Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dilluns, 16 de maig de 2011

La Nakba como pretexto -- La Nakba com a pretext

Cada 15 de Mayo el pueblo palestino y los árabes de los países vecinos de Israel conmemoran la llamada "Al-Nakba" o la castástrofe en castellano. Es decir, conmemoran  su tentativa fallida de guerra total contra Israel con la intención declarada de lanzar a los judíos al mar y lo hacen además presentándose como las grandes víctimas, las víctimas eternas e irredentas de un conflicto que sus dirigentes provocaron. Esos mismos dirigentes, corruptos y dictatoriales en muchos casos (véase el de Bashar al Assad en Siria), no dudan a aprovechar tan señalada fecha para tirar pelotas afuera, desviar la atención de sus problemas internos y cohesionar a su sociedad contra Israel en lugar de solucionar los problemas reales de sus países. El resultado son tentativas de marchas verdes como ésta o ésta y antentados terroristas con vehiculos como el ocurrido esta mañana en Tel Aviv.

Tras pasarme el día en Barcelona, estoy cansado y sólo quiero hacer una breve reflexión nocturna antes de irme a la cama: los dirigentes árabes, desde Nasser hasta Assad pasando por Hussein o Kadafi, no han parado de instrumentalizar la llamada causa palestina porque les viene bien para consolidarse en el poder sin importarles inculcar a su sociedad un odio atroz contra Israel y el pueblo judío. Las palabras de Golda Meir siguen teniendo una rabiosa frescura y actualidad: "la paz no llegará hasta que los árabes amen más a sus hijos de lo que nos odian a nosotros".

En català: cada 15 de Maig el poble palestí y els ciutadans àrabs dels països veïns d`Israel conmemoren "Al Nakba" o la tragèdia en català. És a dir, conmemoren la seva fallida tentativa declarada de destruir a Israel en una guerra total i llençar a tots als jueus al mar i ho fan a més a més presentant-se com les grans víctimes, les víctimes úniques, totals e irredentes d`un conflicte que els seus propis dirigents van provocar. Uns dirigents que aprofiten aquesta data assenyalada per a tirar pilotes fora, desviar els problemes interns i cohesionar a la seva societat en l`odi, en l`odi contra Israel, una tasca més fàcil que resoldre els problemes i les mancances existents a les seves pròpies societats. El resultat de tot plegat són intents de marxes verdes com aquesta i aquesta o un atemptat terrorista amb vehicle com el d`aquest matí a Tel Aviv.
És tard, m`he passat tot el dia a Barcelona i estic cansat, però abans d`anar a dormir una reflexió de bona nit: els dirigents àrabs, desde Nasser fins a Bashar Al-Assad passant pels Kadafis o els Saddam Hussein de torn, han instrumentalitzat en el seu benefici l`anomenada causa palestina per a mantenir-se en el poder utilitzant a Israel com a boc expiatori de les frustracions dels seus ciutadans. Han donat més importància a adoctrinar a la seva societat en l`odi que a resoldre els seus problemes i justament per això les paraules de Golda Meir tenen una rabiosa actualitat: "la pau no arribarà fins que els àrabs estimin més als seus fills del que ens odien a nosaltres".

3 comentaris:

Lior ha dit...

Clar i concís. Et fan profit les Barcelonades i l'esgotament.
Et comprarem una tarjeta multiviatge per Can Fanga i una bici estàtica... :-)))

Jaume ha dit...

jejejeeje, Lior, la bici estàtica no farà falta, al gimnàs faig unes classes de "Spinning" esgotadores :)

Jaume ha dit...

PD - Ahir a Barcelona vaig recordar aquesta cançó que el cambrer d`un bar de l`Avinguda Dizzengof a Tel Aviv m`havia cantat aquest estiu. M`ha costat de trobar al You Tube però està genial. Em recorda també a un sirtaki jeje:

http://www.youtube.com/watch?v=AByNP3j_6AA

Arxiu del blog