Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 de maig del 2011

Mis "Lunes al sol" charlando del populismo xenóbofo de PxC -- Els meus "Lunes al sol" xerrant del populisme xenòfob de PxC.

El pasado Lunes por la tarde, tras darle una clase de Historia contemporánea de España a un colega que se prepara las repescas previas a las PAU, de vuelta a casa, me paré en una cafetería a tomarme un café y acabé charlando con una camarera amiga de las elecciones municipales del pasado Domingo. Ella, toda preocupada, me preguntó acerca de un partido xenófobo que había sacado buenos resultados en Catalunya y le dije que se trataba de PxC ("Plataforma Per Catalunya") del ex-Fuerza Nueva Josep Anglada. Anglada, militante de la extrema derecha post-franquista, ha sido un tío lo suficientemente listo para reciclarse y pasar de la extrema derecha clásica a la extrema derecha xenófoba y populista, al estilo Geert Wilders en Holanda, FN de Marinne Le Pen en Francia o la Liga Norte italiana, lo que le ha válido para vivir de la política en la democracia que tanto detesta y seguir lanzando sus mensajes de odio pero de manera "new age", centrándose ahora en la emigración y especialmente en los musulmanes como chivo expiatorio de todos los problemas de nuestro país.
Al escuchar esto, mi amiga lanzó un suspiro de alivio y me dijo: - tiene parte de razón. Los moros se llevan muchas subvenciones. A veces reciben más dinero que vosotros. Me quedé de piedra y le respondí: - No he mirado estadísticas últimamente para poder confirmar o no ese dato, pero este no es el tema. Mira, el año pasado busqué y no encontré trabajo en Granada y tras disfrutar de una beca en Tel Aviv me he vuelto a casa e intento seguir con la tesis a distancia aunque la tengo bastante aparcada. Desde finales de Septiembre he estado buscando trabajo, he ido a cursos de orientación laboral y no consigo encontrar nada. Yo no quiero una subvención de 400 o 500 euros mensuales, yo quiero trabajar. A continuación le hablé del alto índice de paro juvenil y de la situación de precariedad en la que se encuentran muchos jóvenes, algunos porque en su adolescencia -recién acabada la ESO- sintieron los "cantos de sirena" de la guita que se ganaba en la construcción y se fueron a trabajar. Ahora se encuentran con veintilargos, en paro y con una formación académica muy pobre. Otros, como el menda, optamos por estudiar e ir a la Universidad. Acabamos la carrera teniendo entre 23 y 25 años y desde entonces hemos sobrevivido a base de Becas, de practicas en empresas, de contratos laborales precarios o siendo carnes de ETT. Ahora, igualmente, teniendo veintilargos o treinta y pocos, nos vemos con un futuro poco poco halagüeño y muchos optan por irse a trabajar al extranjero y aprovechar la experiencia para aprender o perfeccionar idiomas, especialmente en inglés. 

Eso fue a grosso modo lo que dije. Tras charlar después de la situación en Rumanía (el país de mi amiga), pagué el café largo y me vine para casa. De regreso, me llamó la atención como el mensaje xenófobo, la tentativa de culpar a un chivo expiatorio representado en los emigrantes de los problemas del país, de la incapacidad de la clase política actual y de sus pobres respuestas ante la crisis, ha calado en nuestra sociedad e incluso entre colectivos de esos mismos emigrantes siempre y cuando el mensaje xenófobo se dirigía especialmente contra los moros. La conclusión: Pilar Rahola tiene razón cuando dice que es tan malo el buenismo y multiculturalismo new age de la izquierda como el malismo xenófobo de muchos partidos de derecha populista y no tan populista (véase la deriva xenófoba del PP de Badalona).



( Mostrando con claridad su mensaje xenófobo: propaganda electoral del PxC donde se insinúa una islamización de Catalunya a corto - medio plazo -- Mostrant amb claredat el missatge xenòfob. Spot de PxC on s`insinua una islamització de Catalunya a curt-mig plaç).

En català: el passat Dilluns a la tarda, després de donar una classe de repàs de història contemporània d`Espanya a un amic que està de revàlides prèvies a les PAU, vaig passar per una cafeteria per a pendre café i vaig acabar xerrant amb una cambrera romanesa amiga meva, que molt espantada em preguntava per un partit xenòfob que havia tret molts bons resultats electorals ahir. Li vaig dir que es tractava de PxC (Plataforma per Catalunya), el partit del feixista i ex "Fuerza Nueva" Josep Anglada, un tipus que havia estat suficientment llest com per a abandonar l`extrema dreta clàssica post franquista per la extrema dreta xenòfoba i populista, al més pur estil del partit de Geert Wilders a Hòlanda, de Marinne Le pen a França o de la Lliga Nord a Itàlia. Aquest canvi polític -que no ideòlogic en el fons- li ha permès a Anglada viure de la política i de la democràcia que tant li desagrada mitjançant un missatge xenòfob i populista especialment dirigit contra els emigrants musulmans.

