Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dilluns, 17 de novembre de 2008

La extrema izquierda islamista -- l´extrema esquerra islamista.

Estimados lectores:
La web "ultraprogre" - en realidad son hiperreaccionarios - y "antiimperialista" - en realidad son antiestadounidenses, pero bendicen cualquier otro imperialismo - Rebelion.org ha publicado un panfleto en el que defienden que el islamismo político y el terrorismo islámico son bulos creados por la OTAN, por EEUU y por sus aliados para defender sus intereses en Oriente Medio y para denigrar de manera xenófoba y racista a los musulmanes que viven en esos paises.
Si bien es cierto que en determinados medios (se me ocurre pensar por ejemplo en algunos afines a la derecha católica española) existe una xenofobia y una islamofobia clara disfrazada de supuesta crítica al islamismo político, no es menos cierto que el éste movimiento político existe y sus atentados no son simples montajes conspirativos como el artículo - panfleto de Rebelion.org nos indica.
Además el islamismo político no es un movimiento inventado por la CIA o por el Mossad, sino que nace a inicios del siglo XX, cuando Palestina era todavía un vilayato otómano y los EEUU eran una potencia regional en America pero no una superpotencia a nivel mundial. Sirva de ejemplo mencionar que los hermanos musulmanes de Hassan Al-Banna surgen en Egipto en los años 20, mucho antes de que Bush naciera o de que se crease el estado de Israel.
Durante buena parte del siglo XX, otros movimientos más en boga en el mundo árabe, como por ejemplo el panarabismo de Nasser o del partido baaz en Siria o Irak, lo eclipsaron; pero desde los años finales de la guerra fría el Islamismo político ha resurgido con fuerza. Algunos factores que explican su auge actual son: los efectos nocivos del colonialismo europeo, una descolonización mal hecha, el fracaso del panarabismo, una nostalgía de las glorias pasadas, el triunfo de la revolución islámica de Khomeini y de los muyahadin en Afganistán contra la URSS o una reacción contra la modernidad, pues que nadie se olvide que el islam político es un claro equivalente a los movimientos ultra católicos y ultra-absolutistas que camparon por Europa durante buena parte del siglo XIX como reacción al liberalismo político, a la modernidad y a las ideas de la ilustración.
Sin embargo, estimados lectores, los "antiimperialistas" y "ultraprogres" que gestionan la web rebelion.org prefieren hacerle el juego a los retrógrados islamistas y publicar cualquier panfleto conspiranoide y antisemita, pues en el texto se rescata "la mano judía - perdón, quise decir sionista - que domina los gobiernos en beneficio de Israel" y bla, bla, bla... En fin... Rebelion.org en su tónica de siempre, nada nuevo bajo el sol.
En català: benvolguts lectors, aquí podeu llegir el darrer panflet publicat a la web "ultraprogre" i "antiimperialista" Rebelion.org
Ara resulta que l´Islam polític no existeix, és tot un muntatge dels "perfids sionistes" per a beneficiar a Israel.
Doncs no senyors, com exposo en el texte en castellà, l´Islam polític no és pas un muntatge de la CIA o del Mossad, sino que existeix desde inicis del segle XX i els seus atemptats no són pas una farsa, sino que responen a uns objectius molt clars.
Però de nou, un mitja d´extrema esquerra, basant-se en una mena de paternalisme tercermundista new age, no dubta a fer-li el joc a les retrogrades corrents islamistes i dona credibilitat a qualsevol panflet conspiranoic i antisemita que circuli per la web. Trist, molt trist. En fi... Rebelion.org en la seva tónica habitual, res de nou sota el sol.

4 comentaris:

ferbr1 ha dit...

El tema de l'islamofòbia és molt curiós, no creus? Per una banda, hi ha tota una conjuració i activitats de l'islamisme polític i armat que te com a objectiu que el món sigui en la seva totalitat, musulmà (lo mateix que pretén el cristianisme amb la seva religió, per altra banda), i només els sectors més reaccionaris volen ver això. Afirmacions com les d'Arafat, quan va dir que el secret del futur frionf palestí (sic por "árab-palestí" o, millor, per jordà) es trobava en els ventres de les seves dones es repeteixen, més i menys semblars, per tot el món musulmà, i només la dreta reaccionària ho vol ver.
L'esquerra te massa por de que qualsevol anàlisi sobre eixe tema derivi en xenofòbia, i la dreta te massa por als musulmans (i als de pell oscura, en general), sense divisions. Doble-moral i estupidessa per tot arreu, i, mentres tant, tant uns com altres (la dreta xenòfoba i l'islamisme radical) van aconseguint els seus objectius.
Sobre l'article conspiranòic de Rebelió, jo pense que, com sempre tensar les cordes i forçar la realitat tenint com a objectiu que Israel quedi pitjor en la seva imatge que abans, és antisemitisme. Una mentira què te com a objectiu desprestigiar Israel, és antisemitisme (pot ser un altra cosa?).

Jaume ha dit...

Benvolgut Fer:

El tema de la islamofobia és molt complexe. Per una banda, l´islamisme polític és una amenaça real, tant a l´Orient Mitjà com al anomenat món occidental. De fet, els artifexs del 7 - J a Londres eren tots britànics, encara que les seves families eren originàries de Paquistan.
Crec que els sectors més conservadors aprofiten aquesta amenaça real per a llençar el següent silogisme: com que l´Islam és violent, qualsevol emigrant musulmà pot ser un terrorista en potència. Aquesta idea es despren per exemple en el curt "Fitna", dirigit per un polític de la dreta populista holandesa.

Per altra banda, com bé afirmes, molta gent d´esquerra nega o relativitza l´amenaça que supusa l´Islamisme polític per tal de ser políticament correcte i no ser acusat de xenòfob o racista.

La pregunta que ronda al subsconscient és si realment l´Islam o la cultura islàmica són violentes. Si ens cenyim als textes de la tradició islàmica, l´Alcorà, la Sunna o les biografies del profeta Muhammad, trobarem textes violents i d´altres pacifics, tolerants i de rebuig de la violència. La jurisprudència islàmica ha estat molt rica - té varies escoles de dret corànic - i els textes han estat reinterpretats per corrents molt diverses desde la edat mitjana. Per tant, en la respota a aquesta pregunta no val el que fan els autors del curt "Fitna" de representar textes corànics al costat d´imatges d´atemptats terroristes o d´incitació a la violència perquè seria obviar tota la jurisprudència islàmica i tota la tasca de reinterpretació posterior dels textes corànics i de la tradició islàmica. Ara bé, també és just afirmar que hi ha gent que comet brutals atemptats terroristes justificant-los amb aquests textes.

Crec que la islamofobia existeix però també existeix i és molt real l´amenaça que suposa el projecte del Islamisme polític. Ara bé, a mi no s´em passarà pel cap dir que qualsevol crítica al Islam polític és un acte de islamofobia com per exemple fan certs articulistes de webs com per exemple Webislam.

Sobre el Cristianisme, una de les fal.lacies que més difonen els mitjans de la dreta catòlica és presentar un islam violent vs. un cristianisme pacifista i humanista. Això és una simplifació i es una falsedat. M´explico: encara que els textes fundacionals del cristianisme no són violents, durant l´edat mitjana els teòlegs cristians elaboraran tota una santificació del "miles christi" y de la guerra santa, molt simil.lar en alguns punts al Yihad islàmic. Aquest procés s´inicia amb la proclamació del cristianisme com a religió oficial del estat romà i la seva plenitud serà l´ideal que justificarà la creuada a finals del segle XI.

Per últim, com bé afirmes, els objectius del article es demonitzar a l´estat d´Israel i per a duur a terme aquest objectiu no es dubta a recorrer a vells tòpics del imaginari antisemita europeu. Salutacions!

ferbr1 ha dit...

El cristianisme va seguir (i sigui?) al Jesus que va dir "No vaig venir a portar pau sinó espasa" (Mateo 10:34-39). Aquest Jesus va ser el Jesús de l'època medieval, molt diferent al "Dèu és amor" d'avui dia.

On vull arribar? A que les religions poden canviar, i els principis regidors de una època no necessariament van a ser immutables per sempre. De tota manera, caldria saber si l'Islam té eixa capacitat de transformació que, en principi, potser que el cristianisme si que té (o pareix ser que té, perquè també cal recordar que, encara en aquests temps, el cristianisme també pot ser molt violent, hi ha grupuscles cristians d'extrema dreta que són bastant actius i violents, com per exemple "Cristo Rey" a l'Argentina). Aquest anàlisi no es pot fer ni des de el buenisme d'esquerres, ni des de la demonització de dretes.

