Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dijous, 26 de maig de 2011

Mis "Lunes al sol" charlando del populismo xenóbofo de PxC -- Els meus "Lunes al sol" xerrant del populisme xenòfob de PxC.

El pasado Lunes por la tarde, tras darle una clase de Historia contemporánea de España a un colega que se prepara las repescas previas a las PAU, de vuelta a casa, me paré en una cafetería a tomarme un café y acabé charlando con una camarera amiga de las elecciones municipales del pasado Domingo. Ella, toda preocupada, me preguntó acerca de un partido xenófobo que había sacado buenos resultados en Catalunya y le dije que se trataba de PxC ("Plataforma Per Catalunya") del ex-Fuerza Nueva Josep Anglada. Anglada, militante de la extrema derecha post-franquista, ha sido un tío lo suficientemente listo para reciclarse y pasar de la extrema derecha clásica a la extrema derecha xenófoba y populista, al estilo Geert Wilders en Holanda, FN de Marinne Le Pen en Francia o la Liga Norte italiana, lo que le ha válido para vivir de la política en la democracia que tanto detesta y seguir lanzando sus mensajes de odio pero de manera "new age", centrándose ahora en la emigración y especialmente en los musulmanes como chivo expiatorio de todos los problemas de nuestro país.
Al escuchar esto, mi amiga lanzó un suspiro de alivio y me dijo: - tiene parte de razón. Los moros se llevan muchas subvenciones. A veces reciben más dinero que vosotros. Me quedé de piedra y le respondí: - No he mirado estadísticas últimamente para poder confirmar o no ese dato, pero este no es el tema. Mira, el año pasado busqué y no encontré trabajo en Granada y tras disfrutar de una beca en Tel Aviv me he vuelto a casa e intento seguir con la tesis a distancia aunque la tengo bastante aparcada. Desde finales de Septiembre he estado buscando trabajo, he ido a cursos de orientación laboral y no consigo encontrar nada. Yo no quiero una subvención de 400 o 500 euros mensuales, yo quiero trabajar. A continuación le hablé del alto índice de paro juvenil y de la situación de precariedad en la que se encuentran muchos jóvenes, algunos porque en su adolescencia -recién acabada la ESO- sintieron los "cantos de sirena" de la guita que se ganaba en la construcción y se fueron a trabajar. Ahora se encuentran con veintilargos, en paro y con una formación académica muy pobre. Otros, como el menda, optamos por estudiar e ir a la Universidad. Acabamos la carrera teniendo entre 23 y 25 años y desde entonces hemos sobrevivido a base de Becas, de practicas en empresas, de contratos laborales precarios o siendo carnes de ETT. Ahora, igualmente, teniendo veintilargos o treinta y pocos, nos vemos con un futuro poco poco halagüeño y muchos optan por irse a trabajar al extranjero y aprovechar la experiencia para aprender o perfeccionar idiomas, especialmente en inglés. 

Eso fue a grosso modo lo que dije. Tras charlar después de la situación en Rumanía (el país de mi amiga), pagué el café largo y me vine para casa. De regreso, me llamó la atención como el mensaje xenófobo, la tentativa de culpar a un chivo expiatorio representado en los emigrantes de los problemas del país, de la incapacidad de la clase política actual y de sus pobres respuestas ante la crisis, ha calado en nuestra sociedad e incluso entre colectivos de esos mismos emigrantes siempre y cuando el mensaje xenófobo se dirigía especialmente contra los moros. La conclusión: Pilar Rahola tiene razón cuando dice que es tan malo el buenismo y multiculturalismo new age de la izquierda como el malismo xenófobo de muchos partidos de derecha populista y no tan populista (véase la deriva xenófoba del PP de Badalona).



( Mostrando con claridad su mensaje xenófobo: propaganda electoral del PxC donde se insinúa una islamización de Catalunya a corto - medio plazo -- Mostrant amb claredat el missatge xenòfob. Spot de PxC on s`insinua una islamització de Catalunya a curt-mig plaç).

En català: el passat Dilluns a la tarda, després de donar una classe de repàs de història contemporània d`Espanya a un amic que està de revàlides prèvies a les PAU, vaig passar per una cafeteria per a pendre café i vaig acabar xerrant amb una cambrera romanesa amiga meva, que molt espantada em preguntava per un partit xenòfob que havia tret molts bons resultats electorals ahir. Li vaig dir que es tractava de PxC (Plataforma per Catalunya), el partit del feixista i ex "Fuerza Nueva" Josep Anglada, un tipus que havia estat suficientment llest com per a abandonar l`extrema dreta clàssica post franquista per la extrema dreta xenòfoba i populista, al més pur estil del partit de Geert Wilders a Hòlanda, de Marinne Le pen a França o de la Lliga Nord a Itàlia. Aquest canvi polític -que no ideòlogic en el fons- li ha permès a Anglada viure de la política i de la democràcia que tant li desagrada mitjançant un missatge xenòfob i populista especialment dirigit contra els emigrants musulmans.

