Recuerdo que una de mis primeras amigas en Granada fue una chica marroquí (llamémosla Aixa) que estudiaba farmacia. Ambos nos conocimos en la residencia universitaria en la que estábamos entonces alojados. Una primaveral noche de Marzo-Abril del 2004, en el trayecto del bar "Mesón de Cartuja" a la resi me encontré a Aixa al final de la cuestecita que hay en la entrada del Campus Universitario de Cartuja, cerquita de nuestra residencia y le pregunté que a dónde iba a esas horas (no era muy tarde, serían entre las diez y media y las once y media pero normalmente a esa hora Aixa siempre estaba viendo la tele, estudiando o en la sala de ordenadores consultando su correo electrónico o chateando en el Messenger). Ella me dijo que le habían puesto para cenar un "San Jacobo" de segundo plato y que como no comía carne de cerdo pues se lo llevaba a un perrillo que aparecía siempre por la cuesta del campus y por las proximidades de la resi. (en dicha residencia teníamos incluida media pensión, que podía ser el almuerzo al mediodía en el comedor universitario de la resi o la cena que tenías que llevartela en unos tuppers).
El comportamiento de Aixa me parece correcto y cívico. Aixa no comía carne de cerdo y no se indignó que le pusieran un San Jacobo, ni montó ningún pollo, en la dirección de la residencia ni exigió una alimentación especial, ni nada. Sabía que en España la carne de cerdo es un alimento de gran tradición y simplemente en lugar de comerlo ella pues se lo daba a un perrito para que la carne no se echara a perder. Desgraciadamente, otros individuos hubiesen reaccionado de manera muy diferente, como por ejemplo la familia del chaval que denunció a un docente de su escuela por hablar de la curación de los jamones en clase. Dicho esto, también quiero protestar por la generalización que he leído en muchos comentarios en algunas páginas de Facebook o en otros blogs sobre este tema. La generalización es presentar a todos los musulmanes como si fueran unos fundamentalistas al estilo del Imán de Cunit o de la familia del chaval este. Esta generalización es un estereotipo que en ocasiones tiene claros tintes xenófobos.
En català: recordo que una de les primeres amigues que vaig fer a Granada era una noia marroquina (diguem-li Aixa) que estudiava farmacia i s`allotjava a la mateixa residència d`estudiants que jo. Una nit primaveral del Març-Abril del 2004 em vaig trobar a Aixa al final de la pujadeta que hi ha a l`entrada del Campus de Cartuja (jo tornava de fer unes cerveses amb uns amics al Mesón de Cartuja) i com em va sorprendre veure-la en aquella hora li vaig preguntar que a on anava. En realitat no és que fos molt tard (potser entre dos quarts d`onze i dos quarts de dotze), però normalment a aquelles hores Aixa estava estudiant, mirant la Tv o a l`aula d`informàtica de la residència, consultant el seu correu electrònic o xatejant al messenger. La seva resposta em va sorprendre. Em va dir que li havien posat una escalopa o Sant Jacob per a sopar i com que no menjava carn de porc havia agafat el tupper per a donar-li a un gosset que sempre apareixía per la pujadeta abans mencionada o per les proximitats de la nostra residència. Bé, cal aclarir que amb el lloguer de la habitació ens entrava mitja pensió. Podía ser el dinar al menjador universitari o amb una bosseta i uns tuppers a dins o el sopar (sempre amb bosseta i tuppers).
El comportament d`Aixa em va semblar molt correcte i molt civic perque ni es va indignar pel sopar, ni va protestar airadament a la secretaria de la residència, ni va exigir una alimentació especial només per a ella. Aixa sap que a Espanya la carn de porc és un aliment molt tradicional i com que ella no la menja doncs la va donar a un gosset perque la carn no es fes malbé. Ho trobo collonut. Altres individus haguessin reaccionat de manera molt diferent, com per exemple la familia del noi que va denunciar a un docent de la seva escola per haver parlat del procés de la curació del pernill a classe. Dit això, també vull manifestar la meva indignació pels comentaris que he pogut llegir en algunes pàgines del Facebook o en altres blogs que han tractat aquests temes. Desgraciadament, alguns dels comentaris eren generalitzadors i presentaven als musulmans com si tots fossin uns fonamentalistes, com l`Imam de Cunit o la familia del nen. Aquesta generalització sobre els musulmans es basa amb estereotips i en moltes ocasions tenen una finalitat xenòfoba.
El comportamiento de Aixa me parece correcto y cívico. Aixa no comía carne de cerdo y no se indignó que le pusieran un San Jacobo, ni montó ningún pollo, en la dirección de la residencia ni exigió una alimentación especial, ni nada. Sabía que en España la carne de cerdo es un alimento de gran tradición y simplemente en lugar de comerlo ella pues se lo daba a un perrito para que la carne no se echara a perder. Desgraciadamente, otros individuos hubiesen reaccionado de manera muy diferente, como por ejemplo la familia del chaval que denunció a un docente de su escuela por hablar de la curación de los jamones en clase. Dicho esto, también quiero protestar por la generalización que he leído en muchos comentarios en algunas páginas de Facebook o en otros blogs sobre este tema. La generalización es presentar a todos los musulmanes como si fueran unos fundamentalistas al estilo del Imán de Cunit o de la familia del chaval este. Esta generalización es un estereotipo que en ocasiones tiene claros tintes xenófobos.
En català: recordo que una de les primeres amigues que vaig fer a Granada era una noia marroquina (diguem-li Aixa) que estudiava farmacia i s`allotjava a la mateixa residència d`estudiants que jo. Una nit primaveral del Març-Abril del 2004 em vaig trobar a Aixa al final de la pujadeta que hi ha a l`entrada del Campus de Cartuja (jo tornava de fer unes cerveses amb uns amics al Mesón de Cartuja) i com em va sorprendre veure-la en aquella hora li vaig preguntar que a on anava. En realitat no és que fos molt tard (potser entre dos quarts d`onze i dos quarts de dotze), però normalment a aquelles hores Aixa estava estudiant, mirant la Tv o a l`aula d`informàtica de la residència, consultant el seu correu electrònic o xatejant al messenger. La seva resposta em va sorprendre. Em va dir que li havien posat una escalopa o Sant Jacob per a sopar i com que no menjava carn de porc havia agafat el tupper per a donar-li a un gosset que sempre apareixía per la pujadeta abans mencionada o per les proximitats de la nostra residència. Bé, cal aclarir que amb el lloguer de la habitació ens entrava mitja pensió. Podía ser el dinar al menjador universitari o amb una bosseta i uns tuppers a dins o el sopar (sempre amb bosseta i tuppers).
El comportament d`Aixa em va semblar molt correcte i molt civic perque ni es va indignar pel sopar, ni va protestar airadament a la secretaria de la residència, ni va exigir una alimentació especial només per a ella. Aixa sap que a Espanya la carn de porc és un aliment molt tradicional i com que ella no la menja doncs la va donar a un gosset perque la carn no es fes malbé. Ho trobo collonut. Altres individus haguessin reaccionat de manera molt diferent, com per exemple la familia del noi que va denunciar a un docent de la seva escola per haver parlat del procés de la curació del pernill a classe. Dit això, també vull manifestar la meva indignació pels comentaris que he pogut llegir en algunes pàgines del Facebook o en altres blogs que han tractat aquests temes. Desgraciadament, alguns dels comentaris eren generalitzadors i presentaven als musulmans com si tots fossin uns fonamentalistes, com l`Imam de Cunit o la familia del nen. Aquesta generalització sobre els musulmans es basa amb estereotips i en moltes ocasions tenen una finalitat xenòfoba.
PD - El autor del blog desea unas felices fiestas navideñas y Shabat Shalom a sus lectores -- L`autor del blog desitja unes bones festes nadalenques i Shabat Shalom als seus lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada