Blog bilingüe (catalán - Castellano) sobre mis aventuras, mis reflexiones y temas de actualidad, especialmente centrados en Oriente Medio y en la desinformación existente acerca de Israel.

Blog bilingüe castellà-català sobre les meves aventures, reflexions i altres temes d´actualitat, especialment centrat en l´Orient Mitjà i en la desinformació existent als nostres mitjans sobre Israel.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Guerra Santa, Yihad, Cruzada -- Guerra Santa, Yihad, Croada

Estimados lectores:
En muchas páginas webs o blogs de autores próximos ideológicamente a la derecha católica española se publican infinidad de artículos acerca de lo violento, intransigente y terrorifico que es el Islam o se establece con frecuencia la comparación entre el cristianismo, presentado como una religión pacífica y tolerante, y el mencionado Islam, visto de una manera monolítica, violenta y fanática. Ese tipo de argumentación no es cierta o mejor dicho sólo dice medias verdades. Ciertamente, desde sus inicios, encontramos en la tradición islámica una justificación de la guerra en clave religiosa, el Yihad, pero no es menos cierto que a lo largo de la historia corrientes islámicas como el sufismo lograron reinterpretar el Yihad dándole un sentido no-violento, interior y espiritual, el "Gran Yihad", (la lucha interna que todo buen musulmán debe seguir para cumplir los preceptos islámicos). Además, el imperialismo islámico desarrolló también una política de cierta tolerancia hacía la gente del libro con el sistema de la Dhimnitud. En no pocas ocasiones, esa tolerancia hacía el otro fue mucho mayor que la existente en la Europa cristiana, aunque en ambas civilizaciones se dieron persecuciones contra los "no - creyentes" o los "creyentes desviados" e intentos de asimilación forzosa de las minorías étnico-religiosas.
Por otro lado, si bien es cierto que el cristianismo nace como una religión pacifista, es necesario observar que, a partir del siglo IV, cuando se convierte en la religión oficial del estado romano, basándose en el concepto de "Guerra Justa" romana, los teólogos y pensadores cristianos empezaran a crear una ideología que sacralizara la guerra y justificará la guerra por la fe. Esa belicización del cristianismo culminará en el siglo XI en la europa occidental feudal con la idea de cruzada, impulsada por el Papa Urbano II en el Concilio de Clermont del 1095.
Acerca de este interesantísimo tema, del Yihad en el mundo árabe - islámico y del proceso de belicización del Cristianismo en la europa feudal, les propongo la lectura del excelente libro del historiador francés Jean Flori "Guerra Santa, Yihad, Cruzada. Violencia y religión en el Cristianismo y en el Islam". Aquí podéis leer la introducción de la obra. Espero que les guste y se animen a leer todo el libro.
En català: en moltes pàgines web afins a la dreta católica espanyola podreu trobar escrits on es resalta el caràcter violent i de santificació de la guerra del Islam, el Yihad, i es compara aquest islam monolític, fanatic i violent amb el suposat caràcter no-violent i pacifista de la religió cristiana. Aquest tipus de comparació o d´argumentació no és ben bé certa i està basada en mitjes veritats. Certament, el Yihad està present a la tradició islàmica des dels seus inicis i també es pot afirmar que el cristianisme primitiu dels primers segles era una religió que predicava el pacifisme i la no violencia, però no és menys veritat que corrents com el sufisme van defensar una reintepretació no-violenta, interior i personal del Yihad, el "Gran Yihad" o la lluita que tot bon musulmà ha de seguir per a cumplir els preceptes de la religió islàmica; i que el cristianisme, tot i el pacifisme dels primers segles, també serà capaç d´elaborar una ideología de santificació de la guerra religiosa que culminarà amb el concepte de Creuada, impulsat pel pontífex Urbà II en el concili de Clermont del 1095.
Sobre aquest interessant tema, la belicització progressiva del cristianisme i el concepte de Yihad al món islàmic, us recomano la lectura del llibre del historiador francès Jean Flori "Guerra Santa, Yihad, Cruzada. Violencia y religión en el Cristianismo y el Islam". Aquí podeu llegir la seva introducció. Espero que us agradi i us animeu a llegir tota la obra.

9 comentaris:

ferbr1 ha dit...

Esta molt bo el teu post, però he de dir que no estic massa d'acord amb la descripció del cristianisme que vas fer. No es pot dir que el cristianisme va neixer com "religió de pau", i de fet eixa no va ser la lectura que del cristianisme van fer els propis cristians durant segles. La frase "no vinc a portar la pau, sinó l'espasa", encara que avui dia pareix com una més i complicada d'entindre dins una "religió de l'amor", va ser una frase fonamental per a entindre el cristianisme durant segles. Tota la mentalitat cristiana medieval es va guiar amb la idea de que Jesús porta l'espasa, i, de tota manera, sigui o no sigui una frase a tenir en compte avui dia, si que és cert que és una frase que existeix, i que per algo va ser escrita.

Jo crec que la lectura que fas del cristianisme és una lectura massa moderna, i que no pren en compte el contexte on va néixer.

En fi, és la meva opinió, i tinc clar que ací el licenciat en Historia no soc jo. Salutacions cordials!

Jaume ha dit...

Benvolgut fer, tens tota la raó quan afirmes que la mentalitat cristiana medieval no es pas pacifista, sino d´un Jesús o d´uns snats fent la guerra i portant espases. De fet, quan parlo dels inicis pacifistes del cristianisme em refereixo al cristianisme dels segles II - III, quan la jerarquía eclesiástica encara estava en la seva fase inicial, encara no existía un dogma clarament fixat i quan el Cristianisme no estava estretament lligat a un poder polític.
Obviament, a partir de la segona meitat del segle III i especialment a partir del segle IV, quan la jerarquització de l´esglèsia s´aprofundeix, es comencen a fixar uns dogmes mitjançant els concilis ecumènics i l´esglèsia comença a teixir una estreta relació amb el poder imperial romà, especialment amb l´edicte de Milà i de Tessalonica, les coses canvien. Els pensadors cristians comencen a elaborar tota una ideología de justificació i de santificació de la guerra religiosa contra els "heretges" i contra els "infidels". Per exemple aquest esperit bel.licista i de guerra santa cristiana ja es pot observar a la reconquesta de les provincies occidentals que fà Justinià contra els pobles germanics (heretges) o a les campanyes del emperador Heracli contra els perses i els arabs-musulmans durant la primera meitat del segle VII.
Idem a occident. Les campanyes del rei franc Clodoveu contra els visigots a la Galia o contra els burgundis (finals del segle V e inicis del segle VI) també estan impregnades ja d´un caracter de guerra santa contra l´heretge. Posteriorment, a partir del segle VIII, la guerra que duran a terme els regnes cristians del nord de la península contra els andalusís també estarà tenyida d´aquesta idea de guerra religiosa cristiana. Recordem el Santiago Matamoros i altres sants guerrers que amb espases o destrals anaven decapitant musulmans... Aquesta ideología de guerra santa cristiana contra els "heretges" o els "infidels" trobarà la seva màxima expressió amb el concepte de Croada, que el Papat ja anirà madurant desde el segle IX però que culminarà Urbà II als concilis de Clermont i Piacenza.

Per tant, com bé afirmes, l´esperit del cristianisme medieval - i si m´apures no tan medieval, sino molt més recent - es bel.licista i fortament intransigent amb els "desviats" o amb els "infidels". Salutacions!

Jaume ha dit...

per altra banda, el que si queda clar és que el Cristianisme des dels seus inicis, potser pel seu esperit proselitista, ha estat una religió fortament intransigent i violenta amb els no-cristians, es a dir amb els pagans, jueus i posteriorment també amb els musulmans.
En els textes de teòlegs cristians com Marció, Cels o Joan Crisòstom es poden trobar tot unes mostres d´odi i falsedats sobre la religió jueva i els diversos cultes pagans que existien a l´imperi romà.
Posteriorment, al segle VIII, en les obres d´autors com Teofanes podreu també trobar ridiculitzacions de la vida de Mahoma, tractat de heretge cristià, i dels inicis del Islam.

Però no només es van utilitzar les paraules, les mentides,les calumnies i les ridiculitzacions, sino també la violencia. Per exemple l´assassinat brutal de la filòsofa neoplatónica Hipatia als carrers d´Alexandria per part de fanatics monjos coptes, o la violència excercida contra els temples pagans per part dels cristians més exaltats.

Contra el poble jueu - al que injustament van acusar de deïcidi - l´eglesia, desde el segle IV, va promoure tot un règim d´Apartheid que trobarà el seu màxim exponent en la legislació antisemita del IV concili Laterà (1214 - 1216) i a més a més, els teòlegs cristians amb les seves mentides, descalificacions dels textes de la tradició jueva i tota una campanya de demonització, van ser uns clars incitadors de la violencia antijueva - els progroms - que marcaran la historia d´Europa fins ben entrat el segle XIX.

Per tant es pot ben bé afirmar que la historia del cristianisme també està marcada per la intolerància envers l´altre: el no cristià i el cristià desviat o heretge. Salutacions!

ferbr1 ha dit...

M'has donat tota una lecció de historia. Jo no tic massa idea, més que unes poques dades escoltats per aqui, per alli, i per "fer la ma" (com "es diu" en valencià).

El tema és que també caldria definir qué és el concepte de "pacifisme", perquè és un concepte, jo suposo, molt jove, i si es pot fer comparacions amb fenomens anteriors, sera posant-lo en el seu contexte.

"Pacifista" va ser, en el seu contexte, per exempla la "llei del Talió", que avui dia es considera, popularment, un concepte cruel e intolerant. Però, en un contexte històric on la gent normalment no tenia cap messura per a les seves venjances (estem parlant de la gent de fa uns quants segles, molts segles...; si tu em mataves una ovella jo et matava a tu i a la teva dona, als teus fills, i per si quedaven dubtes si tenia temps cremaba la teva casa), la llei del Talio va venir a decir "d'això res: el rescabalament ha d'anar parell amb el perjudici", i per aquest motiu és que "ull per ull" i no "ull per tu i la teva dona i els teus fills i etc.".

En fi, és pacifisme la llei del Talió o és un altra cossa? Potser si, potser no.

Salutacions cordials.

Jaume ha dit...

Amic fer, m´encanta parlar d´aquest tema jejeje... espero no haver-me passat amb els comentaris per la seva extensió :) Em costa un munt sintetitzar i començo a escupir dades jeje.

El tema del pacifisme es complex perquè en cada civilització i contexte històric la idea de pau, treva, pacifisme,... varia. A veure si algún día li puc dedicar un post.

Sobre la llei del Talió tens raó. El seu objectiu era limitar les venjances familiars i fer prevaler una justicia més objectiva i menys arbitraria.

Raul ha dit...

Hola Jaume,

Solo queria saludarte y decirte que no eres el unico que en pleno Agosto sigue "en el Tajo".
Me he dado un garbeo por los posts, que son muy buenos, como de costumbre. Este sigue siendo mi blog catalano-espanyol favorito, jejeje.

El posts de los pacifistas que se van a manifestar contra la invasion rusa en Noviembre es GENIAL! Es que esta gente no tiene verguenza...

Los comentarios parecen interesantes, pero para leerlos en catalan tardo un poquito mas. Lo dejo para otro dia... :)

Salutacions
Raul

Jaume ha dit...

Hola Raúl!, ya echaba yo de menos tus comentarios. Muchas gracias por los elogios al blog :)Intento tocar una temática variada y de interés.

Lo de los pacifistas de "Aturem la Guerra" es flipante, cuando lo leí no daba crédito... me eché a reír para no echarme a llorar. Si EEUU o Israel hubiesen atacado Georgia a las pocas horas ya habría habido comunicados de condena y a los pocos días manifestaciones contra la guerra pero claro al ser Rusia don´t worry... podemos esperar hasta el 22 de Noviembre...

De vez en cuando también visito blogs de temática variada. Uno de los que más me gustan es Safed Tzfat, con una temática muy variada y de gran calidad; y el blog de Fabián es otro de mis favoritos. Saludos!

Joel ha dit...

Jaume: la "Llei del Talió", en el judaisme, no és com la interpreten els cristians; ho pots llegitr aquí:

http://en.wikipedia.org/wiki/Eye_for_an_eye#Lex_talionis_in_Judaism

Jaume ha dit...

Benvolgut Joel, moltes gràcies pel link.
Des del meu punt de vista la teología cristiana concep l´"Antic Testament", el Tanaj, com una part de la revelació divina que ja ha quedat desfasada per la "nova aliança" (crist i el nou testament) per tant és fà tota una reinterpretació de la Torah i del Tanaj per a que lligui amb aquesta visió. És obvi que, desde la teología cristiana es neguen tots els valors de justicia social, igualtat i solidaritat envers el no - jueu que té el Tanaj per tal d´atribuir-los a la figura de Jesús. Per exemple, els cristians presenten les benaventurances del sermó de la muntanya com una cosa revolucionaria però si les llegiu veureu una gran influència dels profetes. Salutacions!

Arxiu del blog