Per a sorpresa meva, la meva amiga va respirar alleugerida i va dir: - Tiene parte de razón, los moros se llevan muchas subvenciones. En ocasiones más dinero que vosotros. Jo li vaig respondre que no havia vist estadístiques que poguessin confirmar o no aquestes dades però que aquest tampoc era el tema. Li vaig explicar que l`any passat jo havia estat buscant treball a Granada i que al no trobar-ne, després de gaudir d`una beca d`estudis a Tel Aviv, havia tornat a casa i havia deixat la tesis doctoral aparcada encara que sobre el paper l`haig de continuar a distància. Li vaig dir que desde el passat mes de Septembre estava buscant feina, havia assistit a cursets d`orientació laboral i malgrat tot encara no havia trobat res. I vaig afegir: jo no vull una subvenció de 400 o 500 euros mensuals per anar tirant, jo vull treballar. Seguidament, vam parlar del elevat index d`atur juvenil i de la situació de precarietat en la que molts joves ens trobem: alguns perquè en la seva adolescència -recent finalitzats o no els estudis de la ESO- es van sentir atrets pels cants de sirena dels calers que es guanyaven en la construcció. Ara, amb vint i llargs, es veuen sense feina i amb una formació acadèmica molt precària que els dificulta l`accés a una bona feina. Altres, com jo mateix que us escric, vam optar per estudiar, vam anar a la Universitat i vam acabar la carrera entre els 23 i els 25 anys. Desde llavors hem estat subsistint mitjançant pràctiques en empresa, beques de doctorat o de departament, contractes laborals sempre en precari o sent carn d`ETT. Ara, amb l`actual contexte de crisi, ens trobem que no hi ha feina i molts opten per anar a treballar fora d`Espanya i aprofitar aquesta experiència per aprendre idiomes o millorar els coneixements, especialment d`anglés.


Això va ser, més o menys, el que li vaig dir. Després de xerrar sobre la situació a Romania (el país de la meva amiga cambrera) vaig pagar el café llarg i vaig tornar cap a casa. De camí, una idea em donava voltes al cap: el discurs xenòfob és només la recerca d`un boc expiatori al que culpar de la incapacitat de la classe política actual i de la manca de respostes davant de la situació de crisi en la que actualment ens trobem però desgraciadament ha arrelat i ho ha fet fins i tot entre els propis emigrants si aquest missatge es dirigeix especialment contra els moros. La conclussió final: Pilar Rahola té raó quan parla de que es tant dolent el bonisme i el multiculturalisme new age de l`esquerra com el malisme xenòfob de la dreta populista i no tan populista (vegi el gir xenòfob del PP a Badalona, per exemple).

dijous, 23 de desembre del 2010

otro nuevo torpedo al estatuto catalán -- Un altre nou torpede a l`estatut català

lo podéis leer en la web E-notícies.Cat. No quiero extenderme mucho en el tema pero pienso que el objetivo de fondo es crear un conflicto lingüístico y una fractura inexistente en la sociedad catalana que justifique la paralización de la normalización lingüística del catalán y que esta lengua se convierta en una lengua de serie B incluso en Catalunya ¿A quién beneficia? Especialmente al PP, un partido que sabe perfectamente que la criminalización de los nacionalismos periféricos le da un buen número de votos en muchas otras comunidades autónomas del estado español.

En català: ho podeu llegir a la Web E-notícies. Cat. No vull parlar gaire del tema però penso que l`objectiu de fons és crear un conflicte lingüístic i una fractura social inexistent en la societat catalana que justifiqui la paralització de la normalització lingüística del català (amb el pretext de la suposada marginació del castellà a la legislació catalana) i que aquesta llengua esdevingui una llengua de serie B fins i tot a Catalunya. A qui beneficia? Especialment al PP, un partit que no dubta en atiar la criminalització dels nacionalismes perifèrics per a assolir els seus objectius electorals en moltes comunitats autònomes de l`estat espanyol.

dijous, 4 de novembre del 2010

la demagogia que se nos viene encima... -- La demagogia que ens espera...

Con un PP que utiliza un claro discurso xenófobo para ganar votos a costa de Plataforma Per Catalunya de Josep Anglada, Con un Artur Mas deseoso de llegar a la Generalitat sin necesidad de pactar con ERC o de recurrir a la "sociovergéncia", Con una ERC que ha perdido la hegemonía dentro del independentismo catalán tras el surgimiento de Solidaritat Catalana per la Independència o Reagrupament Independentista de Joan Carretero, con un PSC dispuesto a valerse de cualquier arma electoralista para evitar el descalabro que indican las encuestas, estoy seguro que nos espera una campaña electoral bien movidita y no carente de demagogia, populismo y juego sucio. Un ejemplo, lo recoge el periódico digital e-notícies. Resulta que Enric Llorens, primer secretario del PSC en el barrio barcelonés de les Corts, ilustró un post en su blog en el que hablaba de Artur Mas, Rajoy y Trias, tres políticos conservadores del PP y de CIU, con una foto en la que aparecía un muñequito de Adolf Hitler con una esvástica en la base, dando a entender que sus oponentes politicos citados son unos nazis.¡No señor! Ni Artur Mas es un nazi, ni Rajoy es un nazi. Desgraciadamente, en este país es habitual desprestigiar a los políticos o a los partidos que no nos gustan etiquetándolos de nazis. Veamos algunos ejemplos: esta estrategía de desprestigio es usada con frecuencia en medios de la denominada "brunete mediática", como la COPE, Libertad Digital, La Razón, Intereconomía..., para referirse a los nacionalistas de ERC, y también fue utilizada hace unos años por gente de IU, PSOE o los mismos de ERC para referirse a l entonces presidente del gobierno José María Aznar con el fin de criticar su decisión de enviar tropas a Irak.

El hecho de catalogar de nazis a nuestros oponentes políticos o a partidos que no nos gustan ideologícamente es una buena muestra de la bajeza y del escaso sentido ético de nuestra clase política y de nuestros medios de comunicación.

En català: Amb un PP que utilitza un discurs xenòfob per a guanyar vots a costa del partit ultradretà d´en Josep Anglada, Amb un Artus Mas desitjós d´arribar a la Generalitat sense pactes amb ERC o fent servir la "sociovergéncia", amb una ERC desnortada després de perdre la representació del independentisme català amb el sorgiment de Solidaritat Catalana per la Independència o de Reagrupament Independentista de Joan Carretero, i amb un PSC que vol evitar al preu que sigui la debacle electoral que anuncien les enquestes, estic segur de que viurem una campanya electoral prou mogudeta, crispada i on abundi la demagògia, el populisme i el joc brut. Un exemple del que dic ho recull avui el diari digital E-noticies. Què voleu que us digui? la comparació d´en Artur Mas, d´en Rajoy o de qualsevol altre polític amb els nazis (tret dels polítics que obviament militen en partits neonazis) és una manera populista de desprestigiar al rival, enlloc de fer el més díficil: demostrar que el teu projecte és millor que el seu donant argument de pes. Desgraciadament, aquesta tàctica de desprestigi és comú en aquest país. Vejam uns exemples: als mitjans de la "brunete mediàtica" s´utilitza sovint per a desprestigiar a Caord Rovira i a ERC, i desde l´esquerra, especialment desde simpatitzants del PSOE i IU, es va utilitzar contra Aznar per a criticar la seva polèmica decisió d´enviar tropes a l´Irak.

El fet de recorrer a etiquetar de nazi als nostres rivals polítics o als partits amb els que no ens identifiquem ideològicament és una bona mostra de la baixa calitat, del sectarisme i del poc sentit ètic de la nostra classe política i mitjans de comunicació.

dijous, 29 de juliol del 2010

medida simbólica -- mesura simbòlica

El parlamento catalán aprobó el pasado martes una ley para prohibir las corridas de toros a partir del año próximo. A nadie se le escapa que esta medida tiene una gran carga simbólica, política y de reafirmación nacional, que se podría resumir con el lema: "som una nació", y no ha pasado desapercibida internacionalmente. En este sentido, uno de los artículos más completos sobre el tema de la prensa internacional lo he podido leer en el periódico británico "The Times" y me gustaría resaltar el párrafo siguiente:

Some observers believe that the motion to ban bullfighting has little to do with concern for animal welfare and more to do with opposition from Catalan nationalists to a Spanish cultural phenomenon which is seen as alien by separatists. Nationalist parties voted for the ban.


En català:
Adéu als toros. El parlament català va aprovar el passat Dimarts una llei que prohibeix les "corridas" de toros a partir del any vinent. A ningú se li escapa que no només estava en joc el tema del maltracte animal, sinó que aquesta mesura també un fort caràcter nacionalista i reivindicatiu que es pot resumir amb el lema "som una nació", i no ha passat desapercebut internacionalment. En aquest sentit, un dels articles més complerts que he pogut llegir és del diari britànic "The Times" i m´agradaría resaltar aquest pàrraf:

Some observers believe that the motion to ban bullfighting has little to do with the concern for animal welfare and more to do with the opposition from catalan nationalism to Spanish cultural phenomenon which is seen as alien by separatists. Nationalists parties voted for the ban.

dilluns, 14 de juny del 2010

A favor de la prohibición del Burka -- A favor de la prohibició del burka

Estimados lectores:

Lo he estado siguiendo a distancia desde Granada, pero si he tenido conocimiento que en ciudades catalanas como Lleida o El Vendrell se han aprobado leyes municipales para la prohibición del Burka en los espacios públicos. Desde mi punto de vista creo que es una medida positiva. Obviamente, las mujeres de entornos salafistas y extremistas continuarán llevando el burka pero ya quedará claro que esa prenda no es bienvenida (por su contenido machista, pues hace que la mujer parezca un fantasma y la anula totalmente en la esfera pública) y su uso ya no saldrá gratis. Por una defensa del laicismo y por una defensa de los derechos de la mujer veo esta medida muy favorable pero, sin embargo, nuevamente la extrema izquierda me vuelve a decepcionar. En este caso, Dolors Camats, la portavoz de IC-verds, quien afirmó que "el debate generado en torno al burka está fuera de lugar y sólo sirve para hacerle el juego a los partidos xenófobos". Precisamente, a este punto quería llegar. La izquierda, que siempre se ha distinguido por su defensa del laicismo (y si hablamos de extrema izquierda incluso del ateísmo de estado, como por ejemplo en la URSS), ahora es la primera en defender la burka a pesar de que es una prenda relacionada con los entornos salafistas y extremistas islámicos sólo por un concepto de multiculturalismo mal entendido y por no "hacer seguidismo a los partidos xenófobos". Otro caso similar es el de Olivier Besancenot del nuevo partido anti-capitalista francés, quien se ha opuesto a las medidas anti-burka defendidas por el gobierno de Nicolás Sarkozy.

Claro está que la izquierda no debe hacer seguimiento del mensaje islamofóbico de partidos como el de Geert Wilders en Holanda, el Vlams Beelang en Bélgica o el de Le Pen en Francia pero esa misma izquierda tiene que tener las ideas claras y comprender que ante el fundamentalismo islámico y los grupos yihadistas, salafistas o fundamentalistas no se puede ir con buenismo y no se puede ceder ni un milímetro. Sin embargo, muchos políticos de izquierda demuestran tener una buena empanada mental en su cabeza. Luego que no vayan marcando paquete ni de laicismo ni de feminismo, pues queda claro que es simple demagogia electoralista.

En català: benvolguts lectors. Ho he seguit a distància però conec que a Catalunya s´ha generat un important debat sobre la Burka i la seva prohibició o acceptació en l´esfera pública de les nostres ciutats. De fet, en ciutats com Lleida o El Vendrell ja s´ha prohibit el seu ús en els espais públics municipals i pròximament mesures similars es poden adoptar a ciutats com Girona, Tarragona o Reus, la meva ciutat. Personalment, vec la mesura molt positiva. Obviament, les dones vinculades a les corrents fonamentalistes islàmiques, salafistes o jihadistes, la seguiran vestint però ja quedarà clar que aquest tipus de vel integral no es benvingut (pel seu caràcter masclista i perque atempta contra els drets més elementals de la dona, anulant-la totalment a l´esfera pública) i el seu ús ja no sortirà gratis. Tanmateix, novament, l´esquerra em torna a defraudar amb les seves postures. En aquest cas, ha estat Dolors Camats, la portaveu d´IC-Verds, qui va afirmar que "el debat sobre el burka està fora de joc i només serveix per a fer-li el joc als partits xenòfobs. I, obviament, aquestes declaracions patètiques les va fer en el contexte d´una festa de la diversitat, d´aquests tipus de festa basades en el multiculturalisme new age, pijo-progre i bonista de Shawarma i de concertet de música ètnica, sense arribar a comprendre i a analitzar amb profunditat els pros y els contres de la multiculturalitat. Però, a més a més, em sembla ridicul que afirmi que el debat del burka només serveix per a fer-li el joc a l´extrema dreta populista. I a aquest punt volia arribar. Històricament, les corrents d´esquerra s´han destacat per la seva defensa del laicisme (i si parlem de l´extrema esquerra fins i tot de l´Ateisme d´estat, com per exemple la URSS), tanmateix, em deixa en fora de joc observar com ara molts polítics d´esquerra són els primers a defensar el burka o el niqab per pur dogmatisme ideològic i per a no fer "seguidisme dels partits xenófobs", tot i que aquests vels integrals són totalment lesius amb els drets de la dona i amb les postures laïcistes que sobre el paper l´esquerra sempre ha defensat. Serveixin d´exmple les declaracions de Camats o la defensa del burka duta a terme per Olivier Besancenot, el líder del nou partit anticapitalista francès, que es va oposar amb força a la política de prohibició de la burka per part del govern Sarkozy.

