Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.
Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.
dissabte, 4 de juny del 2011
Manifestaciones en honor a Bin Laden en Gaza -- Manifestacions en honor de Bin Laden a Gaza.
dimarts, 17 de maig del 2011
¿Más que un club? -- Més què un club?
dilluns, 16 de maig del 2011
El verdadero discurso genocida de Hamas -- El veritable discurs genocida del Hamas
turista, visite Gaza -- Turista, visiti Gaza
En català: amb vídeos com el següent el govern del Hamas vol atreure el turisme cap a Gaza. Paseu i mireu la terrible crisis humanitaria a la Franja i el cinisme dels seus dirigents que parlen de convivència i respecte envers la seva minoria cristiana.
Fuente -- Font: Elder of Ziyon.
divendres, 13 de maig del 2011
Erdogan, el "moderado",: el Hamas no es una organización terrorista, sino un partido político -- Erdogan, el "moderat": el Hamas no és una organització terrorista, és un partit polític.
dimecres, 4 de maig del 2011
Bin Laden nunca existió -- Bin Laden mai va existir
En català: Aquests darrers dies he pogut llegir tot un seguit de teoríes conspiratives sobre la mort i obres d`en Ossama Bin Laden a webs afins a l`extrema esquerra com Rebelión.org, Insurgente.org, Kaos en la Red, etc. De totes, la més esperpèntica la signa Jaime Richart en el següent article publicat a Kaos. La idea central del texte és que Bin Laden no ha existit mai i només es tracta d`un producte nordamericà, d`un personatge d`historieta creat per la CIA, per a justificar les guerres imperialistes dels EEUU. Ni aquesta idea ni l`odi que el panfletista mostra cap als Estats Units em resulten sorprenents, res de nou. Tanmateix, si em crida la atenció el fet de que no ofereixi cap argument que sustenti la seva teoría. Ens trobem davant d`un dogma ideològic pur i dur. I aprofito la ocasió per a tornar a parlar de la crisi ideològica i fins i tot de valors que tenen actualment certes corrents d`esquerres, totalment desorientades desde la caiguda del mur de Berlin, unes corrents que ja no es poden aferrar als dogmes clàssics del marxisme però tampoc han estat capaces de crear un projecte d`esquerres alternatiu. Unes corrents que tenen l`odi com a principal motor, l`odi als Estats Units, l`odi a Israel, l`odi a la democràcia parlamentària, l`odi al capitalisme... Aquest odi unit a la seva incapacitat per a oferir un projecte polític alternatiu i viable els porta finalment a defensar a dictadures com les de Siria i Líbia o a justificar als grups islamistes i jihadistes encara que obertament ho disfressin de solidaritat, drets humans o internacionalisme, sense adonar-se`n de què si visquessin sota aquests règims, els matarien ràpidament i sense despentinar-se. Són una colla de Vittorios Arrigonis en estat pur.
dilluns, 2 de maig del 2011
Osama Bin Laden is Dead
Autor: Jaume B.
Sigui com sigui, la mort d`en Ossama Bin Laden és una gran notícia i potser la única manera de fer justícia davant la imposibilitat d`arrestar-lo per a fer-li pagar els seus crims davant de la justicia. Però, ara, mentre polítics, periodistes, experts en Orient Mitjà o tertulians de ràdio i televisió fan les seves conjetures i feliciten al president nordamericà per l`èxit d`aquesta operació antiterrorista, m`agradaría recordar-los el seu doble raser quan són les IDF o els serveis secrets israelians els que liquiden a importants líders del Hamas o del Jihad Islàmic palestí, uns terroristes que també tenen les seves mans tacades amb la sang d`innocents civils israelians i que al igual que el terrorista saudita tampoc poden ser detinguts per a portar-los davant de la justicia. Llavors, tots els que ara feliciten a Obama per la mort de Bin Laden, són els primers a acusar al govern israelià de duur a terme un ús desmesurat de la força o a acusar a l`excèrcit israelià de cometre crims de guerra. El doble raser quan parlem d´Israel és sempre evident.
dimecres, 27 d’abril del 2011
Persépolis -- Persèpolis
dilluns, 18 d’abril del 2011
La cara más brutal del multiculturalismo en Londres -- La cara més brutal del multiculturalisme a Londres
En català: un fenòmen del multiculturalisme que es sol silenciar perquè no és políticament correcte és la formació de Ghettos en els nous barris multiculturals de moltes capitals europees. En aquests barris, que en ocasions solen coincidir amb antics barris obrers o ciutats dormitoris pròximes a les nostres capitals, amb majorment una important població emigrant amb orígens i cultures molt diverses, grups de fonamentalistes islàmics estan coaccionant i amenaçant a dones musulmanes amb el cap descobert, musulmans no practicants, gais i en general a tothom qui no pensa com ells perquè s`adaptin a la seva peculiar interpretació de la Sharia o llei islàmica i convertir aquests espais on viuen en illes de fonamentalisme, en rèpliques de Kabul o Gaza, en les proximitats o el cor de les nostres capitals europees. Exagero? doncs llegiu aquest article del Daily Mail que m`ha enviat una amiga que viu a UK. Per a acollonir-se...
diumenge, 17 d’abril del 2011
No era un pacifista, era un antisemita y "tonto útil" del Hamas -- no era un pacifista, era un antisemita i "ruc útil" del Hamas.
Català: deixeu-me que sigui dur. Certament quan un individu pateix una mort injusta i tràgica, com la de Vittorio Arrigoni a Gaza assassinat per un grup salafista oposat al Hamas, sol ser habitual que durant els dies següents a la premsa es publiquin panegírics del finat, com per exemple aquest d`en Alberto Arce al País. Tanmateix, cal dir la veritat per dura que sigui. Arrigoni no era un pacifista, no donava suport a la solució de dos estats ni apostava per una convivència pacifica d`israelians i palestins a l`Orient Mitjà. Arrigoni va anar a Gaza per a fer-li el joc al Hamas i així ho va fer als articles que va publicar al diari comunista "Il Manifesto" o als escrits del seu blog personal, on deshumanitzava i criminalitzava a les IDF però mai va condemnar el terrorisme del Hamas, com el fet de disparar desde Gaza Qassamim o altres míssils, contra la població civil israeliana. De fet, a la seva pròpia pell es va tatuar la paraula àrab "Muqawama" (resistència) posant a simple vista de la gent el seu suport als atacs terroristes contra els civils israelians i justament per això els líders del Hamas li van permetre viure a Gaza, perquè el veien com un ruc útil per a la seva causa.
"

Arrigoni no era un pacifista, era un activista; sus fines no eran humanitarios sino políticos y de apoyo al Hamas; no era un pacifista pues para los israelíes sólo deseaba un tipo de paz: la paz de los cementerios.
En català: Parlant clar: Arrigoni no era un pacifista, era un activista; la seva tasca a Gaza no era humanitària, sinó política de suport al Hamas; I no era un pacifista, doncs la única pau que desitjava pels israelians era la pau dels cementiris.
Actualización: en su página personal de Facebook, Vittorio Arrigoni tenía colgada una imagen donde podía leerse en un pequeño cartel: "Aquí no son bienvenidos ni los perros ni los israelíes", que él mismo tradujo al italiano "Vietato l`ingresso a cani e israeliani". Por tanto, Arrigoni no sólo era un tonto útil del Hamas de extrema izquierda occidental sino también un antisemita declarado.
Actualització: a la seva página de Facebook, Vittorio Arrigoni tenia penjada una imatge d`una publicació en àrab on es podia llegir en un cartell: "Aquí, els gossos i els israelians no són benvinguts", que ell mateix va traduir a l`italià: "Vietato l`ingresso a cani e israeliani". Per tant, Arrigoni no només era un ruc útil d`extrema esquerra per al Hamas sinó també un antisemita declarat.
Font -- Fuente: Elder Of Ziyon.
divendres, 15 d’abril del 2011
Vittorio Arrigoni, dobe víctima -- Victorio Arrigoni, doble víctima
La muerte de ese joven cooperante italiano es sin ninguna duda una verdadera tragedía y pienso además que Arrigoni (QEPD) ha sido una doble víctima: víctima de la lucha que el Hamas mantiene con otras facciones rivales en Gaza y victima también de su dogmatismo ideológico anti-israelí de manual que comparten muchos colectivos de izquierda occidentales. En efecto, Arrigoni, llegó a Gaza en el 2008 y se hizo famoso por sus reportes en el periódico comunista "Il Manifesto" del conflicto durante la operación antiterrorista israelí "Plomo Fundido" contra el Hamas en la Franja de Gaza de hace ahora un par de años. A pesar de no ser un periodista profesional, Arrigoni tenía un blog personal (Guerrilla Radio) donde publicaba sus panfletos justificativos del Hamas y demonizadores de las IDF y de Israel.
Arrigoni quiso dedicarse al "turismo revolucionario" durante los últimos años pero ayer tuvo tiempo de conocer la cara mas siniestra y brutal de sus compañeros de viaje, los fundamentalistas islámicos. Desgraciadamente, Arrigoni ha pagado con su vida el haberse dado cuenta demasiado tarde de que la ideología clásica izquierda frente a derecha occidental y de imperialismo frente a derecho de autodeterminación de los pueblos para ellos no tiene ningún valor. Tanto sus amigos del Hamas como los grupos salafistas que se le oponen lo veían como un "Kaffir" (infiel) y no como un compañero de trincheras, pero la diferencia es que los del Hamas lo veían como un tonto útil para su causa (y por eso le seguían el juego) y sus rivales no le veían ninguna utilidad y por tanto lo raptaron como herramienta de presión y lo asesinaron tranquilamente, a sangre fría, y sin despeinarse, cuando vieron que no iban a conseguir sus objetivos, pues su vida no era sagrada, no tenía ningún valor para ellos. Desgraciadamente, Arrigoni aprendió tarde esta lección pero todavía quedan muchos jóvenes en Europa que comparten las mismas ideas, filias y fóbias de Arrigoni. Esperemos que ellos recapaciten tras este brutal crimen y aprendan esa lección antes de que sea demasiado tarde.
Podéis encontrar más información en los blogs Cat-Israel.org (catalán) y en Acción por Israel.
En català: Vittorio Arrigoni, italià, de 36 anys d`edat, membre del International Solidarity Movement (ISM), una ong palestina de marcat caràcter anti-israelià, va ser ahir segrestat i brutalment assassinat per una facció salafista, "Monoteísme i Jihad", amb vincles amb Al-Qaida i oposada al Hamas perquè consideren que el seu mandat no aplicat amb una total rectitut la llei islàmica (Ha`aretz i Aurora Digital).
La mort d`aquest jove cooperant és veritablement una tragedía i penso que ha estat una doble víctima: víctima de l`enfrontament que manté el Hamas amb tot un conjunt de grups salafistes, però també víctima del seu dogmatisme ideológic anti-israelià de manual progressista i del seu bonisme. En efecte, Arrigoni va arribar a Gaza a l`any 2008 i es va fer famós pels seus reportatges al diari comunista italià "Il Manifesto" durant l`operació antiterrorista israeliana "Plom Fós" contra el Hamas a Gaza d`ara fa dos anys. Encara que Arrigoni no era un periodista professional, tenía un blog personal (Guerrilla Radio) on publicava els seus panflets justificadors del Hamas i amb un marcat caràcter anti-israelià i demonitzador de les IDF.
Arrigoni (QEPD) es va voler dedicar al "turisme revolucionari" a Palestina durant els darrers anys i ara n`ha pagat un preu molt alt, la seva pròpia vida. Ahir, aquest jove italià va poder conèixer de primera mà la cara més sinistra i brutal dels que creía que eren els seus companys de viatge, els fonamentalistes islàmics. En efecte, durant el seu captiveri Arrigoni va poder adonar-se`n de que per als fonamentalistes islàmics les baralles ideològiques entre la dreta i l`esquerra occidental, entre l`imperialisme i la lluita per a l`alliberament dels pobles, no valen res. Tant per al Hamas com per als seus oponents salafistes, Arrigoni era un infidel, un "Kaffir", però la diferència es que uns, els del Hamas, el veien com un ruc útil que servia a la seva causa i per això li feien el joc. Tanmateix, per als grups salafistes oposats al Hamas la seva vida no tenía cap valor perquè no els hi feia cap utilitat. Justament per aixó un d`aquests grups va decidir segrestar-lo com a eina de pressió al Hamas i matar-lo brutalment i sense despentinar-se al veure que no assoliria els seus objectius. La seva vida no valía res, no era sagrada per a ells.
Desgraciadament, Arrigoni va aprendre massa tard aquesta lliçó. Però encara hi ha a Europa molts joves que comparteixen les mateixes idees, dogmatismes, filies i fòbies que el desafortunat Arrigoni. Esperem que ells puguin recapacitar després d`aquest brutal crim i puguin aprendre la lliçó abans que sigui massa tard.
Podeu trobar més informació als blogs Cat-Israel.org (català) i "Acción por Israel".
dimecres, 13 d’abril del 2011
El sionismo es como un virus que ha infectado a toda la humanidad -- El sionisme és com un virus que ha infectat a tota la humanitat.
Las intenciones de esta ong islamista están bien claras pero en España se sigue repitiendo hasta la saciedad que la finalidad de la flotilla es humanitaria...
En català: així va concloure el seu discurs davant una audiència d`unes 1000 persones, Bülent Yilderim, el president de l`ong islamista IHH, coneguda pels seus vincles amb el Hamas i per haver organitzat la "Flotilla de la Libertad" del Maig de l`any passat. En el mencionat acte, celebrat el passat 7 d`Abril al sud de la localitat costanera turca d`Alanya, Yilderim va afirmar que enguany també pensar enviar una nova flotilla composta per uns 15 o 20 vaixells i amb suport de covois terrestres i aeris. La seva intencionalitat està ben clara i no es precisament humanitària, sinó més aviat política ja que va calificar a la nova flotilla com "una intifada per terra, mar i aire" i va afirmar que no conclourà fins que s`hagi aixecat l`embargament a Gaza i s`hagi finalitzat la "marxa fins a la Mesquita d`Al-Aqsa".
Les intencions d`aquesta ong islamista són ben clares però aquí a Espanya els nostres mitjans segueixen afirmant que les seves finalitats són humanitàries.
Fuente -- Font: MEMRI.
dimarts, 12 d’abril del 2011
Gaza rockets fired from civilian centers (Ynetnews)
En català: membres de les brigades Izzedim Al-Qassam, l`al.la militar del Hamas, han pujat vídeos a internet on mostren que disparen els seus míssils des de zones poblades de Gaza. Aquesta pràctica no té cap tipus de respecte ni pels seus propis civils però obviament té una finalitat propagandística: si a la posterior resposta israeliana contra les llençaderes dels míssils moren civils innocents, aquestes morts seran utilitzades com a propaganda per a presentar a les IDF com l`agressor i fer creure a l´opinió pública internacional que els soldats israelians busquen deliberadament la mort de civils palestins fent un "ús desmesurat de la força".
dissabte, 9 d’abril del 2011
Aumenta la escalada de ataques terroristas contra la población civil israelí -- Augmenten els atacs terroristes contra la població civil israeliana
En català: el meu amic Ariel Kanievsky, des del seu blog "Acción por Israel" i en directe desde Ashdod, ens resum la darrera escalada terrorista desde Gaza contra la població civil israeliana.
dijous, 7 d’abril del 2011
mísiles palestinos dejan en coma a un adolescente israelí -- Míssils palestins deixen en coma a un adolescent israelià
Desde el inicio de las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak en Egipto, aprovechando el caos en la frontera gazano-egipcia, el Hamas se ha rearmado y esto explica este incremento en los ataques con morteros, Qassamim, Grad y otros proyectiles contra la población civil israelí.
