Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.
Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.
divendres, 3 de juny del 2011
Negar la Shoah y distribuir propaganda neonazi en este país sale gratis -- Negar la Shoah i difondre propaganda neonazi en aquest país surt gratis
diumenge, 1 de maig del 2011
Yom HaShoah ve Hageburah
Ara fa gairebé sis anys, al mes d`Agost de l`any 2005, vaig tenir l`ocasió de visitar Praga i en uns dies de la meva estada a la capital txeca vaig visitar el barri jueu i de Praga i la sinagoga Pinkas, dedicada al record de les víctimes jueves durant la Shoah provinents de Bohèmia i Moràvia. Recordo que la guia que ens va acompanyar durant l`excursió ens va explicar que aquella sinagoga, construida amb estil renaixentista, es va salvar de la destrucció perque els nazis hi volien fer un museu, un museu dedicat a la "raça extingida". I és aquest el veritable significat de la Shoah: la tentativa de destruir a tot un poble i a tota una cultura, la cultura jueva i la seva influència a la cultura europea. Per això els nazis cremaven els llibres dels autors jueus i dels autors no jueus però que ells consideraven com a "judaïtzats". Els nazis van estar molt aprop d`assolir el seu objectiu i van aconseguir l`extermini de dos terceres parts dels jueus europeus i la seva cultura: el Yiddish, el Ladino, la seva literatura, el seu teatre, res tenía dret a sobreviure. Cal recordar perquè independentment de que un sigui o no jueu té el deure de no oblidar la més brutal tentativa de genocidi que s`ha comés al continent europeu, perquè conèixer el passat és la millor manera d`evitar els mateixos errors en el futur.
Després de la Shoah, el món jueu té un nou centre cultural, espiritual i polític: Israel. L`estat d`Israel desde molt abans de la seva independència va voler una Àtenes a l`Orient Mitjà: la revitalització de la llengua hebrea per a la vida moderna, l`institut Technon de Haifa, la Universitat Hebrea de Jerusalem, els primers sindicats obrers de l`Orient Mitjà, els kibbutzim , els Moshavim i una agricultura moderna, mecanitzada i racionalista, però el jove estat israelià ha estat obligat pels seus veïns a ser una Esparta amenaçada amb ser borrada del mapa des del mateix moment en que David Ben Gurion va llegir la declaració d`independència: primer pels excèrcits dels països àrabs veïns que van jurar aniquilar-la (Egipte, Siria, Jordània Irak...), després pel terrorisme de l`OLP i de grups dissidents palestins com el Hamas o el Jihad Islàmic i en els darrers anys per l`amenaça iraniana i dels seus satèl.lits regionals, com el Hizbul.lah o el Hamas. Aquesta amenaça no només ha estat militar o terrorista sinó també ideològica, com per exemple l`equiparació del Sionisme amb el racisme o la comparació d`Israel amb règims totalitaris execrables com la Sudàfrica de l`Apartheid o l`Alemanya nazi. Moltes d`aquestes idees de la propaganda anti-israeliana van sorgir de la propaganda soviètica, ràpidament difosa al món àrab i entre els grups progressistes europeus amb la finalitat de pressionar per a aconseguir l`aïllament internacional d`Israel com a pas previ per a la seva destrucció.
Cal recordar per a poder desmitificar els grans dogmes d`aquesta propaganda anti-israeliana i dir els Saramagos, Tapiales, Eugenios Garcías Gascones i companyia que escriuen desde la ideologia per a demonitzar a Israel comparant-la amb aquests règims detestables no tenen raó i ho puc demostrar amb arguments. Però també cal recordar la valentía de tots aquells que en les situacions més dificils van decidir no mirar cap a un altre costat i es van aixecar contra la barbàrie nazi, els combatents del Ghetto de Varsòvia, els membres del "sonderkomando" que es van revoltar contra els seus botxins a l`Octubre del 1944 al mateix infern de la destrucció nazi, als crematoris de Auschwitz-Birkenau, i tants i tants d`altres, jueus o no jueus, d`origens socials i tendències polítiques molt diverses, que van arriscar la seva pròpia vida per a salvar les vides d`innocents o per combatre els nazis. Si els oblidem. si oblidem a les víctimes i als herois que van lluitar contra la barbàrie estarem cometent una injustícia, un error molt greu i posarem les bases per a repetir en el futur els errors que els europeus ja vem cometre en el passat.
Per últim, penso que és imprescindible potenciar els estudis sobre el nazisme, sobre la II Guerra Mundial i sobre el Holocaust a Espanya, un país que no va viure de manera directa l`horror nazi i que potser precisament per això és un dels paísos de la nostra Europa Occidental on més es banalitza l`Holocaust, per exemple a les caricatures de premsa al comparar-lo amb el conflicte israelo-palestí. Només un coneixement profund dels fets i una important tasca de difusió pot evitar que en el futur tornem a repetir els mateixos errors.
dijous, 27 de gener del 2011
Metáfora de la maldad -- Metàfora de la maldat
En català: avui, 27 de Gener, es conmemora el seixanta sisè aniversari de l`alliberament d`Auschwitz Birkenau per part de l`excèrcit soviètic. Auschwitz és potser la millor metàfora de la maldat humana, del despreci de la sacralitat de la vida humana i del home per l`home . Potser per això, enlloc de citar a Primo Levi com havia pensat en un primer moment, us deixo amb la única música que pot acompanyar a un nom sinistre i desgarrador com Auschwitz: la cançó "Ha`ayara Bo`eret" del grup israelià de black doom metal, Salem. A la web Dark Lyrics podeu llegir la traducció de la lletra a l`anglès.
divendres, 21 de gener del 2011
15 tipos muy normales
Autor: Jaume B.
Hoy hace sesenta y nueve años, en la nevada mañana del 20 de Enero de 1942, quince tipos normales, de buena formación académica, padres de familia, amantes de la música clásica o de la buena cerveza y metódicos funcionarios de su gobierno, se reunieron en una villa de una zona residencial en Munich, en Wannsee, para debatir la solución final de la "cuestión judía", es decir el exterminio del pueblo judío y su erradicación en Europa. A pesar del uso del ambiguo término "evacuación" sus objetivos quedan muy claros según se expresa en el protócolo del acta de dicha reunión que afortunadamente se nos ha conservado:
De este modo, en lugar de la emigración el führer aprobó una nueva solución: la evacuación de los judíos al este. Estas medidas deben considerarse un remedio temporal, pero facilitarán sobre el terreno una experiencia práctica de gran utilidad para llevar a cabo la solución de la "cuestión judía" en Europa. Se verán involucrados en dicha solución final aproximiadamente unos once millones de judíos, distribuidos en los distintos países como se indica a continuación...
En el transcurso de la solución final y bajo el liderazgo conveniente, los judíos serán puestos a trabajar en el este. En columnas de trabajo numeradas y separadas por sexos, los judíos se adentrarán en los territorios del este construyendo carreteras. Sin duda, la gran mayoría será eliminada por causas naturales [es decir, serán explotados hasta su aniquilamiento físico]. Lógicamente, los supervivientes serán individuos resistentes y de éstos habrá que ocuparse de manera apropiada, pues en caso contrario y debido a la selección natural llegarían a formar el germen de un nuevo renacimiento judío (ver la experiencia que nos lega la historia). (1)
He aquí un fragmento clave para ver la política genocida de los nazis a pesar de utilizar el término evacuación como un eufemismo de lo que realmente significaba: EXTERMINIO. El hecho de querer eliminar "de manera apropiada" a los supervivientes nos da a entender que lo importante no era el uso de los judíos como mano de obra esclava sino su eliminación física. Ese era el objetivo final. Los ancianos, niños o enfermos serían las primeras víctimas, posteriormente muchos morirían por las duras condiciones de trabajo en los campos y los supervivientes debían ser exterminados. El concepto de "evacuación" era sólo un eufemismo para referirse a los campos de la muerte, cuyos nombres son sinónimo del más puro horror y sinrazón: Auschwitz, Chelmno, Ravensbruck, Treblinka... Y lo más impactante es que este genocidio no fue obra de personas enloquecidas, sádicas o bárbaras; fue cometido por uno de los pueblos más cultos, industrializados y avanzados de Europa, el pueblo alemán, cuyos dirigentes contaron con el apoyo o la complicidad pasiva de la mayor parte de sus ciudadanos y de los ciudadanos de los países europeos que iban cayendo bajo su dominio.
Eso es quizás lo más terrible. Por un lado que 15 personas cultas, amantes de la literatura, la música o la filosofía, buenos padres de familia y eficientes funcionarios se reuniesen una mañana para decidir exterminar a todo un pueblo en todo el continente europeo, a unas personas cuyo único delito era pertenecer al pueblo que ellos habían elegido como chivo expiatorio de sus propias miserias. Pero por otro lado, también es terrible esa indiferencia o esa complicidad a veces pasiva o en ocasiones entusiasta que hizo posible la tragedía. Y conviene no olvidarlo porque siempre podemos extraer una lección de la historia: el ser humano es capaz de lo mejor y de lo peor.
(1) -ROSEMAN, M.; La villa, el lago, la reunión. La conferencia de Wannsee y "la solución final"