Esta noche me he entretenido a leer varios periódicos digitales árabes en inglés y me ha llamado la atención el siguiente artículo, "Drums of War" (Tambores de Guerra), del periodista Omayma Abdel Latif, publicado en el semanario en lengua inglesa del periódico egipcio Al-Ahram. El artículo analiza el enfrentamiento entre el ejército libanés y el Tzahal del pasado Martes en territorio israelí cerca de la frontera entre ambos países. Uno de los aspectos que me ha llamado la atención del artículo es la similitud del vocabulario y del enfoque con los artículos que se pueden leer en la prensa española y por extensión también en la europea sobre el conflicto israelo-palestino o sobre el Oriente Medio en general. Por ejemplo el hecho de presentar una provocación del ejército libanés en territorio israelí, como una "agresión israelí" o el hecho de catalogar a Hizbulah como "resistencia", algo que puedo entender de la prensa árabe -aunque no lo comparta- pero que ya se me hace más duro de tragar por parte de la prensa europea, especialmente si tenemos en cuenta que organizaciones como Hamas o Hizbulah están consideradas como terroristas por la propia UE. De nuevo nos encontramos ante un doble rasero por parte de la diplomacia europea y de sus medios de comunicación. Por una parte reconocen que esas organizaciones son organizaciones terroristas porque sus ataques van dirigidos contra población civil y tienen el objetivo de matar indiscriminadamente tanto a ciudadanos israelies como a judíos en cualquier país del mundo (sirva de ejemplo el atentado terrorista contra la AMIA de Julio de 1994 en Buenos Aires), además de no reconocer al estado de Israel y los acuerdos que los gobiernos de ese país han firmado con los representantes de la ANP; pero, además, por otro lado, están los intereses energéticos de la UE y su alianza táctica con los países productores de Petróleo y con la Liga Árabe, que repercuten en ese sesgo anti-israelí y acriticamente pro palestino que nos ofrecen la mayoría de medios europeos. Además, esta situación encorseta a la diplomacia europea y desde mi punto de vista le impide jugar un papel más activo como mediador independiente en la región, pues le resta credibilidad.
En català: aquesta nit m´ha cridat l´atenció el següent article que he pogut llegir al setmanari digital en llengua anglesa del diari egipci Al Ahram. L´article porta per títol "Drums of War" i analitza el darrer enfrontament entre soldats de les IDF i de l´excèrcit libanès a territori israelià aprop de la frontera entre tots dos païssos. De fet, un dels aspectes que més m´ha cridat l´atenció del article és la similitud de l´enfoc i del vocabulari amb els articles sobre el conflicte israelo-palestí i sobre l´Orient Mitjà que es poden llegir a la premsa espanyola i per extensió també a la europa. Uns bons exemples són el fet de presentar una provocació de l´excèrcit libanès a territori israelià com una "provocació" israeliana o el fet de catalogar al Hizbulah com a "resistència", quan la propia diplomacia europea reconeix que aquesta organització i d´altres com el Hamas són grups terroristes. Però ens trobem amb el doble raser de la diplomacia europea i dels seus mitjans de comunicació ja que per una banda reconeixen que són organtizacions terroristes perque ni reconeixen a Israel i la seva finalitat és assassinar el major nombre de civils israelians o jueus a tot el món (exemple, l´atemptat terrorista contra la AMIA a Buenos Aires del 1994); però per altra banda els interessos estratègics de la UE i la seva aliança tàcita amb la Lliga Àrab repercuteix amb aquest enfoc anti-israelià i acríticament pro palestí que ens ofereixen la majoría de mitjans. A més a més, aquest doble raser repercuteix negativament en el paper de mitjancer independent que vol jugar la UE perque li resta credibilitat i encorseta les seves accions diplomàtiques.
En català: aquesta nit m´ha cridat l´atenció el següent article que he pogut llegir al setmanari digital en llengua anglesa del diari egipci Al Ahram. L´article porta per títol "Drums of War" i analitza el darrer enfrontament entre soldats de les IDF i de l´excèrcit libanès a territori israelià aprop de la frontera entre tots dos païssos. De fet, un dels aspectes que més m´ha cridat l´atenció del article és la similitud de l´enfoc i del vocabulari amb els articles sobre el conflicte israelo-palestí i sobre l´Orient Mitjà que es poden llegir a la premsa espanyola i per extensió també a la europa. Uns bons exemples són el fet de presentar una provocació de l´excèrcit libanès a territori israelià com una "provocació" israeliana o el fet de catalogar al Hizbulah com a "resistència", quan la propia diplomacia europea reconeix que aquesta organització i d´altres com el Hamas són grups terroristes. Però ens trobem amb el doble raser de la diplomacia europea i dels seus mitjans de comunicació ja que per una banda reconeixen que són organtizacions terroristes perque ni reconeixen a Israel i la seva finalitat és assassinar el major nombre de civils israelians o jueus a tot el món (exemple, l´atemptat terrorista contra la AMIA a Buenos Aires del 1994); però per altra banda els interessos estratègics de la UE i la seva aliança tàcita amb la Lliga Àrab repercuteix amb aquest enfoc anti-israelià i acríticament pro palestí que ens ofereixen la majoría de mitjans. A més a més, aquest doble raser repercuteix negativament en el paper de mitjancer independent que vol jugar la UE perque li resta credibilitat i encorseta les seves accions diplomàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada