Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dimecres, 8 de desembre del 2010

"El soldadito de El Aaiún"

Anoche fui a tomarme una cerveza a un bar que está al ladito de mi casa para ver la primera parte del partido del Barça contra el Rubin Kazan de la Champions. Sin embargo, además de fer el fútbol, tuve la ocasión de leer este genial artículo de Arturo Pérez Reverte sobre la valentía de un joven soldado español que él solito impidió que el alto mando marroquí entrase en uno de los principales feudos del polisario en el Aaiún, el barrio de "Casas de Piedra" bajo protección de la Policía Territorial española, en el contexto de la Marcha Verde y la ocupación marroquí del Sáhara Occidental. Ese soldado tuvo un par de cojones (con perdón) que echo de menos en nuestra diplomacia, siempre tan servil con el gobierno de Rabat, para no perjudicar las relaciones bilaterales y los intereses españoles (mayormente de nuestras multinacionales, of course) en Marruecos.

En català: ahir a la nit vaig baixar al bar que hi ha al costat de casa per a pendre una birra i veure la primera part del partit de Champions entre el Barça i el Rubin Kazan. Tanmateix, a més a més de veure el fútbol, vaig tenir l´ocasió de llegir aquest genial article d´en Arturo Pérez Reverte, on ens narra com un soldat de l´excèrcit espanyol va ser capaç d´impedir que l´alt comandament marroquí invadís un dels principals feus del Frente Polisario a El Aaiún, el barri de "Casas de Piedra" sota protecció de la policia territorial espanyola, en el contexte de la marxa verda i la posterior ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc. Aquell soldat va tenir un parell de collons, unes pilotes que es troben a faltar en la diplomacia del govern de Zp amb el Marroc, partidari d´una postura apaciguadora i servil per a no perjudicar les relacions bilaterals entre tots dos estats i especialment els interessos espanyols (majorment de les nostres multinacionals, of course) al Marroc.


Arxiu del blog