Per a sorpresa meva, la meva amiga va respirar alleugerida i va dir: - Tiene parte de razón, los moros se llevan muchas subvenciones. En ocasiones más dinero que vosotros. Jo li vaig respondre que no havia vist estadístiques que poguessin confirmar o no aquestes dades però que aquest tampoc era el tema. Li vaig explicar que l`any passat jo havia estat buscant treball a Granada i que al no trobar-ne, després de gaudir d`una beca d`estudis a Tel Aviv, havia tornat a casa i havia deixat la tesis doctoral aparcada encara que sobre el paper l`haig de continuar a distància. Li vaig dir que desde el passat mes de Septembre estava buscant feina, havia assistit a cursets d`orientació laboral i malgrat tot encara no havia trobat res. I vaig afegir: jo no vull una subvenció de 400 o 500 euros mensuals per anar tirant, jo vull treballar. Seguidament, vam parlar del elevat index d`atur juvenil i de la situació de precarietat en la que molts joves ens trobem: alguns perquè en la seva adolescència -recent finalitzats o no els estudis de la ESO- es van sentir atrets pels cants de sirena dels calers que es guanyaven en la construcció. Ara, amb vint i llargs, es veuen sense feina i amb una formació acadèmica molt precària que els dificulta l`accés a una bona feina. Altres, com jo mateix que us escric, vam optar per estudiar, vam anar a la Universitat i vam acabar la carrera entre els 23 i els 25 anys. Desde llavors hem estat subsistint mitjançant pràctiques en empresa, beques de doctorat o de departament, contractes laborals sempre en precari o sent carn d`ETT. Ara, amb l`actual contexte de crisi, ens trobem que no hi ha feina i molts opten per anar a treballar fora d`Espanya i aprofitar aquesta experiència per aprendre idiomes o millorar els coneixements, especialment d`anglés.


Això va ser, més o menys, el que li vaig dir. Després de xerrar sobre la situació a Romania (el país de la meva amiga cambrera) vaig pagar el café llarg i vaig tornar cap a casa. De camí, una idea em donava voltes al cap: el discurs xenòfob és només la recerca d`un boc expiatori al que culpar de la incapacitat de la classe política actual i de la manca de respostes davant de la situació de crisi en la que actualment ens trobem però desgraciadament ha arrelat i ho ha fet fins i tot entre els propis emigrants si aquest missatge es dirigeix especialment contra els moros. La conclussió final: Pilar Rahola té raó quan parla de que es tant dolent el bonisme i el multiculturalisme new age de l`esquerra com el malisme xenòfob de la dreta populista i no tan populista (vegi el gir xenòfob del PP a Badalona, per exemple).

4 comentaris:

A. ha dit...

A les eleccions a la Generalitat, recordo que analitzant per barris, PxC havia guanyat més d'un 2% només al Raval i a Nou Barris: on hi ha més immigració.

Penso que hem d'anar a buscar les causes profundes de la xenofòbia per poder gestionar les seves diverses manifestacions (judeofòbia, islamofòbia etc.).

I no hi ha només una causa; no pot ser, perquè si només hi hagués una sola causa, seria fàcil d'identificar i el problema, la xenofòbia, ja no existiria.

A.

Jaume ha dit...

Bé, certament als barris i a les ciutats on hi ha més emigrants és justament on PxC ha tret més vots. Penso que hi ha hagut un xoc per a molta gent. M`explico (simplificant molt), des d`un bonisme promogut pels partits d`esquerra, ens havien parlat de la multiculturalitat com si es tractés d`un conte de fades, resaltant només els aspectes positius i fins i tot amb cert paternalisme. Obviament, la majoria de gent que exaltava la multiculturalitat no vivia en barris "multiculturals" -majorment els antics barris obrers o ciutats dormitoris- i la seva multiculturalitat es resumía als soparets exòtics en Thailandesos o en les botigues de Kebab i als concertets mega guais i hippies de música étnica.
Tanmateix, la convivència de gent de diverses cultures i origens, en barris que en ocasions ja tenien important carències, a més dels seus aspectes positius també n`ha tingut de problemàtics i quan aquests han sortit amb més força a la superficie, hi ha hagut gent que s`ha deixat influènciar per un discurs populista i xenòfob. Però, obviament, tens raó, aquesta explicació meva és simplista i reduccionista i cal estudiar les causes que provoquen la xenofòbia per a coneixer-les i evitar reproduir els mateixos errors i tòpics. Salutacions!

A. ha dit...

Ep! Jo no deia que la teva explicació fos simplista...

Senzillamnet, el teu article (i d'altres com el de "who's there?") em fan reflexionar sobre el tema, que és molt complex. A Israel hi va haver durant un temps episodis de malentesos entre askenazís i sefardís, per ex. Aquí, quan no hi havia africants de cap color ni xinesos ni llatins ni res de res, la gent deia no ser racista i que tothom era igual etc etc fins que li citaves els guettos als gitans, i ells mateixos se sorprenien de descobrir que no havien considerat ni per un segon aquesta ètnia...

A.

Jaume ha dit...

jejeje, A, ho dic jo que la meva teoria pot ser simplista i reduccionista perquè només reflexa una situació vàlida per llocs com Salt per exemple però per força hi intervenen altres factors en altre tipus de localitats.

Arxiu del blog