En català: aquest matí un jove adolescent de 16 anys d`edat ha resultat ferit de gravetat al cap per impactes de metralla i es troba en estat de coma després de que un míssil anti-tanc disparat desde la Franja de Gaza impactés en l`autobus on viatjava. El autobus atacat realitzava la ruta entre els kibbutzim de Saad i Najal Oz, pròxims a la frontera amb la franja de Gaza, en el consell regional de Shaar HaNeguev, al sud d´Israel. A més a més, una hora més tard, els terroristes palestins han disparat 15 morters contra sòl israelà. Un dels projectils ha impactat en una ciutat del consell regional d´Eshkol però afortunadament ho ha causat ni ferits ni danys materials (Ynetnews).
Des de l`inici de les protestes contra el règim de Hosni Mubarak a Egipte, aprofitant el caos a la frontera entre Egipte i Gaza, el Hamas s`ha rearmat i això explica l`increment dels atacs amb morters, Qassamim, Grad o altres projectils contra civils israelians.
dimarts, 5 d’abril del 2011
El Baradei quiere guerra -- El Baradei quiere guerra
En català: M. El Baradei, ex director general de l`Agència Internacional d`Energia Atòmica, va declarar ahir al diari en llengua àrab "Al Watan" que en cas d`un futur atac israelià contra la franja de Gaza, ell - com a futur president egipci- obriría el pas fronterer de Rafah i consideraría diferents formes per a implementar un plà unificat àrab de defensa de la franja. (Ynetnews). Amb altres paraules, el paio que es considerat com un moderat i el candidat preferit per a esdevindre el nou president egipci tant pels europeus com per l`administració Obama reconeix que en cas d`un nou conflicte entre l`excèrcit israelià i l`organització terrorista Hamas a Gaza, ell no dubtaría a enviar a can pistraus el tractat de pau i declararia una nova guerra amb Israel donant suport al Hamas i al Jihad Islàmic palestí. La pregunta que em faig és: on han vist la moderació d`aquest individuo els il.luminats europeus i els asesors de la senyora Clinton i d`en Barack Obama?
dilluns, 4 d’abril del 2011
Así avanza Egipto hacía la democracia... -- Així avança Egipte cap a la democracia...
En realidad, este tipo de noticias no debería sorprender a todos los que nos mantuvimos escépticos con la visión políticamente correcta de nuestros medios acerca de las protestas contra el régimen de Hosni Mubarak, presentadas como "una revolución democrática de los jóvenes a golpe de convocatorias en las redes sociales". Ciertamente, ese era un elemento de la revuelta, pero no era ni el único ni el más importante. Los HM mantuvieron durante las protestas un bajo perfil pero ahora, en el Egipto Post Mubarak, saben que son la principal fuerza política del país y la más organizada y que su llegada al poder es sólo cuestión de tiempo. De momento, ya vamos viendo lo que ellos entienden por una democracia...
En català: Issam Durbala, membre del consell de la Germandat de la Shura, vinculat als GM, va declarar ahir al diari "Al Masri Al Youm", que ell es mostra partidari de la creació d`una policia de la "virtut" o "Hisbah", existent ja a les societats islàmiques medievals, amb la missió de controlar la moral i la virtut als mercats o en altres llocs públics concurreguts (Jerusalem Post).
En realitat aquest tipus de notícies no em sorprenen ni haurien de sorprendre a tothom qui va mantenir-se esceptic amb la visió políticament correcta dels nostres mitjans de les protestes contra el règim d`en Hosni Mubarak ara fa un parell de mesos, presentades als nostres mitjans com una "revolució de la joventut a cop de convocatòria a les xarxes socials com Facebook o Twitter". Certament, aquest era un element de les protestes, però ni era l`únic ni era el més important. Els GM van mantenir-se en un segon plà llavors però ara saben perfectament que són la força política més important i més organitzada a l`Egipte post Mubarak i que el seu accés al poder sigui només qüestió de temps. De moment, ja podem veure que entenen ells per democracia...
diumenge, 3 d’abril del 2011
Richard Goldstone se retracta -- Richard Goldstone es retracta
En català: En un article d`opinió publicat ahir al Washington Post, Richard Goldstone afirma que les acusacions contra Israel d´haver comès crims de guerra i crims contra la humanitat durant l`operació "Plom Fós" contra el Hamas a Gaza deuen ser reconsiderades i també denúncia el marcat caràcter anti-israelià al Consell de Drets Humans de l`ONU. A continuació, la traducció del mencionat article a l`espanyol.
Reconsiderando el Informe Goldstone sobre Israel y los crímenes de guerra.
Por Richard Goldstone,
The Washington Post
viernes, 1° de abril de 2011
Hoy sabemos mucho más sobre lo que pasó en la guerra de Gaza de 2008-09 de lo que sabíamos cuando presidí la misión de investigación designada por el Consejo de Derechos Humanos de la ONU, que produjo lo que ha llegado a ser conocido como el Informe Goldstone. Si hubiera sabido entonces lo que sé ahora, el Informe Goldstone habría sido un documento diferente.
El informe final del comité de expertos independientes de la ONU - presidido por la ex juez de Nueva York, Mary McGowan Davis -, que dio curso a las recomendaciones del Informe Goldstone, ha encontrado que "Israel ha dedicado importantes recursos para investigar más de 400 denuncias de mala conducta operacional en Gaza" mientras que "las autoridades de facto (es decir, Hamas) no han realizado ninguna investigación sobre el lanzamiento de ataques con cohetes y morteros contra Israel".
Nuestro informe encontró evidencia de posibles crímenes de guerra y "posiblemente crímenes contra la humanidad" tanto por parte de Israel como por parte de Hamas. Ni que decir que los crímenes supuestamente cometidos por Hamas fueron intencionales - sus cohetes están, deliberada e indiscriminadamente, dirigidos contra objetivos civiles.
Los alegatos de intencionalidad por parte de Israel se basaron en las muertes y lesiones a civiles, en situaciones donde nuestra misión de investigación no tuvo pruebas sobre las que basar ninguna otra conclusión razonable. Mientras que las investigaciones publicadas por el ejército israelí, y reconocidas en el informe del comité de la ONU, han establecido la validez de algunos incidentes que investigamos, en los casos de soldados individuales, también indican que los civiles no fueron atacados, intencionalmente, como una cuestión política.
Por ejemplo, el ataque más grave en el que el Informe Goldstone se centró, fue la muerte de unos 29 miembros de la familia al-Simouni en su casa. El bombardeo de la casa, al parecer, fue la consecuencia de una interpretación errónea de un comandante israelí de una imagen de avión no tripulado, y un oficial israelí está siendo investigado por haber ordenado el ataque. Aunque la duración de esta investigación es frustrante, parece que está en marcha un proceso apropiado, y estoy seguro de que si se encuentra que el oficial ha sido negligente, Israel responderá en consecuencia. El propósito de estas investigaciones, como siempre he dicho, es garantizar la responsabilidad por acciones indebidas de los comandantes al tomar difíciles decisiones en el campo de batalla, no la de adivinar a posteriori, con el beneficio de la retrospección.
Aunque doy la bienvenida a las investigaciones de Israel sobre las denuncias, comparto las preocupaciones, reflejadas en el informe McGowan Davis, sobre que pocas de las investigaciones de Israel han concluido, y creo que los procedimientos deberían haberse celebrado en un foro público. Aunque la evidencia israelí, que ha surgido desde la publicación de nuestro informe, no niega la trágica pérdida de vidas civiles, lamento que nuestra misión de investigación no tuviera esas pruebas, que explicaran las circunstancias en las que dijimos que los civiles en Gaza fueron blanco porque, probablemente, habrían influido en nuestros resultados acerca de la intencionalidad y los crímenes de guerra.
La falta de cooperación de Israel con nuestra investigación significó que no pudimos corroborar cuántos de los habitantes muertos de Gaza eran civiles y cuántos eran combatientes. Las cantidades proporcionadas por el ejército israelí resultaron ser similares a las recientemente proporcionadas por Hamas (aunque Hamas podría tener razones para inflar el número de sus combatientes).
