Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

divendres, 5 de febrer del 2010

"Occidentalismo" -- "Occidentalisme".

Estimados lectores:

Ayer, de camino de regreso a casa, pasé a tomarme un café en la cafetería Royalti, en la Avenida de Madrid y tuve la ocasión de leer este expléndido artículo de Antonio Elorza en el País. La verdad es que el artículo me ha gustado mucho y dice grandes verdades. Por ejemplo ¿cuantas veces habéis escuchado o leído que el fundamentalismo islámico es la respuesta de los desheredados del mundo árabe-islámico ante la prepotencia de Occidente? Pues es una media verdad. Ciertamente, los errores de las grandes potencias como EEUU, Gran Bretaña o la UE, pueden influir en el auge de ese movimiento pero en ese análisis simplista muchos analistas olvidan que el fundamentalismo islámico en varias de sus corrientes: wahabismo, salafismo, etc, surge como una reacción a los valores de la modernidad y a las reformas que muchos intelectuales del mundo árabe islámico, con una educación europea, querían implantar en sus países. Frente a la "decadente" influencia occidental, la mayoría de grupos islamistas defienden el rigorismo en lo religioso y la vuelta a una supuesta edad dorada, la época del califato perfecto, de los cuatro califas: Mahoma, Abu Bakr, Omar y Utmán, considerada por muchos teóricos de esos movimientos como la época de mayor plenitud del mundo islámico, antes del inicio de las grandes divisiones internas o "fitna".

Otro gran tópico es acerca del terrorismo. ¿Cuantas veces os han contado que el terrorismo islamista suicida es la única vía posible de la gente más desfavorecida de esos países ante la ocupación rusa de Chechenia, israelí de Palestina o iraquí de EEUU y sus aliados? Falso. ¿Ben Laden, pobre y desheredado de la tierra? ¿Arabia Saudí, uno de los principales exportadores del radicalismo gracias a su ideología wahabí país pobre? Además, hay muchos países del África subsahariana mucho más pobres que los países del mundo árabe-islámico y sus depauparadas poblaciones nunca han optado por el terrorismo para combatir la pobreza y las desigualdades sociales. Pues de todos estos temas nos habla Antonio Elorza en su artículo. Os recomiendo su lectura.




En català: ahir a la tarda, de camí cap a casa desde la facultat, vaig parar a la cafetería Royalti, a la Vía de Madrid, per a pendre cafè i vaig tenir l´ocasió de llegir aquest explendid article d´en Antonio Elorza al diari El País. Elorza, amb un estil clar y entenedor, ens parla del Occidentalisme i de molts dels tòpics que ha generat aquesta corrent que tan bona premsa té entre els nostres intelectuals i analistes. Per exemple Quants cops heu pogut llegir o us han dit que el fonamentalisme islámic neix com a reacció envers la prepotència Occidental? doncs només és una mitja veritat. El que molts analistes obliden és que les diverses corrents islamistes, els salafistes, els wahabites, etc, apareixen com a una reacció contra els intents modernitzadors que una elit àrab que s´havia educat a Europa volia realitzar als seus païssos. Un altre exemple: quants cops heu sentit comentar que el terrorisme suicida és la única resposta possible dels desheredats de Palestina, Txetxenia o Irak per a combatre l´ocupació russa, israeliana o dels EEUU i els seus al.liats? doncs una altra falàcia. És Ben Laden, el fundador d´Al-Qaida, un pobre desheredat? És Arabia Saudita, una de les majors exportadores de radicalisme amb el Wahabisme, un país depauparat? Doncs, no. A més a més, hi hà molts païssos a l´Africa Subsahariana molt més pobres que els païssos del món àrabo-islàmic i les seves poblacions no han optat mai pel terrorisme per a combatre la pobresa i les desigualtats. De tots aquests temes i d´altres parla Antonio Elorza al seu article. Val la pena llegir-lo.

2 comentaris:

Renton ha dit...

La versió catalana és molt més curta...

:|

Jaume ha dit...

jajaja normalment és perque em canso d´escriure. Començo a escriure i quan haig de fer la traducció al català molts cops ja estic cansat :s

Arxiu del blog