En català: Aquesta foto m´encanta. Es del port de la ciutat de Cesarea Marítima, fundada pel monarca Herodes I el Gran, i amb el temps es va convertir en la veritable capital romana de Judea-palestina, especialment al període de la tardana antiguitat sota la dominació bizantina. De fet, posiblement aquí va nèixer el gran historiador Procopi de Cesarea, conegut per narrar-nos en les seves obres els principals esdeveniments del regnat de l´emperador Justinià I el Gran (527-565), especialment les campanyes dirigides pel prestigiós general, Belisari, contra els perses, els ostrogots i els vàndals a l´Orient, Itàlia i el Nord d´Àfrica.
En català: a la foto podeu veure el "Caldarium" o la calefacció dels banys públics romans. Una petita classe d´història: les obres públiques jugaven un paper molt important a la propaganda política dels emperadors i del govern romà. De costejar les seves elevades despeses s´en encarregava l´estat i també l´oligarquía urbana de la ciutat, la classe curial, que rebía molts privilegis del govern romà. Aquest sistema, predominant durant el període de l´Alt Imperi (S. I-III E.C.) va entrar en crisi per la crisis del segle III i les reformes dutes a terme per dos grans emperadors, Dioclecia i Constantí. En efecte, per a poder finançar les elevades despeses militars, aquests emperadors es van veure obligats a apujar els impostos i a accentuar la centralització estatal i la burocratització de l´estat. Una de les conseqüències va ser que el títol de curial va passar de ser un privilegi a ser una càrrega perque els curials havien de recaptar els impostos urbans i si no ho podien fer, havien de respondre amb els seu patrimoni privat. Molts curials van abandonar les ciutats mitjanes per a desplaçar-se als grans centres de poder com Treveris, Milà o Tessalònica, o bé per a desplaçar-se al món rural, on va edificar importants villae i van ajudar a fomentar el sistema del col.lonat, que es pot considerar com un precedent llunyà del feudalisme medieval. De totes maneres, no totes les ciutats van sortir perjudicades per la crisis. Degut al procés de burocratització i centralització estatal van sortir importants centres com Milà, Tessalonica, Constantinopla, que van viure un període d´explendor durant la tardana antiguitat (s. IV-VII) i aquest sembla haver estat el cas de Cesarea, que va viure una veritable època d´explendor sota el domini romano-bizantí.
Un explendoroso pasado y un prometedor futuro. Esta columna forma parte del trazado urbano de la ciudad romana. Tras el paso de romanos, bizantinos, persas, árabes, cruzados y mamelucos, la ciudad de Cesárea eran sólo unas ruinas que nos recordaban un glorioso pasado. Sin embargo, la llegada de nuevos emigrantes judíos a Palestina desde Europa provocaron el nacimiento de la ciudad moderna de Cesárea, cercana a las ruinas romanas. Una ciudad moderna que mira hacía el futuro recordando su brillante pasado.
En català: un passat explendorós i un futur prometedor. Aquesta columna forma part del traçat urbà de la ciutat romana. Després del pas de romans, bizantins, perses, àrabs, creuats i mamelucs, la ciutat de Cesarea era només una serie de runes que recordava el seu gloriós passat. Tanmateix, l´arribada de molts emigrants jueus a Palestina desde Europa desde finals del segle XIX va ressuscitar a Cesarea i es va iniciar la construcció de la ciutat moderna aprop de les ruines del seu gloriós passat. Avui en dia Cesarea pot recordar el seu important llegat històric i mirar cap al futur amb optimisme.
En català: un passat explendorós i un futur prometedor. Aquesta columna forma part del traçat urbà de la ciutat romana. Després del pas de romans, bizantins, perses, àrabs, creuats i mamelucs, la ciutat de Cesarea era només una serie de runes que recordava el seu gloriós passat. Tanmateix, l´arribada de molts emigrants jueus a Palestina desde Europa desde finals del segle XIX va ressuscitar a Cesarea i es va iniciar la construcció de la ciutat moderna aprop de les ruines del seu gloriós passat. Avui en dia Cesarea pot recordar el seu important llegat històric i mirar cap al futur amb optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada