En el verano de 1976, a petición del entonces presidente de la República libanesa Suleimán Frangieh, los ejércitos sirios entraron en el Libano, formando parte de un contingente de paz de la Liga Árabe, con el fin de evitar el colapso total del estado en un contexto de guerra civil entre las facciones de la OLP y los falangistas del Kataeb y sus milicias cristianas maronitas aliadas. La presencia siria en el país de los cedros, cambiando de aliados en varias ocasiones, se consolidó tras el fin de la guerra civil en 1991 y el gobierno de Damasco ejerció un verdadero protectorado sobre el Libano que se prolongó durante 29 años, hasta el 2005, debido a los intereses del gobierno de Damasco en Libano y por su deseo de utilizar el suelo libanés como parte de su estrategía de enfrentamiento con Israel.
Tras el asesinato de Rafic Hariri en Febrero del 2005 y las protestas de la población beirutí durante las semanas siguientes, la administración estadounidense de George W. Bush , la UE y gobiernos árabes como el saudí y el egipcio, presionaron a los sirios para que abandonaran Libano en cumplimiento de la resolución 1559 de las Naciones Unidas, favorable a un proceso electoral en el país de los cedros sin injerencias extranjeras. Sin embargo, a pesar de que en Abril de ese año las tropas sirias regresaron a casa, el protectorado se mantuvo gracias a la presencia de importantes aliados del gobierno de Damasco, como el Hizbulah o el partido de Michel Aioun, en la oposición al gobierno de Saad Hariri.
Ante la amenaza que la comisión internacional de las Naciones Unidas que investiga el asesinato de Rafic Hariri culpe al gobierno sirio y al Hizbulah del magnicio, el "Partido de Dios" y sus aliados pro sirios han provocado la caída del gobierno de Hariri y la llegada al poder de un gobierno, encabezado por el millonario Nayib Mikati, totalmente dócil y sumiso con los intereses del eje Damasco-Teherán. En conclusión, el proceso de democratización e independencia del Libano puede acabar en un fracaso, el protectorado sirio no sólo no ha desaparecido sino que se ha consolidado, y ahora el gobierno israelí deberá lidiar en la frontera norte contra Hizbulah y su aliado gobierno libanés.
En català: a l`estiu de l`any 1976, a petició del llavors president de la República libanesa Suleiman Frangieh, els soldats siris van entrar al Liban com una missió especial de pau de la Lliga Àrab per a evitar el total colapse de l`estat en el contexte de la Guerra civil que havia dividit el país entre els partidaris de l`OLP i els dels falangistes del Kataeb. La presència siria es va consolidar amb el fi de la Guerra civil l`any 1991 i el govern de Damasc establí un veritable protectorat sobre el Liban que va durar gairebé trenta anys, fins l`any 2005, degut als grans interesos del govern sirià al Liban i pel seu desig d`utilitzar el sòl del país veí per a continuar la seva estrategia d`enfrontament amb Israel.
Després de l`assassinat del President de la República Rafiq Hariri al febrer del 2005 i les enceses protestes contra el tutelatge sirià per part dels ciutadans de Beirut, l`administració nordamericana d`en G. W. Bush la UE, i governs àrabs com el saudí o l`egipci van pressionar a la dictadura de Damasc perquè retirés els seus contingents de tropes del Liban en compliment de la Resolució 1559 de les Nacions Unides, partidària de que el pròxim procés electoral al Liban es realitzés sense cap tipus d`ingerència extranjera. La retirada dels soldats libanesos va tenir lloc al mes d`Abril d`aquell any però el protectorat es va mantenir gràcies a la presència d`importants aliats siris, com el Hizbulah o el partit de Michel Aioun, en l`oposició del govern liderat per Saad Hariri.
Ara, davant de l`amenaça d`un veredicte de culpabilitat per part de la comissió internacional de les Nacions Unides que investiga el magnicidi de Hariri, el Hizbul.lah i els seus aliats pro siris han decidit donar un cop d`estat en tota regla, provocant la caiguda del govern de Saad Hariri i promovent l`arribada al poder d`un govern, encapçalat pel milionari Nayib Mikati, dòcil i sumís amb els interessos de l`eix Teheran-Damasc. En conclussió: el projecte de democratització del Liban pot esdevenir un fracàs, el protectorat sirià no ha desaparegut i ara es veu reforçat, i el govern israelià haurà d`enfrontar-se amb el Hizbul.lah i amb el seu aliat al govern de Beirut a la frontera nord.
