Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

divendres, 20 de maig del 2011

Algunos daños colaterales antisemitas de la "primavera árabe" -- Alguns danys colaterals antisemites de la "primavera àrab"

Algunos daños colaterales con un marcado trasfondo antisemita que no podréis leer en la prensa española. Empecemos por Egipto. En ese país, en los últimos meses, especialmente a partir de las festividades de año nuevo, se han producido ataques contra iglesias y la comunidad copta por parte de grupos fundamentalistas islámicos. Los últimos enfrentamientos entre coptos y musulmanes tuvieron lugar este pasado fin de semana en las proximidades de la iglesia de Santa Mina en el popular barrio cairota de Imbaba y se saldaron con 12 coptos asesinados y decenas de heridos. Pues bien, para Safaa Saleh, periodista del periódico Al-Gumhoriyya, la culpa es de los judíos que han provocado estos enfrentamientos intercomunitarios para impedir que la juventud egipcia marche desde el Sinaí hasta Gaza para respaldar a la Tercera Intifada palestina (MEMRI). Nos encontramos nuevamente ante un clásico de los medios árabes: el uso de teorías conspirativas antisemitas para culpar a Israel o a los judíos de sus problemas internos.

Pero la "primavera árabe" no sólo ha incentivado el antisemitismo latente en Egipto sino también en Túnez.  De hecho, la comunidad judía tunecina ha decidido suspender los actos principales de la peregrinación anual a la histórica sinagoga El Ghriba, situada en la isla de Djerba, que desde hacía veinte años se celebraba por la festividad de Lag Ba Omer. Esta decisión se ha tomado por motivos de seguridad ante la amenaza de un posible atentado terrorista como el sufrido en esa misma sinagoga en Abril del 2002 o la repetición de manifestaciones con un marcado carácter antisemita como las que tuvieron lugar el pasado mes de Febrero (The Jewish Chronicle).


Para finalizar, sólo una pequeña reflexión: aún no hemos visto ninguna muestra de avance democrático en Egipto o Túnez pero nuestros medios (como por ejemplo Catalunya Radio anoche) nos siguen diciendo por activa y por pasiva que son revueltas democráticas. Sin embargo, si hemos podido ver algunos capítulos de las mismas con un marcado carácter antisemita pero en este tema sólo nos hemos encontrado un sepulcral silencio de esos mismos medios.

En català: Alguns danys colaterals amb un marcat caràcter antisemita de la primavera àrab que no podreu llegir a la premsa espanyola i catalana. Comencem per Egipte. En el país dels faraons, des de fa uns mesos i especialment des de les festivitat cristiana de l`any nou, s`han repetit els atacs de fonamentalistes islàmics contra la comunitat copta i les seves esglèsies. Els darrers alderulls van tenir lloc el passat cap de setmana a les proximitats de l`església de Santa Mina, situada al popular barri cairota d`Imbaba, amb un saldo de decenes de ferits i dotze membres de la comunitat copta assassinats. Doncs bé, Safaa Saleh, periodista del diari Al-Ghumhoriyya, al informar d`aquests fets va escriure que aquests enfrontaments intercomunitaris estaven provocats pels jueus (Israel) per a evitar que la joventut egipcia marxés cap a Gaza vía Sinaí i s`unís a la "Tercera Intifada palestina" (MEMRI). Res de nou. Ens trobem amb tot un clàssic dels mitjans de comunicació àrabs: la utilització de teòries conspiratives antisemites per a culpar a Israel i als jueus dels seus propis problemes interns, treient importància en aquest cas al auge del fonamentalisme islàmic al país des de la caiguda del règim de Mubarak.

Però la "primavera àrab" no només ha incentivat l`antisemitisme sempre latent a Egipte. A Tunísia la comunitat jueva ha decidit suspendre els principals actes de la peregrinació a la històrica sinagoga de El Ghriba, situada a l`illa de Djerba, que s`havia celebrat de manera continuada durant les dues darreres dècades per la festividad de Lag Ba`Omer. Representants de la comunitat jueva de Tunísia han afirmat que han pres aquesta decisió per a evitar els riscs d`un atemptat terrorista com el patit a la mateixa sinagoga a l`Abril del 2002 o de manifestacions amb un clar caràcter antisemita com les del passat mes de Febrer (The Jewish Chronicle).

Una petita reflexió per a acabar: encara no hem vist cap avenç real cap a la democràcia a Egipte o Tunísia però els nostres mitjans (Catalunya Radio ahir a la nit per exemple) s`entesten a dir-nos que són revoltes democràtiques. Tanmateix si hem pogut veure en aquestes revoltes alguns episodis amb un marcat caràcter antisemita però sobre aquest tema només hem vist un silenci sepulcral d`aquests mateixos mitjans.

4 comentaris:

Hasbarats ha dit...

Tard o d'hora acabarà sortint, ho vulguin o no els progres dels serveis informatius.
Per cert, m'acabo d'adonar que no m'havia apuntat com a seguidor del teu blog! Ja ho he fet. Disculpa la distracció.

A. ha dit...

He buscat a la periodista aquesta i resulta que va guanyar un premi, el "Samir Kassir award" en la categoria "Best Investigative Report" titulat "Tobacco girls".

La traducció anglesa del text premiat ofereix un relat que està bé, però que no deixa de ser un relat com molts que corren pels blocs.

I qui dona el premi?? DONCS, entre d'altres, TU I JO , PERQUÈ HO DONA LA UNIO EUROPEA.

Caldrà preguntar al Moré com es diu "cornudos y apaleados" en hebreu.

A.

A. ha dit...

... me olvidaba: en algún sitio ya he visto que califican estas manifestaciones árabes de PRIMAGUERRAS ARABES.

A.

Jaume ha dit...

jeje, acerca de las "primaguerras árabes" pienso que es lógico hasta cierto punto. Regímenes como el de Mubarak, Ben Ali, y otros llamados "árabes moderados" hasta hace cuatro meses, eran regímenes impopulares por la corrupción existente y la falta de reformas. Bajo esos gobiernos, los partidos islamistas eran y son muy populares y ante una democratización real era de preveer que esos partidos iban a jugar un rol importante, como esta ocurriendo con los HM en Egipto o podría ocurrir con el partido Justicia y Caridad en Marruecos si en nuestro país vecino se celebrasen elecciones transparentes. Yo me quejo de la corrección política de nuestros medios que viendo la situación tal y como es siguen insistiendo en tópicos como que los islamistas apenas tienen peso en las revoluciones árabes o que el grueso de las manifestaciones eran jóvenes occidentalizados y que las convocaban por las redes sociales, a base de tuits y Facebook. Ahora, nuestros analistas van a recibir un baño de realidad, pero me temo que les dará igual...

Arxiu del blog