Yom HaShoah ve Hageburah

Hoy, 27 de Nissan, es el día de Yom HaShoah ve Hageburah, es decir, el día en el que el pueblo judío recuerda a las víctimas del Holocausto nazi y a los héroes que se opusieron a la barbarie Hitleriana. Os dejo con otra de mis reflexiones. -- Avui, 27 de Nissan, és Iom HaShoah ve Hageburah, el dia on el poble jueu recorda a les víctimes del Holocaust nazi i als herois que es van oposar a la barbarie hitleriana. Us deixo amb una altre de les meves reflexions.

Per què és important recordar.

Ara fa gairebé sis anys, al mes d`Agost de l`any 2005, vaig tenir l`ocasió de visitar Praga i en uns dies de la meva estada a la capital txeca vaig visitar el barri jueu i de Praga i la sinagoga Pinkas, dedicada al record de les víctimes jueves durant la Shoah provinents de Bohèmia i Moràvia. Recordo que la guia que ens va acompanyar durant l`excursió ens va explicar que aquella sinagoga, construida amb estil renaixentista, es va salvar de la destrucció perque els nazis hi volien fer un museu, un museu dedicat a la "raça extingida". I és aquest el veritable significat de la Shoah: la tentativa de destruir a tot un poble i a tota una cultura, la cultura jueva i la seva influència a la cultura europea. Per això els nazis cremaven els llibres dels autors jueus i dels autors no jueus però que ells consideraven com a "judaïtzats". Els nazis van estar molt aprop d`assolir el seu objectiu i van aconseguir l`extermini de dos terceres parts dels jueus europeus i la seva cultura: el Yiddish, el Ladino, la seva literatura, el seu teatre, res tenía dret a sobreviure. Cal recordar perquè independentment de que un sigui o no jueu té el deure de no oblidar la més brutal tentativa de genocidi que s`ha comés al continent europeu, perquè conèixer el passat és la millor manera d`evitar els mateixos errors en el futur.

Després de la Shoah, el món jueu té un nou centre cultural, espiritual i polític: Israel. L`estat d`Israel desde molt abans de la seva independència va voler una Àtenes a l`Orient Mitjà: la revitalització de la llengua hebrea per a la vida moderna, l`institut Technon de Haifa, la Universitat Hebrea de Jerusalem, els primers sindicats obrers de l`Orient Mitjà, els kibbutzim , els Moshavim i una agricultura moderna, mecanitzada i racionalista, però el jove estat israelià ha estat obligat pels seus veïns a ser una Esparta amenaçada amb ser borrada del mapa des del mateix moment en que David Ben Gurion va llegir la declaració d`independència: primer pels excèrcits dels països àrabs veïns que van jurar aniquilar-la (Egipte, Siria, Jordània Irak...), després pel terrorisme de l`OLP i de grups dissidents palestins com el Hamas o el Jihad Islàmic i en els darrers anys per l`amenaça iraniana i dels seus satèl.lits regionals, com el Hizbul.lah o el Hamas. Aquesta amenaça no només ha estat militar o terrorista sinó també ideològica, com per exemple l`equiparació del Sionisme amb el racisme o la comparació d`Israel amb règims totalitaris execrables com la Sudàfrica de l`Apartheid o l`Alemanya nazi. Moltes d`aquestes idees de la propaganda anti-israeliana van sorgir de la propaganda soviètica, ràpidament difosa al món àrab i entre els grups progressistes europeus amb la finalitat de pressionar per a aconseguir l`aïllament internacional d`Israel com a pas previ per a la seva destrucció.

Cal recordar per a poder desmitificar els grans dogmes d`aquesta propaganda anti-israeliana i dir els Saramagos, Tapiales, Eugenios Garcías Gascones i companyia que escriuen desde la ideologia per a demonitzar a Israel comparant-la amb aquests règims detestables no tenen raó i ho puc demostrar amb arguments. Però també cal recordar la valentía de tots aquells que en les situacions més dificils van decidir no mirar cap a un altre costat i es van aixecar contra la barbàrie nazi, els combatents del Ghetto de Varsòvia, els membres del "sonderkomando" que es van revoltar contra els seus botxins a l`Octubre del 1944 al mateix infern de la destrucció nazi, als crematoris de Auschwitz-Birkenau, i tants i tants d`altres, jueus o no jueus, d`origens socials i tendències polítiques molt diverses, que van arriscar la seva pròpia vida per a salvar les vides d`innocents o per combatre els nazis. Si els oblidem. si oblidem a les víctimes i als herois que van lluitar contra la barbàrie estarem cometent una injustícia, un error molt greu i posarem les bases per a repetir en el futur els errors que els europeus ja vem cometre en el passat.

Per últim, penso que és imprescindible potenciar els estudis sobre el nazisme, sobre la II Guerra Mundial i sobre el Holocaust a Espanya, un país que no va viure de manera directa l`horror nazi i que potser precisament per això és un dels paísos de la nostra Europa Occidental on més es banalitza l`Holocaust, per exemple a les caricatures de premsa al comparar-lo amb el conflicte israelo-palestí. Només un coneixement profund dels fets i una important tasca de difusió pot evitar que en el futur tornem a repetir els mateixos errors.