación podéis ver el video de promoción de los organizadores.

En català: l`onada de protestes contra els dirigents àrabs podria arribar al Marroc, on el pròxim dia 20 de Febrer hi ha convocada una manifestació de protesta contra el règim corrupte de Mohammed VI. De fet, durant les darreres setmanes ja s`havien convocat manifestacions al Marroc però havien estat en solidaritat amb els opositors de Tuníssia i Egipte. A continuació podeu veure el video promocional dels organitzadors.



dimecres, 16 de febrer del 2011

Violada y brutalmente golpeada por los manifestantes en la plaza Tahrir -- Violada i brutalment golpejada pels manifestants de la Plaça Tahrir

Lara Logan, una de las corresponsales estrella de la cadena estadounidense CBS, famosa por sus reportajes en conflictos como el de Afganistán o Irak, fue brutalmente violada y golpeada por una turba de 200 manifestantes en la plaza Tahrir del Cairo mientras cubría las celebraciones por la caída del régimen de Hosni Mubarak el pasado Viernes 11 de Febrero por la noche. Lo recoge la web de Informativos Telecinco.



En català: Lara Logan, una de les corresponsals estrella de la cadena nordamericana CBS, molt coneguda pels seus reportatges en conflictes com els d`Afganistan o Irak, va ser brutalment violada i colpejada per una turba de 200 manifestants a la Plaça Tahrir del Caire mentres cobria les celebracions per la caiguda del règim d`en Hosni Mubarak el passat Divendres 11 de Febrer a la nit. Ho recull la web d`Informativos Telecinco.

Actualización: la brutal violación y ataque sufrido por Lara Logan pudo tener un marcado carácter antisemita pues sus agresores le gritaban "judía", "judía", "judía", mientras la agredían. (Logan en realidad no es judía). Lo podéis leer en el blog Safed Tzfat-Zefat.

Actualització: la brutal violació i atac patit per Lara Logan pot tenir un marcat caràcter antisemita doncs els seus agressors li cridaven "jueva, jueva, jueva" mentre la agredien. (Logan en realitat no és jueva). Ho podeu llegir al blog Safed-Tzfat-Zefat.


dimarts, 15 de febrer del 2011

señales preocupantes -- Senyals preocupants

Ayer, en un artículo en su blog en el País, Lluís Bassets se preguntaba si Israel teme a las democracias árabes, dando por sentado que las protestas en Túnez, Egipto, Yemen y otros países árabes necesariamente desembocarán en la consolidación de un régimen democrático. Su repuesta a tal interrogante es que hay colectivos de la sociedad israelí que no la temen (la izquierda-extrema izquierda israelí) pero si lo hace el gobierno de Netanyahu, un "gobierno de los colonos", de la "limpieza étnica" y del "apartheid" en su opinión. Pues bien, dejando de lado las chorradas acerca del gobierno de Netanyahu, yo comprendo que en la sociedad israelí existan sensaciones de esperanza por la democratización de los países vecinos pero también de incertidumbre ante el futuro y de temor, unos temores que también han expresado no pocos periodistas de Ha`aretz, que precisamente no son muy partidarios de Netanyahu y su gobierno. Y no les falta razón, pues algunos de los indicios que hemos podido ver estas últimas semanas no invitan al optimismo, como por ejemplo el incendio de una sinagoga en Túnez ante la pasividad de las fuerzas policiales (posteriormente fue desmentido por las autoridades tunecinas), las declaraciones de algunos portavoces de los Hermanos Musulmanes egipcios de cerrar el Canal de Suez y de preparar a su pueblo para una futura guerra con Israel, las pancartas anti-Mubarak donde aparecía pintada una Maguen David en su cara y los manifestantes le acusaban de sionista, o las recientes declaraciones del ministro de justicia jordano, Hussein Mjali, demandando la liberación del asesino de siete niñas escolares israelíes en 1997. Desgraciadamente, la demagogia antisemita y anti-israelí no ha desaparecido con las protestas y ante esta perspectiva los temores e incertidumbres de muchos israelíes son perfectamente comprensibles.

En català: ahir, en un article al seu blog del País, Lluís Bassets es preguntava si Israel tem a les democràcies àrabs, donant per fet que les protestes a Tunis, Iemen, Egipte o altres països àrabs forçosament han de desenvocar en la consolidació de règims democràtics. La seva resposta és que hi hà grups de la societat israeliana que no la temen (l`esquerra i extrema esquerra israeliana) però si ho fa el govern de Netanyahu, un govern "de los colonos", "de la limpieza étnica" i "del apartheid" a la seva opinió. Doncs bé, deixant de banda les seves afirmacions falses sobre el govern de Netanyahu, jo comprenc perfectament que a la societat israeliana hi hagi unes sensacions d`esperança en la democratització dels seus veïns però també d`incertesa i de temor, expressades per no pocs periodistes del diari Ha`aretz, que obviament no solen simpatitzar amb el govern de Netanyahu. I no els hi falta raó, doncs alguns dels indicis que hem pogut observar a les darreres setmanes no criden precisament a l`optimisme, com per exemple l`incendi d`una sinagoga a Tunis davant la passivitat de les forces policials (posteriorment desmentit pel govern tunisià), les declaracions d`alguns portaveus dels Germans Musulmans egipcis de la necessitat de tancar el Canal de Suez i de preparar al seu poble per a una nova guerra amb Israel, les pancartes anti-Mubarak que hem pogut veure a la plaça Tahrir on al rostre de Mubarak hi podem veure dibuixada una Maguen David i els manifestants l`acusaven de Sionista, o les recents declaracions del nou ministre de justícia jordà, Hussein Mjali, demanant la llibertat d`un assassí de set noies escolars israelianes l`any 1997. Desgraciadament, la demagogia anti-israeliana i anti-jueva no ha desaparegut amb els règims autocratics i per tant els sentiments d`incertesa i de temor de molts israelians son perfectament comprensibles.

El tractat de pau amb Israel és dolent i ha de ser revisat -- El tratado de paz con Israel es malo y debe ser revisado

Qui va pronunciar aquestes paraules? un portaveu dels Germans Musulmans? doncs no; va ser Aiman Nour, el lider de l`oposició laica al ex president Hosni Mubarak encapçalada pel partit Al-Ghad. Aquestes explosives declaracions van ser realitzades en una entrevista el passat Diumenge i avui han estat recollides pel diari israelià Arutz Sheva News. Segons l`opinió del sr. Nour, el tractat de pau de Camp David ha acabat, ha quedat obsolet, i nosaltres hem de millorar les seves condicions de manera que correspongui amb els interesos egipcis.

Atenció perquè aquestes declaracions no són les d`un lider islamista dels Germans Musulmans sinó les del lider d`un partit democràtic, progressista, laïc, molt interessat en les reformes polítiques i en l`acompliment dels drets humans. Si tenim present que l`acord de pau de Camp David és bastant impopular entre la població egipcia (cal recordar que la pau sempre ha estat una pau freda i que sota el govern Mubarak els mitjans de comunicació egipcis han continuat utilitzant tòpics antisemites), no es pot descartar que el nou govern surgit de les eleccions del pròxim mes de Septembre, encara que no sigui un govern islamista, vulgui renegociar-lo o fins i tot revocar-lo.

En castellano: ¿Quién pronunció esas palabras? Pues Ayman Nour, el lider de la oposición laica al ex presidente Hosni Mubarak encabezada por el partido Al Ghad (el mañana), en una entrevista concedida el pasado Domingo y recogida hoy por el periódico israelí Arutz Sheva News. En su opinión, el tratado de paz de Camp David ha finalizado, ha quedado obsoleto, porque es un acuerdo viejo y nosotros debemos mejorar sus condiciones en beneficio de los intereses de Egipto.

Atención, estas declaraciones no han sido realizadas por un islamista sino por el lider de un partido laico, democrático, progresista y muy interesado en el respeto de los derechos humanos y en la aplicación de reformas políticas. Si tenemos en cuenta que el tratado de paz de Camp David es bastante impopular entre la población egipcia (conviene recordar que bajo el gobierno de Mubarak la paz fue siempre una paz fría y que los medios de comunicación egipcios continuaron abusando de tópicos antisemitas), no se puede descartar que el nuevo gobierno surgido de las elecciones del próximo mes de Septiembre (aunque no se trate de un gobierno islamista) quiera renegociarlo o incluso revocarlo.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Manifestaciones en Teherán contra el régimen fundamentalista islámico iraní -- Manifestacions a Teheran contra el règim fonamentalista islàmic iranià

En la Meguilah de Esther se nos narra la salvación de los judíos persas durante el reinado de Ajashveros (Jerjes I) en la milenaria persa de la amenaza de exterminio planeada por el visir del monarca, Aman el Agagita. Desde tiempos muy antiguos el pueblo judío conmemora anualmente ese acontecimiento en la festividad de Purim. Pues bien, hoy se han convocado manifestaciones de protesta en Teherán contra el régimen dictatorial y fundamentalista islamico de Mahmoud Ahmadineyad que han sido duramente reprimidas por la Guardia revolucionaria. Quien sabe si nos encontramos ante el inicio del fin del régimen dictatorial de los ayatollah y se produce un nuevo milagro por Purim. Sea como sea, os dejo con el video promocional de la convocatòria.



En català: a la Meguilah d`Esther podem llegir la història de la salvació dels jueus perses durant el regnat del monarca Ajashveros (Xerxes I) de la milenària persa de l`amenaça d`extermini planejada pel visir del monarca, Aman l´Agagita. Des de temps molt antics, el poble jueu conmemora anualment aquests esdeveniments en la festivitat de Purim. Doncs bé, avui s`han convocat manifestacions de suport als egipcis i en contra del règim corrupte i fonamentalista islàmic presidit per en Mahmoud Ahmadineyad que han estat durament reprimides per les Guardia revolucionària. Qui sap si ens trobem davant de l`inici del final del règim dictatorial dels aiatollah i es produeix un nou miracle per Purim. Sigui com sigui, us deixo amb el vídeo promocional de la convocatòria.

Los Hermanos Musulmanes según sus propias palabras -- Els Germans Musulmans segons les seves pròpies palabras

Los miembros de la web Palestinian Media Watch han traducido del árabe al inglés la obra "El Yihad es el camino" de Mustafá Mashhur, lider de los Hermanos Musulmanes egipcios entre 1996 y 2002. En este enlace encontraréis algunos fragmentos referidos a las principales metas de la hermandad musulmana: la instauración de un estado islámico (léase fundamentalista islámico) en Egipto, el camino del Yihad para que el Islam predomine no sólo en los territorios del mundo islámico (Dar Al-Islam) sino en el mundo entero, o las obligaciones religiosas y militares del Yihad (entre ellas morir como mártir o Shahid). Me pregunto ¿dónde está la moderación de los Hermanos Musulmanes que tanto han elogiado nuestros medios durante las últimas semanas?


En català: els membres de la web Palestinian Media Watch han traduït de l`àrab a l`anglès l`obra "El Jihad és el camí" escrita per Mustafà Mashhur, lider dels germans musulmans egipcis entre els anys 1996 i 2002. En el següent link podreu llegir alguns fragments referits als principals objectius de la Germandat Musulmana: la instauració d`un estat islàmic (fonamentalista islàmic) a Egipte, el camí del Jihad per a que l`Islam predomini no sols en els territoris del món islàmic (Dar Al-Islam) sinó a escala mundial, o les obligacions religioses i militars del Jihad (entre elles, morir com a màrtir o "Shahid"). Ara mateix em pregunto on és la moderació dels Germans Musulmans que tant han mencionat els nostres mitjans durant les darreres setmanes?

diumenge, 13 de febrer del 2011

adoctrinando en el odio contra Israel en las escuelas públicas españolas -- Adoctrinant en l`odi contra Israel a les escoles públiques espanyoles

Los miembros de la plataforma "Rumbo a Gaza", con el pretexto de demandar material escolar y dinero para los niños de Gaza, han iniciado una campaña de demonización de Israel en las escuelas públicas españolas., con el reparto de folletos en los que se incluyen mapas tergiversados y se difunde impunemente la propaganda del Hamas, negando además el derecho de Israel a existir. Esta campaña de adoctrinamiento de los jóvenes es especialmente activa en la ciudad de Leganés, donde cuenta con el respaldo del ayuntamiento socialista de dicha localidad. En mi opinión, el adoctrinamiento de los niños (en este caso contra Israel) es algo totalmente injusto, viola los derechos del menor y es característico de los peores regímenes totalitarios. Pues esto esta ocurriendo ahora en España. En el siguiente enlace podréis encontrar un boceto de carta para enviar al formulario online para sugerencias y quejas de la comunidad de Madrid. Ayuda a parar esta campaña de odio contra Israel por parte de aprovechados que presentan una información totalmente tergiversada sobre el conflicto israelo-palestino y sobre la situación de Gaza a nuestros niños y jóvenes.

En català: Els membres de la plataforma "Rumbo a Gaza", amb el pretexte de demanar material escolar i diners per als nens de Gaza, han iniciat una campanya de demonització d`Israel a les escoles públiques espanyoles, amb el repartiment de panflets en els que s`inclouen mapes tergiversats i es difòn impunement la propaganda del Hamas, negant el dret d`Israel a existir. Aquesta campanya d`adoctrinament dels nens contra Israel (un conflicte que ni els ve ni els va) és especialment activa al municipi madrileny de Leganés, on tenen el suport del ajuntament socialista. Des del meu punt de vista, l`adoctrinament dels nens és totalment injust, viola els drets del menor i es característic dels pitjors règims totalitaris. Doncs bé, això està passant a dia d`avui a Espanya . En el següent link podreu trobar una carta tipus per a enviar al formulari online de queixes i sugeriments de la comunitat de Madrid. Cal parar als peus als aprofitats que volen adoctrinar als nostres nens i joves en l`odi contra Israel oferint-los una visió totalment tergiversada del conflicte israelo-palestí i de la situació de la població palestina a Gaza.

Visiones objetivas y subjetivas de los acontecimientos -- Visions objectives i subjectives dels esdeveniments

Mientras nuestros medios de comunicación intentan convencer a la opinión pública (con artículos como este de Lluís Bassets en su blog del País) de que ahora, con el inicio de la transición democrática en Egipto, todo va a ir sobre ruedas, la democracia se va a consolidar en el país de los faraones, los Hermanos Musulmanes se moderarán optando por la vía turca de Erdogan, y que surgirá un estado laico y plural gracias a la occidentalización de los jóvenes egipcios vía Facebook y Twitter, los Hermanos Musulmanes jordanos lanzan otro mensaje (desde mi punto de vista, menos optimista pero más certero) sobre el futuro a corto medio plazo de la "revolución egipcia", de sus intenciones de futuro y de los gobiernos más perjudicados con el cambio.

PD - Muchas veces, leyendo la prensa o viendo el telediario, me da la impresión de que los periodistas occidentales en lugar de retratar la realidad de los hechos nos retratan su visión subjetiva o sus deseos acerca del devenir de los hechos que retransmiten.

No pongo en duda de que la juventud egipcia utilice Facebook y Twitter pero no acabo de ver el laicismo que tan alegremente defiende Lluís Bassets en su artículo -- No poso en dubte el fet de que els joves egipcis utilitzin xarxes socials com Facebook y Twitter però no acabo de veure per enlloc el laicisme tan alegrement defensat per Lluís Bassets en el seu artícle.

En català: mentre que els nostres mitjans de comunicació intenten convèncer a l`opinió pública (amb articles com aquest de Lluís Bassets en el seu blog del País) de que ara, amb l`inici de la transició democràtica a Egipte, tot anirà genial, la democràcia es consolidarà, els Germans Musulmans es moderaran optant per la vía turca d`Erdogan, i que sorgirà un nou estat laïc i plural gràcies a l`Occidentalització dels joves egipcis vía Twitter o Facebook, els Germans Musulmans jordans ens mostren amb les seves declaracions un missatge no tan optimista, més preocupant (que coincideix amb els meus temors i amb el meu punt de vista) sobre la revolució egipcia, el seu futur a curt -mig plaç i sobre els governs més perjudicats amb el canvi.

PD - Molts cops, llegint la premsa o mirant el Telenotícies, em dóna la sensació de que els periodistes i reporters occidentals no ens retransmeten la realitat dels fets sinó la seva visió subjectiva o el seu desitjos de futur dels esdeveniments que ens narren.

divendres, 11 de febrer del 2011

las cinicas excusas de Trinidad Jiménez -- les ciniques excuses de Trinidad Jiménez

El passat Dimarts, de visita oficial a Israel i els territoris palestins, la ministra d`exteriors, Trinitat Jiménez va ser escridassada per membres de la comunitat jueva d`Hebron degut al suport del govern espanyol a un pojecte d`edificació palestí proper a la cova dels patriarques, amb unes finalitats ni pacífiques ni culturals segons els liders de la comunitat jueva d`Hebron i del assentament proper de Kyriat Arba.
Trinidad Jiménez ha tractat de defensar-se de les acusacions i treure pilotes fora i ho ha fet amb el típic discurs cínic i políticament correcte: que ella no està contra ningú, ni tan sols contra els seus enemics; ha parlat de la seva sensibilitat cap al patiment del poble jueu i dels esforços (??)del govern Zp per a apropar Israel a la societat espanyola i trencar estereotipus; ha remarcat la convivència (idealitzada, com no!!) de les tres cultures a la península Ibérica durant l`Edat Mitjana; i finalment ha deixat anar la perla de que els espanyols "somos una mezcla y todos tenemos sangre judía en nuestras venas". Deixant de banda els seus arguments políticament correctes, vull detindre`m un moment amb el tema del mestisatge i de la "sang jueva". Trinidad Jiménez torna a repetir tòpics del antisemitisme hispà en el seu discurs. La "sang" no té cap importància a la tradició jueva en el sentit de que no té cap importància de que jo tingui un avantpassat jueu si després de cinc-cents anys he perdut tots els meus vincles: històrics, culturals, religiosos, amb el poble jueu. Per això molts bnei anussim han de recuperar tot un llegat que els hi va ser arrebatat als seus avantpassats ara fa segles. Tanmateix, el tema de la "sang" si ha tingut importància en el món cristià hispà. Cal recordar que després dels pogroms de 1391, molts jueus es van convertir al Cristianisme ja sigui per coacció o per ascendir socialment. Aquests conversos van provocar el recel dels "cristians vells" ja que eren una dura competència per a ocupar uns carrecs que abans com a jueus teníen vetats als gremis, a l`administració pública, etc. Aquest recel és el que explica el naixement de les "Leyes de limpieza de sangre" vigents fins a inicis del segle XIX i segons les quals s´havia de demostrar genealògicament que l`aspirant a un carrec públic, eclesiàstic o a determinats oficis als gremis no tenía "sang jueva" a la seva familia. Per tant, aquestes lleis van fer que el Judaísme deixés de tenir un significat cultural i religiós a la societat hispana ja que també li van donar un contingut "racial" i se les poden considerar com un precedent llunyà de les lleis racials de Nüremberg aprobades pels nazis.
En conclussió, Trinidad Jiménez, fins i tot volent ser políticament correcta, cau en vells tòpics judeofòbics hispans en el seu discurs.



En castellano: el pasado Martes, la ministra de exteriores Trinidad Jiménez visitó Hebrón y fue abucheada por miembros de la comunidad judía de la ciudad por el apoyo del gobierno español a un proyecto de construcción palestino próximo a la Cueva de los patriarcas en esa misma ciudad, un proyecto cuyos fines no son ni pacificos ni culturales según los dirigentes judíos de Hebrón y del asentamiento cercano de Kyriat Arba.

Trinidad Jiménez ha intentado defenderse de las acusaciones de "antisemita" y de "nazi" lanzando balones fuera. Y lo ha hecho con un discurso cinico y políticmente correcto: ha afirmado que ella no está contra nadie, ni tan sólo contra sus enemigos; ha hablado de la convivencia (idealizada, ¡como no!) de las tres culturas en la península durante la Edad Media; ha comentado los esfuerzos (¿?) del gobierno de Zp para desmonar tópicos y acercar Israel a la sociedad española; y ha afirmado que "los españoles somos una mezcla y todos tenemos sangre judía en nuestras venas". Siento decepcionar a la Trini, pero eso no tiene ninguna importancia en la tradición judía. Es decir, no importa que yo tenga un antepasado medieval judío si actualmente ya no conservo ningún vínculo afectivo, cultural, histórico o religioso con el pueblo judío. Dicho de otra manera, tener un supuesto antepasado judío no te hace judío (a no ser que se inicie un proceso de conversión o retorno al judaísmo). Precisamente por eso muchos Bnei Anussim están tratando de recuperar todo un legado cultural y religioso que les fue arrebatado a sus antepasados. Sin embargo, la "sangre judía" si ha tenido una gran importancia en la cultura cristiana hispana. Conviene recordar que tras los pogroms de 1391 muchos judíos (por coacción o voluntad propia) decidieron convertirse al Cristianismo y abandonar la religión de sus padres. A partir de ese momento, esos conversos pudieron acceder a cargos públicos, eclesiásticos y en los gremios que antes como judíos tenian vetados. Si tenemos en cuenta que los conversos generalmente eran gente instruida, bien preparada y una dura competencia, no debe ser motivo de sorpresa que el recelo de los "cristianos viejos" provocara el surgimiento de las leyes de "Limpieza de Sangre" en el siglo XV, con el fin de conservar esos privilegios, pues para acceder a los gremios, a los cargos públicos y eclesiásticos había que demostrar genealógicamente que no se tenían origenes judíos. Las "Leyes de limpieza de Sangre" provocaron que en la cultura hispana moderna el Judaísmo no fuera sólo cultural o religioso sino también racial, convirtiéndose así en un precedente lejano de las leyes de Nüremberg aprobadas por los nazis en 1935.
En conclusión, aún queriendo ser políticamente correcta, Trinidad Jiménez cae en los viejos tópicos del antisemitismo hispano.

dimarts, 8 de febrer del 2011

What exactly does the U.S. want from Egypt? (Zvi Bar`el, Ha`aretz)

Zvi Bar`el analiza la confusión, la sorpresa y los titubeos de la administración Obama ante las protestas de los opositores al régimen de Hosni Mubarak. De hecho, yo me hago la misma pregunta porque me da la impresión de que el pròximo gobierno post-Mubarak, ya sea liderado por los Hermanos Musulmanes o la oposición secular (El Baradei, el movimiento opositor "Kifaya"...), va a tener un carácter marcadamente anti-estadounidense y anti-israelí. Tiempo al tiempo.

En català: Zvi Bar`el analitza la confusió, sorpresa i canvis de parer de l`administració Obama davant de les protestes dels opositors al règim de Hosni Mubarak a Egipte. De fet, jo em faig la mateixa pregunta perquè em temo que el pròxim govern egipci post-Mubarak, ja sigui liderat pels Germans Musulmans o per l`oposició secular (El Baradei, el moviment de protesta "Kifaya"...), tindrà un marcat caràcter anti-israelià i anti-nordamericà. Temps al temps.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Caos en el Sinaí -- Caos al Sinaí

En los medios de comunicación españoles no se dice ni pío del caos que se ha adueñado de la península del Sinaí, especialmente en las zonas fronterizas entre Gaza y Egipto. Grupos de beduinos lanzan granadas contra edificios oficiales del gobierno y contra un cuartel de seguridad en la ciudad del Arish. Este tipo de ataques se ha repetido sistemáticamente en los últimos días y ha llevado el caos a la frontera egipcio-gazana, como ya he comentado en anteriores entradas. Mientras que la prensa española corre un túpido velo sobre este tema y omite cualquier referencia islamista en las manifestaciones de protesta anti-Mubarak, los fundamentalistas islámicos, independientemente de que sean egipcios o extranjeros, están empezando a cumplir las amenazas que han estado lanzando en las últimas semanas contra su vecino, Israel. Siento decirlo, pero tengo la impresión de que el pueblo árabe egipcio no avanza hacía una transición democrática sino hacía una república islámica.

PD - Afortunadamente, los bloggers tenemos una valiosa herramienta para difundir datos e información que no aparece en los medios de comunicación. En el blog en lengua catalana, Hasbara-ts, han publicado un imprescindible artículo sobre la situación en Egipto y sobre el buenismo de muchos corresponsales catalanes que han estado cubriendo los acontecimientos. Vale la pena leerlo aunque sea mediante el traductor de Google.

En Català: en els nostres mitjans de comunicació hi ha un mutisme absolut sobre la situació de caos que s´ha apoderat de la península del Sinaí, especialment de les zones pròximes a la frontera gazano-egpicia. Grups de beduins han atacat amb granades edificis del govern i una caserna de les forces de seguretat a la ciutat de El Arish. Atacs com aquest s`han estat repetint de manera sistemàtica durant els darrers dies i ha portat a una situació de caos i de desgovern a la frontera entre Egipte i Gaza, com ja he comentat en altres entrades anteriors. Mentres la premsa catalana i de la resta de l`estat espanyol fan mutis pel foro sobre aquests fets i sobre la presència significativa d`islamistes a les manifestacions de protesta contra Hosni Mubarak, els fonamentalistes islàmics (independentment de que siguin egipcis o foranis) van per feina i han començat a acomplir les amenaces que han llençat contra Israel en els darrers dies. Molt em temo que el poble àrab d`Egipte no avançarà cap a una transició democràtica sino cap a una república islàmica.

PD - els amics de Hasbara-ts han publicat un imprescindible article sobre la situació a Egipte i el bonisme de molts dels nostres corresponsals que han estat cobrint els esdeveniments per a diversos mitjans. Val la pena llegir l`article perquè és molt esclaridor de la situació i dels tòpics que ens venen als nostres mitjans, com per exemple per passar per democrates pacifistes als germans musulmans. Vull recordar que ara Mubarak és un dictador però fins no fa gaire (menys d`un mes) era un lider àrab moderat d`Orient Mitjà...

Arxiu del blog