Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afers palestins.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris afers palestins.. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 d’abril del 2011

Vittorio Arrigoni, dobe víctima -- Victorio Arrigoni, doble víctima

Vittorio Arrigoni, italiano, de 36 años, miembro del International Solidarity Movement (ISM), una ong palestina con un marcado carácter anti-israelí, ha sido secuestrado y asesinado por una facción salafista, "Monoteísmo y Yihad", vinculada a Al-Qaida y opuesta al Hamas porque su política no era lo suficientemente islámica (Ha`aretz y Aurora Digital).

La muerte de ese joven cooperante italiano es sin ninguna duda una verdadera tragedía y pienso además que Arrigoni (QEPD) ha sido una doble víctima: víctima de la lucha que el Hamas mantiene con otras facciones rivales en Gaza y victima también de su dogmatismo ideológico anti-israelí de manual que comparten muchos colectivos de izquierda occidentales. En efecto, Arrigoni, llegó a Gaza en el 2008 y se hizo famoso por sus reportes en el periódico comunista "Il Manifesto" del conflicto durante la operación antiterrorista israelí "Plomo Fundido" contra el Hamas en la Franja de Gaza de hace ahora un par de años. A pesar de no ser un periodista profesional, Arrigoni tenía un blog personal (Guerrilla Radio) donde publicaba sus panfletos justificativos del Hamas y demonizadores de las IDF y de Israel.

Arrigoni quiso dedicarse al "turismo revolucionario" durante los últimos años pero ayer tuvo tiempo de conocer la cara mas siniestra y brutal de sus compañeros de viaje, los fundamentalistas islámicos. Desgraciadamente, Arrigoni ha pagado con su vida el haberse dado cuenta demasiado tarde de que la ideología clásica izquierda frente a derecha occidental y de imperialismo frente a derecho de autodeterminación de los pueblos para ellos no tiene ningún valor. Tanto sus amigos del Hamas como los grupos salafistas que se le oponen lo veían como un "Kaffir" (infiel) y no como un compañero de trincheras, pero la diferencia es que los del Hamas lo veían como un tonto útil para su causa (y por eso le seguían el juego) y sus rivales no le veían ninguna utilidad y por tanto lo raptaron como herramienta de presión y lo asesinaron tranquilamente, a sangre fría, y sin despeinarse, cuando vieron que no iban a conseguir sus objetivos, pues su vida no era sagrada, no tenía ningún valor para ellos. Desgraciadamente, Arrigoni aprendió tarde esta lección pero todavía quedan muchos jóvenes en Europa que comparten las mismas ideas, filias y fóbias de Arrigoni. Esperemos que ellos recapaciten tras este brutal crimen y aprendan esa lección antes de que sea demasiado tarde.

Podéis encontrar más información en los blogs Cat-Israel.org (catalán) y en Acción por Israel.



Fuente del vídeo reivindicativo de Vittorio Arrigoni -- Font del vídeo reivindicatiu del segrest d`en Vittorio Arrigoni: Cat-Israel.org

En català:
Vittorio Arrigoni, italià, de 36 anys d`edat, membre del International Solidarity Movement (ISM), una ong palestina de marcat caràcter anti-israelià, va ser ahir segrestat i brutalment assassinat per una facció salafista, "Monoteísme i Jihad", amb vincles amb Al-Qaida i oposada al Hamas perquè consideren que el seu mandat no aplicat amb una total rectitut la llei islàmica (Ha`aretz i Aurora Digital).

La mort d`aquest jove cooperant és veritablement una tragedía i penso que ha estat una doble víctima: víctima de l`enfrontament que manté el Hamas amb tot un conjunt de grups salafistes, però també víctima del seu dogmatisme ideológic anti-israelià de manual progressista i del seu bonisme. En efecte, Arrigoni va arribar a Gaza a l`any 2008 i es va fer famós pels seus reportatges al diari comunista italià "Il Manifesto" durant l`operació antiterrorista israeliana "Plom Fós" contra el Hamas a Gaza d`ara fa dos anys. Encara que Arrigoni no era un periodista professional, tenía un blog personal (Guerrilla Radio) on publicava els seus panflets justificadors del Hamas i amb un marcat caràcter anti-israelià i demonitzador de les IDF.

Arrigoni (QEPD) es va voler dedicar al "turisme revolucionari" a Palestina durant els darrers anys i ara n`ha pagat un preu molt alt, la seva pròpia vida. Ahir, aquest jove italià va poder conèixer de primera mà la cara més sinistra i brutal dels que creía que eren els seus companys de viatge, els fonamentalistes islàmics. En efecte, durant el seu captiveri Arrigoni va poder adonar-se`n de que per als fonamentalistes islàmics les baralles ideològiques entre la dreta i l`esquerra occidental, entre l`imperialisme i la lluita per a l`alliberament dels pobles, no valen res. Tant per al Hamas com per als seus oponents salafistes, Arrigoni era un infidel, un "Kaffir", però la diferència es que uns, els del Hamas, el veien com un ruc útil que servia a la seva causa i per això li feien el joc. Tanmateix, per als grups salafistes oposats al Hamas la seva vida no tenía cap valor perquè no els hi feia cap utilitat. Justament per aixó un d`aquests grups va decidir segrestar-lo com a eina de pressió al Hamas i matar-lo brutalment i sense despentinar-se al veure que no assoliria els seus objectius. La seva vida no valía res, no era sagrada per a ells.

Desgraciadament, Arrigoni va aprendre massa tard aquesta lliçó. Però encara hi ha a Europa molts joves que comparteixen les mateixes idees, dogmatismes, filies i fòbies que el desafortunat Arrigoni. Esperem que ells puguin recapacitar després d`aquest brutal crim i puguin aprendre la lliçó abans que sigui massa tard.

Podeu trobar més informació als blogs Cat-Israel.org (català) i "Acción por Israel".

diumenge, 31 d’octubre del 2010

activistas palestinos destruyen olivos para culpar a los colonos -- activistes palestins destrueixen oliveres per a culpar als colons

Activistas palestinos apoyados por militantes de la extrema izquierda israelí destruyeron plantaciones de olivos el pasado Viernes en las proximidades del asentamiento de Neve Tzuf. Las imágenes de ese acto de vandalismo han sido recogidas por miembros de la llamada "Unidad Tzapit", una organización próxima a los colonos que se encarga de informar sobre los principales acontecimientos que tienen lugar en Cisjordania. El autor de las fotos, Ehud Amiton, narra como se produjo la acción vandálica:

We are talking about an olive grove east of Beit Zayit, located near Route 60," Amiton said."I immediately saw that it was no ordinary pruning, it was done very aggressively...Some of the branches broke and other trees were cut off entirely. When I approached closer with my camera, the Palestinian man waved his saw at me threateningly. I felt uneasy so I backed off.

Pallywood vuelve a la carga, ahora simulando ataques de los colonos a las plantaciones de olivos de los agricultores palestinos. El objetivo del acto propagandístico está claro: demonizar a los colonos israelíes como si éstos fueran todos agresivos racistas deseosos de expulsar a los palestinos de sus tierras. Y, ojo, no digo que entre los colonos no existan colectivos extremistas, pero el problema es la generalización y este claro intento de demonización de todo un colectivo, en este caso el de los colonos o "mitnajalim" israelíes en Judea y Samaria (Cisjordania).

En català: activistes palestins amb el suport de militants de l´extrema esquerra israeliana van sabotejar les plantacions d´oliveres dels camperols palestins pròximes al assentament de Neve Tzur el passat Divendres. Les imatges d´aquest acte vandàlic van ser registrades pels membres de l´"Unitat Tzapir", una organització propera als colons que es dedica a monitorejar els principals esdeveniments que tenen lloc a Cisjordània. L´autor de les fotos, Ehud Amiton, ens indica com van ocorrer els fets:

We are talking about an olive grove east of Beit Zayit, located near Route 60," Amiton said."I immediately saw that it was no ordinary pruning, it was done very aggressively...Some of the branches broke and other trees were cut off entirely. When I approached closer with my camera, the Palestinian man waved his saw at me threateningly. I felt uneasy so I backed off.

Pallywood torna a la càrrega, en aquesta ocasió simulant atacs dels colons contra les plantacions d´oliveres dels camperols palestins. L´objectiu d´aquest acte propagandístic és evident: demonitzar als colons israelians davant de l´opinió pública, presentant-los com si tots fossin uns racistes, desitjosos d´expulsar als palestins de les seves terres. I, atenció, no dic que entre els colons no hi hagin colectius extremistes, però el problema és quan de manera propagandística es preten generalitzar i demonitzar a tot un colectiu, en aquest cas el dels colons o "mitnajalim" israelians a Judea i Samaria (Cisjordània).

Fuente -- Font: Ynet.

dijous, 9 de setembre del 2010

No reconoceremos a Israel como estado judío -- No reconeixerem a Israel com a estat jueu

Ayer, mientras en Israel todo el mundo se preparaba para la celebración de la festividad de Rosh HaShana, el año nuevo judío, un importante y veterano negociador palestino, Nabil Shaath, afirmaba en una rueda de prensa celebrada en Ramallah que la ANP no reconocerá a Israel como estado judío -léase reconocer el derecho de Israel a existir- pues "ese reconocimiento perjudica a los palestinos con pasaporte israelí y niega el derecho de retorno de los refugiados palestinos. Además, Nabil Shaath afirmó que el equipo negociador de la ANP en Washington se ha negado a aceptar la propuesta de B. Netanyahu de discutir el reconocimiento de Israel como estado- nación del pueblo judío en la siguiente ronda de las negociaciones de paz que se celebrarán la semana siguiente en la importante localidad turística egipcia de Sharm Al-Sheik, en la península del Sinaí. Lo recoge el periódico israelí de centro izquierda Ha´aretz.

Ya, de entrada, a pesar de las buenas intenciones y de las declaraciones optimistas de Barack Obama o Hillary Clinton, las conversaciones empiezan a torcerse. Si los propios dirigentes palestinos - y no sólo el Hamas o el Yihad Islámico- se niegan a reconocer a Israel, su supuesto socio en el proceso de paz, mal vamos. Porque reconocer a Israel como estado judío es equivalente al reconocimiento de Israel. Sin embargo, como el concepto de estado judío puede confundir a alguno de mis lectores, creo que vale la pena hacer una aclaración: El reconocimiento de Israel como estado judío es en realidad equivalente al reconocimiento de dicho estado a secas, porque si llegasen más de cuatro millones de árabes, hijos y nietos de refugiados palestinos de las guerras del 48 y del 67 a Israel, habría un importante cambio demográfico en el país y Israel dejaría de existir para convertirse en un estado binacional con una mayoría de población árabe-palestina, con una importante minoría judía y otras minorías menos significativas como la drusa, la circasiana, la armenia, etc. Esta situación, como ya ocurrió en la época del mandato británico, a la larga sería insostenible y provocaría el inicio de pogroms y de enfrentamientos intercomunitarios como los que tuvieron lugar en 1920-21, 1936-39 o en 1947-48, en la fase inicial de la Guerra de Independencia israelí o primera guerra árabo-israeli.

La solución más justa, en mi húmilde opinión de historiador, sería la creación de un estado palestino con fronteras provisionales - debido a la situación de la Franja de Gaza, gobernada de facto por el Hamas,- y que una vez creado, sus dirigentes elaborasen una ley de ciudadanía o de derecho de retorno que garantizase el retorno de la mayor parte de los refugiados al novel estado palestino, no a Israel. Ciertamente, sería posible que una pequeña parte de esos refugiados pudieran instalarse en Israel - para favorecer la reunificación familiar por ejemplo- o que el estado de Israel diera algún tipo de indemnización económica al gobierno palestino. Pero si los dirigentes palestinos siguen anclados en una postura maximalista en el tema del derecho de retorno de los refugiados palestinos a Israel, las negociaciones de paz van a acabar fracasando como ya ocurrió ahora hace una década, en la cumbre de Camp David y Taba (entre Julio del y Diciembre 2000). Por lo tanto, de entrada, me muestro pesimista ante esta nueva ronda negociadora iniciada en Estados Unidos.

En català: ahir, mentres thothom a Israel feia els darrers preparatius per a la celebració de la festivitat de Rosh HaShana, l´any nou jueu, un important i veterà negociador palestí, Nabil Shaath, afirmava en una roda de prensa a Ramallah que l´ANP no reconeixerà a Israel com a estat-nació del poble jueu -és a dir, no reconeixerà el dret d´Israel a existir-, doncs, en la seva opinió, aquest reconeixement perjudica els interesos dels palestins amb passaport israelià i nega el dret del retorn dels refugiats palestins. A més a més, Shaath va afirmar que la delegació negociadora de l´ANP a Washington s´ha negat a acceptar la proposta de B. Netanyahu de tractar aquest reconeixement a la pròxima ronda de les converses de pau que s´han de duur a terme a la localitat turística de Sharm Al-Sheik, al sinaí egipci, la setmana vinent. Ho recull el diari israelià de centre-esquerra Ha´aretz.

Ja d´entrada, tot i les bones intencions i les declaracions optimistes dels darrers dies d´en Barack Obama o Hillary Clinton, les converses de pau es comencen a esgarriar. Si els propis dirigents palestins - no només el Hamas i el Yihad Islàmic palestí- es neguen a reconèixer el dret d´Israel a existir, el seu suposat soci en el procés de pau, mal anem. Perque cal aclarir que reconèixer a Israel com a estat jueu és equivalent a dir reconèixer a Israel a seques, sense cap mena d´epitet. Tanmateix, com que el concepte d´estat jueu pot provocar una certa confusió entre els lectors, considero que val la pena fer alguna aclaració en aquest sentit. El reconeixement d´Israel com a estat jueu equival a reconèixer que aquest estat és l´estat nació del poble jueu sense voler dir que només hi puguin viure jueus o que sigui un estat teocràtic, on la legislació del país es basi en la Halakha, la llei religiosa jueva basada en la Torah escrita y oral. Per tant, estat jueu vol dir l´estat nació del poble jueu, al igual que Finlàndia és l´estat nació del poble finlandès o si en un futur hi hagués una Catalunya independent, aquesta seria l´estat nació del poble català. Per tant, negar-se a reconèixer el dret d´Israel a existir com a estat jueu vol dir aspirar a transformar Israel en un suposat estat binacional mitjançant l´arribada al país d´entre 4-5 milions d´àrabs, fills i nets dels refugiats palestins de les guerres del 48 i del 67, i si aquesta situació és donés, Israel de facte deixaría d´existir per a esdevindre una altra cosa, un suposat estat binacional, amb una majoría de població àrab-palestina, una important minoría jueva i altres minories com els drusos, circasians, armenis, etc. Aquesta situació a la llarga seria insostenible, i com ja va passar a l´època del mandat britànic, seria la pistonada que donaría inici a una serie d´enfrontaments intercomunitaris, pogroms i guerres civils entre ambdues comunitats com de fet ja va passar als anys 1920-21, 1936-39 o 1947-48, en la primera fase de la Guerra d´Independencia israeliana o primera guerra àrabo-israeliana.

Des del meu húmil punt de vista d´historiador, crec que la solució més sensata seria la creació d´ un estat palestí amb fronteres provisionals -degut de la situació explosiva a la Franja de Gaza, un emirat fonamentalista islàmic de facte controlat pel Hamas- i un cop creat, els seus dirigents elaboressin una llei de ciutadania similar a la llei del retorn israliana per als refugiats palestins, però aquest retorn hauría de ser al novell estat palestí i no pas a Israel. Això no vol pas dir que el govern israelià no pogués tenir gestos com donar una indemnització econòmica a les autoritats palestines o permetre l´entrada a Israel d´una petita part d´aquests refugiats com per exemple per motius de reunificació familiar. Però si els liders de l´ANP continuen defenent la seva postura maximalista del retorn dels refugiats palestins a Israel, les converses de pau tornaran a fracasar com ja va passar ara fà una dècada a les cimeres de Camp David i Taba (Juliol - Desembre del 2000). Per tant, d´entrada em mostro pesimista amb aquesta nova ronda de converses iniciades als Estats Units. Tant de bó vagi errat...


PD- En este texto lo he obviado pero en toda resolución del tema de los refugiados palestinos debe tratarse también la cuestión de los refugiados judíos, unos ochocientos mil, que fueron expulsados de sus países por los gobiernos árabes - en muchos casos tras expropiarles todos los bienes- como venganza por la derrota de la Guerra del 48. Esos refugiados sólo fueron acogidos por Israel i es justo que los gobiernos árabes involucrados pagasen algún tipo de indemnización económica al gobierno israelí por aquellos hechos. Téngase pues en cuenta que el tema de los refugiados no puede ser unidireccional, si se quiere actuar con justicia.

PD - En aquest text ho he obviat per a no allargarme més però cal tenir present que en tota resolució del tema dels refugiats palestins també deuría tractar-se el tema dels refugiats jueus, uns vuit-cents mil, que van ser expulsats dels seus països d´origen pels governs àrabs com a venjança per la derrota de la guerra del 48. Aquests refugiats només van ser acollits a Israel i és de justícia que els governs àrabs paguessin algun tipus d´indemnització al govern israelia per aquells fets. Per tant, si és toca els tema dels refugiats mai pot ser unidireccional si de veritat és vol fer justicia.

Arxiu del blog