Estimados lectores:
El pasado Miércoles estuve buena parte de la mañana investigando en el Centro de Estudios Bizantinos de Granada, buscando información sobre Justiniano y consultando varias fuentes. Estaba yo leyendo al gran historiador inglés Edward Gibbon cuando hicieron acto de aparición otros chicos que cursan el periodo de investigación del doctorado para supongo consultar otras fuentes. Entonces empezaron a hablar de política y a echar pestes del estado de las autonomías y a indicarme lo cojonudo que sería vivir en un estado centralizado y homogeneizado.
Una cosa me llama la atención: se pasan media vida criticando a los nacionalismos periféricos y ellos son exactamente iguales: también falsean la historia y barren para casa, también son hiperchovinistas y también son nacionalistas... sólo que nacionalistas españolistas. En fin... el hombre siempre ve la paja en el ojo ajeno pero nunca ve la biga en el suyo.
En català: el passat Dimecres vaig estar bona part del matí al Centre d´Estudis Bizantins buscant informació sobre Justinià i consultant diverses fonts per al meu treball d´investigació. Tot anava molt bé fins que van arribar uns companys de doctorat i van començar a xerrar de política i - com no - a criticar als nacionalismes perifèrics i fins i tot a l´estat de les autonomies. Clar, amb lo bé que es vivia quan Espanya era "una, grande i libre" i amb només el castellà com a llengua oficial... Un d´ells va arribar a defensar un estat totalment centralitzat i homogeneïtzat. Personalment, jo defenso un estat totalment federal, però això ja són figues d´un altre paner...
El que si em crida l´atenció és que aquests xics es passen la vida cagant llets dels nacionalismes perifèrics i ells són igual de xovinistes, de mitificadors i de falsificadors de la historia, escombrant cap a casa quan convé... La única diferencia es que ells són nacionalistes espanyolistes, però encara que es creguin que estan a anys llum del Carod Rovira, del Ibarretxe o del Beiras, utilitzen un llenguatge, un victimisme i una demagogia populista molt semblant. En fi... l´home sempre veu la palla a l´ull del veí però no veu mai la biga en el seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada