Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

I Marcha por Gilad Shalit en Barcelona -- I Marxa per en Gilad Shalit a Barcelona

Esta mañana tempranito me fui a Barcelona para visitar a una amiga y participar en la Marcha por Gilad Shalit. Sobre las diez menos cuarto llegué a la Plaza Francesc Macià, el punto de partida de la mencionada marcha. Ha sido muy emotivo. Ha venido gente de toda España y la manifestación ha sido la más civica de todas las que he estado: la gente paseaba por la Diagonal, ataviados con banderas de Israel, de España y de Catalunya; o con camisetas y pancartas con lemas favorables a la liberación de Gilad Shalit. Al final del trayecto, en el Palacio de Pedralbes, se han realizado varios discursos de los políticos que han acudido al acto en representación de sus partidos (mayormente CIU, el PP y Ciutadans), de gente vinculada al mundo de la cultura, como la periodista Pilar Rahola, o del portavoz de la embajada de Israel en España, el sr. Lior Hayat. Sin embargo, el más emotivo de todos los discursos ha sido el del hermano de Gilad Shalit, Yoel, que nos ha hablado del secuestro de su hermano, de su terrible cautiverio en manos del Hamas y del silencio de la comunidad internacional y de organizaciones como Cruz Roja Internacional. El punto y final del acto lo ha puesto el canto del Hatikva (el himno nacional del estado de Israel) por parte de los presentes. El servidor que escribe lo ha cantado todito en hebreo, aunque eso sí... un poco desafinado.

Reflexiones del día después: ayer eché de menos la presencia de representantes de nuestros partidos de izquierda, especialmente del PSC-PSOE porque ya daba por supuesto que no iban a venir ni de ERC ni de IC-Verds. Lamentablemente, con su dogmatismo ideológico y su marcado perfil anti-israelí nos están dando muestras de su hipocresia y de su doble rasero. Dicen defender los derechos humanos y la solidaridad, pero está claro que su defensa es una defensa sesgada: con la excusa de los derechos humanos y de la solidaridad internacional, sólo salen a manifestarse contra Estados Unidos y contra Israel pero hacen mutis por el foro ante las violaciones de los derechos humanos cometidos por el fundamentalismo islámico y por organizaciones terroristas como Hamas y Hizbulah. ¿Dónde queda para nuestra izquierda los derechos humanos y la solidaridad con Gilad Shalit, su familia y los civiles israelíes victimas del terrorismo del Hamas?

Por otra parte, con esa postura dogmática y su profunda falta de visión, están dejando que los partidos conservadores se presenten ante la opinión pública como los únicos amigos de Israel y los únicos que realmente están interesados en criticar las violaciones de los derechos humanos en Oriente Medio.




El servidor que escribe posando para la camara y con pancarta en mano. -- El servidor que escriu posant per a la camera i pancarta en mà... --
En català: molt aviat, aquest matí, em vaig desplaçar a Barcelona per a visitar a una amiga meva i participar en la I Marxa per en Gilad Shalit, un esdeveniment que s´ha repetit en altres ciutats de tot el globus com New York, Londres o Roma. Després d´un viatge un pel caòtic pel metro, vaig arribar a tres quarts de deu al punt de trobada, la Plaça Francesc Macià. Ha estat molt emotiu. Ha vingut gent de tota Espanya (desde el País Basc fins a Cadis o Màlaga) i puc dir amb tota sinceritat que ha estat la manifestació més cívica de totes en les que he participat. Res a veure amb les de la Guerra d´Irak del 2003 (que vam acabar tirant ous a la seu del PP a Tarragona),amb les de protesta contra la LOU dels meus primers anys a la Universitat o en varies manifestacions del 1 de Maig en les que he participat a Granada per lliure o amb diversos colectius d´esquerra. En aquells actes abundaven els lemes amb insults o descalificacions contra els oponents però avui els manifestants ho han fet desde una postura d´exquisit respecte, portant banderes d´Israel, d´Espanya o Senyeres; i amb samarretes i pancartes amb lemes favorables a l´alliberament d´en Gilad Shalit. Tanmateix, ni un insult, ni una descalificació, ni tan sols contra el Hamas. L´únic que puc dir en aquest sentit és "Kolhakavod!". Al final del trajecte, al Palau de Pedralbes, representants de partits com el PP, CIU i Ciutadans; personalitats vinculades al món de la cultura, com la periodista Pilar Rahola, o el portaveu de l´embaixada d´Israel a Espanya, el sr. Lior Haiat, han fet diversos discursos. Però el més emotiu de tots l´ha fet Yoel Shalit, el germà d´en Gilad, que ens ha parlat del segrest del seu germà, del seu terrible cautiveri en mans del Hamas i ha denunciat el silenci de la Comunitat Internacional i d´Organitzacions com la Creu Roja Internacional. La cloenda a l´acte m´ha agradat molt: el cant del Hatikvah. Jo l´he cantant tot en hebreu. Això sí... un pel desafinat...


Reflexions del día després: ahir vaig trobar a faltar representants dels partits d´esquerra, especialment del PSC-PSOE perque ja donava per fet que no hi hauría cap tipus de representant d´ERC o IC-Verds. Lamentablement, amb el seu comportament dogmàtic i anti-israelià estant donant una mostra de la seva hipocresia i del seu doble raser. Molt parlar de solidaritat i de drets humans però on queda la seva solidaritat amb Gilad Shalit, la seva familia i els civils israelians que han estat víctimes del terrorisme del Hamas? Seguint aquest mateix fil, com poden vendre a la opinió pública la seva defensa dels drets humans i no tenen collons per a denunciar els abusos que cometen les organitzacions islamistes i jihadistes com el Hamas.

Per altra banda, amb la seva curtesa de mires i el seu profund dogmatisme ideòlogic, estan afavorint que els partits conservadors es presentin davant de l´opinió pública com els únics amics d´Israel i els únics realment interessats en la defensa dels drets humans a l´Orient Mitjà.

5 comentaris:

Lior ha dit...

Jaume,tu no ets punk,tu ets heavy!!! Ai cony de sagal! :-)))
I jo,que a la teva edat era dels Style Council,els Everything but the girl i els Smiths...
Bé,ara sóc d'en Paul Weller,en Morrissey i segeixo,més o menys,els EBTG.No dec haver canviat tant.
Sobre l'"exit" de la mani,ja he dit que en penso al capità Haddock,al Renyer i al Moré.

Jaume ha dit...

jejeje... tens raó, Lior, estèticament sempre he vestit més heavy. Musicalment he escoltat de tot: heavy clàssic dels 80 (Motorhead,DIO, Iron Maiden, Judas Priest, Warlock, Scorpions, Barón Rojo, Obús...), trash metal (Metallica, Pantera, Sepultura, Megadeth, Sodom...), Punk y refregits com el grunge (Ramones, Dead Kennedys, Sex Pistols, The Offspring, Nirvana, Pearl Jam...) jejeje... la llista és llarga :S

Bé, sobre la mani, dues cosetes: vaig trobar a faltar més senyeres i també representants dels partits d´esquerra. Ja sé, sonara a tòpic, però amb la seva absència estant cedint als partits conservadors (CIU, PP, Ciutadans...) el paper de ser amic d´Israel davant de la opinió pública. Sort de la presència de Pilar Rahola. :)

Per altra banda, no em va agradar gens el discurset del representant de CIU perquè sembla que hagis de demanar disculpes per estar en un acte on es denuncien les violacions dels drets humans comeses pel Hamas i es demana la llibertad per a en Gilad Shalit. Per a compensar i donar una imatge de suposada mesura e imparcialitat, va treure la cantarella de demanar al Tzahal moderació com si l´excèrcit israelià no ho tingués en compte i es dediqués a massacrar civils. Utilitzant un llenguatge futbolistic podríem dir que va estar en fora de joc.

Lior ha dit...

El representant de CiU,Carles Llorens,és una autèntica toia soleiada.Que la botin de CiU!
Que vas trobar a faltar senyeres és un tema que s'hauria d'estudiar,perquè no és per què sí.S'ha comentat i ho he comentat.Ara toca treballar el tema per què el catalanisme,que és on hi ha la base social del sionisme a Catalaunya,no senti aliena una convocatòria com la del diumenge.
Pel que fa a la teva estètica,quedi clar que feia conya,eh!? De tots els que anomenes,sé qui són Els Ramones i els Sex Pistols...Dec tenir un nivell de cultura roquera ben lamentable
:...(

Lior ha dit...

http://keepingthekibbutz.com/blog/

Jaume ha dit...

jajaja Lior, ja havia interpretat com una broma el tema estètic :)

Per altra banda, certament, durant bona part del segle passat va existir una corrent de simpatía del catalanisme envers el sionisme. Part d´aquesta simpatía continua vigent. Una solució pot ser la creació de més blogs i més mitjans informatius en català sobre el conflicte o treure novament a la llum els textes escrits per periodistes e intelecutals catalanistes, com per exemple Antoni Rovira i Virgili, de simpatía envers al sionisme. Segur que en J. Renyer coneix molt millor el tema jeje.

Arxiu del blog