El racismo humanitario -- El racisme humanitari

Desde hace algunos años, especialmente a partir de conversaciones con amigos míos, me vengo preguntando porque mucha gente que se considera de izquierda o progresista mantienen un evidente doble rasero en su análisis de la actualidad mundial, mostrándose críticos únicamente con las políticas acertadas o no de los gobiernos occidentales - EEUU, Israel, la UE... - pero a la vez mostrando un total acriticismo con los grupos fundamentalistas islámicos, estados teócraticos con un marcado perfil anti-occidental, - como por ejemplo Irán o el Afganistán de los Talibán -, repúblicas populistas disfrazadas de socialistas en America Latina o dictaduras personalistas con un carácter nacionalista o socialista, como por ejemplo la baazista siria o la comunista de Corea del Norte. Son el mismo tipo de gente que se indigna por los civiles muertos en un bombardeo de la OTAN en Afganistán o porque Israel no permita el rearme del Hamas poniendo fin al bloqueo de Gaza, pero llegan a comprender e incluso justificar el terrorismo islamista contra civiles en medio mundo, definiéndolo como "resistencia", como así ocurrió con el 11-S o con el lanzamiento de Qassamim contra la población civil de Sderot y de los kibutzim del sur del Neguev, o ni siquiera se indignan ante noticias como esta. En mi opinión, su postura de doble rasero y de racismo es clara porque dan a entender que sólo los estados occidentales - léase civilizados tal y como se diría en el siglo XIX- están sujetos al cumplimiento de la ley internacional y de los derechos humanos mientras que los no-occidentales, siguiendo la romántica idea del "buen salvaje", al igual que si fueran niños pequeños sin conocimiento, quedan al margen de cualquier tipo de crítica. Además, con grandes dosis de paternalismo se justifica esa postura de relativismo con pretextos como su cultura es diferente a la nuestra, ellos han sufrido las agresiones del "imperialismo", etc. Precisamente, ayer tarde, leí un interesante artículo de Gustavo Perednik en la revista "El Catoblepas" donde también se trata este tipo de relativismo. Os pongo el enlace y aconsejo su lectura.

En català: desde fà alguns anys, especialment gràcies a converses amb amics i coneguts, em va cridar l´atenció el doble raser que té molta gent que s´anomenen d´esquerres o progressistes en el seus anàlisis sobre l´actualitat mundial, mostrant-se només crítics amb les polítiques errònies o no dels països occidentals - com per exemple EEUU, Israal, la UE, - però fent gala d´un total acriticisme amb els grups fonamentalistes islàmics, determinats estats teòcratics anti-occidentals- com per exemple l´Iran-, repúbliques populistes disfressades de socialistes a America Llatina o amb les dictadures personalistes amb un cert toc nacionalista o socialista, com per exemple la dictadura siriana o la de Coraea del Nord. Són els mateixos que s´indignen per la mort de civils innocents a l´Afganistán o perque Israel no permeti el rearmament del Hamas amb la finalització del bloqueig, pero que comprenen i justifiquen els atemptats terroristes islamistes contra civils a mig món, definint-los com a "resistència", com per exemple va passar amb l´11-S o amb el llançament de Qassamim contra la població civil de Sderot i dels kibutzim del sur del Neguev, o ni tan sols s´indignen davant de notícies com aquesta. Des del meu punt de vista, la seva postura de doble raser és evident perque donen a entendre que només els estats occidentals - civilitzats, com és diría al segle XIX- tenen l´obligació de respectar els drets humans i les lleis internacionals - que són universals- mentres que els altres, els no-occidentals, seguint les romàntiques teoríes del "bon salvatge", són tractats com si fossin nens petits sense enteniment, i per tant s´ha d´evitar tota crítica envers a aquests governs u organitzacions que incumpleixen els drets humans. A més a més, justifiquen aquest relativisme amb pretexts com: ells tenen una altra cultura i totes les cultures són respectables, ells han patit el colonialisme, els atacs de l´"imperialisme", etc. De fet. sobre aquest mateix tema, ahir a la tarda vaig llegir un interessant article d´en Gustavo Perednik a la revista "El Catoblepas". Recomano la seva lectura.