Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

divendres, 30 de juliol del 2010

El silencio de la prensa europea contra el ataque a civiles israelíes -- El silenci de la prensa europea amb els atacs a civils israelians

A las ocho y media de la mañana me acababa de levantar de la cama y estaba desayunando tranquilamente en mi apartamento de la residencia de estudiantes aquí en Ramat Aviv, sin embargo, un poco más al sur de Israel, en la ciudad de Ashkelon, las alarmas volvían a sonar y pocos segundos después impactaba un mísil grad en un barrio residencial de dicha ciudad lanzado desde la franja de Gaza por el Hamas u otras organizaciones terroristas palestinas. Lo podéis leer en Ha´aretz. Esta misma semana he podido leer en la prensa israelí que varios mísiles Qassam han impactado en el Neguev sin que afortunadamente se produjeran víctimas mortales o heridos, sólo daños materiales de poca importancia.

De hecho, a pesar de la operación antiterrorista "Plomo Fundido" de Diciembre - Enero del año pasado, los ataques con mísiles contra población civil israelí no se han interrumpido totalmente aunque si ha descendido su número notablemente. ¿Qué gobierno puede observar como terroristas antisemitas - leed la carta fundacional de Hamas - bombardean a su población civil y quedarse tranquilamente a verlas venir? ninguno. Entonces, ¿por qué acríticamente desde Europa se pide al gobierno israelí lo que ningún gobierno europeo haría, es decir, quedarse tan panchos viendo como su población civil es atacada desde un territorio hóstil con el lanzamiento de misiles?. Pues la respuesta es sencilla: por los intereses energéticos de los países de la UE, muy dependientes del petróleo árabe, y por los intereses electorales de dichos gobiernos, pues las minorías originarias del mundo árabe-islámico son cada vez más importantes númericamente hablando en Europa y no conviene perder esos potenciales votos. Pero, ¿qué pasa con las manifestaciones y con el clima de abierta israelofobia que se respira en la sociedad europea desde hace una década, desde los inicios de la llamada "Segunda Intifada Palestina o Intifada de Al-Aqsa"? ¿Por qué la gente sale a manifestarse por "la masacre de Gaza" y se queda tranquilamente en su casa ante el genocidio de Darfur o ante la invasión rusa de Georgia de hace dos veranos? En mi opinión, en este punto juega un rol muy importante la distorsión del conflicto israelo-palestino que nos ofrecen nuestros medios de comunicación. Los ataques a población civil israelí son silenciados a no ser que se produzcan heridos o víctimas mortales, pero entonces el lenguje toma un carácter comprensivo o quasi justificativo con los actos terroristas. Los fanáticos yihadistas son llamados "milicianos", los actos de barbarie contra civiles indefensos son llamados "espiral de violencia continuada en Israel-Palestina", las acciones anti-terroristas del ejército israelí son llamadas "uso desproporcionado de la fuerza" o directamente "masacre", etc. Con esta tergiversación del lenguaje, se desdibujan los hechos, se pierde objetividad y el conflicto pasa a ser como un western del medio oriente, con sus buenos y sus malos facilmente reconocibles. y claramente definidos. Añádase a este coctail, ciertos prejuicios antisemitas - no reconocidos abiertamiente pero siempre latentes en la psiqué europea - y el resultado es la tergiversación del conflicto de manera maniquea, la simpatía hacía las posturas antisionistas o contrarias a la propia existencia del estado de Israel y el auge del antisemitismo en Europa justificado ahora con la solidaridad por la causa palestina e incluso por la defensa de los derechos humanos, como ha ocurrido recientemente con la "flotilla de la libertad" turca.

En català: els meus lectors en llengua catalana m´hauran de perdonar, però ahir, quan ja gairebé tenía tot el post redactat en català, vaig tocar algun botó sense voler i vaig perdre tot el texte. Em vaig enrabiar i vaig publicar-lo només en castellà. Tanmateix, penso que val la pena al menys parlar una mica de les idees que exposo en el texte. Ahir al matí, segons informava el diari israelià Ha´aretz, va caure un missil grad a la ciutat d´Ashkelon, en una zona residencial, a les vuit trenta del matí. En aquella mateixa hora jo m´acavaba de llevar i estava esmorzant amb ganes de començar el cap de setmana (a Israel és divendres i Dissabte). Al llegir la notícia a Ha´aretz, el primer que s´em va passar pel cap va ser: collons, quina colla de fills de puta, tirar missils contra població civil en una zona residencial. Això és un crim de guerra. Atacar a població civil com si fós un objectiu militar és un crim de guerra, però el més vergonyos de tot és el silenci i fins i tot la gairebé complicitat dels mitjans de comunicació europeus. M´explico: des del fracàs dels tractats de pau d´Oslo (Juliol del 2000) i l´inici de la anomenada "Segona Intifada palestina" o "Intifada d´Al-Aqsa", una onada de israelofòbia politícament correcta s´ha expandit per bona part dels països de l´Europa Occidental i en aquesta trista situació molt han tingut a veure les informacions tergiversades i quasi justificadores del terrorisme palestí en bona part de la premsa europea, tant fà que parlem de diaris afins al centre dreta o al centre esquerra. En efecte, els atacs contra població civil israeliana són silenciats excepte si es produeixen ferits o víctimes mortals, però fins i tot en aquests casos el llenguatge esdevé comprensiu o gairebé justificador dels atacs terroristes: els jihadistes fanatizats esdevenen "milicians", els actes de barbàrie contra civils indefensos són "una espiral de violència continuada a Israel-Palestina" i les operacions anti-terroristes de l´excèrcit israelià són presentades davant de l´opinió pública europea com a "agressions", "ús desproporcionat de la força" o directament com a "massacre". Amb aquesta cobertura del conflicte, la realitat i la objectivitat es perden i un dels conflictes més complexes i amb més matissos passa a esdevenir una caricatura simplista amb els seus bons i dolents clarament presentats i definits, com si es tractés d´una mena de western de l´Orient Mitjà. Si a aquest coctel de desinformació hi afegim unes dosis de prejudicis antisemites - mai reconeguts obertament però sempre presents - obtindrem com a resultat l´auge de la simpatía per les teoríes antisionistes, la demonització internacional de l´estat d´Israel i un resorgiment de l´antisemitisme a Europa com no s´havia vist des del final de la II Guerra Mundial, encara que ara disfressat de crítica política envers l´estat d´Israel o fins i tot justificat amb la defensa dels drets humans com recentment hem pogut veure recentment amb la "flotilla de la Llibertat" turca.

Arxiu del blog