La triste realitat és que, amb el cas de la islamofòbia, pareix ser que els extremistes i racistes no tenen cap necessitat de inventar pràcticament res, perquè, realment, hi ha tot un projecte per part de gent molt poderosa al camp islàmic que pretén impossar l'Islam a tot arreu, i mitjantçant la Guerra Santa o la presió demogràfica. Els antisemites van tenir la necessitat de inventar els Protocols dels Savis de Sion per a "demostrar" que els jueus voliem dominar el món, però els islamòfobs no en tenen eixa necesitat, perquè el projecte, realment, existeix.
Mentre l'esquerra profesional i els progresistes profesionals no deixen de fer de la negació d'aquest fet (més que la negació, la invisibilitatció, perquè mai parlen d'aquests temes) una part fonamental del seu discurs contra la xenofòbia, per una banda no podràn guanyar la discussió dialèctica amb l'extremisme xenofòbic de dretes, i per altra banda, no podràn aconsseguir plantar cara als milers de problemes de tot tipus (des de seguritat nacional fins a integració) que aquesta situació duu.

Em sembla que la religió musulmana és massa important com per a deixar-la en mans dels musulmans. Els estats hi haurien de participar en la formació dels Imans, i també hi haurien de fer un treball proselitista dins la comunitat musulmana sobre la seva religió. Més important que convençer als cristians i ateus de que l'Islam és bó, caldria demostrar als propis musulmans la possibilitat de la tolerància dins el propi Islam.

Jaume ha dit...

Benvolgut Fer:

Crec que la clau està en el laicisme i en una separació temple - estat. Per exemple tant El Cristianisme com l´Islam poden servir per a justificar un projecte polític autoritari, teòcratic i fonamentalista.

Els textes religiosos donen joc a multiples interpretacions i sempre hi haurà gent extremista que els interpretarà de la manera més agressiva possible i també més retrògrada desde el punt de vista social i cientific. Mira com per exemple la jerarquía catòlica sempre s´està queixant per qualsevol innovació científica amb excuses diverses. Ara bé, perque aquestes corrents siguin molt minoritaries, com passa ara al món Occidental, és necessari que hi hagi una separació temple - estat i aquest procès - que prou sang va costar a l´europa dels segles XVIII i XIX - encara no s´ha donat amb èxit al món àrab e islàmic en general.

Tant el moviment "Al-Nahda" (equivalent a l´il.lustració europea al món àrab) com el panarabisme o el socialisme àrab en realitat nomès van ser moviments elitistes i el poble va quedar aliè a aquestes corrents que demanaven una adaptació del Islam a la vida moderna i en certa manera una separació "mesquita - estat".

A més a més, si a això hi afegim els efectes nocius de la colonització europea, una descolonització desastrosa i la incapacitat de la majoria de governs per a satisfer les necessitats de la població, trobarem un coctel explosiu que, en part, pot explicar l´auge del islam polític i de corrents hiper fonamentalistes i retrògrades com la Wahabí o la Deobandí (la dels talibans Afganesos).

Crec i t´ho dic sincerament que el fet que ha moderat el cristianisme no ha partit en molt bona mesura de la jerarquía eclesiástica, sino del èxit que ha tingut el laicisme i la separació esglèsia - estat. Per exemple, quan es va convocar el concili Vaticà II (als anys 60 del segle passat) la doctrina oficial de l´esglèsia continuava sent la mateixa que s´havia establert al 1870, gairebé un segle abans. La por a perdre més feligresos, especialment dins del moviment obrer, va obligar a la jerarquía eclesiàstica a duur a terme l´actualització o "aggiornamento" de la doctrina catòlica que es va realitzar en aquell concili. En resum, si de la jerarquía eclesiàstica catòlica depengués, encara estaríem al concili de trent i amb la moral de la contrarreforma.
Una separació temple - estat i l´exit del laicisme entre la societat es clau per a moderar les corrents extremistes de les religions. Salutacions!

Arxiu del blog