Con un PP que utiliza un claro discurso xenófobo para ganar votos a costa de Plataforma Per Catalunya de Josep Anglada, Con un Artur Mas deseoso de llegar a la Generalitat sin necesidad de pactar con ERC o de recurrir a la "sociovergéncia", Con una ERC que ha perdido la hegemonía dentro del independentismo catalán tras el surgimiento de Solidaritat Catalana per la Independència o Reagrupament Independentista de Joan Carretero, con un PSC dispuesto a valerse de cualquier arma electoralista para evitar el descalabro que indican las encuestas, estoy seguro que nos espera una campaña electoral bien movidita y no carente de demagogia, populismo y juego sucio. Un ejemplo, lo recoge el periódico digital e-notícies. Resulta que Enric Llorens, primer secretario del PSC en el barrio barcelonés de les Corts, ilustró un post en su blog en el que hablaba de Artur Mas, Rajoy y Trias, tres políticos conservadores del PP y de CIU, con una foto en la que aparecía un muñequito de Adolf Hitler con una esvástica en la base, dando a entender que sus oponentes politicos citados son unos nazis.¡No señor! Ni Artur Mas es un nazi, ni Rajoy es un nazi. Desgraciadamente, en este país es habitual desprestigiar a los políticos o a los partidos que no nos gustan etiquetándolos de nazis. Veamos algunos ejemplos: esta estrategía de desprestigio es usada con frecuencia en medios de la denominada "brunete mediática", como la COPE, Libertad Digital, La Razón, Intereconomía..., para referirse a los nacionalistas de ERC, y también fue utilizada hace unos años por gente de IU, PSOE o los mismos de ERC para referirse a l entonces presidente del gobierno José María Aznar con el fin de criticar su decisión de enviar tropas a Irak.
El hecho de catalogar de nazis a nuestros oponentes políticos o a partidos que no nos gustan ideologícamente es una buena muestra de la bajeza y del escaso sentido ético de nuestra clase política y de nuestros medios de comunicación.
En català: Amb un PP que utilitza un discurs xenòfob per a guanyar vots a costa del partit ultradretà d´en Josep Anglada, Amb un Artus Mas desitjós d´arribar a la Generalitat sense pactes amb ERC o fent servir la "sociovergéncia", amb una ERC desnortada després de perdre la representació del independentisme català amb el sorgiment de Solidaritat Catalana per la Independència o de Reagrupament Independentista de Joan Carretero, i amb un PSC que vol evitar al preu que sigui la debacle electoral que anuncien les enquestes, estic segur de que viurem una campanya electoral prou mogudeta, crispada i on abundi la demagògia, el populisme i el joc brut. Un exemple del que dic ho recull avui el diari digital E-noticies. Què voleu que us digui? la comparació d´en Artur Mas, d´en Rajoy o de qualsevol altre polític amb els nazis (tret dels polítics que obviament militen en partits neonazis) és una manera populista de desprestigiar al rival, enlloc de fer el més díficil: demostrar que el teu projecte és millor que el seu donant argument de pes. Desgraciadament, aquesta tàctica de desprestigi és comú en aquest país. Vejam uns exemples: als mitjans de la "brunete mediàtica" s´utilitza sovint per a desprestigiar a Caord Rovira i a ERC, i desde l´esquerra, especialment desde simpatitzants del PSOE i IU, es va utilitzar contra Aznar per a criticar la seva polèmica decisió d´enviar tropes a l´Irak.
El fet de recorrer a etiquetar de nazi als nostres rivals polítics o als partits amb els que no ens identifiquem ideològicament és una bona mostra de la baixa calitat, del sectarisme i del poc sentit ètic de la nostra classe política i mitjans de comunicació.
El hecho de catalogar de nazis a nuestros oponentes políticos o a partidos que no nos gustan ideologícamente es una buena muestra de la bajeza y del escaso sentido ético de nuestra clase política y de nuestros medios de comunicación.
En català: Amb un PP que utilitza un discurs xenòfob per a guanyar vots a costa del partit ultradretà d´en Josep Anglada, Amb un Artus Mas desitjós d´arribar a la Generalitat sense pactes amb ERC o fent servir la "sociovergéncia", amb una ERC desnortada després de perdre la representació del independentisme català amb el sorgiment de Solidaritat Catalana per la Independència o de Reagrupament Independentista de Joan Carretero, i amb un PSC que vol evitar al preu que sigui la debacle electoral que anuncien les enquestes, estic segur de que viurem una campanya electoral prou mogudeta, crispada i on abundi la demagògia, el populisme i el joc brut. Un exemple del que dic ho recull avui el diari digital E-noticies. Què voleu que us digui? la comparació d´en Artur Mas, d´en Rajoy o de qualsevol altre polític amb els nazis (tret dels polítics que obviament militen en partits neonazis) és una manera populista de desprestigiar al rival, enlloc de fer el més díficil: demostrar que el teu projecte és millor que el seu donant argument de pes. Desgraciadament, aquesta tàctica de desprestigi és comú en aquest país. Vejam uns exemples: als mitjans de la "brunete mediàtica" s´utilitza sovint per a desprestigiar a Caord Rovira i a ERC, i desde l´esquerra, especialment desde simpatitzants del PSOE i IU, es va utilitzar contra Aznar per a criticar la seva polèmica decisió d´enviar tropes a l´Irak.
El fet de recorrer a etiquetar de nazi als nostres rivals polítics o als partits amb els que no ens identifiquem ideològicament és una bona mostra de la baixa calitat, del sectarisme i del poc sentit ètic de la nostra classe política i mitjans de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada