Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Najwa Malha: un debate mal enfocado -- Najwa Malha: un debat mal enfocat


Estimados lectores:

Estos últimos uno de los asuntos que ha captado más la atención de los medios de comunicación ha sido el protagonizado por la adolescente Najwa Malha, que decidió acudir a su escuela con el Hiyab a pesar de incumplir la normativa interna de su instituto, el Camilo José Cela de Ciempozuelos (Madrid). Acerca de este tema, me ha sorprendido ver el buenismo de ciertos periodistas y articulistas de izquierda que se muestran inflexibles ante un crucifijo en la escuela pública pero no dudan en justificar el uso del hiyab, incluso presentando esa prenda como algo progresista porque impide que la mujer sea esclava de la talla 38 y de la moda occidental.

Desde mi punto de vista, el tema es el siguiente: Najwa Malha decide ponerse hiyab para ir a su Instituto (postura legitima) pero el reglamento interno de su centro prohibe ir con la cabeza cubierta, ya sea con un hiyab, con un gorro de rastafari o con una boina (postura legitima). En esa situación, Najwa tiene una doble opción: quitarse el hiyab y continuar en su instituto o bien buscarse otro centro educativo donde el reglamento interno del mismo le permita llevar dicha prenda. Sin embargo, Najwa apostó por echarle un pulso al colegio: no quería cambiar de colegio, pero tampoco quería cumplir el reglamento interno de su instituto debido a sus creencias religiosas. Finalmente, según informa El Mundo, su madre ha optado por darla de baja y buscarle otro centro en el que pueda concluir sus estudios de ESO.

Dos breves apuntes por mi parte: urge una ley en la que se regule el uso de simbología religiosa en la escuela pública (que es de todos y por tanto todos debemos tener los mismos derechos y deberes). Si de mi dependiera, apostaría por una ley de prohibición de simbolos religiosos en respeto a dicha igualdad y del laicismo. Si alguién quiere ir con un crucifijo, una kipá o un hiyab puede hacerlo en escuelas concertadas, donde además puede recibir asignaturas relacionadas con su cultura, se respetarán las fiestas de guardar de su religión y también se le ofrecerá una alimentación adecuada de acuerdo a sus creencias religiosas: un menú de Cuaresma (sin carne) para los católicos o menús Kosher o Halal para judíos y musulmanes. Escuelas concertadas católicas y judías están satisfaciendo las necesidades de los fieles en ese sentido. De hecho esa debe ser su finalidad pero no la finalidad de la escuela pública, que debe ser ofrecernos una formación intelectual igualitaria, moderna y aconfesional o laica.


El segundo apunte es de carácter más pesimista. Durante años se ha defendido la tesis de un "Euro Islam" o Islam a la europea, es decir, que los musulmanes que residen en Europa fusionarían en su vida privada y pública aspectos culturales de su tradición cultural y religiosa con los de la tradición europea. Esa visión era demasiado buenista si tenemos en cuenta casos como el de Najwa, el de la asistenta social de Cunit o el del intento de lapidación de una joven magrebí en Valls de hace unos meses. En esos casos - que sólo son la punta del Iceberg que ha tenido repercusión en los medios - podemos ver las dificultades de integración de muchos jóvenes musulmanes, incluso nacidos ya en España (como la própia Najwa). En Francia, Holanda, Alemania o Gran Bretaña, ya nos llevan varias décadas de ventaja pero no han conseguido dar con la formula mágica que facilite la integración de sus comunidades musulmanas en el país, una integración y una convivencia no exenta de tensión y de brotes xenófobos. Mi impresión es que la idea del "Euro Islam" ha sido un fracaso porque el Islam - a diferencia del Cristianismo y del Judaísmo - no ha pasado todavía por un proceso de ilustración, es decir no ha habido una adaptación del Islam a los valores de la modernidad tal y como la entendemos nosotros en Occidente.


En català. Benvolguts lectors:

En aquests darrers dies, un dels afers que més ha captat l´atenció dels mitjans de comunicació ha estat el de l´adolescent Najwa Malha, la jove estudiant d´ESO del Institut Camilo José Cela de Ciempozuelos (Madrid), que ha decidit anar al seu centre educatiu amb el Hiyab islàmic encara que la seva reglamentació interna prohibeix anar amb el cap cobert. Sobre aquest tema, m´ha cridat molt l´atenció veure com molts periodistes progressistes -els mateixos que són inflexibles per a defensar el laïcisme a l´escola si de simbols cristians es tracta - feien fil.ligranes per a defensar el dret de Najwa a duur el vel a pesar d´incomplir el reglament intern del seu institut, fins al punt de presentar el hiyab com a progressista i feminista perquè impideix que les dones musulmanes siguin esclaves de la talla 38 i de la moda occidental.

Des del meu punt de vista, la situació és la següent: Najwa decideix anar a l´institut amb Hiyab (postura legítima) pero el reglament intern del seu centre prohibeix que els alumnes vagin amb el cap cobert, ja sigui amb el hiyab, amb un gorro de rastafari o amb una boina (postura legítima). En aquesta situació, la noia té dues opcions: duur el hiyab y canviar-se d´institut o bé continuar al mateix centre educatiu i duur el cap descobert durant el seu horari escolar. Tanmateix, Najwa va apostar per jugar un pols amb l´escola ja que ni volia canviar de centre ni volia deixar de duur el Hiyab, per activa o per pasiva, volia imposar les seves costums i creences sobre el reglament intern del centre. Finalment, segons informa el diari El Mundo, la seva mare ha optat per doar-la de baixa i buscar-li un altre centre on pugui finalitzar els seus estudis d´ESO.

Dos breus apunts per part meva: en primer lloc crec que és molt urgent la regularització per llei de simbologia religiosa a l´escola pública (que és de tots i tots hem de gaudir dels mateixos drets i obligacions). Des del meu punt de vista, em decantaría per prohibir qualsevol simbología religiosa a l´escola pública (crucifixes, kipá o hiyab) en defensa del laïcisme i de la igualtat de tots els ciutadans. Si algú volgués anar a l´escola pública amb un crucifixe, una kipá o un hiyab ho podria fer en una escola privada o concertada on a més a més podría rebre asignatures relacionades amb la seva cultura, es respectarien les festes de guardar de la seva religió i també podria rebre una alimentació adient a les seves creences religioses: una dieta sense carn a Quaresma en cas dels catòlics i altres cristians o menús seguint les regles de la Kashrut i del Halal en el cas dels jueus o dels musulmans. De fet, escoles concertades catòliques i jueves estan satisfent la necessitat dels seus fidels i acompleixen amb bastant èxit aquest objectiu. Però, aquesta no ha de ser la finalitat de l´escola pública, que ha de mirar per donar una bona formació intel.lectual, igualitària, moderna i aconfesional o laica.

En segon lloc, un apunt molt més pessimista. Durant anys s´ha defensat amb una bona de bonisme la teoría del Euro-Islam o Islam a la Europea. Es a dir, que els musulmans que han nascut i viuen a Europa viurien en una sintesi cultural on es convinarien costums i tradicions de les seves creences religioses amb les tradicios europees. Desgraciadament casos com el de Najwa, el de la jove asistenta social de Cunit o el de la noia magrebina condemnada a ser apedregada a Valls per un tribunal islàmic - i aquests casos només són la punta del Iceberg perquè han tingut una certa repercussió mediàtica als mitjans de comunicació - ens demostren que la integració dels musulmans a Europa no és fàcil ni està extenta de problemes. A França, Alemanya, Holanda o Gran Bretanya, que ja ens porten unes quantes dècades d´aventatja en aquest sentit, ja coneixen bé aquesta problemàtica però no han estat capaços de trobar la fòrmula màgica que faciliti aquesta integració i convivència, sempre amb tensions i fins i tot brots xenòfobs. La meva impressió personal és que la teoría políticament correcta del "Euro-Islam" ha fracassat perque, a diferència del Cristianisme o del Judaísme, l´Islam encara no ha passat per un procés d´il.lustració que convini els valors de la seva tradició amb els de la modernitat tal y com nosaltres la entenem a Occident.

Arxiu del blog