Como he indicado desde el mismo comienzo, habría acogido con satisfacción la cooperación de Israel. El propósito del Informe Goldstone nunca fue la de probar una conclusión en contra de Israel. Insistí en cambiar el mandato original aprobado por el Consejo de Derechos Humanos, que fue sesgado en contra de Israel. Siempre he tenido claro que Israel, como cualquier otra nación soberana, tiene el derecho y la obligación de defenderse y defender a sus ciudadanos contra ataques del exterior y del interior. Algo que no ha sido reconocido con la suficiente frecuencia, es el hecho que nuestro informe, por primera vez, señaló que los actos ilegales de terrorismo de Hamas estaban siendo investigados y condenados por las Naciones Unidas. Tenía la esperanza de que nuestra investigación sobre todos los aspectos del conflicto de Gaza, dieran comenzó a una nueva era de imparcialidad en el Consejo de Derechos Humanos de la ONU, cuya historia de parcialidad contra Israel no puede ponerse en duda.
Algunos han hecho la acusación que el proceso que seguimos no estuvo a la altura de las normas judiciales. Para ser claros: Nuestra misión, de ningún modo, era un procedimiento judicial, ni siquiera cuasi judicial. No investigamos la conducta criminal por parte de ninguna persona en Israel, Gaza o la Margen Occidental. Hicimos nuestras recomendaciones basados en los registros que tuvimos ante nosotros que, lamentablemente, no incluyeron ninguna prueba presentada por el gobierno israelí. En realidad, nuestra principal recomendación fue que cada parte investigara, de manera transparente y de buena fe, los incidentes mencionados en el informe. McGowan Davis ha encontrado que Israel lo ha hecho en importante medida, Hamas no ha hecho nada.
Algunos han sugerido que era absurdo esperar que Hamas, una organización que tiene una política para destruir al Estado de Israel, investigue lo que dijimos que eran graves crímenes de guerra. Era mi esperanza, aunque poco realista, que Hamas lo hiciera, especialmente si Israel llevaba a cabo sus propias investigaciones. Como mínimo esperaba que, frente a una clara conclusión de que sus miembros estaban cometiendo graves crímenes de guerra, Hamas reduciría sus ataques. Lamentablemente, ese no ha sido el caso. Cientos más de rondas de cohetes y proyectiles de mortero, han sido dirigidos contra objetivos civiles en el sur de Israel. El que relativamente pocos israelíes hayan sido muertos por los ilegales ataques de cohetes y de mortero desde Gaza, de ninguna manera minimiza la criminalidad. El Consejo de Derechos Humanos de la ONU debe condenar estos actos atroces en los términos más enérgicos.
En fin, el pedirle a Hamas que investigue, puede haber sido una empresa equivocada. Del mismo modo, el Consejo de Derechos Humanos debería condenar la inexcusable reciente masacre a sangre fría de una pareja de jóvenes israelíes y tres de sus pequeños hijos en sus camas.
Sigo creyendo en la causa de la creación y aplicación del derecho internacional en los conflictos prolongados y mortales. Nuestro informe ha dado lugar a numerosas "lecciones aprendidas" y a cambios de política, incluyendo la adopción de nuevos procedimientos de las Fuerzas de Defensa de Israel para proteger a los civiles en casos de guerra urbana y para limitar el uso de fósforo blanco en zonas civiles. La Autoridad Palestina puso en marcha una investigación independiente sobre nuestras denuncias de violaciones de derechos humanos - asesinatos, torturas y detenciones ilegales - perpetradas por Fatah en la Margen Occidental, especialmente contra miembros de Hamas. La mayoría de esas denuncias fueron confirmadas por esta investigación. Lamentablemente, no ha habido ningún esfuerzo por parte de Hamas en Gaza para investigar las denuncias de sus crímenes de guerra y posibles crímenes contra la humanidad.
En pocas palabras, las leyes de conflicto armado no son menos aplicables a actores no estatales, tales como Hamas, que a los ejércitos nacionales. Asegurar que los actores no estatales respeten estos principios y que sean investigados, cuando ellos no lo hacen, es uno de los desafíos más importantes que enfrenta el derecho de los conflictos armados. Sólo si todas las partes, en los conflictos armados, son mantenidas en estas normas, seremos capaces de proteger a los civiles que, sin que sea su propia elección, están atrapados en la guerra.
El escritor, un juez jubilado del Tribunal Constitucional de Sudáfrica y ex fiscal jefe de los Tribunales Penales Internacionales de las Naciones Unidas para la ex Yugoslavia y Rwanda, presidió la misión de la ONU encargada de investigar el conflicto de Gaza.
Traducido para porisrael.org por José Blumenfeld
Difusion: www.porisrael.org
Fuente : Dori Lustron"divendres, 25 de març del 2011
"Tendrán su 11-M"
En mi opinión, pienso que Abdennur Prado ha meado fuera de tiesto con su texto y la mención al 11-M, ya sea metafórica o no. Tras esta primera gran metedura de pata, en lugar de rectificar sabiamente, en su justificación, recurre a alusiones conspirativas acerca de su autoría enmierdando más la situación. Peor no lo podía hacer, fatal. Y es que en el fondo pienso que detrás de ese rollo de Euro-Islam en plan progre de Webislam (adoptado quizás para recibir las jugosas subvenciones del gobierno español y de la Generalitat) hay detallitos que huelen mal, como por ejemplo su tolerancia con el antisemitismo con el pretexto de la critica a Israel, claro está. Y como muestra un botón: en su "Biblioteca de Estudios Islámicos" se puede consultar la obra "Los Mitos fundacionales de la política israelí, una obra negacionista-revisionista del Holocausto y deslegitimadora de Israel del islamista y antiguo comunista francés, Roger Garaudy. Por eso creo que debajo de ese perfil de Islam progre y a la occidental se esconde algo mucho inquietante, Dios no lo quiera...
En català: Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica de Catalunya, va publicar ara fa un parell de dies un article, "Tendrán su 11-M", a Webislam, una pàgina web vinculada a la "Junta Islámica Española". Davant la gran controvèrsia provocada per l`article, els gestors de Webislam van decidir substituïr-lo per un altre on explicaven que el texte de Prado no tenía com a finalitat incitar a la violència, sinó que era un alegat pacifista contra la guerra i s`emprava l`11-M de manera metafòrica tant del poble espanyol que va patir la tragèdia terrorista com del libi que pateix sota les bombes de la qualició internacional anti-Gadafi. A més a més, en aquest comunicat, passaven a culpar als mitjans espanyols que havien destapat la notícia d`Islamofòbia i per a acabar-ho d`arrodonir Prado, en l`entrada al seu blog personal de l`article polèmic, de manera conspiranoica afirmava que el 11-M no havia estat obra dels islamistes (només li va faltar acusar al Mossad o a la CIA...).
Personalment, penso que Abdennur Prado l`ha cagat parlant del 11-M independentment de que les seves intencions fossin metafòriques o amenaçadores. Després, encara ho ha enmerdat més tot al rècorrer a teoríes conspiratives sobre la seva autoría. Pitjor no ho podia haver fet, la veritat. I és que darrera de tot aquest perfil d`Euro-Islam en plà progre (adoptat potser per a rebre les generoses subvencions del govern socialista espanyol i de la Generalitat) hi ha detallets que fan pudor, com per exemple la seva tolerància amb l`antisemitisme amb el pretexte de la critica a Israel. Com a mostra un botó: a la seva bibilioteca d`"Estudios Islámicos" es pot consultar l`obra "Los mitos fundacionales de la política israelí, on Roger Garaudy, el seu autor, nega l`Holocaust i desllegitima a Israel. Per això penso que darrera d`aquesta imatge d`Islam progre i cumbayà s`amagà alguna cosa molt més inquietant. Déu no ho vulgui...
dijous, 24 de març del 2011
"Act of War" by Salem
Actualització: les organitzacions terroristes palestines continuen bombardejant indiscriminadament a la població civil del sud d`Israel durant el día d´avui (Arutz Sheva News).