Hace un ratito que acabo de llegar de Cesárea, en el norte de Israel, una ciudad con una historia apasionante y con un importante legado romano y bizantino, pues fue una de las ciudades romanas más importantes de las provincias sirio-palestinas durante la tardía antigüedad. Ciertamente, estoy un poco cansado pero no quiero dejar pasar la oportunidad de contrastar la propaganda que nos transmite la prensa española con la realidad de los hechos tal y como se ven por este rinconcito del mundo. En primer lugar la propaganda: un artículo de opinión publicado ayer por el periódico El País, cuyo titulo: ¿Integrar o Aislar al Hamas? ya debería ponernos alerta de la intencionalidad de su autor, Ignacio Alvárez Ossorio, profesor del departamento de Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad de Alicante. En efecto, la idea de fondo del panfleto es la siguiente: el Hamas ha evolucionado en su ideología y sin abandonar su ideología islamista, ha dado muestras de pragmatismo y moderación, por lo tanto Israel, la EEUU y especialmente la UE deberían levantar el bloqueo de dicha organización y tenerla en cuenta en el proceso de paz. Sin embargo, ayer mismo, pude leer estas esclarecedoras declaraciones del jefe de Hamas, Khaled Mashal, quien desde su retiro dorado Damasco advirtió de que las negociaciones directas con Israel son ilegítimas y representan una traición a los intereses del pueblo palestino. Mi pregunta es: ¿dónde está la moderación que Ignacio Alvárez Ossorio intenta vendernos en su artículo? La respuesta: sólo en su cabeza. Para concluir, una reflexión: una nueva muestra de que muchos profesores universitarios en España no sólo se dedican a ejercer de docentes y a presentar datos objetivos en sus clases o en sus colaboraciones con la prensa, sino que se dedican a hacer propaganda polìtica - en este caso del Hamas- aprovechando la respetabilidad que les da su cargo de profesores universitarios y su supuesto conocimiento del tema.
En català: fà una estoneta que he arribat de veure el patrimoni històric de Cesarea, al nord d´Israel, una ciutat amb un important llegat històric romà i bizantí, doncs a la antigüitat tardana va esdevindre la capital de la Palestina romano-bizantina i durant aquest període va ser una de les ciutats més importants de la zona sirio-palestina. Certament, després del viatge i de fer els deures, els "targuilim" o excercicis, estic bastant cansat però no vull perdre la oportunitat de contrastar la propaganda que ens ven la nostra premsa a la realitat tal i com es percep en aquest raconet de món. Comencem per la propaganda: ahir, el diari El País va publicar aquest article d´opinió, on el seu títol "¿Integrar o aislar a Hamas?" ja ens hauría d´indicar quin peu calça el seu autor, Ignacio Alvárez Ossorio, professor del departament d´Estudis Àrabs e Islàmics de la Universitat d´Alacant, i quins són els seus objectius. Fàcil. És poden resumir amb la idea de que el Hamas va iniciar una gradual transició cap a unes postures moderades i pragmàtiques sense abandonar la seva ideología islamista. Per tant, donat aquest gir pragmàtic del Hamas, cal que Israel, EEUU i especialment la UE facin un esforç, liquidin el boicot i vegin en el Hamas a un representant legítim del poble palestí enlloc de veure´l com una organització terrorista i jihadista. Tanmateix, ahir mateix, vaig poder llegir aquest aclaridores declaracions d´ en Khaled Mashal, el lider que talla el bacallà al Hamas desde el seu retir daurat a Damasc, i aquest sinistre personatge va afirmar que les negociacions directes amb Israel per part de la ANP són il.legals i que qualsevol acord amb Israel és una traïció als interessos del poble palestí. La meva pregunta és: on és la suposada moderació i el gir pragmàtic que Ignacio Alvárez Ossorio ens volía vendre amb el seu article? Doncs la resposta és sencilla: al seu cap.
Per a concluir només una petita reflexió: ens trobem davant d´una nova mostra de que molts professors universitaris aprofiten les seves classes o les seves colaboracions amb els mitjans de comunicació per a fer propaganda política dels seus ideals, enlloc d´oferir-nos un discurs acadèmic raonat i unes conclussions basades en la contrastació de les dades i un anàlisi crític.
En català: fà una estoneta que he arribat de veure el patrimoni històric de Cesarea, al nord d´Israel, una ciutat amb un important llegat històric romà i bizantí, doncs a la antigüitat tardana va esdevindre la capital de la Palestina romano-bizantina i durant aquest període va ser una de les ciutats més importants de la zona sirio-palestina. Certament, després del viatge i de fer els deures, els "targuilim" o excercicis, estic bastant cansat però no vull perdre la oportunitat de contrastar la propaganda que ens ven la nostra premsa a la realitat tal i com es percep en aquest raconet de món. Comencem per la propaganda: ahir, el diari El País va publicar aquest article d´opinió, on el seu títol "¿Integrar o aislar a Hamas?" ja ens hauría d´indicar quin peu calça el seu autor, Ignacio Alvárez Ossorio, professor del departament d´Estudis Àrabs e Islàmics de la Universitat d´Alacant, i quins són els seus objectius. Fàcil. És poden resumir amb la idea de que el Hamas va iniciar una gradual transició cap a unes postures moderades i pragmàtiques sense abandonar la seva ideología islamista. Per tant, donat aquest gir pragmàtic del Hamas, cal que Israel, EEUU i especialment la UE facin un esforç, liquidin el boicot i vegin en el Hamas a un representant legítim del poble palestí enlloc de veure´l com una organització terrorista i jihadista. Tanmateix, ahir mateix, vaig poder llegir aquest aclaridores declaracions d´ en Khaled Mashal, el lider que talla el bacallà al Hamas desde el seu retir daurat a Damasc, i aquest sinistre personatge va afirmar que les negociacions directes amb Israel per part de la ANP són il.legals i que qualsevol acord amb Israel és una traïció als interessos del poble palestí. La meva pregunta és: on és la suposada moderació i el gir pragmàtic que Ignacio Alvárez Ossorio ens volía vendre amb el seu article? Doncs la resposta és sencilla: al seu cap.
Per a concluir només una petita reflexió: ens trobem davant d´una nova mostra de que molts professors universitaris aprofiten les seves classes o les seves colaboracions amb els mitjans de comunicació per a fer propaganda política dels seus ideals, enlloc d´oferir-nos un discurs acadèmic raonat i unes conclussions basades en la contrastació de les dades i un anàlisi crític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada