Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dimarts, 15 de febrer del 2011

señales preocupantes -- Senyals preocupants

Ayer, en un artículo en su blog en el País, Lluís Bassets se preguntaba si Israel teme a las democracias árabes, dando por sentado que las protestas en Túnez, Egipto, Yemen y otros países árabes necesariamente desembocarán en la consolidación de un régimen democrático. Su repuesta a tal interrogante es que hay colectivos de la sociedad israelí que no la temen (la izquierda-extrema izquierda israelí) pero si lo hace el gobierno de Netanyahu, un "gobierno de los colonos", de la "limpieza étnica" y del "apartheid" en su opinión. Pues bien, dejando de lado las chorradas acerca del gobierno de Netanyahu, yo comprendo que en la sociedad israelí existan sensaciones de esperanza por la democratización de los países vecinos pero también de incertidumbre ante el futuro y de temor, unos temores que también han expresado no pocos periodistas de Ha`aretz, que precisamente no son muy partidarios de Netanyahu y su gobierno. Y no les falta razón, pues algunos de los indicios que hemos podido ver estas últimas semanas no invitan al optimismo, como por ejemplo el incendio de una sinagoga en Túnez ante la pasividad de las fuerzas policiales (posteriormente fue desmentido por las autoridades tunecinas), las declaraciones de algunos portavoces de los Hermanos Musulmanes egipcios de cerrar el Canal de Suez y de preparar a su pueblo para una futura guerra con Israel, las pancartas anti-Mubarak donde aparecía pintada una Maguen David en su cara y los manifestantes le acusaban de sionista, o las recientes declaraciones del ministro de justicia jordano, Hussein Mjali, demandando la liberación del asesino de siete niñas escolares israelíes en 1997. Desgraciadamente, la demagogia antisemita y anti-israelí no ha desaparecido con las protestas y ante esta perspectiva los temores e incertidumbres de muchos israelíes son perfectamente comprensibles.

En català: ahir, en un article al seu blog del País, Lluís Bassets es preguntava si Israel tem a les democràcies àrabs, donant per fet que les protestes a Tunis, Iemen, Egipte o altres països àrabs forçosament han de desenvocar en la consolidació de règims democràtics. La seva resposta és que hi hà grups de la societat israeliana que no la temen (l`esquerra i extrema esquerra israeliana) però si ho fa el govern de Netanyahu, un govern "de los colonos", "de la limpieza étnica" i "del apartheid" a la seva opinió. Doncs bé, deixant de banda les seves afirmacions falses sobre el govern de Netanyahu, jo comprenc perfectament que a la societat israeliana hi hagi unes sensacions d`esperança en la democratització dels seus veïns però també d`incertesa i de temor, expressades per no pocs periodistes del diari Ha`aretz, que obviament no solen simpatitzar amb el govern de Netanyahu. I no els hi falta raó, doncs alguns dels indicis que hem pogut observar a les darreres setmanes no criden precisament a l`optimisme, com per exemple l`incendi d`una sinagoga a Tunis davant la passivitat de les forces policials (posteriorment desmentit pel govern tunisià), les declaracions d`alguns portaveus dels Germans Musulmans egipcis de la necessitat de tancar el Canal de Suez i de preparar al seu poble per a una nova guerra amb Israel, les pancartes anti-Mubarak que hem pogut veure a la plaça Tahrir on al rostre de Mubarak hi podem veure dibuixada una Maguen David i els manifestants l`acusaven de Sionista, o les recents declaracions del nou ministre de justícia jordà, Hussein Mjali, demanant la llibertat d`un assassí de set noies escolars israelianes l`any 1997. Desgraciadament, la demagogia anti-israeliana i anti-jueva no ha desaparegut amb els règims autocratics i per tant els sentiments d`incertesa i de temor de molts israelians son perfectament comprensibles.

1 comentari:

Hasbarats ha dit...

De moment, "democràcia àrab" és un oxímoron.

Potser l'Iran -que, per cert, no és àrab- acabarà donant-nos una agradable sorpresa.

Arxiu del blog