Tras el asesinato de Rafic Hariri en Febrero del 2005 y las protestas de la población beirutí durante las semanas siguientes, la administración estadounidense de George W. Bush , la UE y gobiernos árabes como el saudí y el egipcio, presionaron a los sirios para que abandonaran Libano en cumplimiento de la resolución 1559 de las Naciones Unidas, favorable a un proceso electoral en el país de los cedros sin injerencias extranjeras. Sin embargo, a pesar de que en Abril de ese año las tropas sirias regresaron a casa, el protectorado se mantuvo gracias a la presencia de importantes aliados del gobierno de Damasco, como el Hizbulah o el partido de Michel Aioun, en la oposición al gobierno de Saad Hariri.
Ante la amenaza que la comisión internacional de las Naciones Unidas que investiga el asesinato de Rafic Hariri culpe al gobierno sirio y al Hizbulah del magnicio, el "Partido de Dios" y sus aliados pro sirios han provocado la caída del gobierno de Hariri y la llegada al poder de un gobierno, encabezado por el millonario Nayib Mikati, totalmente dócil y sumiso con los intereses del eje Damasco-Teherán. En conclusión, el proceso de democratización e independencia del Libano puede acabar en un fracaso, el protectorado sirio no sólo no ha desaparecido sino que se ha consolidado, y ahora el gobierno israelí deberá lidiar en la frontera norte contra Hizbulah y su aliado gobierno libanés.
En català: a l`estiu de l`any 1976, a petició del llavors president de la República libanesa Suleiman Frangieh, els soldats siris van entrar al Liban com una missió especial de pau de la Lliga Àrab per a evitar el total colapse de l`estat en el contexte de la Guerra civil que havia dividit el país entre els partidaris de l`OLP i els dels falangistes del Kataeb. La presència siria es va consolidar amb el fi de la Guerra civil l`any 1991 i el govern de Damasc establí un veritable protectorat sobre el Liban que va durar gairebé trenta anys, fins l`any 2005, degut als grans interesos del govern sirià al Liban i pel seu desig d`utilitzar el sòl del país veí per a continuar la seva estrategia d`enfrontament amb Israel.
Després de l`assassinat del President de la República Rafiq Hariri al febrer del 2005 i les enceses protestes contra el tutelatge sirià per part dels ciutadans de Beirut, l`administració nordamericana d`en G. W. Bush la UE, i governs àrabs com el saudí o l`egipci van pressionar a la dictadura de Damasc perquè retirés els seus contingents de tropes del Liban en compliment de la Resolució 1559 de les Nacions Unides, partidària de que el pròxim procés electoral al Liban es realitzés sense cap tipus d`ingerència extranjera. La retirada dels soldats libanesos va tenir lloc al mes d`Abril d`aquell any però el protectorat es va mantenir gràcies a la presència d`importants aliats siris, com el Hizbulah o el partit de Michel Aioun, en l`oposició del govern liderat per Saad Hariri.
Ara, davant de l`amenaça d`un veredicte de culpabilitat per part de la comissió internacional de les Nacions Unides que investiga el magnicidi de Hariri, el Hizbul.lah i els seus aliats pro siris han decidit donar un cop d`estat en tota regla, provocant la caiguda del govern de Saad Hariri i promovent l`arribada al poder d`un govern, encapçalat pel milionari Nayib Mikati, dòcil i sumís amb els interessos de l`eix Teheran-Damasc. En conclussió: el projecte de democratització del Liban pot esdevenir un fracàs, el protectorat sirià no ha desaparegut i ara es veu reforçat, i el govern israelià haurà d`enfrontar-se amb el Hizbul.lah i amb el seu aliat al govern de Beirut a la frontera nord.
3 comentaris:
Pero se había ido?
http://books.google.com/books?id=mvE8V9Sw81kC&printsec=frontcover&dq=deeb+marius+syrias&source=bl&ots=X1POlxFov3&sig=mbeB6lBCa1fSlH85v0UU95DIgoE&hl=en&ei=RTNBTcr4FcPSgQfO1ezZAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBcQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false
Goelet, tienes razón. De manera directa o indirecta, el protectorado sirio siempre estuvo ahí.
Sisco, moltes gràcies. He estat fullejant el llibre aquest matí i crec que és un anàlisi força interessant.
Publica un comentari a l'entrada