Està clar que l´esquerra no ha de fer seguiment dels partits de dreta populista com el de Geert Wilders a Holanda, el Vlams Beelang a Bèlgica o el de Le Pen a França, però tampoc ha de caure en postures bonistes i ha de tenir clar que davant els grups fonamentalistes islàmics, salafistes i jihadistes no és pot cedir ni un milimetre si realment vol defensar el laïcisme i la igualtat de gènere. Si no tenen aquestes idees clares i acaben fent-li el joc al fonamentalisme islàmic (com està passant sovint en els darrers anys) l´esquerra demostrarà que la seva defensa del laïcisme i de l´igualtat de gènere només són pura demagogia electoralista.


divendres, 6 de febrer del 2009

Incidentes anti-israelies en el Barça - Maccabi de anoche -- Incidents anti-israelians al Barça - Maccabi d´anit

Estimados lectores:
Se veía venir. Al igual que ocurrió la pasada temporada, anoche grupos de manifestantes intentaron rebentar el partido Barça - Maccabi de Tel Aviv de la segunda jornada del grupo F, del top - 16 de la Euroliga de Baloncesto. La mezcla de política y deporte es inadmisible. Sin embargo, buena parte de culpa la tiene el populismo y la demagogia del gobierno de Zp, de sus medios de comunicación afines (Cuatro, La Sexta, SER, EL País, Público...) y de sus socios, tanto en el gobierno autonómico catalán como en el estatal. En efecto, ya lo he dicho en otras ocasiones, con el fin de desviar la atención de los problemas que realmente afectan a los ciudadanos, el gobierno de Zp ha convertido el espinoso conflicto del medio oriente en un tema interno de la política española y una de las consecuencias es el aumento de la judeofobia en nuestro país: Pintadas judeofobas en las calles de nuestras ciudades, agresiones a sinagogas o a centros de las comunidades judías y el hecho de que un clásico de la Euroliga como es el Barça -- Maccabi de Tel Aviv sea un partido de alto riesgo son una buena muestra de esta situación.
El gobierno de Zp debería reflexionar y tomar una postura más seria, responsable y menos populista en el conflicto de oriente medio, sino este país corre el riesgo de quedar al nivel de la Venezuela de Chávez y de ser de largo el país europeo donde la judeofobia está más a flor de piel. Sinceramente, me gustaría poder decir otra cosa, pero creo que España es el país más judeofobo de Europa. Antes se odiaba a los judíos, a su religión y a su cultura; ahora se odía a su país. Los tiempos cambian, el odio persiste.
En català: es veía vindre. Ho vaig estar comentant amb mon pare el passat Dimecres i el temps m´ha donat la raó. Anit, grups de manifestants pro-palestins van intentar reventar el Barça - Maccabi de Tel Aviv de la segona jornada del grup F de l´Eurolliga de Basquet. Bona part de culpa d´aquesta situació de judeofobia que patim actualment és de la política populista, irresponsabe i demagògica del govern del PSOE, dels seus mitjans afins i dels seus socis de govern, tant al govern autònomic català com a l´estatal. Si aquesta situació continua, el nostre país esdevindrà - si no ho es ja - el país d´Europa on la judeofobia està més a flor de pell. La situació és molt greu, no és una broma. El govern del PSOE hauría d´adoptar una actitud més seria, responsable i menys demagògica amb el conflicte de l´Orient Mitjà, sino es continuarà donant ales a les mostres de judeofobia. Em dol dir-ho, però crec que actualment Espanya és el país més judeofobic d´Europa. Abans s´odiava als jueus, a la seva religió i a la seva cultura; ara s´odia al seu estat. Els temps canvien, l´odi persisteix.

Arxiu del blog