Estimados amigos y lectores:
Este blog nació en el ya lejano mes de Febrero del año 2008 y hoy toca bajar la persiana y decir hasta siempre. El blog ha quedado totalmente desnaturalizado. Me explico: cuando empecé a escribir aquí, yo era un estudiante de doctorado que vivía entre dos tierras: en Andalucía y en Catalunya, pero hoy ya no. Por tanto, por más vueltas que le he dado desde Septiembre, el nombre del blog ya no tiene ningún sentido.
Tampoco tiene ningún sentido su contenido: he intentado hablar de mis anécdotas tanto en Granada como en Catalunya, de la actualidad política española, de Oriente Medio, de la desinformación existente en el conflicto israelo-palestino y del antisemitismo. Hoy ya no tiene sentido que siga hablando de estos temas. Me explico: al no vivir entre dos tierras y hacerlo en una ciudad aburrida y provinciana de Catalunya mis anécdotas no tienen interés, además existen blogs tanto en catalán como en castellano mucho mejores que el mío sobre las temáticas anteriormente mencionadas. Sobre el tema de Israel, la judeofobia y el Oriente Medio en general pues sólo añadir que ya ni estudio hebreo, ni estoy en Tel Aviv, y ya existen blogs mucho mejores y autorizados para hablar de estos temas.
Durante todo este tiempo he disfrutado mucho escribiendo y dando mi punto de vista sobre estos temas tan diversos. Quiero agradecer a mis lectores su fidelidad y sus aportaciones. Muchas gracias, pues este blog no hubiera tenido ningún sentido sin vosotros. Muchas gracias, todah rabah, Shalom, Salam, hasta siempre.
En català. Benvolguts amics i lectors:
Aquest blog va nèixer en al mes de Febrer de l`any 2008 i ara toca abaixar la persiona. En aquells moments, quan vaig començar a escriure, jo estava a Granada liat amb el meu doctorat i vivia entre "Dos tierras", entre Catalunya (on viuen els meus pares) i Andalusia (on jo estudiava). Ara, per a bé o per a mal, ja no es així i per més voltes que li he donat al títol del blog en aquests darrers mesos, veig que a hores d`ara no té cap sentit.
Però el problema no és només el títol. El blog està totalment desnaturalitzat. M`explico: quan vaig començar a escriure, ho vaig fer per a parlar de les meves anècotes d`estudiant a Granada, de la política espanyola, de l`Orient Mitjà, del conflicte israelo-palestí i de la judeofòbia. Però avui ja no té gaire sentit que parli d`aquests temes: ja no visc entre "Dos Tierras" i vivint a la Catalunya profunda les meves aventures no tenen cap interés. Per altra banda, sobre les altres temàtiques he de reconèixer que durant els darrers anys han sortit blogs que les tracten a bastament i en molts casos amb veus més autoritzades que la meva. Sobre la temàtica de l'Orient Mitjà, del conflicte israelo-palestí i la judeofòbia passa exactament igual, afortunadament en els darrers anys han proliferat molts blogs i obviament amb veus molt més adients que les meves. A més a més, ja ni estudio hebreu, ni estic a Tel Aviv. No té cap llògica tractar aquests temes sense tenir-hi una relació directa o sense estar sobre el terreny.
Benvolguts amics, moltes gràcies per la vostra fidelitat i per les vostres aportacions. El blog no hauría arribat tant lluny sense vosaltres. Heu estat les veritables ànimes mater del blog. Moltes gràcies! Ja només em resta acomiadar-me: moltes gràcies, todah rabah, Shalom, salam. Fins un altra!
